El vas transparent/La vida interior

La vida interior

Hi ha un món estrany a tots els altres
que a l'esguard aliè resta proscrit:
el món interior de l'esperit
on, lluny de tot, vivim sols amb nosaltres.

Quan, deseixint-nos dels lligams del món,
escoltem batre el cor a dintre nostre,
sentim que hi ha una vida tota nostra
que amb cap més altra vida no es confon.

Allà, secretament,
lluny del barbull i la claror del dia,
s'obre l'íntima flor del sentiment
que ni la pròpia mà no esfullaria.

Allà, sense espectacle, cadascú
celebra els seus triomfs, les seves festes
i afronta les dissorts i les tempestes
que no coneix ningú.

Allà té els seus altars i té els seus cultes,
els seus cogitaments i els seus records;
allà serva les ombres insepultes
dels seus morts.

Com una font que plora entotsolada,
com un ocell que canta bosc endins,
allà plora el dolor, fet un esquinç,
allà canta la joia benaurada.

Joia i dolor de tan subtil essència
—oh, inaprehensible, delicada flor!—
que no basten a dir-ne la presència
ni el somriure ni el plor.