Els pobres. Els sants/Amor matern

AMOR MATERN

La torrentada ja arriba,
la torrentada es aquí,
arrasant tot lo que troba,
pagesies i jardins,
capbussant homens i cases,
capdellant cambres i nius.
Els udols de la tempesta
fan més horrible la nit:
cada llar es un sepulcre,
la ciutat un cementir.

Davant de la rierada
va l'estol dels fugitius,
empenyent-se ls uns als altres
per no deixar-se assolir.
Tres passes davant de l'ona
corre una mare ab sos nins,
aucells tendres que aletegen
en la boca d'un mastí.
Ella es vella i va feixuga,
ells lleugers com un sospir;
la pobra mare ensopega

i l'agafa l remolí.
Tot perdent-se entre l'escuma,
sols se recorda dels fills,
i, veient que an ella s giren,
— Fugiu, — els crida, — fugiu:
donau-me l plaer de viure,
ara que vaig a morir.