Vés al contingut

Els Perses (1898) - Argument

De Viquitexts
Sou a «Argument»
Els Perses (1898)


         




ARGUMENT DE LA TRAGEDIA


El rei de Persia Xerxes, fill de Darius i Atossa, havia emprés, séns gran reflexió, la guerra contra ls grecs. Armà un estol de més de mil navilis i reuní gent de tots els pobles de l'Asia. Després de grans viatges arribà la host de mar i terra a la platja de Salamina, ont els grecs, molt inferiors en nombre, desferen del tot a l'exercit dels perses. Perdut l'estol d'aquests, poca gent restà per contar-ho, fòra d'un missatger i el mateix desditxat rei Xerxes.
L'acció figura en la ciutat de Susa, capital de Persia; el chor (format de vells consellers del mateix) està ansiós pera saber la sort dels combatents. Atossa, la reina viuda i mare del rei absent, està també desconortada per no saber res de l'exit de la guerra. Arriba un missatger, testimoni de la desfeta, que ab grans pinzellades descriu aquell quadro d'extermini.
Aterrat el poble persa, determina fer libacions i pregaries als difunts pera que vingui l'ombra de Darius, pare de Xerxes, a aconsellar-los. Surt l'ombra del rei mort, i després d'increpar l'imprevisió ab que s'emprengué la lluita (ço que constituheix la satyra més punxant, essent un grec l'autor de la tragedia), aconsella a Atossa que aculli benignament a Xerxes, que arriba ple d'afront.
Ve a l'escena l rei vençut, i després de plorar ses desditxes, el chor plora ab ell la ruïna de la host i de l'estol, que és ensems la ruïna de l'imperi persa.

L'acció passa poc després de la batalla de Salamina. L'escena, a Susa, capital de Persia, i en la plaça major de la ciutat.

Any 480 abans de J. C.