Els pobres. Els sants/La Creu de la Culla

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


LA CREU DE LA CULLA


Fill ets, pare seras:
tal faras, tal trobaras.


Un manresà del Castell
que n passava gran penuria,
tenia l pare malalt
i a l'hospital se l'enduia.
Duent-sel a coll-i-bè,
a reposar-ne s'atura
en un dels tres escalons
que hi ha a la Creu de la Culla.
El vellet fa un gran sospir.
— Pare meu, què us dóna engunia?
— Me dóna engunia l pensar
que, quan jo a mon pare duia
a l'Hospital del Remei
fa aprop de mitja centuria,
aquí també reposí
sota la Creu de la Culla.
— Doncs, tornem's-en, pare meu:
si vostra neulía dura,
jo captaré pel veinat
i serà lo que Déu vulla. —