Iliada/Cant II

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca




CANT II.

______



 Los demés inmortals y 'ls guerrers dorman en l' ombra de la nit. Júpiter tant sols no pot agafar lo son, sino que s' agita ab lo pensament de cóm honrará al fill de Peleo, y fará que moren en las naus una munió d' héroes aqueus. Per últim li sembla que lo millor que pot fer es enviar un Somni enganyador al poderós Atrida. Crida al Somni y li dirigeix aquest rápit parlament:
 «Vola ¡oh Somni enganyador! fins als vaixells llaugers dels Grechs; ficat dins la tenda d' Agamemnon y repeteixli lo que vaig á dirte: Exhórtal á que pose sobre las armas á l' host dels Arguis. Ha arribat lo dia d' apoderarse de l' estensa ciutat dels Troyans. Los inmortals moradors del Olimpo han acabat las sevas dissensions: Juno ab los seus prechs los ha aplacat á tots, y grans calamitats amenassan sobre Ilió.»
 Diu: lo Somni l' escolta y se 'n va volant. Arriba prompte fins als rápits vaixells dels Grechs y s' introdueix á la tenda d'Agamemnon; lo troba dormint y 'l rodeja un esplendorós somni diví. Allavors se para demunt la seva testa, baix la figura de Néstor, fill de Nereo, que es de tots los vells capitants lo més respectat d' Agamemnon. A semblansa d' ell, lo Somni diví lí parla en aquestos termes:
 «¡Dorms, fill de l' ilustre Atreo! No convé pas que un home que goberna, que un rey á quí tants pobles y tant grans interessos s' han confiat, dorme la nit entera. Depressa acull las paraulas que 't dich: Júpiter m' envia prop teu desde lo alt de sas llunyanas moradas. Plé de compassió y de solicitut péls Grechs, t' exhorta á que poses demunt las armas totas las hosts sevas. Ha arribat lo dia d' apoderarte de la estensa ciutat dels Troyans. Los inmortals moradors del Olimpo han acabat las sevas dissensions; Juno ab sos prechs los ha aplacat á tots y grans calamitats amenassan sobre Ilió per la má de Júpiter. Conserva sas ordres en ton esperit y guárdat de que l' oblit no se las emporte quin lo somni dols t' abandone.»
 A aquestas paraulas desapareix y deixa á Agamemnon esperansar en son esperit lo que no deu véurer cumplert. Lo rey projecta fer seva en aquell mateix dia la ciutat de Priam. ¡Insensat! Ignora los trevalls que li reserva Júpiter, que s' ha proposat abocar demunt dels Grechs y dels Troyans nombrosos dolors, arrancárloshi nombrosas queixas, en lo més fort de las terribles batallas. Mentras s'está deixondant, ou encara á son entorn murmurar la veu divina; s' alsa, se posa una blanca túnica, nova y magnífica; s' embolica ab un superb mantell, lliga en sos peus brillants, bellas sandalias; en l' espatlla 's coloca sa espasa adornada d' argentats claus, agafa 'l ceptre incorruptible de son pare, y portantlo en la má, entre 'ls vaixells s' encamina.
 La deesa Aurora se 'n puja al ample Olimpo pera anunciar lo jorn al fill de Saturno y als demés inmortals, y 'l rey dóna ordres als heralts de veu sonora perqué convoquen als Grechs á gran assamblea. Los heralts obeheixen y 'ls guerrers acudeixen apresuradament.
 Ab tot aixó, 'ls capdills magnánims se reuneixen en consell en la nau del rey de Pilos. Quan l' Atrida 'ls té reunits concerta ab ells saludables propósits:
 «Amichs, los hi diu, presteume tota l' atenció. Durant la tenebrosa nit, un Somni diví se 'm ha aparescut; semblant al noble Néstor, per la figura, l' alsada y 'l posat; s' acosta al meu cap y 'm dirigeix aquestas paraulas:
 «¡Dorms, fill de l' ilustre Atreo! No convé pas que un home que goberna, que un rey á qui tants pobles y tants grans interessos s' han confiat, dorme la nit entera. Depressa acull las paraulas que 't dich: Júpiter m' envia prop teu desde lo alt de sas llunyanas moradas. Plé de compassió y de solicitut pels Grechs, t' exhorta á que poses demunt las armas totas las hosts sevas. Ha arribat lo dia d' apoderarte de la estensa ciutat dels Troyans. Los inmortals moradors del Olimpo han acabat las sevas dissensions; Juno ab sos prechs los ha aplacat á tots y grans calamitats amenassan sobre Ilió per la má de Júpiter; Conserva sas ordres en ton esperit.» A aquestas paraulas desapareix y 'l somni dols m' abandona. ¡Veyam, donchs, com farem decidir als fills de la Grecia á que prenguen las armas! Jo vaig á tantejarlos ab mas paraulas, mentras se 'm permete; los hi manaré fujir ab sas naus; vosaltres, per altre cantó, deteniulos ab vostras exhortacions.»
 Aixís parla Agamemnon y torna á sentarse. Allavors se aixeca Néstor, rey de l' arenosa Pilos, plé son esperit de benevolensa, y 'ls diu:
 «Amichs, reys y capdills dels Argius, si qualsevol altre que no fos Atrida 'ns hagués contat aquet somni, 'ns creuriam que 'ns enganya, y no fariam més que apartarnos d' ell. Més lo qui 's gloría d' esser lo mes gran de la armada, ho ha vist per sos propis ulls; anem, donchs, y cerquem la manera de decidir ais filis de la Grecia á que prenguen las armas.»
