El sastre
Aparença
que'n tornava de cosî.
Si n'encontri tres ninetes
a la vora del camí.[1]
Companyia de ninetes
no vindran mai més amb mi.
Jo'm pensava burlâ-m d'elles,
i elles s'han burlat de mi.
—Voldrieu venir, ninetes,
una oreta i mitja amb mi?
—Ai sí, per cert, el bon sastre!
cap allà volem venî.
Quan ne pujen la pujada
se les comencen de di.
Ja li'n desfeien les calses:
les hi penjen dalt d'un pi.
Amb una espardenya blanca
les hi feien esclafî.
L'en tiren en una rasa
que s'hi pensava morî.
Reclamava sants i santes:
Gloriós Sant Pelegrí!
que si puc sortir d'aquesta
una missa faré dî!
Ja mentre'ls treballs passava
son germà passa per 'lli:
—No'm pensava que tu, sastre,
te'n deixessis arrendî
per dugues o tres ninetes
a la vora del camí!
- ↑ Totes les estrofes d'aquesta cançó comencen amb el 3.r y 4.t vers de l'anterior.