Els pobres. Els sants/Les dues barques

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


LES DUES BARQUES


 Factum est ut moretetur

mendicus et portaretur ab
Angelis in sinum Abrahæ.
Mortuus est autem et dives,
et sepultus est in inferno.

 Sant Lluc, 16, 22



I


Diu que l Ric avarient
per la mar del món anava,
en una naueta d*or
que d'argent tenia l'ancora.
Les sirenes escoltant,
va corrent de platja en platja,
fent malvé lo ric tresor,
lo ric tresor de sa carrega.
En popa li va tot vent,
la ditxa l porta en ses ales.

II


En una barca de jones
li anava Llatzer darrera :

per pal major té una creu,
per pal major i senyera.
Les ones venen i van,
venen i van damunt d'ella ;
la mar ja la té a mig coll,
joguina n fa la tempesta.

III


I avant va la nau del Ric
i avant va ab el vent en popa,
de l'onada al breçoleig
i al sò de música dolça.
Veient-se Llatzer perdut,
demana al Ric una corda;
lo Ric no li vol donar,
no vol remolcar cap pobre:
si fos per tirar-lo a fons,
li donaria ben dobla,
puix no li vindria més
a pidolar una almoina.

Més no es el pobre qui hi va:
el mal ric es qui s'hi enfonza.
En el golfo de l'infern
quan son bastiment se volca,
en sa barqueta de joncs
Llatzer arriba a la gloria.