 Dit aixó, ell es lo primer de sortir del consell; los altres capdills lo segueixen, y tots los reys ornats del ceptre obeheixen al pastor dels pobles, mentras la multitut aquiva vá á la gran assamblea. Aixis com de una roca esberlada en aixams compactes las abellas surten, l' un darrera l' altre, y voltejan junts per tots cantons, y com los grans d' un rahim se paran demunt las flors de la primavera, aixis mateix surten de las tendas y de las naus nombrosos grupos de guerrers que van á juntarse á l' assamblea en la riba, devant de la mar estensa. En mitj d' ells la Fama, misatjera de Júpiter, s' enarbora y 'ls excita á marxar. La reunió aumenta, l' assamblea s' agita, la terra cruix sota 'ls peus dels guerrers; un inmens tumulto estalla. Nou heralts ab grans crits los contenen per que tant de clamor s' apacigüe y escolten als reys de Júpiter deixebles. Per fí la multitut, encara que ab treballs, ha pres siti y tots s' assentan. Cessa 'l soroll y 'l poderos Agamemnon s' alsa portant á la ma 'l ceptre que en altre temps habia fabricat Vulcano. Aquet deu l' habia ofert al fill de Saturno; Júpiter l' habia donat al perspicás matador d' Argos; Mercuri va ferne gratificació á Pélope, que 'l vá regalar á Atreo, pastor dels pobles; aquet, per últim, á sa mort, lo deixá á Tiestes, poseedor de nombrosos remats; y 'l mateix Tiestes lo entrega á Agamemnon, perque ab ell gobernés sas moltas illas y tota l' Argólida. Lo rey, apoyat en aquet ceptre, pronuncia apressuradament aquestas paraulas:
 «¡Amichs, héroes descendents de Danaos, servidors de Marte, Júpiter, fill de Saturno, m' ha tirat violentament dintre las mallas de la funesta Atea![1] ¡Crudel! avants m' habia promés ab una senyal d' assentiment feta ab lo cap, que no retornariam á nostra patria sense haber saquejat la forta Ilió, y ara imagina una trista decepció; m' ordene que torne igno- miniosament á Argos, després de haber perdut tants de nostres guerrers. Aixís deu plaurer sens dupte al tot poderós Júpiter, perque á sa voluntat s' enfonsan y s' enfonsarán las murallas de tantas ciutats, perque es lo més fort; y será aquesta una taca que 's trasmetrá á la posteritat quan se sabrá que una armada d' Aqueus tan nombrosa y de tant valor ha fet la guerra sense victoria contra pobles inferiors en nombre, sense que 's vege qui al fí ha d' esser lo vencedor de tantas batallas. En efecte, si volguessem, Grechs y Troyans, acordar una sincera aliansa, enumerar los dos pobles, en un cantó posar tots los ciutadans d' Ilió, y en l' altre agrupar los Grechs per desenas, y péndrer, per abocar vi en nostres copas, cada grupo un guerrer troya, moltas desenas quedarían encara sense abocador. ¡En tanta manera, sino m' enganyo, 'l nombre dels Argius sobrepuja al dels habitants de Troya! Més aquestos están segondats per auxiliars hábils en lo maneig de la llansa, vinguts d' una porció de ciutats. Aquestos son los valents guerrers que 'm contrarían y que, á pesar de mos desitjós, m' impideixan arrasar á la superba Troya. ¡Han passat ja nou anys del gran Júpiter, y 's pudreix lo fustam de nostras naus y 's desfá 'l cordam d' ellas! En tant, pot ser nostras mullers, sentadas ab nostres tendres fills en nostres palaus, desitjan revéurernos, y l' empresa que 'ns ha dut aquí segueix inacabable. Creyéume, donchs, y fem tots lo que vaig á dirvos: Fugim donchs de nostres vaixells als camps de la patria, perque jamay lograrém pendrer la gran Ilió.»
 Aquet discurs feu bategar lo cor dins lo pit d' tots aquells de l' assamblea que no habían pres part en lo consell. L' assamblea s' agita com las corpulentas onadas del mar Icari quant l' Euros y 'l Notos las conmouhen, precipitantse de las tormentosas nuvoladas del pare Júpiter. De tal manera com ab l' alenada del rápit Céfir, ondulan los camps de blat que 's mou inclinant las dèbils espigas, aixis mateix s' estremeix l' assamblea entera. Després los uns corran fen grans crits vers la flota, voltats d'un núvol de pols que alsan al seu pas; altres s' animan mútuament á agafar los vaixells y tirarlos á la mar divina, comensant a netejar los canals;[2] lo clam dels que frisan per anársen puja fins al cel, y retiran los estays sobre 'ls qué reposan las quillas de las naus.
 Allavors tal volta, á pesar del destí, los Aqueus se 'n haurían anat, si Juno no hagués parlat aixís á Minerva:
 «¡Cóm, infatigable filla del deu que porta l' escut! ¿Los Grechs pensan fugir aixís per l' ampla planura dels mars fins á sas moradas y á sa dolsa patria? ¿Volen abandonar aixís á Priam y als Troyans la gloria y l' Argiva Helena, per quí tant nombre d' Aqueus han mort devant d' Ilió, lluny dels patris camps? Afányat á baixar á las filas dels robustos Grechs acorassats de bronzo; fes detenir als guerrers ab dolsas paraulas; no 'ls deixis tirar sas veleras naus á la mar divina.»
 Aixís díu, y dócil á sas ordres, Minerva pren lo vol desde las elevadas cimas del Olimpo y arriba ab rapidés fins als llaugers vaixells dels Grechs. Allá troba inmóvil á Ulísses, en prudencia comparable á Júpiter, que no habia mogut per res sa negrenca nau, perque un viu dolor li tenia oprimit lo cor. Minerva l' empren y li díu:
 «Fill de Laertes, ¿penseu també fugir en vostras naus fins á vostras moradas y á vostra dolsa patria? ¿Penseu abandonar á Priam y als Troyans la gloria y l' Argiva Helena, per la quí nombrosos Aqueus han mort devant d' Ilió, lluny dels patris camps? ¡Vésten entre l' estol deis Grechs, sens retart; fes detenir als guerrers ab dolsas paraulas; no permites que tiren sas veleras naus á la mar divina.»
 Diu ella; Ulisses ou la veu de la deesa, deixa anar á terra 'l seu mantell, que li recull l' heralt Euribates d' Itaca, son servidor; corra á trobar á Agamemnon, agafa l' incorruptible ceptre dels seus avis, y ab lo ceptre á la ma recorra 'l camp y la flota.
 A cada rey, á cada capdill que troba, l' empren y 'l deté ab aquestas dolsas paraulas:
 «¡Amich, es precís deixar de témer com un cobart! Créume, retorna á ton siti y procura que no 's moguin los teus súbdits; perque no sabs pas ab certesa quin es lo pensament d' Atrida. Ara com ara de segur que 'ns posa á proba, y després castigará als filis indignes de la Grecia. No hem sentit nosaltres lo que ha dit en lo consell; y temau que, encoratjat, intent porta de fer cástich exemplar entre 'ls filis de Danaos. Lo cor d' un rey que Júpiter alsá, sols enclou magnanimitat, ja que de Júpiter reb los honors y Júpiter lo protegeix.»
