El presumit
Quan el pare's va morir,
la mare va quedar viuda:
jo vaig quedar petitet,
carregat de fantasia.
—Ai traidora i falsa amor!
Me n'has de causar la vida!
Avia de posseir béns,
els que'l pare posseïa.
No tenia enteniment:
m'he dat a la bona vida:
vinguen fires i aplecs,
que per mi res hi valia.
Ja me'n van encarregar
a una tia que tenia.
Me'n feia anar ben vestit
a la moda que corria:
sabatetes amb talons,
mitjetes de seda fina,
calces de vellut refí
i ermilla d'escarlatina;
capa de vintiquatret:
de vellut ne són les gires;
barret a la decantada;
més trincant que'l sol del dia.
No'i ha fires, no'i ha aplecs
que jo no'i doni una vista.
Les noies, quan a mi 'm veuen,
ja'n queden embadalides.
Agués cregut pare i mare
i els parents que bé'm volien,
no'm veuria amb els treballs
que ara'm veig avui al dia
anâ a morî a un ospital,
tant que jo ja m'ho temia!
Ja vénen els cirurgians
tres vegades cada dia,
traient-se mofes de mi,
dient si les coneixeria
les d'enagos amb serrell
i aquelles cares tant fines!
—Ai traïdora i falsa amor!
Me n'has de causar la vida