Els pobres. Els sants/Julià i Basilisa
El dia dels esposoris
pera ls dos es ja passat:
la boda ha sigut senzilla,
la festa de cristians:
qui presidia la festa
seria l'Esperit Sant.
Quan a sa cambra s retiren
Basilisa i Julià,
un dels esposos exclama:
— Quina olor de lliris blancs!
Olor de lliris i roses
en eixos temps de Nadal?
— Eix perfum, — li respon l'altre,—
es del lliri de les valls,
de Jesús fill de Maria,
l'espòs de la castedat.
— Eix lliri blanc de la gloria
no l mustiguem aquí baix:
del bon Jesús ja que es simbol,
oferim-li de bon grat;
del paradís per ser angels,
visquem aquí com germans.
Cadascú a l'espona seva
ja n cauen agenollats;
tant bon punt a terra s posen
dins una aurora de raigs,
enlluernanta i divina,
Maria sels ha mostrat:
Maria ab un chor de verges,
Jesús ab un chor de sants.
La cançó que abdós entonen
es molt dolça d'escoltar:
— Vencedora ets, Basilisa;
vencedor ets, Julià.
Deixàreu plaers fangosos
per plaers angelicals:
els plaers que conquistàreu
sempre més vos duraran.
Vencedora ets, Basilisa;
vencedor ets, Julià.—
Ja ls cenyeixen daurats cinguls,
ja ls ne vesteixen de blanc,
i els posen unes corones
que mai més s'esfullaran,
entre Jesús i Maria
tot fent-los donar les mans.
La visió s'es esvaïda,
solets els dos s'han quedat,
solets de genolls en terra,
tot dient himnes i salms.
Quan ne ve la matinada
se donen l'adeussiau.
Ell planta un convent de monjos,
ella de monges cantants,
aont viuen com els angels
homens i dònes mortals.
Benhaja l planter de verges!
Benhaja l planter de sants!
Si són poc dues corones,
la de martir trobaran,
i la palmiça del martir
com rumbeja al lliri blanc!