 Mes si topa ab un esperit vulgar, si 'l sorprèn alborotant ab crits inconsiderats, li pega ab lo ceptre y 'l repta ab aquestas duras frases:
 «¡Miserable! séu sens replicar, escolta las paraulas dels que valen mes que tú, home sens coratje, sens vigor. ¡Has sigut may tingut en compte en lo consell ó en las batallas? ¿Tots los Grechs han d' esser aquí reys? Es un manar funest lo manar de molts; lo rey deu esser un sol, un sol capdill, á qui 'l fill de Saturno li dona 'l ceptre y 'ls drets per gobernar.»
 Aixís, parlant ab valentía, s' imposa á la armada, que prompte, tota en pés, fent gran soroll se 'n torna, de las tendas y las naus, á l' assamblea, com las onadas braman tumultuosas al bátrer en la estensa platja y ressona 'l soroll en l' ampla mar.
 Tots se quedan silenciosos en son siti; seuhen tots y solsament Tersites segueix cridant; acostumat á parlar insolent, sens mesura, ab temeritat cerca sempre insultar als reys, sens tenir en compte la dessencia, sols per fer ríurer ais Grechs. Es lo mes vil dels guerrers que han vingut devant d' Ilió. De tort de camas, coixeja; abultadas sas espatllas, se le hi inclinan cap al pit; punjagut lo cap, ab un que altre cabell apenas. Lo seu odi persegueix sobre tot al fill de Peleo y al noble Ulisses, á ne 'ls que ultratja contínuament. Ara se dirigeixen al diví Agamemnon sas injurias amargas y sos crits aguts. Los Grechs interiorment n' están irritats, pero ell baladreja é insulta al fill d' Atreo ab aquet discurs:
 «Agamemnon, ¿de qué 't queixas? ¿que 't manca? Las tevas tendas plenas son de bronzo, en ellas hi ha una porció de donas escullidas que nosaltres los Aqueus te doném, á tú 'l primer, sempre que acabem de pendrer una ciutat. ¿Cobdicias l' or que aviat te portará d' Ilió algun vell de Troya, pera rescatar lo seu fill carregat de cadenas y tal vegada per la meva mateixa má ó per la d' un altre guerrer? ¿Te falta una cautiva que guardar d' amagat per ferli l' amor? Lo cert es que no convé que 'l mateix que 'ns mane, porte per mal camí tota l' armada. ¡Miserables! ¡rassa ignominiosa! ¡donas Aqueas, millor que Aqueus, tornéusen á nostras moradas ab nostres vaixells. Deixem aquet rey devant d' Ilió vetllant sos tresors; que sápiga si li som ó no de utilitat; ell que té ofés á un héroe mes valent que ell prenentli la seva cautiva á la forsa. ¡Mes Aquiles sols ha sentít una petita cólera, perque es un peresós, que no essent aixís, Atrida, aquet hauría sigut lo teu postrer ultratje!»
 Aixis Tersites Densa invectivas contra Agamemnon, pastor dels pobles; mes prompte 'l noble Ulisses se posa al costat d' ells, llensa á Tersites una terrible mirada y 'l repren ab aquestas duras paraulas:
 «Tersites, xerraire inconsiderat, calla, per més que ta veu siga armoniosa, acaba 'ls teus propósits de volgué discutir sols ab los reys. Declaro que cap mortal dels que hem vingut ab los Atridas devant losmurs d' Ilió es mes vil que tú. Essent aixís, no 't pertoca barrejar sempre 'ls reys en tas arengas, ni prodigarloshi injurias, ni que parles de vergonyosas retiradas. ¿Quin de nosaltres sab la sort que 'ns espera, y si es un bé ó es un mal pels fills de la Grecia tornarsen á sa patria? ¡Y vens aquí á insultar á Agamemnon, pastor dels pobles! Perque 'ls héroes de Danaos li han fet molts donatius, lo fas víctima de tas paraulas irritants. Mes jo 't prometo, y cregas que la meva amenassa 's cumplirá, que si 't trobo un altra volta, com ara, malparlant, vull que 'l cap de Ulisses caigue de sas espatllas, y no vull dirme mes lo pare de Telémaco, sino t' agafo, sino 't trech tots los teus vestits, lo teu mantell, la teva túnica, los darrers vels de ta desnuesa, y sino 't trech fora de la assamblea, nafrat de cops ignominiosos y fente arrencar crits de dolor.»
 Dientli aquestas paraulas, Ulisses li pega ab lo ceptre á las espatllas. Tersites s' ajup y las llágrimas li cauhen en abundancia. Un tumor sagnant li apareix en las carns infladas pels cops del ceptre d' or. S' assenta tremolant, y en son dolor guaita estúpidament y s' aixuga 'l plor. Los Grechs, á pesar del seu desassosego, esclatan á riurer al veurer son aspecte, y 's diuhen los uns als altres:
 «¡Deus eternals! lo fill de Laertes ha fet mil cosas excelentas, ja donant consells prudents, ja dirigint las batallas; mes avuy ha fet la millor de totas, entre 'ls Argius, reprimint lo discurs d' aquet insolent xarraire, que desde avuy amainará sa osadía y no s' atrevirá á parlar deis reys ab discursos ultrajants.»
