Horacianes/Calma
Calma suplica'l navegant qui's troba
per la mar ampla si ja negre núvol
tapa la lluna y cap estel propici
guía li dona.
Pau vol la Tracia furïosa en lluytes,
pau vol la Media que'ls buyrachs adorna,
pau, amich Grosfe, que ni ab or ni perles
poden comprarne.
Ah! ni riqueses ni lictors de Cònsul
tristes angoxes de cap cor allunyan,
ànsies qui sota entexinat riquíssim
pàlides volan.
Prou té per viure qui en modesta taula
posa ab nou llustre lo saler dels avis:
may li dissipan una sòn lleugera
sòrdides ansies.
Què tant d'esforsos per tan curta vida?
¿Per què dins terres qu'altre sol feconda
viure voldríam? ¿Quí, dexant la patria,
fuig de sí propi?
Munta l'angoxa dins les naus ferrenyes,
corre y encalsa'ls esquadrons qui trotan;
ràpida corre més que'l cerf, ò l' ayre
qu'alsa tormentes.
L'ànim, alegre en lo present, no curi
lo que demà puga venir; les penes
mescli ab lo riure... Rès al món se troba
bò de tot cayre.
Mort primerenca desgracià un Aquil-les;
llarga la vida per Titon fou càstich...
Axí tal volta la fortuna'm dona
lo qu'a tu't nega.
Tu tens dominis hont a mils pasturan
sícules vaques; per ton carro eguinan
poltres superbes, y't vesteix molt cara
púrpura doble.
A mi certera'm concedí la Parca
terres ben curtes, de la Musa grega
l'hàlit amable... y desdenyar l'indocta
turba maligna!