El Cólera. Abrich, limpiesa y tranquilitat de ánimo

De Viquitexts
Instrucció que la Comissió de Sanitat del M.I. Ajuntament de Manresa, dona als vehins de esta ciutat y demés personas que desitjan conservar la salut, per evitar y combatir: EL CÓLERA. Abrich, limpiesa y tranquilitat de ánimo
Pere Vazquez
Una de les moltes publicacions breus que sorgiren durant els brots de còlera a Catalunya al segle XIX. Aquesta és de 1854.
 Baixa


Avís mèdic AVÍS MÈDIC   


INSTRUCCIO QUE LA COMISSIO DE SANITAT DEL M.I.
Ajuntament de Manresa, dona als vehins de esta ciutat y demés personas que desitjian conservar la salut, per evitar y combatir
EL COLERA ABRICH, LLIMPIESA Y TRANQUILITAT DE ANIMO
Se evitará no estar parat al sol, y el passejarse sens necessitata en lo mateix: guardarse en las horas de mes calor, y si es dins casa, establir corrents de aire, sens posarse en la direcció del vén.
No retirar massa tart, y guardarse de las variacions repentinas de la atmósfera: no surtir cuant plou ó hi ha temporal; guardantse sobre tot del aire cuant la persona está ab calor ó suada y no mullarse de peus.
El dematí y tarde cuant se escombrian los pisos no tirar massa aygua, sino la necessaria per sofocar la póls: las escombrarias y demés despercidis tirarlos inmediatament en la necessaria: treurer ab frecuencia los llits y altres mobles, per airejarlos y espolsarlos: enblanquinar lo interior de las casas que hi hajia temps no se ha fet, en particular las trias, casas de jornalérs de camp, de fábrica y demés oficis que per lo seu treball ó pochs habers, han passat molt temps sens practicarho.
Apartarse en lo possible del aires de paratjes infectos ó de la podor: los llochs comuns ó necessarias, aigueras y fámers se tindrán tapats, que no donguian fetor en las casas: no remenar massa los famérs, corts de tocino y gallinérs; pero se treurán los deposits dels mateixos ben sobint en las primeras horas de la matinada, y cuant se treguian ó remenian, se hi tirará antes y despues de remenarlos un ó dos porrons de vinagre cada vegada, segons la cantitat de élls: es necesari també estarse de criar porchs, gallinas, coloms en casas de dintre ciutat y arrabals en que hi falta la ventilació y lo lloch necesari.
Los aposentos en que s'dorm, se deurá solejarlos ó que rebint la claror del sol y aires de entre dia: no dormir ni habitar en lo possible en cuartos dels baixos de las casas ni en los que hagi moltas personas, ni estar massa horas en paratjes públichs, que sent cuberts ó tancats hi hagi massa concurrencia.
Se portará los cós medianament abrigat en lo calor, y bén arropat cuant amenassi la fresca forta ó lo fret. Qui se trobi delicat ó patesquia algun mal, ques vestesquia interiorment de llana, ó al menos ques posi faixa ó cintura de bayeta ó seda: axis se evitarán costipats y dolors de ventrell, que causan frecuentment el Cólera: llimpiesa y curiositat en la roba, mudantsela subint, y rentarse cada dia cara y mans, barrejant en el aigua, unas cuantas gotas de vinagre.
No fer cap eccés de feina corporal ni mental: no donar accés á la tristesa, ni el temor inmoderat del cólera, sino distreureser en lo possible, ja passejant ab bona companyia, ó entretenirse en algun joch permés per la lley, ó dedicantse en algun treball de imaginació agradable no massa ecsitánt. Sobre tot, retenir qualsevol enfado, y molt més los que fácilment se encolerisan.
Se evitarán las pasions deshonestas, y se procurará no abusar de cap manera dels plaérs ecsitans, cual falta ha determinat en moltas ocasions lo acometiment del Cólera.
US DELS ALIMENTS
No eccedirse de cap manera en lo menjar y beurer: usar viandas ben cuitas, y que no abundian de greix.
Podent menjarse las patatas, carbassóns las sebas cuitas, o escalibadas y las bledas. La escarola fresca ben amenida es saludable, y lo ensiam escarolench no fenne abús no porta gran perill. Son bonas las cosconillas, dolcetas y chicoiras, com tambe los fasols tendres, los ciurons y altres llegums, mentres sian repelats y bén cuits. Los pressechs peras y rahims ben madurs podent menjarse.
La carn de gallina, moltó y anyell, y la de bou son bonas; pero no ho es la de badella, ni tampoch las perdius, cunills y demés animals de cássa. Tota carn condimentada ó ab especies es bastant perillosa y perjudicial.
