Enllà (1906)/Del Montseny

Aquest text tracta sobre una edició de 1906. Per a altres versions, vegeu Enllà (1912)/Del Montjuic.

Del Montseny
Enllà (1906)

DEL MONTSENY

  Aquell encantament de cap al tard
  (allà en els plans més alts,
  al peu dels cims augustes
  del colô esmortuit de l'hora-baixa)
  me reprèn i em redona
  la tristesa feconda.
  Ai! Altes soletats, que n sou de dolces
  amb els herbatges verds
  on canta l'esquellot de la ramada,
  i el bosc silenciós
  i la masia laça!...
  Després ja hi anirem a la masia;
  més, ara ls cims davant descolorint-se,
  i al costat l'amic febrós
  que en la gran quietut de l'hora-baixa
  me parla am la veu velada
  per una febra divina.

  Passa un'aliga al cel
  que sembla que am son vol l'espai s'aixampla,
  i tot resta més buit i més quiet
  quan s'ha perdut enllà. La fosca avança.
  A davant i al peu dels cims
  hi ha una casa abandonada;
  entra la fosca per la porta oberta
  i sols troba l silenci
  arrupit pels recons de les estades,
  i al bell mig del corral,
  i al peu de les escales,
  fins en la llar del foc
  Déu méu!, allí l silenci.
  En la llar, ont he vist tantes vegades
  enfeinada ajupir-se
  am gran humilitat, més no sens gracia,
  la bona dòna, que l marit la mira
  fent saltâ en els genolls al nen d'ulls grossos,
  encantats en el foc que ls ilumina,
  mentres el calderó ronca en les flames!
  En la llar la tenebra i el silenci!
  Déu meu! Anem, anem a la masia:
  encara hi serem a temps
  pel retorn de les ramades

  que belen am cent bels:
  les esquenes ondulen, i per sobre
  regna l bailet, que ns dirà l nom de totes,
  adornant cada nom ab forta rialla.
  Aquella veu grave i sonora
  del nin de les montanyes!
  Anem a la masia:
  encar serem a temps que la donzella
  canti a la porta al darrer raig del dia
  que fa vermell son llavi...