El triomf de la carn

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


EL TRIOMF DE LA CARN


QUADRET DE COSTUMS VEGETARIANES

EN UN ACTE

per

SANTIAGO RUSIÑOL





Tinter (llibreria espanyola d'Antoni López).jpg




Antoni López, editor,
Llibrería Espanyola
Rambla del Mig, 20, Barcelona


 FIGURES:


 
SENYOR RAFECAS
45 anys

SENYORA FLORA (la seva dòna)
40   »

DON FELIP
40   »

DON AMBROS
45   »

DON SEGIMOND
50   »

DON PASQUAL
55   »

DON PERE
45   »

RAMONETA
24   »

FRANCISQUÈT
26   »

 


 Aquesta obra fou estrenada, a Barcelona, en el «Gran Teatre Espanyol», per la companyia del «Sindicat d'Autors Dramatics Catalans», la nit del 10 d'Octubre de 1912, baix el següent


REPARTIMENT

 Senyor Rafecas, Sr. Aymerich (D.); Senyora Flora, Sra. Plá (D.); Don Felip, Sr. Galcerán (A.); Don Ambròs, Sr. Daroqui (V.); Don Segimond, Sr. Tor (R.); Don Pasqual, Sr. Sirvent (M.); Don Pere, Sr. Bozzo (F.); Ramoneta, Srta. Mestres (R.); Francisquet, Sr. Bardem (R.).





ACTE UNIC



Menjador d'una casa de dispeses especial. Al fons, la porta d'entrada i un corredor que dona a les habitacions dels allotjats; a la dreta, la porta de la cuina, i, a l'esquerra, la de les habitacions dels dispesers. En mig de la sala hi hà una taula. Els mobles són dels que sen diuen modernistes.

ESCENA I
Senyor Rafecas, Senyora Flora i Ramoneta


(El Senyor Rafecas seu vora la taula, amb una revista als dits; la Senyora Flora seu més enllà, en un silló, i badalla, i Ramoneta està dreta, esperant ordres.)

Ramoneta

   Vostè dirà, senyora.

Senyora Flora (badallant)

   Què sé, jo!

Ramoneta
   Vostè dirà què he de dur, de la plaça.
Senyora Flora

   Si no ho sé! Si tant se men dona! Verdura, com sempre. (Badallant). Sempre verdura!

Ramoneta

   Però, de quina mena?

Senyora Flora

   De la que vulguis. (Badallant). Deixa-m badallar... La que vulguis.

Senyor Rafecas (a Ramoneta)

   Ja t'ho diré jo.

Senyora Flora

   Sí; diga-li tu.

Senyor Rafecas

   De primer, sopa de suc de mongetes...

Ramoneta

   Molt bé diu.

Senyor Rafecas

   Després, un bon plat de bledes, amb el seu guarniment de panses...

Ramoneta
   Altre cop bledes?
Senyor Rafecas

   Són de reglament.

Ramoneta

   Però si ja...

Senyor Rafecas

   Que som vegetarians!... Que tinc dispesa vegetariana, i la bleda és la base, ho entens?, la base del nostre sistema.

Ramoneta

   Faré lo que m diu.

Senyor Rafecas

   Després, patates, fregides amb oli, d'oliva, i pera postres porta una cindria, que és molt vegetal, la cindria.

Ramoneta

   Però, això no és menjar, és... entretenir-se.

Senyor Rafecas

   Calla, insolenta!... Què sabs, tu? Què entens d'higiene, ni d'aliments? An aquesta casa, no servim res que voli, que nedi o que camini.

Ramoneta
   I si fessim cargols?
Senyora Flora

   Té raó!...

Ramoneta

   Ni volen, ni neden, ni caminen.

Senyor Rafecas (dubtant)

   Els cargols no caminen?

Ramoneta

   Van de camí.

Senyora Flora

   Té raó, la Ramona.

Senyor Rafecas

   Són carn! Ningú ho diria, però són carn! Ho dissimulen am la closca, però a dintre hi duen la substancia, i aquí no n'hi entra de substancia!

Senyora Flora

   Ens morirem tots!

Senyor Rafecas

   I què ns hem de morir!... Mira, els clients, si no estan ben bons! S'amagreixen, és clar, però per això venen. Com més magre està l'home, millor, i qui diu l'home, quasi diu la dòna. Déu va fer la carn i els òssos, i la grassor és un suplement del que no n parlen les escriptures.

Ramoneta

   Faré lo que m diu; però cregui que si jo arribo a sospitar que havia de baixar de montanya pera no menjar més que llegums, em quedo a l'horta de casa meva.

Senyor Rafecas (enfadat)

   Tindries més salut que ara! Amb el temps, tots en tindrem, d'horta, i anirem a menjar... de l'horta.

Ramoneta

   I què farem del bestiar?

Senyor Rafecas

   El tindran als parkes, ignorant!, perquè els nois els donguin llonguets. Seran peçes zoològiques.

Ramoneta

   No l'entenc.

Senyor Rafecas

   No m'has pas d'entendre. Vés, vés a la teva obligació.

Ramoneta (anant-sen)

   Quina casa, Senyor, quina casa!

ESCENA II
Els mateixos, menys Ramoneta


(La Senyora Flora badalla.)
Senyor Rafecas

   I tu, badallant.

Senyora Flora

   Jo..., sempre.

Senyor Rafecas

   Hauries de procurar evitar-ho, perquè qualsevol que t vegi es pot creure que és que tens gana, i em compromets la dispesa. Vols berenar?

Senyora Flora

   No.

Senyor Rafecas

   No et vindrien de gust, pera berenar, quatre rabets amb escarola?

Senyora Flora

   No vull res!

Senyor Rafecas

   Doncs, a lo dit: que l badallar no se t fassi cronic, que m malmeteries la pensada.

Senyora Flora

   La pensada de què?