 Aquesta era la veu general. En aixó Ulisses, destructor de las ciutats, está dret ab lo ceptre á la má. A son costat Minerva, dels ulls blaus, baix la figura d' un heralt, mana als guerrers que guarden silenci, perque tots á la vegada, aixís las primeras cora las darreras filas dels Grechs senten al orador y 's fassen cárrech de las sevas rahons. Ulisses, inspirat pel mes bon intent, los arenga y 'ls hi diu:
 «Atrida, ab tot aixó los Grechs volen posarte, entre 'ls mortals, com lo més digne d' infamia. No cumplirán la promesa que al venir aquí desde la fértil Argos te feren de no entornarsen sense haberse apoderat de la superba Ilió. Com criaturas débils, com pesarosas viudas, venen lamentantse entre ells y pensan entornarsen á sa patria. ¡Ah, no hi ha dupte que es un mal inevitable aquet desitj de anarsen, nascut per l' anyoransa! Si 'l marí s' entristeix d' estar un mes en sa nau, separat de sa volguda muller, per las tempestats del ivern y la mar alborotada, ¡qué no tenim de fer nosaltres que densa que aquí 'ns estém, hem vist non vegadas comensar lo curs del any! No m' indigno, donchs, contra 'ls Grechs que s' anyoran permaneixent aquí en la flota; pero té de sernos més vergonyós entornárnosen sense botí que continuar aquí més temps ab tristesa. Amichs meus, tinguem alguns dias mes de constancia; sapiguem si Calcas es ó no un adiví digne de fé. Encara guardareu memoria de lo que vaig á dirvos, que n' habeu estat testimonis tots vosaltres á qui las Parcas de la mort no se us han emportat ni avans ni en la darrera calamitat nostra. Quan la flota dels Grechs reunida en Aulides, se disposava á portar la destrucció en lo poble de Priam, oferirem als deus inmortals, demunt d' altars sagrats, hecatombas solemnes, á la sombra d' un hermós plátano y al entorn d' una font de que 'n sortia un regaró cristallí. Allavors vegérem un gran prodigi: un espantos dragó, ab l' espatlla coberta de tacas sanguinosas, que 'l mateix Júpiter feu aparèixer, se tira demunt del altar per sobre del plátano. En las brancas més altas estavan amagats, cuberts pel fullatje, los petits apenas nats d' un aucellet. Eran vuit y la aucella que 'ls habia covat feya nou. Lo serpent los arreplega y 'ls devora desapiadadament, mentras que ells cridavan. La mare acondolida voltejava al entorn de son niu estimat, feya crits llastimers y 'l serpent se tombá y l' agafá per l' ala. Mes encara no 's hagué menjat los aucellets y la mare, lo mateix deu que 'l feu aparèixer li doná un cástich exemplar convertintlo en una roca. Al observarho quedárem inmóvils d' estupor. ¡Aixís los terribles prodigis dels deus se 'ns posan de manifest durant l' hecatomba! Calcas interpreta allavors la senyal divina en aquestos termes: «¿Per qué, oh Grechs, esteu muts de sorpresa? Lo previsor Júpiter nos revela per aquest gran prodigi, la nostra llarga empresa cumplida lentament, de la qué 'n reportarém gloria inmortal. Aixís com lo dragó ha devorat los tendres aucells, que eran vuit y l' aucella que 'ls habia covat feya nou, aixís mateix durant aquet nombre d' anys combatrem en los camps troyans, y en l' any desé pendrém la gran Ilió.»
 «Veus aquí com parlá, y aquestos succesos están próxims á cumplirse. Creyeume donchs, belicosos Argius, quedemnos aquí fins que haurém destruit la extensa ciutat de Priam.»
 Diu aixó y 'ls Grechs li responen ab aclamacions; per tots costats las cóncavas naus repeteixen en ecos terribles los llarchs aplaudissements que promou lo discurs d' Ulisses. Allavors lo venerable Néstor dirigeix la paraula á l' assamblea:
 «¡Grans deus! esteu aquí arengant com criaturas que desconeixen los travalls de la guerra. ¿En qué vindrán á parar nostres tractats y nostres solemnes juraments? ¿La flama de las hecatombas convertirá en fum los consells, los projectes dels guerrers, nostras mutuas promesas, en las quals hi tenim fé y hi fem puras libacions? ¡Combatim en paraulas, sense poguer imajinar res que siga útil, després d' haber permanescut aquí tant llarch temps! Atrida, sigas com avans ferm en tos projectes; condueix l' armada á la terrible batalla; deixa que 's consumen tot sols si un ó dos separantse dels Aqueus forman lo projecte (que no 'l portarán á cap) de tornarsen á Argos avans de que sapiguem si la promesa del deu que porta l' escut es ó no enganyadora; perque jo abseguro que Júpiter se declara de part nostra, fent senyal d' assentiment ab son cap, lo jorn que 'ls fills de Danaos s' embarcaren en sos vaixells, pera portar entre 'ls Troyans lo carnatje y la mort. Ell ha fet brillar lo llamp á nostra dreta y 'ns ha manifestat altras senyals favorables. No somieu, donchs, més, en entornárvosen avans de que cada hú de vosaltres haje dormit ab la muller d' un Troyá, venjant aixís lo rapte d' Helena y 'ls seus sospirs. Mes si algún dels guerrers está encara possehit del desitj de revéurer prompte sa morada, que s' atrevesca á tocar son negre vaixell y será presa de la mort y del destí violent. Entretant, Atrida, medita ab prudencia per tú mateix y escolta dels altres los saludables consells, que 'ls que jo vaig á donarte no son pera despreciarlos. Divideix los guerrers en tribus, en familias, ¡oh rey! y que las familias, las tribus se donguen socors unas ab altras, que si disposas aixís l' armada, si 'ls Grechs t' obeheixen, no tardarás en coneixer quins capdills, quins soldats están faltats de valor; distingirás també los més valents, perque tots combatrán segons lo valor de cada qual; y sabrás, en fí, si es per la voluntat dels deus que no t' apoderas d' Ilió, ó per la fiujesa del guerrers y sa inhabilitat en las batallas.»
 Lo poderos Agamemnon parla en aquestos termes:
 «¡Oh anciá! aventatjas en l' assamblea á tots los filis de la Grecia. ¡Volgués Júpiter, pare dels deus, Minerva, Febo, que entre 'ls Argius hi hagués, per secondarme, deu consellers com tú! ¡Ben prompte la ciutat del rey Priam sucombiria, presa y saquejada per nostres brassos! Mes lo fill de Saturno, lo deu que porta l' escut, me té en aflicció, perque 'm posa al mitj d' una quimera inútil y de vanas discordias. Aquiles y jo, per la jove cautiva hem combatut cara á cara ab paraulas, y jo 'l primer m' he deixat portar de la cólera. ¡Si nostras voluntats tornessen á unirse, la ruina dels Troyans no 's faria esperar un sol moment! Amichs, aneu á péndrer lo menjar del matí, per després anárnosen ensemps al combat. Afileu vostras llansas, prepareu los escuts, doneu als ágils corcers pinso abundant, repasseu ab compte vostres carros; que tots vostres pensaments sols per la guerra sigan. Penseu com consagrarém lo dia enter al horrible Marte; perque una volta comense 'l combat no 's donará gens de treva, ni poca ni molta, fins que la nit nos caigue demunt y separe als guerrers á pesar de son furor. La mort banyará en nostre seno la corretja que aguanta l' escut que os defen, vostras mans estarán cansadas de portar la llansa; los costats de vostres caballs regalarán espuma quan arrastrarán vostres carros estrepitosos. ¡Mes aquell que 'm semble que desitje allunyarse del combat, que no vulga sortir de las naus, tinga per cert que no s' escapará de esser presa segura dels gossos y dels voltors.»
