Els pobres. Els sants/La senyora de Tous

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


 LA SENYORA DE TOUS

La jove de Tous era molt lleminera:
abans diu que obria la boca que ls ulls;
de totes les mèls sempre vol la primera,
que de cabell-d'angel barreja ab els rulls.

La perdiu li agrada si es ben estantiça,
i el faisà real com més tendre millor;
fins els rossinyols callen dins sa verdissa
d'ençà que a son coc per son niu tenen por.

Més la mà del coc li esgotima l'hisenda,
fent-la voleiar a glopades de fum,
i la que es estada senyora de renda,
ara per les portes captant se consum.

Ara, si li donen nous per companatge,
per negre que sia, li sembla l pa blanc,
i diu, recordant-se d'aquell pubillatge
que li costa tantes llagrimes de sang:

— Si jo hagués sabut que era menja tant bona
lo pa de mestall barrejat ab les nous,
ai! no envejaria del rei la corona
i seria encara senyora de Tous.
 31 Janer 1897