Senyor Rafecas

   Tu diras... L'idea benefactora de posar casa de dispeses del sistema vegetarià. Quan se vagi escampant la nova i se sàpiga que hi hà un centre on no s dona més que verdura combinada amb el llegum, ens farem rics en poques setmanes. Fa no més mig any, i, ja ho veus, tenim l'herbolari, l'esperantista, el de la gota i l'altre, el pompolitista, que li va fugir la dòna. Deixa que corri la nova, i ja ho veuras si en tindrem d'adeptes! Jo, dels clients, en dic adeptes. Aquí veuras juergas pacífiques! La verdor d'aquesta casa serà... un paisatge sistematic. Farem un bé a l'humanitat i, de paso, no hi perderem gran cosa.

Senyora Flora

   Et crec i et segueixo; però, vols dir que una taceta de caldo i un bifteac em farien mal?

Senyor Rafecas

   I què t'havien de fer mal!... Al revés: fins t'alimentarien!..., perquè la carn també alimenta; però és per l'exemple, que no n prens. Que t penses tu que, quan jo veig una perdiueta am cols, em miro la col, per col que sia? La perdiu, miro!... I ficso, que la miro... I que no la perdo de vista... Però em dic: «Atura-t, Rafecas, que tu tens teories fermes», i fujo de la bestia en salsa, com si fos el drac de Sant Jordi.

Senyora Flora

   Però tu ets un home, i la dòna..., ai!..., la dòna és més feble que l'home.

Senyor Rafecas

   Del cos, bueno, però no del païdor.

Senyora Flora

   Potser sí, però tinc una angoixa, i una sòn, i uns defalliments, que per mi no són naturals. Pobra de mi!... Em torno bleda!

Senyor Rafecas

   No és que t'hi tornis...

Senyora Flora

   Vols dir que ja ho era?

Senyor Rafecas

   Vull dir que t vas concentrant... i... acumules el tractament.

Senyora Flora

   No t'entenc; però t'asseguro que Déu men guard' i la Mare de Déu que vingués un lladre am mals fins i em digués «vina»... Em robaria!... Em sento tan decandida, que no tindria un no... Em robaria!...

Senyor Rafecas

   Lo que has de fer, tu, exercici.

Senyora Flora

   Si no m puc tenir!

Senyor Rafecas

   T'ho figures. Tu, en teoria, tens d'estar bona.

Senyora Flora

   Ai, Rafecas! Jo m moriré!... Deixa-m pendre una costelleta!... D'amagat... No ho sabrà ningú!... Et juro que no ho sabrà ningú!...

Senyor Rafecas

   Tot se sab.,. Perderia el prestigi!

Senyora Flora

   Et quedaras viudo!

Senyor Rafecas

   Em conformaré.

Senyora Flora
   Tu no m'estimes!... Ja ho veig!... Tu no m'has estimat mai!...
Senyor Rafecas

   Filla meva, no m'apuris!... Soc vegetarià, però no soc heroe, i haver d'aguantar als clients i haver-te d'aguantar a tu, són masses tronxos pera un home sol!

ESCENA III
Els mateixos i Ramoneta


Ramoneta

   Escolti, senyora: un dubte: els rovellons, són carn o què son?

Senyor Rafecas (enfadat)

   Són bolets!

Ramoneta

   Això ja ho sabia.

Senyor Rafecas

   Doncs, ves-ten del meu davant, abans no t'ho digui del cert. Dònes..., dònes!... Això és terrible! (Anant-sen al quarto.) Inventeu sistemes, probeu-los, i sempre és el sexe debil reaci a les idees noves; aquet és el mot: reacies!

Senyora Flora
   Quina creu nova, Senyor!
Senyor Rafecas

   Ets bona, Flora, però reacia. (Sen và.)

ESCENA IV
Senyora Flora i Ramoneta


Ramoneta

   Vostè es morirà, senyora! Ho veig venir!

Senyora Flora

   Ja estic resignada a tot. Soc molt, però molt desgraciada!

Ramoneta

   Atipi-s d'amagat; cregui-m. Sen và a una fonda de les bones, i esbravi-s a cops de costelles. Si jo fos de vostè, quina menjada!

Senyora Flora

   He de donar exemple, Ramoneta. Diu que jo tinc una missió.

Ramoneta

   Que dejunin els senyors que tenen aquí pera amagrir i que no s poden queixar, es comprèn, si ells s'hi resignen; però quina culpa hi té, vostè, en aquet sarau que ells s'han armat? Jo no he vist mai que ls rabadans pastoressin com les ovelles. L'herba pera ells, però els talls pera vostè.

Senyora Flora

   Calla, ignorant! Si ell et sentís!...

Ramoneta

   No l cregui, an ell.

Senyora Flora

   Em té dominada. Es mala comparació, però m'ha domat, m'ha ben domat!

Ramoneta

   Que sab lo que fa fer el tenir gana?

Senyora Flora

   Si no és gana; és... mal de cor.

Ramoneta

   An el meu poble, d'això, en diem gana.

Senyora Flora

   Tu no entens el nostre sistema, perquè, aquí, la verdor és un sistema.

Ramoneta
   Lo que no entenc, jo, és una cosa: si no més hem de menjar herba, per què ens han posat tants caixals? Pera mossegar-nos la llengua?
Senyora Flora

   Potser pera fer goig.

Ramoneta

   Vaja, senyora, això no és una casa: és un prat.

Senyora Flora

   Bueno, prou!

Ramoneta

   Un pessebre, és; sí, sí, un pessebre.

Senyora Flora
   Deixa-m complir, i arregla els mobles, que jo men vaig a jaure una estona i a païr lo que no he menjat. (Anant-sen.) Déu Nostre Senyor em dongui forces pera resistir tanta higiene, i tanta col, i tanta xirivia!
(Sen và al quarto.)

(Se sent trucar a fòra. Ramoneta và a obrir i entra am Francisquet.)

ESCENA V
Ramoneta i Francisquet


Ramoneta
   Vaja, que estiguis quiet, Francisquet!
Francisquet

   En què s'assembla un peix a una oca?

Ramoneta

   No ho sé! Ja portes els sigrons?

Francisquet

   Els sigrons i tot lo que vulguis. No hi hà cap jove de colmado que t tingués tants miraments. Quin perro hi và més, al colmado?

