Fum, fum, fum (nadala)

1. A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum;
a vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet,
fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia,
fum, fum, fum.

2. Allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum;
allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum.
Si n’hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra
mengen ous i botifarra,
fum, fum, fum.

3. Qui en dirà més gran mentida?,
fum, fum, fum;
qui en dirà més gran mentida?,
fum, fum, fum.
Ja en respon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal:
–Jo en faré deu mil camades
amb un salt totes plegades,
fum, fum, fum.