 Diu aixó y 'ls Grechs li responen ab aclamacions, ab lo rumor de las onadas que 'l Notos rebat sobre una roca escarpada, colpejada seguidament per tots costats pels vents y l' aigua. Los Grechs s' aixecan, corren y 's dispersan entre las naus; encenan foch en sas tendas y prenen lo menjar del matí; cada qual fá sas ofrenas á un dels seus deus patris, demanantli que 'ls hi allunye la mort y 'ls perills del combat. Al mateix temps lo rey dels guerrers, Agamemnon, sacrifica al tot poderos Júpiter un badell de cinch anys, corpulent de gras, é invita al festí als mes ilustres capdills de l' armada: á Néstor lo primer, després al rey Idomeneo, als dos Ayax y al fill de Tideo; Ulisses igual en prudencia al soberá dels deus, es lo sisé; lo valent Menelao se presenta ell mateix tot desseguida, perque sab quins son los cuidados que portan ocupat á son noble germá. Los héroes voltant á la víctima, aixecan l' ordi sagrat, y en mitj d' ells, lo poderós Agamemnon fá aquesta pregaria:
 «¡Júpiter gloriosissim, grandíssim, que formas y desfás las negras nuvoladas, habitant de las moradas etéreas, fés que 'l sol no 's pongue per obrir pas á las tenebras, ans de que haguem tombat l' expléndit palau de Priam, donat sas portas á las devoradoras flamas, esmicolat la corassa d' Héctor demunt de son pit, y al seu entorn fet mossegar la pols als seus nombrosos companys!»
 Aixís diu: pero lo fill de Saturno no promet pas lo cumpliment d' aquestos vots; acepta 'l sacrifici, mes la fatiga dels Aqueus aumenta. Quan los héroes han pregat y espargit l' ordi sagrat, aixecan lo cap de la víctima, la degollan, li treuhen la pell, li separan las cuixas, las cubreixen de greix per tots costats, li posan demunt d' ellas las entranyas sagnantas, y las creman demunt de brancas sense fullas, sostenint demunt de la flama las entranyas agafadas ab l' ast. Quan las cuixas están consumidas y han tastat las entranyas, divideixen las carns de la víctima, las atravessan ab ferros punxosos, las rosteixen ab cuidado, y las separan de l' ardenta fogarada. Fets aquestos preparatius, arreclan lo festí; menjan, y tots prenen una part igual dels menjars. Un cop han mort la fam y apagat la set, lo venerable escuder Néstor pren la paraula 'l primer.
 «Atrida, gloriós rey dels guerrers, no permanescam mes aquí, no tardem en comensar l' obra que un deu 'ns posa entre las mans. Marxém; que 'ls heralts convoquen als Grechs acorassats de bronzo y 'ls congreguen junt á las naus; y nosaltres nos repartirém entre la gran armada dels Argius y no tardarém en renovar lo furor de Marte.»
 Aixís diu, y 'l rey dels guerrers, Agamemnon, obedient á sos consells, mana al moment als heralts de la veu sonora que convoquen al combat als Grechs de la hermosa caballera. A la seva crida l' armada 's reuneix en un instant. Allavors los reys estimats de Júpiter, al entorn d'Atrida, 's dónan pressa en disposar las líneas. Devant d' ells Minerva, dels ulls blaus, porta 'l precios escut inmortal, incorruptible, que voltan cent franjas d' or primorosament teixidas, cada una del valor d' una hecatomba. Ella ab l' escut los dirigeix, los hi apressura 'ls passos y fa alentar en son pit l' ardor dels combats, y 'ls hi sembla la guerra més dolsa que 'l retorn en sos vaixells á sa estimada patria.
 Com l' incendi devorador consum un inmens bosch en lo cim d' una montanya y projecta al lluny son esplendor, aixis al moment que l' armada 's posa en marxa, la brillantor del bronzo al través del éter arriba fins al cel. Del mateix modo en las planuras d' Asias ó en las riberas de Caistro, nombrosos estols d' aus salvatjes, d' ocas, de grúas ó de cisnes de llarch coll voltejan per tots cantons, s' aventatjan los uns als altres y s' aturan fent crits estridents que per la pradera ressonan, aixis mateix los nombrosos batallons surten dels vaixells y de las tendas y s' escampan per la plana. Sóta 'ls peus d' ells y sota las potas dels caballs, la terra fa un soroll terrible. S' aturan en las floridas voras del Escamandro, innombrables com las fullas y las flors que la primavera hi fa esclatar. Aixis com nombrosos aixams de moscas, al entorn dels formatxers, volan acolladas en l' estable del pastor quan la llet regala de las gerras, aixis mateix nombrosos Grechs s' aturan prop del riu, y frisan per exterminar als Troyans.
 Del mateix modo que 'ls cabrers separan fácilment sos inmensos remats que s' han barrejat tot pasturant, los capdills separan cada un als seus súbdits per conduirlos al combat. Entre ells lo poderós Agamemnon té la mirada y 'l cap del deu que llensa 'ls llamps, lo pit de Neptú y la talla de Marte.
 Com en mitj del remat se distingeix lo toro superbo ab sa testa que surt per demunt de la munió de badellas, aixis plau á Júpiter que en aquet jorn lo fill d' Atreo sobressurte entre 'ls nombrosos y valents heroes.
 Digueume vosaltras, Musas, que habiteu los palaus del Olimpo (vosaltras que sou deesas, vosaltras que esteu presents per tot, vosaltras que tot ho sabeu, mentras que nosaltres no sabem mes que lo que 'ns diu la fama, sense conéixer las cosas de ciencia propia); digueume quins foren los prínceps y 'ls capdills dels fills de Danaos. Jo no podria recordar ni anomenar á tots los guerrers, encara que tingués deu llenguas, deu bocas y que tingués una veu infatigable y un cor de bronzo; y fins encara que las Musas, divinitats del Olimpo, fillas del deu que porta l' escut, me recordessen á tots aquells que vingueren als camps d' Ilió. No anomenaré, donchs, més que 'ls capdills y 'l nombre de las naus.
