Vés al contingut

Fé y dupte

De Viquitexts
Sou a «Fé y dupte»
Poesies (Miquel Costa)


FÈ Y DUPTE


imitació

La fé es la coloma pura,
Lo dupte'l negre esparver:
Ella vola per l'altura,
Ell s'hi llansa carnicer...
 
Y ab l'ungla terrible aferra
Tremolós l'aucell d'amor;
Y cauen, cauen en terra
Plomes blanques de candor.

Un ángel, qu'ab pena mira
La presa de l'au cruel,
Una pregunta suspira,
Girant los ulls á n'el cel.

Y li respon misteriosa
Veu del fons de l'Infinit:
«Demunt la vall tenebrosa
Poder té'l dupte: está 'scrit.»

«Mes demunt aquexa terra
Sempre retut pot quedar:
Cada colom fentli guerra
Pot un' águila tornar.»