Enllà (1912)/Del Montjuic

Aquest text tracta sobre una edició de 1912. Per a altres versions, vegeu Enllà (1906)/Del Montjuic.

 DEL MONTJUIC

 en la tomba nova d'en verdaguer


Vui dir-vos el moment de gran bellesa:
a dalt de la montanya
de mala nomenada...
però a davant del mar,
alçaren al poeta
adormit ja per sempre
en la caixa de morts,
pera posarlo en un sepulcre nou.

La caixa fou alçada
damunt de la gentada:
els ulls s'estemordien
tement-se un horror gros...
La caixa era corcada,
més s'alçà curullada
de ginesta i altres flors.
Oh! Quina meravella
en l'hora tant bella de posta del sol,
per damunt de la gentada
veure aquella caixa alçada,

i al poeta en flors en ella
com un nin dintre'l breçol.

Oh Montjuic, montanya afortunada!
Dessota de ta mala anomenada
hi hem deixat, am grans plors,
el còs del poeta que sobrix en flors.

La tomba es la roca viva:
les eures s'hi enfilaràn,
i al dessobre de les eures
els aucells hi cantaràn.
Cada matinada
hi caurà rosada;
cada dematí,
cançons a desdî;
ditxós el poeta que les pot sentî
dins la fresca ubaga!

El sol i la lluna
hi aniràn passant,
el sol i la lluna, i el mar al davant.

Dorm, poeta, dorm, que'ls aucells ja canten:
tu, que aimaves tant i tant
els bells cants, seràs feliç
i faràs aquell somrís...
Per la gracia del somrís,
has entrat en paradís.