Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XL

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XL.
Com lo senyor rey en Pere se volch assegurar de la casa de Castella, e com sabuda la mort de son nabot lo rey en Ferrando de Castella ana lla, e pres sos dos fills de dit rey, els mena e posa en lo castell de Xatiu; e a poch temps lo rey en Sanxo de Castella vench se vaer ab lo rey en Pere, hon se tractaren e fermaren conuinences amdos los reys.

E axi lo senyor rey en Pere estech a son enteniment molt segur de la casa de França, com fo partit de les vistes de Tolosa. E pensas, que axi mateix sa seguraria de la casa de Castella: e venchsen en Arago. E es veritat quel rey Nanfos de Castella hach de sa muller, germana del senyor rey en Pere Darago, entre els altres dos fills, lo major, axi com dauant es dit, qui hach nom infant en Ferrando, e laltre qui hach nom infant en Sanxo. E al major ell dona per muller la filla del rey Lluys de França, e germana del rey Phalip qui hauia la filla del senyor rey Darago. E perço com lo rey Nanfos de Castella e lo rey Phalip de França eren cunyats qui hauien les filles del senyor rey en Iacme Darago, ordonaren, que aquell matrimoni se feu del fill major del rey de Castella ab la germana del rey Phalip, qui hauia nom madona Blanca, e donaren li ab enteniment, que apres la mort del senyor rey Nanfos, perço com era lo major fill que hauia, fos rey de Castella. E lo dit infant en Ferrando hach de la dita madona Blanca dos fills, qui hach nom la hu lo rey Nanfos, e laltre infant en Ferrando. E com hach hauts aquests dos fills, lo dit infant en Ferrando, axi com a Deus plach, hach malaltia, e passa desta vida, de que fo molt gran tala, que molt era bona persona e dreturer.

E com lo senyor rey Darago sabe la mort de son nabot, fon molt despagat, axi com daquell que ell amaua aytant com un de sos fills. E hauia be raho, que no era persona el mon aqui linfant en Ferrando amas tant, com feya a son auonclo el senyor rey Darago. Si que a poch de temps lo dit senyor rey Darago entra en Castella ab pocha companya, e ana en tres dies e en quatre nuyts be VII jornades. Axi que ana lla hon eren los dos fills del infant en Ferrando, els pres els sen mena el regne de Valencia, els mes en lo castell de Xatiua, hon los feu nodrir, axi com tanyia a fills de rey. E aço feu per dues rahons asenyalades: la primera, per la gran amor que hauia a llur pare, que negu nols pogues fer mal en llurs persones; e laltra que, si linfant en Sanxo nabot seu se desconexia de res envers ells, que ell tingues aquells infants, e quen faça rey de Castella. E que axi tendria la casa de Castella pigada [1] e lligada a sa volentat. Si que quant lo rey de Castella ho sabe, quen fo molt pagat; mas creu que no ho fo linfant en Sanxo. E no ana a molt de temps quel rey de Castella feu jurar a gran res dels richs homens de son regne linfant en Sanxo, que fos rey apres sa mort. E com aço fo feyt, linfant en Sanxo se vae ab son auonclo lo rey Darago que axi mateix lamaua molt, e dix li: pare senyor, ja sabets quel rey mon pare ma feyt jurar a gran res de sos richs homens, e es ver quin ha alcuns qui ni contracten, que nom volen jurar, perço com hauien jurat linfant en Ferrando mon frare, que fos rey apres la mort de nostre pare. Ara, pare nostre, a vos deu saber millor que yo sia rey, que negu de mos nabots. Si que yo veig, que aço esta en vostra ma; per queus soplich eus prech, que vos daçom siats valedor. E com no men volguessets ajudar, que sia de merce vostra, que no mi negats; que ab que vos nom siats contrari, nom tem que de Deus en auall nul hom mo puixca tolre.

E com lo rey Darago hach entes ço que son nabot li dix que ell amaua tant, com si fos son fill, resposli: nabot, be heentes ço que vos hauets dit, e responch vos, que si vos volets esser envers nos aquell que deuets ne yom cuyt, siats cert que yo nous vendre contrari, ab que façats ço que yo volre, e que daçom façats sagrament e omenatge. E ell dix: bell, pare senyor, demanats, que volets que yo faça, que tot quant vos manets som aparellat yo ara e tostemps de fer, e no als: e daço vos faz sagrament e omenatge, axi com a fill de rey. Donchs, dix lo senyor rey, yous dire ço que façats. La primera cosa quem prometats, que tostemps me siats en ajuda ab tot vostre poder contra tots los homens del mon, e que per neguna raho ne per neguna persona contra mi ne mos regnes vos ne hom per vos no vingats. E laltra raho, que prometats que, com vostres nabots seran grans, que hauran coneguda, quels dejats fer part dels regnes, en guisa que sien be heretats. Senyor, dix ell, vos me deyts coses que yous prometa, qui son rahonables e bones, e qui son a honor mia; perque yo som aparellat de fermar en aquelles maneres que vos manets. E sobra aço foren aquestes conuinences fermades, axi com dauant es dit, ab sagrament e omenatge, e encara ab cartes publiques. E feyta aquesta fermetat entre ells, linfant en Sanxo tornassen alegre e pagat en Castella, e dix ho tot a son pare qui nach gran plaer e gran alegre, e conforma al senyor rey Darago tot ço que son fill hach promes.

Ara llexare ells estar, e parlare del senyor rey en Pere qui fo molt alegre e pagat de ço que hach endreçat, per que ell se tench per segur de Castella.

  1. B. pitgada.