 Als Beocis manan Peneleo, Leitos, Arcesilao, Protenor, Cloni. Componen sas legions los que habitan l' Iliria, los rocams de l' Auliada, Esqueno. Escolo, la montanyosa Eteono, Tespia, Greo y la vasta Micaleso; altres cultivan las planas d' Harmo, d' Ilesio, d' Eritreo; altres fins son vinguts d' Eleon, d' Hilas, de Peteona, d' Ocalea, de la superba ciutat de Medeon, de Cópas, d' Eutressis y de Tisbe, abundanta en colomas; altras de Coronea, de la fértil Hariarte; altres de Platea; altres de Glisas; altres de la magnífica ciutat de Hipotébas y d' Onquesto la Santa, ahont hi ha 'l bou sagrat de Neptú, altres d' Arna, en vinyas fértil; altres de Midea, de la divina Nisa y, en fí, d' Antedon, última ciutat de la Beocia. Portan cinquanta naus, y en cada una hi ha cent vint guerrers Beocis.
 Los d' Aspledonia y d' Orcómeno de Mineo, son conduits per Ascálafo y per Jálmeno, fills de Marte; Astioque 'ls doná á llum en lo palau d' Actor, fill d'Azeo. Lo deu de la guerra va juntarse en secret ab aquesta casta doncella, en sas cambras retiradas, y 'ls seus fills han disposat baix las sevas ordres trenta llarchs navilis.
 Esquedios y Epistrofos, comandan als Focenses, fills abdós del magnánim Ifito, fill de Naubolis. Sos guerrers habian deixat, los uns Ciprariso, los rocams de Piton, la divina Crisa, Daulis, Panope; aquells, Aneraoria y Jámpolis; aquestos las voras del diví Cefiso; y 'ls altres, en fí, Lilayea, situada en las fonts d' aquet riu hermós. Quaranta navilis pintats de negre van ab ells, y forman los Focenses á l' esquerra dels Beocis.
 L' ágil fill d' Oeleo porta 'l cap dels Locros; es de tant baixa estatura, que molta ni manca pera tenir la de Ayax, fill de Telamon; va armat ab corassa de llí. Més per sa habilitat en manejar la llansa, aventatja á tots los Helenos y fills de l' Acaya. Los guerrers son habitants de Cinos, Oponte, Cálaro, Besa, Escarfa, la deliciosa Augias, Tarfe y Tronio, sobre las márges del Boagrios. Quaranta naus porta que menan als Locros, que habitan la part d' enllá de l'illa sagrada d' Eubea.
 Los d' Eubea son los Abantes, forsuts con ells sols, habitants de Calcis, Eretria, Histrea, fértil en rahims, Cerinto, banyada pel mar, y la Ciutat montanyosa de Dío; altres son vinguts de Caristo y altres de Estira. Son capdill es Elefenor, rebrot de Marte, fill de son magnánim Calcodon, príncep dels Abantes. Aquells pobles l' han seguit llaugers en las carreras, cobert lo front d' abundanta cabellera, hábils en lo maneig de la llansa y en rómprer, demunt dels pits enemichs, las corassas de bronzo. Portan cuaranta naus pintadas de negre.
 Los d' Atenas (ciutat magnífica, lloch natal del magnánim Erecteo, á quí educá Minerva y á quí criá la terra feconda; la deesa 'l va atmétrer en lo rich temple ahont los joves Atenienses, al finir de cada any, se li fan propicis per medi d' ofrenas nombrosas de bous y anyells) son comandats per Menesteo, fill de Peteo. Cap com ell, entre 'ls humans sab posar en ordre de batalla 'ls carros y 'ls guerrers cuberts d' escuts. Solsament Néstor podia comparárselhi, perque era d' edat mes avansada. Cincuanta vaixells, pintats de negre, 'l seguian.
 Ayax ha conduit de Salamina dotse navilis, que ha posat junt á las hosts d' Atenas.
 Los d' Argos, de Tirinto, fortificada per murallas ciclópeas, d'Hermiona, d' Asina, situadas sobre golfs profons, de Trecena, d' Eion, d' Epidauro, en vinyas abundosa, 'ls d' Egúna y de Másete, joves descendents dels Aqueus, tenian per capdills, lo valent Diómedes, Estenelo, fill estimat del ilustre Capaneo, y ab ells Eurialo héroe comparable als inmortals, fill de Macisteo, del llinatje del rey Talaon; pero Diómedes té 'l mando suprem. Vuitanta vaixells, pintats de negre portan.
 Los de Micenas, ciutat magnífica; de la rica Corinto, de la superba Cleores; los d' Ornea, los de la Aretirla deliciosa, y de Sicion, ahont Adrasto había regnat primerament; los de Hiperesia, y de l' escarpada ciutat de' Gonoesa; los de Pelene, los d' Egion y de tota la costa y planuras que voltan la vasta Hélice, han passat lo mar ab cent naus. Lo poderós Agamemnon, fill d' Atreo 'ls comanda. Los guerrers disposats baix las sevas órdres son los més nombrosos y 'ls més braus; ell mateix revestit de brillant bronzo, orgullós de que, entre tants héroes, es lo més notable per son poder, pel nombre y 'l valor dels seus guerrers.
 Los que habitan al fons d' una vall profonda, la gran Lacedemonia; los de Fares, d' Esparta, de Mese abundanta en coloms; los de Brisias, de la bella Aúgias; los d' Amidas, d' Helos, banyada pel mar; los de Láas y 'ls de Etilo, han portat seixanta naus. Obeheixen al germá de Agamemnon, al valent Menelao. Mentras ells s' arman, l' héroe en mitj d' ells, engrehit de son coratje, 'ls exhorta á lluitar ab valentia; ell, sobretot, frisa per venjar lo rapte y 'ls sospirs d' Helena.
