Epístola primera del Apóstol Sant Pau als Tessalónichs

EPISTOLA PRIMERA
DEL
APOSTOL SANT PAU ALS TESSALONICHS.

CAPITOL I.

Alaba l'Apóstol als Tessalónichs, per haver estat un exemple als demés fidels en lo fervor de sa fe, esperansa, y caritat, en mitg de las tribulacions.
PAU, y Silva, y Timotheu, á l'Iglesia dels Tessalónichs en Deu Pare y en lo Senyor Jesu-Christ.
2 Gracia á vosaltres, y pau de part de Deu nostre Para y del Senyor Jesu-Christ. Donam sempre gracias á Deu per tots vosaltres, fent memoria sens cessar de vosaltres en nostras oracions,
3 Recordantnos de l'obra de vostra fe, y del treball, y de la caritat, y de la paciencia de l'esperansa en nostre Senyor Jesu-Christ devant de Deu y Pare nostre:
4 Sabent, amats germans, que vostra elecció es de Deu;
5 Perqué nostre Evangeli no vingué á vosaltres solament en paraula, sinó també en virtut, y en l'Esperit Sant, y en gran plenitut, perqué sabeu quals forem entre vosaltres per amor vostre.
6 Y vosaltres vos haveu fet imitadors nostres y del Senyor, rebent la paraula en mitg de molta tribulació, ab goitg del Esperit Sant:
7 De manera que vosaltres haveu estat l'exemple á tots los que han cregut en Macedonia y en Achaya;
8 Perqué per vosaltres fou divulgada la paraula del Senyor, no sols en la Macedonia y en la Achaya, sinó ques propagá per totas parts la fe que teniu envers Deu, de modo que nosaltres no tenim necessitat de dir cosa alguna:
9 Perqué ells mateixos publican de nosaltres quina entrada tinguerem en vosaltres; y com vos convertireu dels ídols á Deu, pera servir al Deu viu y verdader.
10 Y pera esperar dels cels, á son Fill Jesús, á qui ressuscitá d'entrels morts, lo qual nos deslliurá del ira que ha de venir.

CAP. II.

Fa present l'Apóstol als Tessalónichs la llibertat, desinterés, y sel ab quels predica l'Evangeli; y també l'amor entranyable quels professa per rahó de sa constancia en la fe.
1 Perque vosaltres mateixos sabeu, germans, que nostra entrada en vosaltres no fou vana;
2 Ans be havent primer patit y estat afrontats, com sabeu, en Filippi, tinguerem valor en nostre Deu pera predicarvos l'Evangeli de Deu ab gran solicitut.
3 Perqué nostra exortació no fou d'error, ni de inmundicia, ni ab engany,
4 Sinó que axí com fórem aprobats de Deu peraqué sens confiás l'Evangeli, axí parlarem, no com per agradar als homes, sinó á Deu que proba nostres cors.
5 Puix jamay lo nostre llenguatge fou d'adulació, com sabeu, ni un pretext d'avaricia: Deu es testimoni:
6 Ni cercarem la gloria dels homes, ni de vosaltres, ni de altres;
7 Podent com Apóstols de Christo havervos estat gravosos; sinó quens ferem petits infants entre vosaltres com una dida que acaricia als seus infants.
8 Y estant axí apassionats á vosaltres, desitjavam ab ansia, no sols fervos participants del Evangeli de Deu, sinó de nostras propias ánimas, perqué jans erau vosaltres caríssims.
9 Puix jaus recordau, germans, de nostre treball y fatiga, treballant nit y dia, pera no ser gravosos á ningú de vosaltres, vos predicarem l'Evangeli de Deu.
10 Vosaltres sou testimonis, y Deu també, de quant santa, y justa, y irreprensiblement nos comportarem entre vosaltres que creheu:
11 Axí com sabeu de quina ma­nera á cada hu de vosaltres (com un Pare á sos fills)
12 Vos amonestarem, yus conso­larem, protestantvos que caminasseu dignes de Deu, queus cridá á son regne y gloria.
13 Per aixó donam també seus cessar gracias á Deu, perqué quant rebereu la paraula de Deu que ha­veu ohit de nosaltres, la rebereu no com paraula d'homes, sinó (segons ella es en veritat) com paraula de Deu, la qual obra eficasment en vo­saltres que creheu.
14 Perqué vosaltres, germans, vos haveu fet imitadors de las Igle­sias de Deu que hi ha en la Judéa en Christo Jesús, per quant iguals cosas sufrireu també de vostres compatriotas, com ells dels Jueus;
15 Los quals mataren al Senyor Jesús y á sos propis profetas, yns han perseguit á nosaltres, y no son del agrado de Deu, y son contraris á tots los homes;
16 Prohibintnos de parlar als Gen­tils, peraqué fossen salvos, á fi de cumplir ells sempre sos pecats; per­qué l'ira de Deu ha arribat sobre ells fins al extrem.
17 Mes nosaltres, germans, privats per un curt temps de vostra presencia, no de cor, ansiarem mes abundantment véurer vostra cara ab gran desitg.
18 Per lo qual volguerem venir á vosaltres, especialment jo Pau, una y més vegadas; mes Satanás nos ho destorvá.
19 Perqué ¿qual es nostra esperansa, ó nostre goitg, ó corona de gloria? ¿Per ventura no sou vosal­tres en la presencia de nostre Senyor Jesu-Christ en sa vinguda?
20 Certament vosaltres sou nos­tra gloria y nostre goitg.