Lo arrós semola, macarrons, sopa y fideus de sémola, son las únicas escodellas ú ollas mes saludables.
No poden menjarse sens perill, los caragols, granotas y bolets: los tomátechs, pebrots vichos albergínies cogombres figas pomas melóns, sindrias y altres berduras, y fruitas ja picants ó molt difícils de pair.
El tocino, llus, bacallá no salat, y anguilas podrán menjarne, pero no mes que las personas robustas, y ben sanas:pues las ques trobian delicadas, ni sebas, carbassons y bledas, ni carn de bou podrán usar; y cap fruita.
El chocolate desfet y espés ab pá ben torrat ó bescuits es bó; pero no los melindros y demés preparáts de pasteleria, ni los ous dusos y ferrats, ni tampoch lo pá del dia, calent sortit poch há del forn, y menos la coca: y de aixó deuran abstenirse ab mes cuidado los vells, els que no tenen dentadura y los que pateixen de ventrell ó que estan delicats de salut.
Un poch de ví sentsé ó generós al principi de menjar y el té a las postras son de utilitat, també lo café es subjectes robustos y de gréixo dúra.
No se ha de véurer frét estánt suát y los acostumats á veurer ví ó aiguardent en la matinada, será necessari que no ne venguint tan y que antes mengian un poch de pá ó borrego.
Los licors y begudas molt ásidas no tenen grans ventatjes, y no es gens bo atiparse de aigua. El ví, procurar que no sia agre, ni tampoch cap clase de menjar que tufeixi, perque pot determinar instentaneament el Cólera.
En lo sopar se menjará ab molta parsimonia, particularment los subjectes que no tenen treball corporal ni de grant moviment, sino que estánt dedicats á treball intellectual ó que guardan una vida molt pacífica.
Als Srs. Metjes y Farmacéutíchs als encomenem sobre tot que observian ab mes rigor y constancia las reglas higiénicas, pues si caiguessen ells malalts, faran molta falta al comú, y lo mateix diem als Sr. Empleats públichs.
PREVENCIONS GENERALS PER ACUDIR DE PROMPTE A UN ATAC DEL COLERA, PER NO HABERHI EN EL ACTE EL SEÑOR FACULTATIU.
Cuant sobrevinguia, cansament repenti, desvatllament deixament segament de camas, pesadés, ó rodament, desmais ó un poch de cólica, se suspendrá tota classe de menjar: ficarse al llit y ben abrigat y predrer una tassa ó dos de té, ó de camamilla, ó també de aigua tibia ab bolado barrejat ab mitja onsa de jarop de ponsém per entrar en suor: y per aliment caldo de pollastre ó colom: y per mes assegurarho, sera millor ferse visitar per los Sr. Facultatiu.
Si la cólica continués, ab espotrament, ó que al mitx de la nit sobrevingués grant dolor de ventre, rampa, ó ja vomit per dalt y per baix, cubriment de cor, veu apagada y de mudacio de fisonomia, se farán inmediatament fregas ab les mans, raspall ó una bayeta, posar mostassas mes vall de ahont se senti la rampa, y predrer al mateix temps dos onsas poch mes ó menos de oli de atmetllas dolsas, ó del comú, en una tassa de aigua calenta ó sino ben tibia, per no fer esperar al malalt; (1) y acto continuo, enviar á buscar al Sr. Metje.
Feta ja la primera visita del Facultatiu, se deurá cumplir ecsactament y ab perseverancia lo que disponia, tant durant la enfermetat, com despues de mort el malalt, si te axó tingués lloch.
- MANRESANS: Procureu escoltar y obehir los edictes que publiqui la autoritat ques desvetllará tot lo possible, per la salut pública: conservar la pau y tranquilitat tant necesaria en est cás; acreditant ab lo bon comportament que se es VERDADER CATOLICH y home amant del órdre, y fer tots los sacrificis que ecsigescan las circunstancias, per remediar los mals que ocaciona en tals casos la miseria, y per ultim: - CONFIANSA EN DEU SOBRE TOT

Manresa 15 agost de 1854

(1) Será necesari y de molta utilitat, que cada vehí tinguia durant la epidemia en la sua casa y en paratge fresc, cuatre ó cinch onsas de oli de atmellas doslsas, per administrarlo, si el mal acomet impensadament, ó al mitx de la nit. Qui se austia, per estar ó haber estat asistint á un atacat de cólera, o que s'trobia molt commogut per noticias de esta clases ó per qualsevol altre que li trastorni la sua naturalesa, que prengui immediatament una onsa de aigua naff, y que torni a prenderne al cap de un rato, si fos cas que no li passés el susto; y qui pugui, que hi afaxeixi una taseta de cáldo.



Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)