Epístola segona del Apóstol Sant Pau a Timotheu

EPISTOLA SEGONA
DEL
APOSTOL SANT PAU A TIMOTHEU.

CAP. I.

Exorta á Timotheu á predicar ab valentía l'Evangeli pera manifestar millor sa fe. Se condol d'alguns del Asia quel abandonaren en Roma, y fa elogis de Onesíforo.
1 PAU, Apóstol de Jesu-Christ per voluntat de Deu, segons la promesa de la vida ques en Christo Jesús:
2 A Timotheu caríssim fill: Gracia, misericordia, y pau de part de Deu Pare y de nostre Senyor Jesu-Christ.
3 Gracias dono á Deu, é qui servesch desde mos antepassats ab conciencia pura, de que sens cessar me recordia de tu en mas pregarias nit y dia:
4 Desitjant molt lo véuret, recordantme de tas llágrimas, pera umplirme de goitg;
5 Fent memoria d'aquella fe sens ficció que hi ha un tu, la qual habitá primer en ta avia Loide, y en ta mare Eunice, y estich cert que en tu també.
6 Per lo qual te amonesto que avivias la gracia de Deu, que habita en tu per l'imposició de mas mans:
7 Perqué nons ha donat Deu esperit de temor, sinó de fortalesa, y de caritat, y de temperancia.
8 Per lo tant not avergonyescas del testimoni de nostre Senyor, ni de mi que so presoner seu; ans be sias participant dels treballs del Evangeli segons lo poder de Deu,
9 Quens ha salvat y cridat ab una santa vocació, no segons nostras obras, sinó conforme á son designi y gracia, la que nos ha estat donada en Christo Jesús antes del principi dels sigles:
10 Emperó ara ha estat feta manifesta per l'aparició de nostre Salvador Jesu-Christ, lo qui certament ha destruit la mort, y ha portat á llum la vida y la immortalitat per medi del Evangeli;
11 En lo qual jo so constituhit Predicador, y Apóstol, y Doctor dels Gentils.
12 Per qual motiu sufresch jo també aquestas cosas; emperó nom avergonyesch. Puix jo sé á qui he cregut, y estich cert de que ell es poderós pera guardar mon depósit fins á aquell dia.
13 Guarda la forma de las paraulas sanas, que has ohit de mi, en la fe y caritat que es en Christo Jesús.
14 Guarda lo bon depósit que set ha confiat per l'Esperit Sant que habita en nosaltres.
15 Tu sabs que tots los que estan en l'Asia m'han abandonat, dels quals son Phigelo y Hermógenes,
16 Derramia lo Senyor sas misericordias sobre la casa de Onesíforo, perqué moltas vegadas me consolá, y no s'avergonyí de las mevas cadenas.
17 Ans be quant vingué á Roma me cercá ab gran diligencia, y m'encontrá.
18 Vulla lo Senyor que trobia misericordia devant del Senyor en aquell dia. Y quants serveys ell me feu en Efesi tu ho sabs molt be.

CAP. II.

Parla á Timotheu de la fortalesa y prudencia ab que deu ensenyar las cosas de la fe, y com ha de evitar las qüestions inútils, orígen de discordias y de disputas agenas del Christiá.
1 Donchs tu, fill meu, fortificat en la gracia que es en Jesu-Christ:
2 Y las cosas que has ohit de mi devant de molts testimonis, confíalas á homes fiels que sian capassos d'ensenyar també als demés.
3 Suporta donchs la fatiga com un bon soldat de Jesu-Christ.
4 Ningú que peléa per Deu se enreda en los negocis del sigle, á fí de que agradia á aquell quel elegí per soldat.
5 Perqué també lo qui combat en la palestra, no es coronat si no peléa segons lley,
6 Lo pagés que treballa, deu ser lo primer que participia dels fruyts,
7 Reflexiona lo que dich; yl Senyor te donia intelligencia en totas las cosas.
8 Recórdat que lo Senyor Jesu-Christ, del llinatge de David, ressuscitá d'entrels morts, segons mon Evangeli;
9 Per lo qual estich jo sufrint fins en cadenas, com un malfactor; mes la paraula de Deu no está lligada.
10 Per consegüent jou sufresch tot per amor dels elegits, peraqué ells alcansian també la salut ques en Christo Jesús ab la gloria celestial.
11 Fiel paraula: Perqué si nosaltres som morts ab ell, viurém també ab ell:
12 Si patim, regnarém també ab ell; si nosaltres lo negam, ell també nos negará á nosaltres:
13 Si nosaltres no crehem, ell no obstant se manté fiel: no pot negarse á sí mateix.
14 Amonesta estas cosas, donant testimoni devant del Senyor. Fuitg de disputas de paraulas, que no serveixen de res, mes sinó pera pervertir als que las ouhen.
15 Procura presentarte digne d'aprobació devant de Deu, operari que no té de que avergonyirse dispensant justament la paraula de veritat.
16 Emperó evita las pláticas vanas y profanas, perqué ellas fomentan l'impietat.
17 Y la plática d'ells rosegará com lo cranch; dels quals son Hymeneu y Philet.
18 Que s'extraviaren de la veritat, dihent que la resurrecció está ja feta, y pervertíren la fe d'alguns.
19 Emperó lo funament de Deu se manté ferm tenint aquest sello: Lo Senyor coneix als que son seus; y apartias de l'iniquitat tot aquell que invoca lo nom del Senyor.
20 Mes en una casa gran no sols hi ha vasos d'or y de plata, sinó també de fusta y de terra, yls uns son pera honor yls altres pera deshonor.
21 Si algú donchs se purificás d'aquestas cosas, será un vas d'honor, santificat y útil peral servey del Senyor, aparellat pera tota obra bona.
22 Fuitg també d'apetits juvenils, y segueix la justicia, la fe, l'esperansa, la caritat, y la pau ab aquells que invocan al Senyor ab un cor pur.
28 Las qüestions necias y que no contribueixen a l'instrucció, evítalas, sabent que engendran disputas.
24 Al servo del Senyor no li convé altercar, sinó ser mans ab tothom, apte pera ensenyar, sufert,
25 Corretgint ab suavitat als que resisteixen la veritat per si algun dia los dona Deu arrepentiment pera coneixer la veritat,
26 Y s'escapian dels llassos del diable quels té presos á son árbitre.

