El poema de La rosa als llavis/La carn fa carn

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca





EL SOMNI I LA ROSADA


La carn fa carn


 La carn fa carn
 el vi fa sang—
 com és segura
 l'ombra d'islam!

A l'ombra mate dels meus pruners
l'amiga em renta i em besa els peus.
Oli d'ametlles
 oli d'arrels—
naixien ales als meus turmells.
—M'estreny l'amada contra els seus béns.

 Àmfora plena
 del vi més clar,

 del vi més negre
 que ha fermentat.

Cap llavi crema com els vermells
de l'amor meva quan dóna el bes.
Tan fina és Ella que em dicta el vers.
—Prenc els seus musles i el seu coll tens
com una pruna que ara caigués.

 S'ou la musica
 de cent llaüts,
 clara i divina
 sota els seus rulls.

Terra l'Aràbia, terra corcer
d'alta crinera, bridall desfet.

El sol l'encalça, l'amor molt més:
amiga, amiga, no reposem
—un floc ma vida en el teu cabell.

 La lluna és bella
 si feia ple:
 a ta vorera
 no ho fora gens.

Copa vessada, beire roent
com la pregària de Mohammed
la meva amada, si el goig la pren
sota les tendes dels meus pruners.
—I el seu somriure, tremir d'estel.

 Voltes de marbre
 dels seus dos pits,

 mesquita blanca
 del meu delit.