Decret de Reforma Eugènica de l'Avortament (1937)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Decret de Reforma Eugènica de l'Avortament (1937)

de la Generalitat de Catalunya

Decret de Reforma Eugènica de l'Avortament, publicat al DOGC Núm. 9, del 9 de gener de 1937, p. 114-115


 La reforma eugènica que representa una de les majors conquistes revolucionàries en Sanitat, comença el seu pla d'acció mitjançant la incorporació a la legislació sanitària d'un fet fins avui efectuat lluny de tot control científic, a l'ombra i per persones incompetents i que des d'aquest moment adquireix categoria biològica i social, com és l'avortament. La finalitat primordial que es persegueix, és la de facilitar al poble treballador una manera segura i exempta de perill de regular la natalitat, quan existeixin causes poderoses, sentimentals, eugèniques o terapèutiques que exigeixen la interrupció artificial de l'embaràs.
 Durant molt de temps l'avortament ha estat practicat per elements desaprensius que han especulat amb les necessitats proletàries de limitar la profilitat en determinats casos. Cal acabar amb l'oprobi dels avortaments clandestins, font de mortalitat maternal, perquè la interrupció de l'embaràs passi a ésser un instrument al servei dels interessos de la raça i efectuat per aquells que tinguin solvència científica i autorització legal per a fer-ho.
 Per tot l'exposat, a proposta dels Consellers de Sanitat i Assistència Social i de Justícia i d'acord amb el Consell,
 Decreto:
 Art. 1.r
 Queda autoritzada la interrupció artificial de l'embaràs, efectuada en els Hospitals, Clíniques i Institucions Sanitàries dependents de la Generalitat de Catalunya, en els quals estigui organitzat el servei especial per a tal finalitat.
 Art. 2.n
 Es consideraran motius justificats per a la pràctica de l'avortament, les raons d'ordre terapèutic, eugènic o ètic.
 Art. 3.r
 Els casos de sol·licitud d'avortament no terapèutic ni eugènic, s'efectuaran exclusivament a petició de la interessada sense que ningú dels seus familiars o propers puguin presentar després reclamació respecte al resultat de la intervenció.
 Art. 4.t
 No s'efectuarà la interrupció de l'embaràs en els casos que ultrapassin dels tres mesos d'aquell, a no ésser que existeixi justificació terapèutica.
 Art. 5.è
 No es permetrà a la mateixa dona la interrupció de l'embaràs, més d'una vegada a l'any, si no existeix causa terapèutica que ho exigeixi.
 Art. 6.è
 A partir dels quinze dies de la publicació del present Decret al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya es crearan organismes que seran els únics autoritzats oficialment per efectuar la interrupció de l'embaràs artificialment. Aquests organismes seran Dispensaris i Sales anexes als Centres Sanitaris hospitalaris i clínics de Catalunya. Totes les institucions sanitàries compreses dintre d'aquest Decret trametran en el termini abans esmentat a aquesta Conselleria el pla d'organització dels esmentats organismes. En tots els casos en els quals, sense justificació expressa, no es procedeixi a l'organització de les dependències esmentades, s'aplicaran les sancions a què hi hagi lloc.
 Art. 7.è
 Per tal d'habilitar els Dispensaris i Sales destinats a la interrupció artificial de l'embaràs, s'utilitzaran locals ja existents dintre de les institucions sanitàries, que reuneixin condicions per a la finalitat a la qual se'ls destina; en cas necessari es demanarà a la Conselleria de Sanitat i Assistència Social autorització per utilitzar nous locals destinats a aquest efecte.
 El personal facultatiu que integrarà els Dispensaris i Sales per a la interrupció de l'embaràs, serà proposat a la Conselleria de Sanitat pels Consells Directius de cada Institució Sanitària. L'esmentat personal serà seleccionat entre el que actualment figura en els Dispensaris i Sales d'obstetrícia i ginecologia. Aquest personal no tindrà dret a cap remuneració per aquests serveis.
 Art. 8.è
 Únicament podrà un facultatiu no adscrit a les Sales d'interrupció de l'embaràs, practicar aquesta intervenció, quan ho sol·liciti l'embarassada i ho aprovi el Consell responsable de la Sala en la qual hagi d'efectuar-se l'avortament.
 Art. 9.è
 El Conseller de Sanitat i Assistència Social estarà autoritzat per nomenar un delegat responsable a cada Sala o Dispensari destinat a la interrupció de l'embaràs, el qual tindrà una missió fiscalitzadora de control i inspecció, podent, d'acord amb les instruccions rebudes del Conseller de Sanitat i Assistència Social, si és necessari, suspendre o modificar el funcionament d'una Sala o Dispensari.
 Art. 10. Per a tota interrupció artificial de l'embaràs practicada en els Dispensaris creats a aquest efecte seran obligatoris els requisits previs següents:
 a) Fitxa mèdica, psicològica, eugènica i social de totes les dones que sol·licitin que els sigui practicada la interrupció de l'embaràs. El model de la fitxa serà facilitat per circular a tots els Dispensaris creats a l'efecte.
 b)  Reconeixement mèdic previ de la sol·licitant, per tal d'investigar la seva capacitat vital i resistència per a la intervenció.
 Art. 11. Els casos en els quals el Consell responsable de cada Dispensari d'interrupció artificial de l'embaràs consideri que la febre o el reconeixement de l'embarassada estableixi una contra indicació per a l'avortament, d'índole mèdic o social, seran elevats a un Consell tècnic, que es crearà per a resoldre aquests assumptes, per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social.
 Art. 12. Tots els Dispensaris, Clíniques i Sales destinades a la interrupció artificial de l'embaràs, hauran de trametre a la Conselleria de Sanitat i Assistència Social, cada mes, una relació detallada dels casos practicats. Així mateix, els esmentats organismes vindran obligats a portar un servei d'estadística.
 Art. 13. A partir de la data de la publicació d'aquest Decret, totes les persones que, privadament, realitzin maniobres avortives, respondran criminalment davant el Tribunal competent de llur actuació; perdent, si són titulars d'una professió sanitària, el dret a exercir-la.
 Art. 14. Queda facultat el Conseller de Sanitat i Assistència Social per dictar les disposicions necessàries per al compliment del present Decret.
 Barcelona, 25 de desembre de 1936

El Conseller Primer,
Josep Tarradellas

 El Conseller
de Sanitat i Assistència Social,

 Pere Herrera

El Conseller de Justícia
Rafael Vidiella


PD-icon.svg

Aquesta obra pertany a un organisme públic oficial que equipara les seves obres al domini públic. (Més informació...)