Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XCVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XCVI.
Recompta lo bon viatge que madona la regina hi hach e els senyors infants; e com lestol fo guiat de la ma de Deus.

Com les galees e les naus e els lenys hagren feyta vela, aquell senyor qui guia los tres reys els trames lestela ab ques guiauen axi trames Deus aquestes tres persones stela de gracia sua, ço es, a madona la regina e al senyor infant en Iacme e al senyor infant Fraderich. E axi son tres persones que podets comparar als tres reys qui anaren a orar nostre senyor. Dels quals la hu hauia nom Balthasar, e laltre Melchior, e laltre Gaspar. E per Balthasar, que fo lo pus deuot hom que hanch naixques, e el pus gracios a Deus e al mon, axi podeu dir de madona la regina, que de nul temps en ça no naixque pus deuota dona, ne pus sancta, ne pus graciosa, que madona la regina. E lo senyor infant en Iacme podets comparar a Melchior, que fo lo pus just hom de justicia e de cortesia en veritat, que hanch naixques. E axi lo senyor infant en Iacme pot hom comparar a ell, que totes aquestes bondats ha. E linfant Fraderich podets comparar a Gaspar qui era joue e nin e lo pus bell hom del mon, e saui e dreturer. Donchs axi com Deus volch guiar aquests tres reys, axi guia aquestes tres persones e tots aquells qui ab ells anaren: e ades encontinent en lloch de la stela donals bon vent, aytal com de boca demanaren. E nols desempara, entro sans e sauls e alegres foren al port de Palerm.