 Los de Pilos, de la deliciosa Arene, de Trio, per ahont se passa l' Alfeo, de la superba Epi, de Ciparissa; los d' Aufigenia, de Pteleo, d' Helos y de Dorio, ahont las Musas, trovantne, quan venia del palau d' Eurito, en Ecalia, al Traci Tamiris, feren acallar sos cants divins, perque s' atrevia á gloriarse de triunfar fins de las mateixas Musas, fillas del deu que porta l' escut. Mes las deesas, irritadas, lo privaren de la vista, li arrebataren la divina poesía y li feren oblidar los acorts de la lira. Noranta espayosos navilis han portat á aquestos guerrers, y 'l caballerós Néstor, héroe de Gerenia, es qui 'ls mana.
 Los pobles d' Arcadia, nudrits á la falda de la montanya escarpada de Cilene, prop de la tomba d' Epito, homes valents en los combats cos á cos, habitants de Fineo, d' Orcómeno, famosa pels seus nombrosos remats d' ovellas, de Ripe, d' Estrada, d' Enispe, esposada als colps dels vents furiosos, de Tegea, de la bella Mantinea, d' Estínfalo y de Parrasia, han vogat cap aquí dintre de setanta naus, manats pel rey Agapenor fill d' Anceo. Nombrosos Arcadians, guerrers experimentats, han vingnt en las naus que 'ls hi ha arreclat Agamemnon pera atravessar las sombrías onadas, per ésser d' ells desconegut lo maneig marítim.
 Los que habitan en Buprassi, l' espaciosa Élide, los camps que rodejan á Irmine, la llunyana Mirsino, Alesis y la roca Olénica, obeheixen á quatre capdills que han menat cada un deu vaixells llaugers tripulats per nombrosos Epeos. Estan baix las ordres de Talpios, fill de Cteato; de Anfímaco, fill d' Eurito, del llinatje d' Actorion; del valent Diores, fill d' Amarinceo, y finalment, de Polixeno, héroe comparable als inmortals, fill d' Agastenes de la prole d' Aúgias.
 Los de Duliquios y d' Equinades, illas sagradas que las onas amanyagan, enfront d' Élide, tenen per capdill á Meges, l' igual de Marte, que nasqué de Fileo, favorit de Júpiter. Aquet Fileo avans, fugint de l' ira de son pare, vingué á habitar en Duliquios. Cuaranta naus pintadas de negre eran las que manava.
 Ulisses goberna als magnánims Cefalenis; als guerrers d' Itaca; als de l'umbrosa Nerito, de Crocilea, de l' aspra Egílipe; als de Samos, de Zazinto y del continent oposat. Ulisses, en prudencia igual á Júpiter, mana á aquestos guerrers. Dotze navilis los segueixen ab las probas pintadas de roig.
 Los Etolis tenen per capdill á Tante, fill de Andremon. Son los que habitan Pleuron, Oleno, Pilene, Calais, banyada pel mar, y la pedragosa Calidon. Los magnánims fiills d' Eneo, ja no existeixen y ell mateix ha mort, com també 'l ròs Meleagro. Ara es Tante qui mana ais Etolis. Quaranta naus los han seguit.
 Idomeneo, famós pel maneig de la llansa, mana als Cretenses; los uns habitan lo Gnoro, Gortina, fortificada ab murallas, Lido, Mileto, la cándida Licasto, y las célebres ciutats de Festo y Ritio; los altres han vingut de la Creta, que tenia cent ciutats. Idomeneo es son capdill, segondat per Meriones, l' igual al ferotje Marte. Vuitanta negres vaixells los portan.
 Tlepólemo, gran noble y fill d' Hércules, ha portat de Rodas nou navilis tripulats per guerrers fogosos, compartits en cohorts vinguts de Lendo, de Ialiso y de la cándida Camiro. Sos guerrers tenen per capdill á Tlepólemo, famós per sa llansa, fill de Hércules y de la bella Aitioquía, á la que Hércules va fer esclava d' Efira, situada en las márges del Seleente, quan hagué assolat nombrosas ciutats habitadas per deixeples de Júpiter. Tlepólemo, nudrit en los superbos palaus pairals, apenas sortit de l' infantesa, matá al oncle d' Alcides, Sicinonios, rebrot de Marte, tocant ja 'ls llindars de la vellesa. Desseguida d' aquest fet mana construir naus, las ompla de nombrosos companys y se 'n va per sobre la mar per fugir de la venjansa dels fills y nets d' Hércules. La mar lo porta, després de cruels travessías en las costas de Rodas, que divideix en tres parts, segons las tribus que 'l segueixen. Sos pobles son benvolguts de Júpiter, soberá dels deus y dels homes, que sobre ells aboca inmensas riquesas.
 Nireo ha portat de Sima tres navilis iguals. Fill d' Aglaya y del rey Cáropo, Nireo es, després del indefectuós fill de Peleo, lo més hermós dels Grechs que han vingut devant dels murs d'Ilió; encara que no es temible, y pocas tropas l' acompanyan.
 Los de Nisiro, Crápatos, Caso y Cos, ciutat d' Euripilo, y de las illas Calidras, obeheixen á Fidipo y á Antifo, abdós fills del rey Tésalo, un dels Heráclides. Trenta superbas naus van á las sevas ordres.
 Després d' ells, los que habitan l' Argos dels Pelasgues, los d' Alos, d' Alope y de Traquinia, los de las Phtía, y del Hélade, famosa per sas donas hermosas, pobles que s' anomenan Mirmidons, Helenos y Aqueus, han travessat los mars ab cinquanta vaixells que mana Aquiles. Aquestos no pensavan en las tumultuosas batallas, perque son capdill no hi es pera disposar las líneas. Lo fogós fill de Peleo está quiet prop de las naus, encoratjat pel rapte de la ròssa Briseida, que ell mateix, després de costosos trevalls, habia fet cautiva en Lirnessi quan devastá aquesta ciutat y las murallas de Tebas, donant mort á Mines y á Epistrofo, belicosos fills d' Eveno, descendent del rey Selapio. En son amarch dolor, l' héroe está ociós, mes no tardará en aixecarse terrible.