Ramoneta

   Què sé, jo?

Francisquet

   El perro...quiano.

Ramoneta

   Vols fer el favor de no amoïnar-me?

Francisquet

   Sabs què t porto, en aquet paquet, prenda meva engaviada? Salame, pollastre, vedella rostida, pernil; tot lo que he pogut pescar, perquè no t matin am verdura. He vuidat mig establiment.

Ramoneta
   I si ho sab el teu amo?
Francisquet

   El teu, has de dir; perquè el meu, si sapigués que és pera durho an aquesta casa, crec que m'apujaria el sòu. No us en té poca de ràbia!... No veus que vivim de la carn i aquí sou d'una altra religió? I aproposit de religions: en què s'asembla un capellà a un sacerdot?

Ramoneta

   Mira que t deixo!

Francisquet

   Ja callaré. No hi puc fer més! Es com un vici. Però amaga les provisions i menjate-les al cautiverio, que ja sabs que no m vull casar am tu que no t'hagis ben engreixat. Un colmado necessita una dòna revinguda, pera acreditar la botiga, i lo que és aquí veig que us crien pera vendre bacallà i peixo-palo.

Ramoneta

   Deixa-t de peixos i parla en serio.

Francisquet

   Ja els he deixat. Diga-m que m'estimes.

Ramoneta
   Ja sabs que sí. Ets tu que no m vols.
Francisquet

    Que no t vull, em dius, gran infiel? Després que t faig de recader i em rebaixo a dur-te els sigrons, no més pera veure-t de més aprop, i després que a totes hores semblo un convoi de queviures que entra a una plaça sitiada?

Ramoneta

   Doncs què esperem pera casar-nos?

Francisquet

   Que pugui plantar establiment, pera poguer-te pujar al taulell.

Ramoneta

   N'hi hà per estona!

Francisquet

   Es que ja ens hi veig. Tu a darrera, ben pentinada i amb els braços ben arremangats, voltada de pernils, llar, salsitges i beguda, i jo servinte de docer, no n farem poca de planta! «Mireu—diré, jo, a la parroquia,—aquí teniu la patrona de les viandes catalanes».

Ramoneta

   Ja has acabat?

Francisquet
   Què vols més?
Ramoneta

   Que parlis una mica menos i que m fassis demanar.

Francisquet

   Per quí?

Ramoneta

   Pels teus...

Francisquet

   No n tinc, de meus.

Ramoneta

   Pels teus pares.

Francisquet

   Què n'hem de fer, de la familia? La familia també és un colmo. Vols que ns amonestin demà?

Ramoneta

   Lo que vull és sortir d'aquí i anar-men d'aquesta verdor.

Francisquet

   En què s'assembla el vert al vermell?

Ramoneta
   Altre cop?
Francisquet

   No s'assembla en res.

Ramoneta

   No sé com te miro la cara!

Francisquet

   Dona-m la mà.

Ramoneta (donant-li)

   Té. Què vols fer?

Francisquet (volguent-la besar)

   Dona-m la galta.

Ramoneta

   Sento tossir. Ves-ten, que ve l'herbolari.

Francisquet

   En què s'assembla un herbolari a un ventilador?

Ramoneta

   Fuig, et dic!

Francisquet
   En què ven... tila.
Ramoneta (rient)

   Que ets beneït!

Francisquet
   Adeu, confitura de nespres! Trufa de la meva vida!
(Sen và corrent.)

(Entren, parlant, Don Ambròs i Don Felip. Ramoneta agafa el paquet pera anar a amagar-lo a la cuina.)

ESCENA VI
Ramoneta, Don Ambrós i Don Felip


Don Ambrós

   Sinó que sé que no es possible, Don Felip, jo li juraria que he sentit flaira de vedella.

Don Felip

   Rostida, sí, senyor, rostida; però aquí seria un sacrilegi.

Don Ambrós (a Ramoneta)

   No hi hà vedella, per aquí?

Ramoneta
   Que s pensa que això és un corral?
Don Felip

   No ho diem per tu.

Ramoneta

   Oh, ja m'ho figuro!

Don Felip

   Ha estat un lapsus, Ramoneta.

Ramoneta

   Que m'ho diuen a mi, això de lapsus?

Don Felip

   No t'enfadis, dòna.

Ramoneta

   Pelícoles! (Anant-sen.) Que n tenen poca de substancia!

ESCENA VII
Don Ambrós i Don Felip


Don Ambrós

   No n fassi cas; es servei, i el servei és això: servei.

Don Felip
   Se li pot perdonar com a esclava. Però cuina bé. Escas, però bé.
Don Ambrós

   En quant a escas, jo no m planyo mai. No hem vingut aquí pera amagrir-nos?

Don Felip

   Sí, però no tant!

Don Ambrós

   No ve de dèu kilos!

Don Felip

   Dèu kilos, pase, però és que jo, en cosa de tres mesos, ni puc aprofitar la roba, ni la roba a mi, Don Ambròs. Vostè no fa més que vuit dies que segueix el tractament, però ja veurà, més tard, quin... fondre-s! Si té pantorrilles, tibikarnoj, com diem en esperanto, digui-ls-hi adeu!, que no les veurà més, i si té cames, deixi-les correr, que tampoc les veurà més. Ja sen trobarà d'ossets que no els havia ni sospitat!

Don Ambrós

   Em fa molt content!

Don Felip

   Men alegro; però jo no volia anar tan depressa. Que ns treguin la carn, conforme, per això paguem la pensió; però la pell..., ja és abusar. Si les mitxes d'abans —jo duc mitxes— em servirien de calces i les calces de sobretodo! El sastre, la tajloro, sempre m diu: «Don Felip: vostè se ns en và. Si segueix per aquet camí, en lloc de calces li faré fundes!».

Don Ambrós

   Però perxò es deu trobar bé.

Don Felip

   Ni bé, ni malament. No m trobo! Aquesta es la veritat: que ja no m trobo! Devegades, mig somniant, em cerco pel llit i ja no sé on soc. Mai hauria dit que la verdura en fos tant de meravellosa.

