Demunt l'altura

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


 DEMUNT L'ALTURA


 Quant veig la terra e la mar
 E'l cel e aug oceyls chantar.
 Ladonchs he al cor tal douçor
 Que hanc no la senti major.
 Ramon Lull.


Demunt lo front de la serra,
Bé pots, cor meu, reposar
Suspés entre cel y terra,
Sobre l'abisme del mar.

¡Oh Vida de tota vida,
Oh Font eterna d'amor,
De ton Sér que no té mida
Veig ara la resplandor!


Veig tes ales que's desplegan
Tot lo creat abrassant;
Y mos genolls se doblegan,
Se doblegan adorant.

De vida, llum y harmonia
Rebull l'espay sense fí
Jove com al primer dia
Que l'ull del home s'obrí.
 
Les roques mitx trabucades
Demunt la mar sense fons,
Hont sols passan les ventades,
Les boyres y los voltons;

Lo pinar que se desplega
Baix de mos peus onejant,
Mantell inmens que rossega
D'aquesta roca gegant;

La mar de blaves planures,
Qu'en lo cel se va perdent,
Y'l cel de blaves altures
Hont se pert lo pensament;

Tot viu, tot alena y canta,
Canta l'himne de l'amor...
¡Obra de Deu bella y santa,
Poema del Creador!

Jo vull sentir t'harmonia,
Ton llenguatge mitx comprés,
Axí com infant sentia
La dolsa cansó del brés.

Vull veure les riques festes
De ton sol enamorat,
Y dins tes coves farestes
Vull sentir la tempestat.

Del molar, rey de les ones,
Vull veure 'l salt poderós;
De lliris y papallones
Vull sentí 'l bes delitós.

De l'avench á l'estelada
Vull espayar l'esperit,
Per dins vents y nubolada,
Terra y mar, aubes y nit.

De ta essencia benehida
Vull rabejar lo cor meu,
Vull viure d'aquesta vida
Qu' acosta l'ánima á Deu!

Nou esperit mes entranyes
Fa conmoure y tremolar,
Y sobre mars y montanyes
Sembla que puga volar.

Plers may sentits á mi venen
Del fons de los cels oberts,
Y los meus brassos s'extenen
Per abrassar... l'univers!

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 
Poesia, Poesia,
Verge dels cántichs divins,
Amor de l'ánima mia,
Germana dels serafins.

Vina ja: l'hora sagrada
En que parlas á mon cor
Ja escampa sa llum daurada
Demunt lo dia que 's mor.

Ja, entre les veus de misteri
Que s'axecan de la mar,
La remor de ton salteri
¡Oh Verge! sent ressonar.

Vina ja; y demunt la serra,
Sols á devant del Senyor,
Cantém ab cels, mar y terra
L'himne sagrat de l'Amor!

1874.