CAP. III.

Carácter dels falsos Apóstols, y en general dels incréduls y heretges. Encarrega á Timotheu que guardia lo depósit de la fe, y estudihi las Sagradas Escripturas.
1 Mes has de saber assó, que en los derrers dias vindrán temps perillosos.
3 Perqué los homes serán amants de sí mateixos, cobdiciosos, altius, superbos, blasfemadors, desobedients á sos pares, desagrahits, malvats,
3 Desnaturalisats, inquiets, acriminadors, incontinents, cruels, sens benignitat,
4 Traydors, protervos, orgullosos y amants de plahers mes que de Deu;
5 Tenint apariencia de pietat, pero negant la virtut d'ella. Fuitg també d'aquestos tals;
6 Perqué d'estos son los que entran en las casas y captivan á donas tontas carregadas de pecats, que son arrastradas de diferents passions,
7 Que sempre están aprenent, y may arriban á la ciencia de la veritat.
8 Y axí com Janes y Mambres resistiren á Moysés, axí aquestos resisteixen á la veritat, homes corromputs de cor, y réprobos tocant á la fe.
a Mes no anirán mes enllá; perqué sa necedat se fará manifesta á tothom, com també ho fou la de aquells.
10 Emperó tu ja has comprés ma doctrina, mon modo de conduhirme, intent, fe, longanimitat, caritat, paciencia.
11 Persecucions, afliccions que vingueren sobre mi en Antioquía, Iconi, y en Lystras; quals persecucions he sufert, emperó de totas ellas m'ha llibertat lo Senyor.
12 Y tots los que volen viurer piadosament en Jesu-Christ sufrirán persecucions.
13 Mes los homes dolents y impostors anirán de mal en pitjor, enganyant y sent enganyats.
14 Mes tu persevera en las cosas que has aprés y que t'han estat encomanadas, sabent de qui las aprengueres.
15 Y que desde l'infancia has conegut las santas escripturas quet poden instruir pera la salvació, mediant la fe ques en Jesu-Christ.
16 Tota escriptura divinament inspirada de Deu es útil pera ensenyar, pera repéndrer, pera corretgir, y pera instruir en la justicia.
17 Peraquél home de Deu sia perfet, y estiga previngut pera tota obra bona.

CAP. IV.

Lo exorta á que prediquia sens intermissió, pera fortificar los esperits dels fiels contrals errors que havían de náixer; li diu que está cerca lo fi de sa vida; y conclou ab las salutacions acostumadas.
1 Te protesto donchs devant de Deu y del Senyor Jesu-Christ, que ha de judicar vius y morts en sa vinguda y en son regne,
2 Que prediquias la paraula, que instias á temps y fora de temps; repren, prega, amonesta ab tota paciencia y doctrina.
3 Perqué vindrá temps en quels homes no podran sufrír la sana doctrina, sinó que conforme á sos apetits acumularán mestres, tenint pruitja d'orellas;
4 Y apartarán los oidos de la veritat, yls aplicarán á rondallas.
5 Tu emperó vetlla en totas las cosas, suporta las afliccions, fes l'obra d'un evangelista, cumpleix ton ministeri, sias temperat;
6 Perqué jo ja estich á punt de ser sacrificat, y prop está lo temps de ma mort.
7 He peleat bona batalla, he conclós ma carrera, he guardat la fe.
8 Per lo demés m'está reservada una corona de justicia quel Senyor, Jutge just, me donará en aquell dia; y no sóls á mi, sinó també á aquells que aman la sua vinguda. Dónat pressa en venir prompte á mi;
9 Perqué Demas m'ha desamparat per l'amor d'aquest sigle, y sen ha anat á Tessalónica;
10 Crescent á Galicia; Tito á Dalmacia.
11 Solament Lluch está ab mi. Pren á March y pórtal ab tu, puix m'es útil peral ministeri.
12 A Tichich lo he enviat á Efesi.
13 Quant vingas pórtam la capa quem dexí en Troas en poder de Carpo, yls llibres, en particular los pergamins.
14 Alexandri lo calderer me feu molt mal: Deu lo paguia segons sa obras.
15 Guárdat tu també d'ell, perqué s'ha oposat molt á nostras paraulas.
16 En ma primera defensa ningú m'ajudá, ans be tots me desampararen. Prech á Deu que nols sia imputat.
17 Emperó lo Senyor m'assistí; ym confortá pera que jo cumplís la predicació, y l'ohissen tots los Gentils, y vaitg esser deslliurat de la boca del lleó.
18 Yl Senyor me deslliurará de tota obra mala, ym preservará pera son regne celestial, á qui sia la gloria per los sigles del sigles. Amen.
19 Saluda á Prisca, y á Aquilas, y á la casa d'Onesíforo.
20 Erasto se quedá en Corinthi; y á Tophir lo dexí malalt en Milet.
21 Apressúrat á venir abans del hivern. Te saludan Eubul, y Pudent, Lino, y Claudia, y tots los germans.
22 Lo Senyor Jesu-Christ sia ab ton esperit. La gracia sia ab vosaltres. Amen.