Don Ambrós

   Que si ho és...? Pregunti-m'ho a mi, que si tinc un passament ho dec a haver fet d'herbolari. Vostè coneix la menta?

Don Felip

   De vista.

Don Ambrós

   Doncs, jo, agraït a la menta, avui soc vegetarià.

Don Felip

   Va curar-lo?

Don Ambrós
   Em va fer ric.
Don Felip

   Doncs, jo, per mor de l'esperanto.

Don Ambrós

   També el va fer ric?

Don Felip

   Cà!... Al contrari. Però tots els que som d'aquet ram, ens reunim en uns congressos..., còm li diré, jo?...

Don Ambrós

   Com un Sant Mus?

Don Felip

   Això és, però intelectual. Uns congressos pera... entendre-ns.

Don Ambrós

   I s'entenen?

Don Felip

   Això, és lo de menos. En una d'aquestes estades, un delegat malayo va dir: «No és verda la nostra bandera? Doncs mengem verdura». I ja hi varem ser; aquí em té vegetarià, pera anar tot el món a la una.

ESCENA VIII
Els mateixos i Don Segimond


Don Ambrós

   I vostè, Don Segimond, per què n'és de vegetarià?

Don Segimond

   Servidor, per un gran disgust.

Don Ambrós

   Per això, no més?

Don Segimond

   Per un gran trastorn. Sabent la meva biografia, es faran carrec de tot. Jo no més soc conegut per «l'home que li ha fugit la dòna». Tot lo demés és secundari. I com que al que li fuig la dòna tant se li endona naps com cols, m'he donat a les cols i al vert. Perquè no hi hà res com el vert, per treure una pena de dintre. El vert, rebaixa, purifica, modifica i rectifica.

(Ha entrat Don Pasqual, coixejant.)


ESCENA IX
Els mateixos i Don Pasqual


Don Ambrós

   I vostè, Don Pasqual?

Don Pasqual

   Jo? Per la gota.

Don Felip

   I sen hi en và, eh?

Don Pasqual

   D'un peu a l'altre. Ara vaig coix de la parella.

Don Felip

   Bona senyal! Això és que li corre.

Don Pasqual

   Però si ella corre i jo vaig més coix, l'atrapat sempre seré jo.

Don Ambrós

   Però vostè s'ha aflaquit. Què vol més?

Don Pasqual

   Si ja sé que he d'estar content; però am tres mesos més d'aflaquir-me, ja no sabré on tenir el dolor.

Don Ambrós

   Sen anirà, per falta de lloc.

Don Segimond

   Això és portentós!

Don Pasqual (am tristor)

   Es clar, que ho és.

Don Ambrós

   Estic molt content...

Don Felip

   Tots, ho estem.

Don Ambrós

   Tant, que si anavem millorant, còm hem millorat fins ara, seria cosa de celebrar-ho.

Don Felip

   Menjant... fort, vol dir?

Don Ambrós

   Un enciam d'honor.

Don Segimond
   Vaia, vaia...
Don Pasqual

   Sí, senyors; d'honor..., de broma... i d'abstinencia.

   (Es queden ensopits. Pausa. Entra el Senyor Rafecas.)

ESCENA X
Els mateixos i el Senyor Rafecas


Senyor Rafecas (fregant-se les mans)

   Ja... ja... ja! Aixís, m'agrada! Veure-ls contents!

Don Felip

   Regular...

Senyor Rafecas

   I am bona avinensa.

Don Ambrós

   Avinensa..., prou.

Senyor Rafecas
   Sembla impossible que amb el mètode d'abstinencia voluntaria, s'hagi lograt lo que jo he lograt! Pensar que quan varen venir estaven grassos, vermells, i ara... ja ho veuen!...
Don Pasqual

   Es clar que ho veiem!...

Senyor Rafecas

   No s planyen de res, res els fa mal, la roba els fa goig i fins tenen gana. Vaja, que diguin lo que vulguin: no hi hà res com viure en estat de bona conservació higiènica!...

Don Pasqual

   Li deurem a vostè.

Senyor Rafecas

   No, senyor. Al sistema; a la teoria. I això que tot just comencem!

Don Felip

   Més vert, encara?

Senyor Rafecas

   Res de vert! Ara que ja estan a punt i que ls tinc ben equilibrats, ara a dormir amb els balcons ben oberts.

Don Pasqual

   Fins jo?

Senyor Rafecas
   Vostè el primer.
Don Pasqual

   I la gota?

Senyor Rafecas

   L'aturarem. Passejar-se descalç pel pis, i dutxes, forses dutxes! Un llençol ben mullat, i al llit!

Don Ambrós

   I si, am tot i tanta higiene, el fem quedar malament? Si ens li quedem als dits?

Senyor Rafecas

   Això no ho faran. Seria un afront per la casa! El dia que s vulguin casar, tindran uns fills que... allò seran fills!...

Don Pasqual

   Casar-nos, nosaltres?...

Senyor Rafecas

   Per què no? Jo mateix els buscaré una bona vegetariana.

Don Felip

   Vegetariana? Que vol dir magra?

Senyor Rafecas
   Naturalment.
Don Felip (aixecant-se)

   Ah, no farem res! A mi aflaqueixi-m tant com vulgui, però an ella la vull grassona! Fins aquí hem arribat, Senyor Rafecas!

Senyor Rafecas

   Encara no tenen prou conviccions, però ja vindrà. I, si no vingués, menjaria tot sol, o no menjaria. Tota idea ha de tenir martirs, i jo m sento que he nascut per martir!

(Se sent trucar.)
Don Felip

   Han trucat.

Senyor Rafecas

   Han trucat..., però, jo; martir!

Don Ambrós (cridant)

   Ramoneta!...

ESCENA XI
Els mateixos i Ramoneta


Ramoneta
   Què sels ofereix?
Don Pascual

   Que han trucat.

(Ramoneta và a obrir.)
Senyor Rafecas

   I lo que trucaran!... Ha d'arribar un moment, cavallers, en que aquí a casa serà un jubileo! No hi haurà aliments pera qui en vulgui!

