Els pobres. Els sants/La lletja

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


LA LLETJA


Una vegada era un rei
que n tenia dues filles,
de cara lletja la gran,
la petitona bonica.
A la petita a milers
els pretensors li sortien,
mes ai! a la gran ni un,
i això que sels mereixia,
puix era hermosa de cor
com l'altra ho era de vista.

La lletja s queixa al bon rei
plorant a llagrima viva.
— No ploris, — ell li respon, —
no ploris, no, filla mia:
qui a ta germana pendrà
tindrà una esposa bonica,
més aquell qui s casi ab tu
se casarà ab la pubilla:
mon realme serà teu:
demà seras la regina.


El rei es Nostre Senyor,
i aqueixa filla vistosa
es la vida d'aquest món
que a l'home il·lús enamora,
donant-li vint-i-un pler
i sepultant-lo a la fossa.

La lletja filla del rei
es la pobresa apostolica:
qui ab aqueixa s casarà
hereu serà de la gloria,
que no en va Jesús ha dit:
Benaventurats els pobres.