Vés al contingut

Enllà (1906)/Del Montjuic

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre una edició de 1906. Per a altres versions, vegeu Enllà (1912)/Del Montjuic.
Sou a «Del Montjuic»
Enllà (1906)
DEL MONTJUIC


     EN LA TOMBA NOVA D'EN VERDAGUER

          Vui dir-vos el moment de gran bellesa:
          a dalt de la montanya
          de mala nomenada...
          però a davant del mar,
          alçaren al poeta
          adormit ja per sempre
          en la caixa de morts,
          pera posar-lo en un sepulcre nou.
 
          La caixa fou alçada
          damunt de la gentada:
          els ulls s'estemordien
          tement-se un horror gros...
          La caixa era corcada,
          més s'alçà curullada
          de ginesta i altres flors.


          Oh! Quina meravella
          en l'hora tant bella de posta del sol,
          per damunt de la gentada
          veure aquella caixa alçada,
          i al poeta en flors en ella
          com un nin dintre l breçol.

          Oh Montjuic, montanya afortunada!
          Dessota de ta mala anomenada
          hi hem deixat, am grans plors,
          el cos del poeta que sobrix en flors.
 
          La tomba es la roca viva:
          les eures s'hi enfilaran,
          i al dessobre de les eures
          els aucells hi cantaran.
          Cada matinada
          hi caurà rosada;
          cada demati,
          cançons a desdir;
          ditxós el poeta que les pot sentir
          dins la fresca ubaga!

          El sol i la lluna

          hi aniran passant,
          el sol i la lluna, i el mar al davant.

          Dorm, poeta, dorm, que ls aucells ja canten:
          tu, que aimaves tant y tant
          els bells cants, seras feliç
          i faras aquell somrís...

          Per la gracia del somrís,
          has entrat en paradís.