   (Entra Ramoneta, acompanyant a Don Pere, i sen torna a la cuina.)

ESCENA XII
Senyor Rafecas, Don Felip, Don Ambrós, Don Segimond, Don Pasqual i Don Pere.


Don Pere

   Bones tardes, senyors.

Senyor Rafecas

   Déu lo guard'.

Don Ambrós

   Déu lo guard'.

Don Pere
   Suposo que vinc ben informat. El senyor Rafecas...?
Senyor Rafecas

   Servidor.

Don Pere

   Es vostè que té dispeses per això de... rebaixar les sangs?

Senyor Rafecas

   Rebaixar-les, no es la paraula. Les moderem..., les frenem...

Don Pere

   Per medi de la verdura, eh?

Senyor Rafecas

   Del vegetal.

Don Pere

   Digui-li hatxe.

Senyor Rafecas

   Digui-li vegetal.

Don Pere
   Conforme. Jo m dic Pere Pau Rosic i soc negociant a l'engròs, i vinc pera que m freni. Apa, freni-m! Verdura, res més que verdura! A tot tractament! No m planyi pas!
Senyor Rafecas

   No sé què vol dir.

Don Pere

   Que no m planyi!

Senyor Rafecas

   No tingui por..., no el planyarem... Però, es pot saber...?

Don Pere

   Que jo he sentit contar prodigis extraordinaris del sistema que posa en jòc pera rebaixar la persona, i vinc disposat a tot. Abandono la carn, el peix i abandonaria la dòna, els fills i els fills naturals, am tal de poguer-me... frenar.

Senyor Rafecas

   Es dir que està mal?

Don Pere

   Massa bò. Saben què es un temperament?

Don Ambrós

   Aquí?

Don Felip
   I què hem de saber!
Don Pere

   Doncs jo soc un temperament, i als que som un temperament, planyi-ns!, que no tenim repòs. Allí on và la vista, allí và la mà; allí on và la mà, l'acció, i allí on và l'acció, la catàstrofe! Un home com jo, és un incendi!

Don Segimond

   Que per molts anys!

Don Felip

   Ja és prou sòrt!

Don Pere

   Si no saben lo què és, el meu cas! Jo no puc donar un pas a la vida que no sia exagerat. Que abraço una dòna?: la malmeto; que li estrenyo la mà?: li torço un dit; que me l'estreny a mi?: m'acaloro. No m puc aguantar ni a mi mateix! Mati-m les sangs, apa; aflaqueixi-m!

Senyor Rafecas

   Aquí no aflaquim: treiem pès.

Don Pere

   I men treurà?

Senyor Rafecas

   Que si n'hi treuré?... Aquí té els senyors, per exemple. Ja veu que la carn no ls hi fa nosa: doncs varen arribar fets un asco! Ara, miri-sels. Ja els pot tocar, ja! La pell justa, i contents com ginjols.

Don Pere

   I, tot això, am verdura, veritat?

Senyor Rafecas

   Am verdura, però metodisada. Pera començar, vuit dies de broquil; vinga broquil, fins que sia nostre! Després, quaresma científica, i, si això no hi val, espinacs, sense sal i sense amaniments, fins a deixar-lo com un home.

Don Pere

   Doncs anem al grà, o al llegum!

Senyor Rafecas

   Vol menjar, no més, a la casa, o vol estar-s'hi a tota pensió?

Don Pere

   Jo no faig les coses a mitges. Com més pensió, millor. No m planyi!

Senyor Rafecas

   Quedarà servit. (Cridant.) Flora! Flora!

ESCENA XIII
Els mateixos i Senyora Flora


Senyora Flora (que quasi no s pot tenir)

   Què volies?

Senyor Rafecas

   Presentar-te un nou adepte. Don Pere Pau Rosic. La meva senyora.

Don Pere

   M'agrada!

Senyora Flora

   Ai, pobra de mi!

Senyor Rafecas

   Ja?

Don Pere

   Que m'agrada. I quan una dòna m'agrada, he de dir lo que és: que m'agrada.

Senyor Rafecas
(ensenyant-li el camí del quarto.)

   Passi per aquí.

Don Pere
   Per força, mai!
Senyor Rafecas

   Si és servit; veurà el quarto que li destino.

Don Pere
(veient que Flora se sosté per les cadires.)

   Que està feble, vostè?

Senyor Rafecas

   Qui? Ella, feble? Es que s capfica i que s'emociona. Cada cop que ve un client nou, se ns emociona..., com pot notar, i es té de sostenir per no caure. Passi per aquí...

Don Pere

   Voluntariament, passo!

(Don Pere, la Senyora Flora i el Senyor Rafecas, entren al quarto.)
Don Pasqual

   Ai, Don Felip, quin daltabaix!

Don Felip

   Ja s calmarà; ja s calmarà!

Don Pasqual

   Es clar que sí; pero ens matarà, abans.

Don Segimond
   A mi, no m matarà de gaire.
Don Pasqual

   A mi, tampoc; però no és trist que, en aquet món de miseries, un no pugui ni dejunar de gust? Que un no pugui ni no menjar am pau i tranquilitat?

Don Ambrós

   Tant bé que estavem, verdejant, i ara ens arriba un troç de carn..., que això no és un home: és... una llupia! N'hi hà pera donar-se a la beguda!

Don Segimond

   Sitiem-lo per silenci! Un home aixís, si no l'escolten, no ho pot aguantar: mor de quietut.

Don Ambrós

   Es pot probar.

Don Segimond

   Es segur. Jo ho havia probat am l'esposa.

Don Ambrós

   I li va anar bé?

Don Segimond
   Hi anava; però quan anava per bé, em va fugir.
Don Ambrós (sentint cridar a Don Pere)

   Ja torna.

Don Segimond

   Apa, a probar-ho!

Don Felip (sentint a Don Pere que tus fort.)

   Ah, no! (Anant-sen.) Jo soc de parer d'anar-men!

Don Ambrós (anant-sen)

   I jo, de retirar-me!

