Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Epístola del Apóstol Sant Pau a Tito

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


EPISTOLA

DEL

APOSTOL SANT PAU A TITO.

Lanorte decorazione 012.jpg

CAPITOL I.

Després de saludar á Tito li recorda l'esperansa de la vida eterna, y li demostra las qualitats que han de tenir los presbíteros yls bisbes.

PAU, servo de Deu y Apóstol de Jesu-Christ, segons la fe dels elegits de Deu, yl coneixement de la veritat, ques segons la pietat,
2 En esperansa de la vida eterna, la qual Deu que no pot enganyar, prometé abans del temps dels sigles;
3 Pero manifestá en sos temps sa paraula per la predicació, quem fou confiada segons lo precepte de Deu Salvador nostre:
4 A Tito, fill amat segons la fe quens es comuna, sia gracia, misericordia, y pau de Deu Pare y de Jesu-Christ Salvador nostre.
5 Jot dexí en Creta, peraqué arreglasses las cosas que faltan, y ordenasses presbíteros en cada ciutat, com t'havía manat:
6 Lo qui sia sens nota; marit d'una muller que tinga fills fiels, sens ser acusats de disolució ni de desobediencia.
7 Perquél bisbe es necessari que sia sens mácula, com á dispensador de Deu; no superbo, ni colérich, ni donat al vi, ni violent, ni codiciós de torpes ganancias;
8 Sinó amich d'hospitalitat, benigne, temperat, just, sant, y contingut;
9 Que abrassia fermament la paraula de la fe conforme á lo que se li ha ensenyat; peraqué puga exortar segons la sana doctrina, y convencer als que la contradiuhen.
10 Perqué encara hi ha molts desobedients, embaucadors, y parladors de vanitats, majorment dels que son de la circumcisió;
11 Als quals es menester tapar la boca, perqué trastornan familias enteras ensenyant lo que no convé, per amor d'una torpe ganancia.
12 Digué un d'ells propi profeta dels seus: Quels de Creta sempre son mentiders, malas bestias, y ventres peresosos.
13 Aquest testimoni es verdader. Per lo tant reprenlos ab duresa, peraqué sian sans en la fe,
14 No donant oidos á faulas de Jueus, ni á manaments d'homes ques apartan de la veritat.
15 Perals nets totas las cosas son netas; mes perals contaminats y infiels no hi ha res pur, ans be están contaminats sos enteniments y sa conciencia.
16 Professan coneixer á Deu; emperó lo negan ab los fets, essent abominables, y desobedients, y reprobats pera tota obra bona.

CAP. II.

Manifesta á Tito com s'ha de portar ab los fiels de tots estats, sexos, edats, y condicions, y l'obligació que té de donarlos bon exemple. Explica los documents quens dona la gracia de Deu, yls beneficis que havem retut de Jesu-Christ.
1 Emperó tu ensenyals las cosas que convenen á la sana doctrina.
2 Quels ancians sian moderats, honestos, prudents, sans en fe, en caritat, y paciencia.
3 Las ancianas del mateix modo, d'una conducta ajustada qual convé á la santedat, no calumniadoras, ni donadas al molt vi, mestras de lo bo;
4 Ensenyant prudencia á las joves, á que amian á sos marits, y estimian á sos fills,
5 A ser prudents, castas, temperadas, á tenir cuydado de casa, benignas, obedients á sos marits, peraqué no sia blasfemada la paraula de Deu.
6 Igualment amonesta als joves que sian temperats.
7 Mostrante tu mateix en totas las cosas l'exemple de bonas obras, en doctrina, en integritat, en gravedat,
8 En paraulas sanas y irreprensibles; peraqué lo qui es contrari se confonguia, no tenint res de mal que dir de nosaltres.
9 Exorta als sirvents á que sian obedients á sos amos, donantlos gust en tot sens ser resposters,
10 Que nols defraudian, ans be móstrianlos lealtat en totas las cosas, peraqué adornian en tot la doctrina de Deu Salvador nostre.
11 Perqué la gracia de Deu que porta salvació s'ha manifestat á tots los homes,
12 Ensenyantnos que renunciant l'impietat yls desitgs mundans, viscam en aquest mon sobria, justa, y santament,
13 Aguardant l'esperansa benaventurada, yl adveniment gloriós del gran Deu y Salvador nostre Jesu-Christ;
14 Lo qual se doná á sí mateix per nosaltres, pera redimirnos de tot pecat, y purificarnos pera sí com un poble peculiar, zelós de las bonas obras.
15 Predica aquestas cosas, exorta y repren ab tota autoritat. Not desprecihi ningú.

CAP. III.

Submissió als prínceps. Efusió de la gracia de Jesu-Christ. Aplicarse á las bonas obras. Fugir de disputas y del tracte dels Heretges declarats.
1 Amonestals que estigan submissos als prínceps y á las potestats, quels obehescan, que estigan apercebits pera tota obra bona,
2 Que no digan mal de ningú, que no sian pledegistas, ans be modestos, mostrant tota mansuetut envers tots los homes;
3 Perqué nosaltres mateixos també algun temps fórem necis, incréduls, desencaminats, esclaus de varios afectes y plahers, vivint en malícia y en enveja, aborribles y aborrintnos los uns als altres.
4 Emperó quant s'aparegué la bondat del Salvador nostre Deu, y son amor envers los homes,
5 No per obras de justicia que haguessem fet nosaltres, sinó segons sa misericordia, ell nos feu salvos, per lo baptisme de regeneració y renovació del Esperit Sant;
6 Lo qual derramá ell sobre nosaltres abundantment per Jesu-Christ Salvador nostre;
7 A fi de que justificats per sa gracia fossem fets hereus, conforme la esperansa de la vida eterna.
8 Paraula fiel es aquesta, y estas cosas vull que las afirmias constantment, peraqué los, que han cregut en Deu procurian conservar las obras bonas. Estas cosas son bonas y profitosas á tothom.
9 Emperó evita qüestions necias, y genealógicas, y disputas, y debats, sobre la lley, perqué son inútils y vanas.
10 Fuitg del home heretge després de la primera y segona amonestació;
11 Sabent quel que es tal está pervertit, y peca, essent condemnat per sa propia conciencia.
12 Quant jo t'envihi Artemas ó á Tichich, dónat pressa á venir á mi á Nicopolis, perqué he determinat passar allí l'hivern.
13 Envia en devant ab diligencia á Zenas, doctor de la lley, y á Apolo, procurant que nols faltia res.
14 Y aprengan també los nostres á exercitar los primers las bonas obras per las cosas que son necessarias, á fi de que no sian infructuosos.
15 Te saludan tots los que están ab mi. Saluda tu als quens aman en la fe. La gracia de Deu sia ab vosaltres. Amen.