Elogía un galan la hermosura de una dama

De Viquitexts



SONETO XXVI.

Elogía un galan la hermosura de una dama.

  Sou, ó Nise, la suma de bellesa,
Hont totas juntas contemplar se podan
Las mestras del vestit que á Flora brodan
Seda y agulla de naturalesa.
  Clavell la boca y olor de camuesa;
Los ulls als ulls de liris se acomodan,
Tot lo demés ab dolsas bandas rodan
Las rosas y jasmins ab sa puresa.
 Puix que diré de la bellesa rara
Del jardí de aqueix pit que sempre hi neva,
Y sempre está cubert de maravellas?
  No com los altres que la sort avara
Dintre de un dia la bellesa l's lleva:
Que divinas y eternas son aquellas.