Don Pasqual (sentint a Don Pere que dona un cop de bastó a terra)

   Té mal genit! Jo no tinc salud, i un mal pas em podría malmetre les poques peces bones que m queden!

(Entra Don Pere picant amb el bastó.)
Don Segimond

   Estarem a la mira.
(Sen van els quatre al seu quarto, al moment que entren Don Pere i la Senyora Flora.)

ESCENA XIV
Don Pere i Senyora Flora


Don Pere

   Sí, senyora; el quarto m'agrada, i quan li dic que m'agrada, m'agrada.

Donya Flora (deixant-se caure en un silló)

   Sí, senyor.

Don Pere

   I on s'ha quedat el seu marit?

Senyora Flora

   S'ha quedat a fer el llit.

Don Pere

   Ell fa els llits?

Senyora Flora

   Els llits, el quarto i quasi la cuina. Aquí, és l'unic que té dalit.

Don Pere

   I vostè... què?

Senyora Flora
   Jo..., ai!, viure, o... anar tirant, que aquí en diem viure.
Don Pere

   Ai, ai, ai!... Quin empantano! No fa pas pel meu genit, això.

Senyora Flora

   Sí; ja he vist que'l té fort.

Don Pere

   Soc una pólvora.

Senyora Flora

   Ditxós vostè!

Don Pere

   S'equivoca. Un natural com el meu, no và enlloc, per... massa pressa. Amb els homes, menos mal: un renyeix, es pega i en paus; però am les dònes és terrible!

Senyora Flora

   Es clar, som febles...

Don Pere (apropant-s'hi)
   I... atraientes. Com que vostè, pera mi, ha d'esser un metge, ja li puc dir: tal còm me veu, amb aquet genit sobtat, aixís que veig una senyora, em sobto i me li declaro, i, com que cada punt hi soc, em torno a sobtar i a declarar..., i el declarar-se ha de tenir un limit.
Senyora Flora

   Ja és desgracia!

Don Pere

   Que si ho és? Que això no és viure, senyora! Arriba un moment de confusió, que ja no sé per quina decantar-me.

Senyora Flora

   Sí que és tenorio!

Don Pere

   No, senyora. No és pas que sia tenorio. Es el cor que m fa la bullida. Quan se m tornen ells ulls blavosos, segons m'han dit les declarades, no hi hà més: em tinc de declarar! No ls hi tinc pas, ara?

Senyora Flora

   No, senyor.

Don Pere

   Doncs, no temi.

Senyora Flora (assustada)

   Ai, pobra de mi!

Don Pere
   Que no temi; que ja l'avisaria!
Senyora Flora

   Suposo que aquí...

Don Pere

   No suposi. La faria quedar malament. Encara no haurà passat mitja hora que sia an aquesta dispesa, que ja hauré abraçat la minyona, o alguna visita, o vostè.

Senyora Flora

   Soc casada!

Don Pere

   Pitjor pera mi, perquè m declararé, em donarà un xasco, vindrà el marit, i vagi-li a fer entendre a un marit que soc un temperament! No n volen, de temperaments!

Senyora Flora

   Ell el curarà.

Don Pere

   Am prou feines.

Senyora Flora

   De més terribles n'ha amansit! A mi, per exemple.

Don Pere
   També tenia genit?
Senyora Flora

   Que si en tenia? Que ho digui ell, si en tenía. No haviem disputat mai, que no hi hagués algun desperfecte. En tenint raó, ho trencava tot, i en tenia sempre, de raó. Amb això, compti, la vajilla... També era un caracter, jo! Però, per penes molt fondes, vaig anar defallint... defallint..., i ara (plorant), romàntica... i trista... i no faria més que plorar, i si no ploro més sovint és que ja no m queden ni llàgrimes..., ni esma..., ni sentiments... (Arrencant un gran plor.) Soc molt, molt desgraciada!!

Don Pere

   Senyora: no plori, per Déu, que les llàgrimes em sobressalten!

Senyora Flora

   Em vull morir!

Don Pere

   Dic que m sobressalten... i quan estic sobressaltat perdo la brújula i dic lo que no voldria dir, sense mirar que sia casada, ni marits, ni drets adquirits! Digui-m què té i... millorem-ho.

Senyora Flora
   No li puc dir, perquè... no ho sé.
Don Pere

   Un indici, Carmen...

Senyora Flora

   Flora.

Don Pere

   ...O Flora. Un indici...

Senyora Flora

   Que tinc una pena, no sé on, però que ha d'esser fonda, molt fonda!

Don Pere

   Vostè deu aborrir el marit.

Senyora Flora

   No, senyor!

Don Pere

   Li pega?

Senyora Flora

   Mai!

Don Pere

   Li falta?

Senyora Flora
   Pobret!...
Don Pere

   Doncs, li sobra.

Senyora Flora

   Tampoc! El mal em ve de mi mateixa, d'un no sé què que no m deixa viure; perquè... m'arriba la meva hora!

Don Pere (veient que ella es desvaneix.)

   No s desmaïi, i fassi-s carrec, senyora, que l seu mirar, el seu planyer-s i el desmai, em treuen de pollaguera, i que no li diré lo que voldria... perquè no trobo paraules, però trobaré fets. Soc home d'acció!

Senyora Flora

   Ajudi-m a anar-men.

Don Pere

   Ah!, no, senyora!... Vostè no sen anirà d'aquí, sense que li digui una cosa.

Senyora Flora

   Què vol fer?

Don Pere

   Fugir am vostè.

Senyora Flora
   Fugir, diu?
Don Pere

   Interinament.

Senyora Flora

   Que no ho veu que no m puc valguer?

Don Pere

   Digui-m que sí, i la duré a bras. Del traslado no sen preocupi.

Senyora Flora

   Per què m diu això?

Don Pere

   Perquè l'estimo.

Senyora Flora

   Ja?

Don Pere

   Era fatal. Guapa, llàgrimes, temperament i veure-la desgraciada, havia d'acabar... còm acaba. Digui-m que sí, que està resignada, i deixo correr la verdura, el tractament i els miraments!

