Elogía Gilet á la bella Gileta, quant navegaba per lo mar

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Elogía Gilet á la bella Gileta, quant navegaba per lo mar

d' anònim


LIRAS.

 Nova brillant estela,
¡O marítimas platjas venturosas!
 A fatigada vela
Dona port en las onas espumosas;
 Estela mes quieta
Es la bellesa amable de Gileta.

 No a la naixent aurora
Déheu en las arenas argentadas
Lo llum que esmalta y dora:
Ricas perlas, apenas nacaradas;
 Aurora mes perfecta
Es lo llum apacible de Gileta.

 Ni ja lo sol corona
De lluminosas puntas las montanyas,
 Ni ab alegria dona
Vida á la flor, ni flors á la campanya;
 Mes lluminós planeta,
En los ulls se mostra de Gileta.

 Estela vencedora,
Mudant la obscuretat ab la alegría,
 Mes generosa aurora
A mos plorosos ulls donant lo día,
 Sol de virtut perfecta,
Animáu á mon cor, dolsa Gileta.



PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)