Discurs d'agraïment del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Discurs d'agraïment del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol

de
Jordi Pujol i Soley

Discurs d'agraïment del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, després de ser escollit President de la Generalitat de Catalunya el 24 d'abril de 1980, publicat al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, núm. 5


 Honorable President, senyores i senyors Diputats, òbviament, jo penso que és important per Catalunya, deixant de banda qualsevol consideració de tipus personal, que hàgim portat més enllà encara, tot el que ha estat tot el nostre procés de restabliment de les nostres Institucions polítiques. És evident que això també, en l'ordre personal, representa per a mi una emoció que voldria poder transmetre a tots vostès, però és evident també que aquest no és el moment de consideracions personals. Jo només els voldria fer dues consideracions: la primera, felicitar com abans ha fet el Diputat senyor Reventós el Parlament, perquè els qui hem estat Diputats al Parlament espanyol, podem dir, com he dit abans, que un debat amb la profunditat, amb la intensitat —jo crec sincerament també, sense cap mena de petulància—, per part de tothom amb la serietat que l'hem tingut aquí, nosaltres —i no voldria que això es prengués com una menysvaloració del Parlament de Madrid, tot al contrari—, no l'hem viscut al Parlament espanyol. Per tant, amb un Parlament que ha sabut assumir en tot moment, com ha demostrat en aquests dies, la seva responsabilitat, i que ha sabut ser exigent. i que ha sabut fer ús plenament de tots els seus drets, jo penso que Catalunya té una base, té un trumfo molt important per a anar endavant. Per tant, a tots vostès, senyores i senyora Diputats, senyor President, moltes felicitats, i moltes gràcies per tot. Naturalment, el Parlament es un component, l'altre és l'Executiu. Ho farem, posarem en aquest treball que hem de fer des de l'Executiu, jo com a President, i la resta del Consell Executiu, tota la dedicació, tot l`esforç, tota la competència de què siguem capaços, i sobretot hi posarem tot l'ideal, tota la devoció, tot el patriotisme, tota la voluntat de servei de què siguem també capaços. Una dedicació i una voluntat de servei que —molt conscients, a més, com ja deia l'altre dia, que un poble i un país no el fa nomes, mai, un sector, encara que fos majoritari— una devoció i una voluntat, doncs, de servei, que hem de fer un gran esforç per posar al servei de tot el poble. Ho podrem fer millor o ho podrem fer pitjor; en aquella línia de sinceritat i de modèstia que crec que tots hem de tenir, hem de dir que ho podrem fer millor o ho podrem fer pitjor, però en tot cas el nostre compromís, i el meu compromís, és de fer un gran esforç per tal de poder treballar al servei de tot el poble.
 En aquest sentit voldria fer una sola única referència a un sector concret: no hauria tingut cap inconvenient, senyor Acosta, si hagués endevinat que el que es demanava era aquest reconeixement, a fer un reconeixement a tots els ciutadans de Catalunya vinguts de fora i que, com vostè ha dit, han contribuït al progrés del nostre país. No hi hauria tingut cap inconvenient, perquè es veritat, i no hi hauria tingut cap inconvenient, tot el contrari, perquè sé que aquest és un país en el qual o bé tirarem endavant tots junts, o bé ens ensorrarem tots plegats.
 En aquest moment, per acabar caldria, òbviament, suposo, fer una referència a tot allò que ha estat la gloriosa tradició de la Generalitat. Nosaltres, en l'estil de realisme que voldria que fos el meu en tot moment, hem de dir que iniciem una etapa que no és fàcil, i una etapa en la qual no tenim els mitjans que en altres èpoques brillants i glorioses ha tingut la Generalitat. I que, per tant, aquestes insuficiències que jo dic que tenim -que les tenim-, no demanaré mai que s'utilitzin perquè aleshores puguem excusar les nostres pròpies falles els homes de l`Executiu. Però les tenim. Això ens obliga a nosaltres i a tots, i tot el poble de Catalunya, a fer un esforç suplementari. Per tant, aquestes meves primeres paraules com al President electe són per dir a vostès, senyores ¡ senyors Diputats, i a traves de vostès a tot el poble de Catalunya, allò que ha estat una mena de tornada, de ritornello constant del meu pensament de fa molt de temps: aquest es un país en el qual mai no ens ha regalat res ningú; aquest és un país que s'ha tirat endavant sempre amb l'esforç de la seva gent, i que ara tirarem endavant tot i que tenim uns instruments que, ara per ara -i esperem que de mica en mica seran millors-, són insuficients.
 És amb aquesta crida a la col·laboració, amb aquesta crida a la convivència, es amb aquesta crida al realisme, és amb aquesta crida a l'esforç que jo vull acabar aquest meu primer parlament, una crida, però, complementada amb la fe en el futur, amb la fe profunda en el nostre poble, i amb l'afirmació que som aquí després de mil anys d'història, que som aquí després d'haver superat situacions més difícils, i que ens en sortirem. Moltes gràcies. (Aplaudiments perllongats a la part dreta de l'hemicicle i d'una gran part del públic.)

PD-icon.svg

Aquesta obra pertany a un organisme públic oficial que equipara les seves obres al domini públic. (Més informació...)