Senyora Flora
   No tinc alè pera dir que no i menos pera dir que sí.
Don Pere

   Doncs em declaro aquí mateix, encara que s'ofengui el seu marit i hi hagi un trastorn a la casa. (Besant-li les mans.) Perquè jo l'estimo, Flora! L'estimo, com una pantera..., com un lleó..., com un bruto...!, i vostè m correspondrà.

Senyora Flora

   Concientment, mai; defallida, sí.

Don Pere

   Sia còm sia, jo l'estimo, perquè...
(Li va besant les mans. Entra el Senyor Rafecas i, al sorpendre-ls, es queda al peu de la porta. Don Pere s'alça. La Senyora Flora es queda mig desmaiada.)

ESCENA XV
Els mateixos i Senyor Rafecas


Senyor Rafecas

   Què és, això?

Senyora Flora
   El meu marit!
Don Pere

   Ja el tenim aquí.

Senyor Rafecas

   Què es, això, pregunto?

Don Pere

   Què vol dir, això?

Senyor Rafecas

   Que què significa, aquet pas, aquest acte, aquet desliz?

Don Pere

   Ja li esplicaré...

Senyor Rafecas

   No...! Ho veig prou clar!

Don Pere

   Li dic que ja li esplicaré.

Senyor Rafecas

   I jo li dic que ho veig prou clar! Li dic que ho veig massa clar!

Don Pere
   Però jo he de dir-li...
Senyor Rafecas

   Vostè, no... Ella!... Aquí, la que ha de parlar, és ella. Vostè és un cas.

Don Pere

   Sí; conforme. Però jo també hi estic compromès.

Senyor Rafecas

   Que és un cas, li torno a repetir. Vostè retiri-s i ja parlarem. Necessito conferenciar.

Don Pere

   Obligant-me, no men aniré.

Senyor Rafecas

   Li prego.

Don Pere

   Pregant-me, em retiro. (A la Senyora Flora.) No t'abandonaré! Ja torno. (Sen và dignament al seu quarto.)

ESCENA XVI
Senyor Rafecas i Senyora Flora


Senyor Rafecas
   I ara, tu, què respons?
Senyora Flora

   Ai, Rafecas! Que ja no soc d'aquet món..., que ja no sé on soc..., que sonambulejo! Ja me la veia venir! La feblesa m'ha tornat bleda.

Senyor Rafecas

   El bledo soc jo, Flora, jo. En aquets casos amargs de síntomes d'adulterio, el bledo es sempre el marit.

Senyora Flora

   No, Rafecas!

Senyor Rafecas

   Còm, no? Que no és adulterar-me el deixar-te besar per un altre?

Senyora Flora

   No l veia.

Senyor Rafecas

   I jo, que no l'he vist? Que no us he trobat ben infragantis? Que està bé el trobar-te infragantis?

Senyora Flora

   No era jo, Rafecas, no era jo!

Senyor Rafecas
   Doncs qui era: el nunci?
Senyora Flora

   El meu estat. No tinc un no, perquè no tinc esma, i no tinc esma, perquè no tinc força i sense força no puc defensar-me! Dona-m caldo i em donaras la raó.

Senyor Rafecas

   A mi em goses parlar d'aquet... liquid?

Senyora Flora

   Doncs perillem; es dir... perilles.

Senyor Rafecas

   En quin sentit?

Senyora Flora

   En el pitjor! Amb el meu descoratjament, se m'endurà qualsevol! El qui et vulgui enganyar a les males...

Senyor Rafecas

   Sabs que m'estas dient unes coses que n'hi hà per pendre-s'ho malament? Es dir que estic amenassat. Que se men ve el desdoro al damunt?

Senyora Flora

   Si tu en dius desdoro, d'això...

Senyor Rafecas
   No ho sé, lo que n dic!
Senyora Flora

   Doncs, dona-m caldo.

Senyor Rafecas

   Dali amb el caldo! I d'ont el treuré? Que no ho sabs que aquí és contrabando?

Senyora Flora

   Seria una altra. El cor m'ho diu. Tindries una dòna fiel fins a les portes de la mort. (Es mig desmaia.)

Senyor Rafecas

   Però d'ont el trec, jo; d'ont...?

Senyora Flora (am veu feble)

   Caldo...! Caldo...! Caldo...!
(Ramoneta, que acaba d'entrar, ha sentit les darreres paraules.)

ESCENA XVII
Els mateixos i Ramoneta


Ramoneta

   Si no m'haguessin de renyar...

Senyor Rafecas
   Què vols, tu, per aquí?
Ramoneta

   Que si no m'haguessin de renyar i essent pera refer la senyora, jo en trobaría una taceta.

Senyor Rafecas

   Ara, tu?

Ramoneta

   No veu que s morirà?

Senyora Flora

   Ja quasi ho soc!

Senyor Rafecas

   Em poseu en el compromís més gran de la meva vida! Si és el seu sino, porta-l i veurem. Es dir, veurem: beurà ella, i que m'ho perdoni la ciencia.

(Ramoneta corra a la cuina.)
Senyora Flora

   Mercès, Rafecas! Veig que m'estimes i que vols salvar la teva dòna i el teu honor, que creu que perillava.

Ramoneta (entrant)

   Aquí el tenen, i es fet exprés, per un jove que també em vol bé.

(La Senyora Flora sel beu i es refà.)
Senyor Rafecas

   (mentres la Senyora Flora beu i agafant un altre paquet que també du Ramoneta.)
 I això, què és?

Ramoneta

   Vedella.

Senyor Rafecas

   Fins vedella, eh? (Menjant-ne.) Sí que ho és! (Prenent-ne un altre bocí.) Es clar que ho deu ser! Vina aquí. (Prenent-ne més.) Men vull cerciorar. Són metzines, però és apetitosa! (Donant-ne a la Senyora Flora.) Té: medica-t.

Senyora Flora

   Ja vaig siguent una altra. Un tallet més.

Ramoneta

   S'ha acabat, senyora.