CAP. III.

Consól del Apóstol al saber per Timotheu la constancia dels Tessalónichs en la fe de Jesu-Christ.
1 Per lo qual, no podent sufrir mes, nos aparegué be quedarnos sols en Atenas:
2 Y havem enviat á Timotheu nos­tre germá, y ministre de Deu, y colaborador nostre en l'Evangeli de Christo, pera confirmarvos y esforsarvos en vostra fe;
3 A fi de que ningús conturbia per aquestas tribulacions; puix vosaltres mateixos sabeu que per aixó havem estat destinats:
4 Perqué quant encara eram ab vosaltres, jaus prediguerem que havíam de passar tribulacions, com ha succehit, y sabeu.
5 Per aixó mateix, no podent jo sufrir mes, envihí á informarme de vostra fe, tement quel temptador nous hagués temptat, y que fos va nostre treball.
6 Mes ara que Timotheu ha re­tornat aquí de vosaltres, yns ha fet á saber vostra fe y caritat, y que sempre teniu bona recordansa de nosaltres, y que desitjau veurens, com nosaltres també á vosaltres:
7 Per aixó, germans, en mitg de totas nostras necessitats y tribula­cions, tenim consol en vosaltres, per causa de vostra fe:
8 Per quant ara vivim, si vosal­tres estau ferms en lo Senyor.
9 Per to tant, ¿quina acció de gracias podem donar á Deu per vo­saltres, per tot lo goitg ab quens regositjam, per amor de vosaltres, devant de nostre Deu;
10 Pregantli nit y dia ab lo major ardor, que pugam véurer vostra cara, y pugam cumplir lo que falta á vostra fe?
11 Yl mateix Deu, y Pare nostre, y nostre Senyor Jesu-Christ, encaminia nostres passos á vosaltres.
12 Yl Senyor fassa que vosaltres crescau y abundeu en caritat los uns envers los altres, y envers tots, axí com nosaltres la tenim envers vosaltres:
13 Peraqué confirmia vostres cors sens reprensió en santedat devant de Deu y Pare nostre, pera quant vinga nostre Senyor Jesu-Christ ab tots los sants. Amen.

CAP. IV.

