Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XCI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XCI.
Com lo senescal de Bordeu va dir al rey de França e al rey Carles, com lo rey Darago era stat en lo camp a Bordeu; e la gran paor que hagren presa dits reys; e com foren fort recelats.

Com lo senescal se fo partit del rey Darago, e els altres qui ab ell eren acompanyaren en Gilabert de Cruylles a la sua posada: e puix lo senescal ab laltra companya, axi com eren, anarensen al rey de França e al rey Carles, e digueren li tot ço quils era esdeuengut, ne com lo rey Darago entra dins lo camp, e mentres lo scriua scriuia ell correch lo cauall per tol lo camp entorn e per mig e per totes parts, e com aualla a orar a la capella: finalment tot quant feu ne dix.

E com los reys oyren aço, senyaren se mes de cent vegades; e tantost dix lo rey de França: mester nos es, que tot hom se pens a nuyt de guaytar, e els caualls que sien armats, e que mil caualls armats fasen la guayta a nuyt, e que tots estiguen recellats; que per cert, vos veurets que esta nuyt ferra en nos; que vosaltres nol conexets tambe com yo fas, que aquest es lo millor caualler del mon, e del pus alt cor que vuy sia el mon. E podets vos pensar quen es, com tant gran cosa ha assajada: e axi senescal ordonats la guayta de vostres gents, e nos farem ordonar la nostra de la host. E lo senescal respos: senyor, tot ço sia feyt que vos manats. Dix lo rey de França al rey Carles: anem a veure lo camp, e vejam les peades del seu cauall, si ja pot esser ver ço quel senescal diu. E lo rey Carles diu, quen som pagat: e dich vos, que aquesta es estada marauellosa cosa, e la pus alta caualleria sia que sia ab companyia o solament, axi com entra el camp, que hanch caualler nul temps feu; perque tot hom lo deu molt duptar. Dix lo senescal: senyors, no duptets ço que yo dich, que veus aci lo escriua que ha feyta la carta, e aquestos sis cauallers quin son testimonis, qui ja lo conexien gran temps hauia: e veus aci lo caualler qui fo son host a nuyt; e que la major valor e cortesia feu que yo hanch vaes fer a senyor, que comiat ana a pendre de la dona muller daquest caualler, e hi ana lla e munta en les cambres, axi com si fos en lo pus segur lloch del mon: e tot aço han vist tots aquests cauallers. En veritat, dix lo rey de França, aqui hach gran valor e gran ardiment e gran cortesia. E caualcaren e anaren al camp e vaeren lesclau del cauall e tot ço quel senescal los hach dit. Queus dire? que la veu ana per la host e per tot lo pays: e aquella nuyt vaerets fochs, e tot hom estar armat, e els caualls armats, que hanch la nuyt nul hom dormi en la host.

E lendema lleuaren les tendes, e anaren amdosos los reys ensemps, e vengren entro a Tolosa hon trobaren lo cardenal per nom Panbert qui era llegat del papa, e monsenyor en Phalip, filldel rey de França major, e monsenyer Carles son germa: e faeren gran festa a llur pare e al rey Carles atretal. E com lo rey de França e lo rey Carles hagren comptat al cardenal ço quel senyor rey Darago hach feyt, marauellas, e senyas mes de cent vegades: ha Deus dix ell, e tant gran peccat feu lo pare sanct e nos tuyt, com aquest senyor diguem de no de ajuda; que aquest es altre Alexandri qui es nat en lo mon.

Ara lexare a parlar del rey de França e del rey Carles e del cardenal, e tornare a parlar del senyor rey Darago.