Senyora Flora

   Ai, pobra i trista de mi! Ara que ja anava per bé!

Senyor Rafecas

   No et descoratgis i vaig al colmado. Essent pera salvarnos de l'afront, ten vaig a cercar. No vull que diguis. Abans que l'alimentació, és l'honra de les families!
(Sen vá corrent. Torna a entrar Ramoneta, amb una copa de vi.)

Ramoneta

   Beguda, senyora.

Senyora Flora

   I que m trobo bé! Quina escalforeta! Quin benestar! Ara men aniria a peu a Montserrat o a la Rabassada. No soc la mateixa, Ramoneta.

Ramoneta

   Però si el menjar és una gran cosa! Totes les culpes de la dòna ens venen de la debilitat. Una és més forta quan va ben tipa. (Don Pere treu el cap per la porta.) El foraster.

Senyora Flora

   Don Pere!

Ramoneta

   Vol que jo... l'aturi?

Senyora Flora

   Ara rai!... Deixa-me-l pera mi! Vesten, que m trobarà refeta.

ESCENA XVIII
Senyora Flora i Don Pere


Don Pere (entrant am posat misteries)

   Ja està sola?

Senyora Flora

   Sí, estic sola. Apropi-s.

Don Pere

   Ja ha tornat en sí?

Senyora Flora

   Ja he tornat en sí, i en mi, i ara... tornaré en vostè! Tornaré en vostè, pera dir-li que no té miraments, ni vergonya!

Don Pere

   Senyora! Què ha dit? Què diu?

Senyora Flora

   Lo que li dic, cara a cara, és que vostè volia abusar d'una pobra vegetariana!!

Don Pere
   Parlo jo am vostè, o vostè am mi, o parlem tots dos o on som?
Senyora Flora

   Parla amb una dòna ofesa!

Don Pere

   I vostè és la víctima d'abans? I no l'han cambiada?

Senyora Flora

   Sí, senyor; ja soc carnívora, i ben carnívora!

Don Pere

   Carnicera, hauria de dir.

Senyora Flora

   Còm vulgui; però ja no necessito el meu marit pera defensar-me. Ara hi soc jo, entén?, i jo... soc jo, i voldria que s propassés, pera donar-li un jòc de bofetades, que allò seria tractament! Li juro que, an aquesta casa, no n menjarà pas de verdura!

Don Pere

   Vostè és senyora, i em retinc; tinc genit, però tinc miraments. Homes, vull jo, pera esbravar-me! Que vinguin homes, si és que n'hi han! On son els homes, pera defensar-la? (Cridant.)
(Surt Don Ambròs, a poc Don Pasqual, després Don Felip i per fi Don Segimond.)


ESCENA XIX
Els mateixos, Don Ambrós, Don Pasqual, Don Felip i Don Segimond


Don Ambrós

   Què criden?

Don Pasqual

   Quin disturbi!

Don Felip

   Què passa?

Senyora Flora

   Que aquet senyor m'ha insultat.

Don Felip

   Oh!, prou, prou! També ens insultarà a nosaltres!

Don Pere

   Els insultaré i els insulto! A tots quatre els vull, a tots quatre!

Don Pasqual
   Sí, senyor; però aquí som quatre que no volem a vostè.
Don Pere

   Gent feble i escanyolida!
(Entra el Senyor Rafecas i al darrera Francisquet amb una safata plena de menjar, i desseguida Ramoneta.)

ESCENA XX
Els mateixos, Senyor Rafecas, Francisquet i Ramoneta


Senyor Rafecas

   Què són aquets crits?

Senyora Flora

   Que m maltracten i no hi hà ningú que m defensi!

Senyor Rafecas

   I què han de defensar, els angels de Déu, si els he deixat sense substancia; però ara els duc la voluntat.

Senyora Flora

   Més manies?

Senyor Rafecas
   Carn, els duc! Carn rostida, vedella, pollastre! Tot lo que vola i que camina!
Don Ambrós

   Que ho diu de serio?

Senyor Rafecas

   (posant la safata a la taula.)
Apa, aquí, a menjar!

(Tots s'assenten a taula i mengen.)
Don Segimond

   I no ns farà mal?

Senyor Rafecas

   Probem-ho. Cambio el sistema de la dispesa. M'hi anava la pau de l'hogar! Amb això, Don Pere, cambii de pis, que aquí s'hi han acabat les bledes.

Don Pere

   Vostès no són conseqüents!

Don Ambrós

   Si n'arribem a esser més, ens morim tots.

Don Pere

   No hi fa res!

Don Ambrós
   Segons...
Don Pere

   Que no hi fa res; perquè l'home que té una idea, ha de morir per l'idea. (Anantsen.) Apòstates! Renegats! (Desapareix.)

Don Felip

   Vagi al dimoni, a pendre sarsa!

Don Ambrós
(al Senyor Rafecas, parant el plat.)

   Dongui-m vedella!

Don Felip (lo mateix)

   A mi, pernil!

Don Pasqual (lo mateix)

   A mi, costella de bè!

Francisquet (interrompint)

   En què s'assembla un bè a Don Pasqual, i Don Pasqual i el bè a un ciri?... En que l ciri pot ser Pasqual, i Don Pasqual pot ser un bè, i un bè, Pasqual, i un Pasqual...

Don Pasqual

   Mateu-lo!

Don Felip
   Matèu aquest home!
Ramoneta

   No, que és meu!

Francisquet

   En què s'assembla una vaca a un vegetarià, doncs?

Don Felip

   Que calli!

Francisquet

   En que la vaca fa vedells i el vegetarià fa badalls.

Tots (rient)

   Bravo! Molt bé! Molt bé!

Don Ambrós

   Res, que triomfa la carn! Doncs, que visca la carn!

Don Felip

   Déu ens en dongui, per carn que sia!

(Tots mengen i criden entorn de la taula.)
Senyor Rafecas
(desde la taula, com si brindés, al public.)
   
Si aquet pas vegetarià
ha ofès sagrades costums,
que ns tirin bestia rostida,
però... no ns tirin llegums.


TELO