Exorta l' Apóstol á la virtut y al arreglo de costums. Parla al fi de la resurrecció dels morts.
1 Per lo demés, germans, vos pregam yus exortam en lo Senyor Jesús, que com haveu rebut de nosaltres de quina manera vos convé comportarvos y agradar á Deu, axí també procehiu per abundar mes y mes;
2 Perqué ja sabeu quins preceptes vos he donat per lo Senyor Jesús:
3 Puix aquesta es la voluntat de Deu, vostra santificació: queus abstingau de fornicació:
4 Que sapia cada hu de vosaltres possehir son vas en santificació y honra:
5 No ab afecte de concupiscencia, com los Gentils que no coneixen á Deu:
6 Y que ningú oprimesca ni enganyia en res á son germá, perquél Senyor es venjador de tot aixó, com ja abans vos ho havem dit y testificat;
7 Perqué nous cridá Deu pera inmundicie, sinó pera santificació.
8 Y axí aquell que desprecia aixó, no desprecia al home, sinó á Deu, quens ha donat també son Sant Esperit.
9 Y tocant á la caritat fraternal, no necessitau que jous escriga; perqué vosaltres mateixos aprenguereu de Deu lo amarvos uns á altres.
10 Y en veritat vosaltres ho feu ab tots los germans que hi ha en tota la Macedonia. Emperó vos suplicam que abundeu mes y mes;
11 Y que procureu víurer ab sossego; y queus ocupeu en vostres negocis; y que treballeu de mans, com vos ho tenim manat;
12 Y que camineu honestament envers los que están fora; y no cobdicieu res de ningú.
13 Tampoch volem, germans, que ignoreu respecte d'aquells que dormen, peraqué nous contristeu com los demés que no tenen esperansa.
14 Perqué si crehem que Jesús morí y ressuscitá, axí també Deu portará ab Jesús á aquells que dormiren en ell.
15 Aixó donchs vos dihem en la paraula del Senyor, que nosaltres que vivim, y havem quedat aquí pera la vinguda del Senyor, no's adelantarem als que dormen.
16 Perquel mateix Senyor ab mandato, y ab veu del Arcángel, y ab trompeta de Deu, baixará del cel; yls que moriren en Christo, ressuscitarán los primers:
17 Després nosaltres, los que vivim, los que quedam aquí, serém arrebatats juntament ab ells en los núbols á rebrer á Christo en los ayres; y axí estarém pera sempre ab lo Senyor.
18 Per lo tant consolauvos los uns als altres ab aquestas paraulas.

CAP. V.

Los adverteix que la segona vinguda del Senyor será quant menos s'ho pensian. Los exorta á prepararse ab bonas obras; yls demana per últim que preguian á Deu per ell.
1 Y en quant als temps y als moments, no necessitau, germans, queus escrigam;
2 Perqué vosaltres mateixos sabeu be quel dia del Senyor vindrá com un lladre de nit:
3 Perqué quant dirán pau y seguretat, llavors la repentina destrucció vindrá sobre ells, com lo dolor de part á una dona prenyada, y no escaparán.
4 Mes vosaltres, germans, no, estau en tenebras, de manera que aquell dia vos sorprenga com on lladre:
5 Perqué tots vosaltres sou fills de la llum, y fills del dia; nosaltres nou som de la nit, ni de las tenebras.
6 Per lo tant no dormim com altres, ans be vetllem y viscam en temperancia;
7 Perqué los que dormen, dormen de nit; yls ques embriagan, de nit s'embriagan.
8 Emperó nosaltres, que som del dia, vivim sobris, vestits ab la lloriga de la fe y de la caritat, y per elm, l'esperansa de la salut:
9 Perqué nons ha posat Deu pera ira, sinó pera alcansar la salut per nostre Senyor Jesu-Christ,
10 Lo qual morí per nosaltres; peraqué, sia que vetllem, sia que dormim, viscam juntament ab ell.
11 Per lo tant consolaus mutuament, y edificaus los uns als altres, axí com ja ho feu.
12 Y vos pregam, germans, que siau reconeguts als que treballan entre vosaltres, yus gobernan en lo Senyor, yus amonestan;
13 Y quels doneu majors mostras de caritat per sa obra: y teniu pau ab ells.
14 Vos pregam també, germans, que reprengau als inquiets, que aconsoleu als pussillánims, que suporteu als flachs, y que siau suferts ab tots.
15 Mirau que ningú tornia á altre mal per mal; ans be seguiu sempre lo ques bo entre vosaltres, y pera tots.
16 Estau sempre alegres.
17 Orau sens cessar.
18 En tot donau gracias, perqué aqueixa es la voluntat de Deu en Christo Jesús respecte de vosaltres.
19 No apagueu l'Esperit.
20 No desprecieu las profecías.
21 Examinauho tot, y abrassau lo ques bo.
22 Guardaus de tota apariencia de mal.
23 Yl mateix Deu de pau vos santifiquia en tot; peraqué tot vostre esperit, y l'ánima, yl cos se conservian irreprensibles pera la vinguda de nostre Senyor Jesu-Christ.
24 Fiel es aquell queus cridá, qui ho cumplirá també.
25 Germans, pregau per nosaltres.
26 Saludau á tots los germans ab bes sant.
27 Vos conjuro per lo Senyor que se llegesca esta carta á tots los sants germans.
28 La gracia de nostre Senyor Jesu-Christ sia ab vosaltres. Amen.