Edicte de Pere el Cerimoniós al Rei de Mallorca (1342)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Edicte al Rei de Mallorca

de
Pere el Cerimoniós

Aquest edicte amb el qual Pere IV d'Aragó citava a comparéixer al seu palau de Barcelona a Jaume III, fou manat publicar mitjançant vàries cartes en llatí dirigides als principals vicaris del territori (1, 2, etc.)


  Fa a saber lo Senyor Rey en Pere per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Sardenya e de Corcega, e Comte de Barchinona que com lalt Rey de Mallorcha, Comte de Rosselló, e de Cerdanya e Senyor de Montpesler, qui lo Regne de Mallorcha ab totes les ylles à aquell adiahens, e los Comtats de Rosselló e de Cerdanya, e les terres de Conflent, de Vallespir e de Cocljure, e altres te en feu per lo Senyor Rey ab certes formes, maneres e convinences en la enfeudatió daquells feyta contengudes, fama recomtant fos delat, que contra les dites convinences, e contra los usatges de Barchinona, e en altra manera no legudament fahia correr altra moneda part Barchinones en les terres de Rosselló, de Cerdanya, de Conflent, de Vallespir, e de Cocliure, e que fahia fondre moneda Barchinonesa dargent, e ado qui pus greu era fahia batre moneda palesament e publica en la vila de Perpinyá, qui es en lo dit Comdat de Rossello, lo qual es dins les limites de Catalunya. Et lo qual Comdat per raho de general jurisdicció et sotmes al Emperi del dit Senyor Rey Darago Comte e Princep de Cathalunya, fo aquell Rey de Mallorcha Comte de sus dit citat per lo Senyor Rey Darago Comte de Barchinona ab letra peremptoriament, e le desina que dints cert temps en aquella citació contengut comparegues davant lo Senyor Rey en la ciutat de Barchinona en lo seu Palau per fermar de dret en poder daquell Senyor Rey Darago, e en altra manera enantar segons que de dret, e de rahó fos faedor sobre les dites coses. La qual cosa lo dit Rey de Mallorcha no cura fer, ans recusa contumaciament comparer. Per la qual cosa lo dit Senyor Rey Darago pronuncia aquell Rey de Mallorcha Comte de sus dit esser contumaz, axi en no comparer, com en no fermar de dret, com encara en altra manera no obtemperant, o obeyent à les coses contengudes en la dita letra de citació. Et apres a requesta del noble Narnau Derill procurador del dit Senyor Rey Darago, et del seu fisch en aquest feyt, annota, et possa en ban del fisch lo Regne de Mallorcha ab totes les illes à aquell adiahents, et los Comtats, et terres de Rosseylló, et de Cerdanya, de Conflent, de Vallispir, et de Cocliure, et totes les altres coses les quals aquell Rey de Mallorcha te en feu per lo dit Senyor Rey, et tots altres bens, axi movens, como sients, et tots altres bens, et drets que sen dins los dits Regne, Comtat et altres terres feudals. Et encara dins los Regnes et terres, et Senyoria del dit Senyor Rey Darago, declarans, et jucians que si lo dit Rey de Mallorcha no compararia dins I any devant lo dit Senyor Rey Darago, é segons que deu nos purgara dels dits crims, tots los dits bens seran, et romandran à la Senyoria del dit Senyor Rey, et del seu fisch guanyats, et aplicats. La qual annotacio feyta, foren descrits los dits bens, per que lo dit Senyor Rey Darago ab tenor daquets presents edictes manifesta et publica al dit Rey de Mallorcha la dita annotació. Et res no menys cita per primo, per segon, per terç, et peremptoris termens lo dit Rey de Mallorcha Comte de Rossello, et de Cerdanya, que dins I mes primo esdevenidor comparega davant lo dit Senyor Rey per fer en les dites coses, ço que deja, ne sia tengut de fer. Sau empero lo dret guanyat al Senyor Rey per la contumacia de sus dita, ò per altres rahons, al qual no enten a renunciar tacitament, ò expressa per les coses de sus, ò de ius scrites. E res no menys diu, et mana lo Senyor Rey sots pena de D. morabatis a tota persona de qualque conditio sia, que dins des meses primers esdevenidors sia tenguda de manifestar tots bens que tenga, ne sapia del dit Rey de Mallorcha.

  Et nichilominus ad cautelam et ex superabundati idem dominus Rex Aragonum sub prœmissis protestationibus ad requisitionem dictii procuratoris fiscalis fecit prædicta edicta voce præconia publicar per loca civitatis Barchinonæ, in quibus præconizationes sunt fieri assuetæ, et dictam annotationem dicto Regi voce præconis publicari et ipsum iterum citari sub forma, quæ sequitur.

  Fa á saber lo Senyor Rey en Pere per la gracia de Deu Rey Daragó, de Valencia, de Sardenya, é de Corcega, et Comte de Barchinona, que com lalt Rey de Mallorcha etc., etc., ut in superiori proximo folio continuatur.

  Quæ quidem publicatio fuit facta per dicta loca de verbo ad verbum, ut superius continetur, per Raymundum Basconi præconem publicum civitatis jam dictæ, cui Franciscus Caxer prædicta legit, præmissa tamen voce tubarum, tabalorum, et anafilii, præsentibus Jacobo Cescorts, et Jacobo Vitalis tubicinatoribus, et Marcho filio dicti Jacobi Cescorts tabalario, ac Francisco Fuxi notario supradicto.

  Et ad majorem etiam cautelam, sub prædictis protestationibus, requirente, et instante dicto procuratore fiscali scripsit Vicariis Barchinonæ, et Valentiæ, ac Gerundæ, et Bisulduni, Curiæ et Vicario Illerdæ, et Pallariensi, Vicario Bagiarum Bergæ et Berguitanensi, Vicario Ausoniæ, vici Rivipulli, et Rivipullensi, Campirotundi, et de Regali, Vicario Tarraconensi, et Campi, Vicario Cervariæ, Vicario Villæfranchæ Penitensis, Vicario Montisalbi, Vicario Tarregæ per suas litteras in hunc modum.

Fonts[modifica]


PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)