 Los de Fílace, dels camps florits de Píraso, consagrats á Ceres; los d' Itona, comarca dels remats; d' Antron, banyada pel mar; de Pteleo, dels verdejants prats, tingueren per capdill al belicós Protesilao, mentras que aquet visqué; mes, temps há que jau dessota terra. Sa tendra esposa que deixá en Fílace, en sas inmensas moradas, s' ha desfigurat son bell rostre, perque un guerrer dardaniá li doná mort, quan ell, lo primer dels Grechs saltá de son navili. Mes las sevas hosts, que l' anyoran amargament, no han pas quedat sense capdill. Están baix las órdres del rebrot de Marte, Podarceo, fill d' Iflico y net del opulent Filaclo. Podarceo, germá petit del magnánim Protesilao, es menor en bellesa y en talla que l' héroe mort. Sas tropas, á pesar, donchs, de sas penas, no están sense capdill y han vingut en quaranta negres vaixells.
 Los de Féres, fundada junt al llach Bébis; los de Beba, de Gléfira, de la superba Yaolco, han vingut en onse naus, que mana Eumelo, fill d' Admeto y d' Alaestis, la mes noble de las donas, la mes bella de las fillas de Pélias.
 Las set naus deis de Metone, de Taumaquía, de Melibea, de l' aspre Olizon, están manats per Eiloctétes, hábil fletxer. Ciacuanta remers porta en cada nau, tots fletxers temibles en las batallas. Mes son príncep, atropellat per cruels dolors, jau en l' illa divina de Lemnos, ahont los Grechs l' han deixat, devorat per la ferida incurable que li ha causat un serpent venenós. Allá jau Filoctétes, lo cor consumit de tristesa; mes prompte, junt á las sevas naus los Grechs s' adonarán del héroe. Mentrastant sas tropas, que amargament l'anyoran, no están sense capdill, que s' han posat baix las órdres de Medonte, fill bastart d' Oileo, y á quí habia parit la bella Rena.
 Los de Trica de l' aspra Itoma, los de Ecalia, ahont habia regnat Euristes, obehint als dos fills d' Esculapi famosos metjes, Podaliro y Macaón. Trenta ampias naus van ab ells.
 Los d' Ormenio, los que rega la font d' Hisperea, los d'Asterio y dels puigs blanquinosos del Titán, son manats per Euripilo, ilustre fill d' Evemon. Portan quaranta negres vaixells.
 Los d' Arguissa, los de Girton, d' Orta, d' Elone, de la blanca Olosson, tenen per capdill al forsut Polipétes, fill de Pirotóo, engendrat pel inmortal Júpiter (l' hermosa Hipodamia vá concebí al fill de Pirotóo, 'l dia en que l' héroe 's venjá dels pelosos centauros, los llansá del mont Pelio y 'ls feu fugir á las montanyas dels Etiquis). Polipétes no es pas lo sol capdill; Leonteo 'l segonda, rebrot de Marte, fill del magnánim Coron, descendent de Ceneo. Los han transportat per demunt las aiguas quaranta negras naus.
 Guneo ha conduit desde Cifo, vint y dos vaixells que tripulan los Enienes, los animosos Perrebos, que tenen las moradas al entorn de la freda Dodons, los de las explendorosas planuras regadas pel Titaresi, que aboca en lo Peneo sas onas cristallinas, sense confóndrers ab las argentadas corrents d' aquet, sino que hi sobrenedan, com l' oli, perque sas aiguas surten del formidable Estigia, que fá irrevocables los juraments.
 En fí, l' ágil Protóo, fill de Tentredon, mana als Magnetes, que poblan las costas del Peneo y 'ls boschs, agitats pels vents, del Pelio. Quaranta negres vaixells los portan.
 Aquestos son los reys y 'ls capdills dels Argius.
 Musa, digam quin es lo mes valent dels héroes y quins son los millors corcers dels que van ab Agamemnon. Los millors corcers son las eugas del net de Féres, Eumelo; las sevas potas son tan lleugeras con las alas dels aucells; d' igual color, dels mateixos anys, de talla igual, cuidadas per Apolo en los prats de la Pieria, portan ellas lo terror en las batallas.
 Lo mes valent dels guerrers es Ayax, fill de Telamon, mentras que Aquiles alimentaba sa venjansa; perque l' invencible fill de Peleo porta molta ventatja demunt d' ell, y fins los seus caballs son los més ágils. Mes aquest héroe, tancat en sa ira contra Atrida, está retirat en sas naus y sas tropas s' exercitan en la platja del mar, á tirar lo disc, la llansa ó las fletjas llaugeras. Sos corcers, quiets prop dels carros menjan lo loto y las hervas de las llacunas, y 'ls carros cuidadosament guardats reposan sota las tendas dels guerrers. Aquestos deplorant l' inacció del seu capdill belicós, y sense combátrer, passejan pels camps en l' oci més complert.
 La restant part dels Grechs avansa, y sembla que las flamas devoren l' inmensa plana. Baix de sos peus la terra cruix, del mateix modo que quan, plé de cólera, lo pare dels deus llensa 'l llamp sobre Tifeo, y esberla las montanyas d' Arimos al entorn de la tomba ahont, se diu que Tifeo jau. D' aquet modo ressonan los camps troyans, baix lo trepitj de la formidable armada que camina en avant y travessa ab rapidés la plana.
 Entretant Iris, ab los peus llaugers com los vents, enviat per Júpiter, porta als Troyans un trist misatje. Joves y vells, tots están reunits en assamblea, devant dels pórtichs de Priam. L' ágil deesa empren al rey baix la figura de Polites, son fill, que 'l poble habia posat de guayte y que, confiat en la llaugeresa del seu pas, s' estava en la part mes alta de la tomba del rey Esiétes, observant los moviments que 'ls Argius farian fora dels cercles de sas naus. Iris imita la veu y l' accionat del jove héroe, y esclama:
 «¡Oh anciá, tu 't complaus en escoltar llargas arengas com en los jorns de pau, y ara la guerra crudel ha estallat! Moltas vegadas me he trobat en lluitas terribles, mes com avuy jamay he vist l' armada enemiga tant forta ni tant ben disposta. Travessa la plana y vé á posar siti á Ilió, tant nombrosa com las fullas de las arbredas, com las arenas de las platjas. ¡A tú 'm dirigeixo, Héctor, sobretot, y segueix los meus consells! La ciutat de Priam conté una munió d' aliats de llenguas diversas; que cada capdill de sas nacions dongue ordres als seus. Tú manarás á tots ¡oh Héctor! y tú disposarás las líneas dels ciutadans de Troya».
 Aixis parla: Héctor ha reconegut la vea de la deesa; al instant declara disolta l'assamblea, y 'l poble enter corre á las armas. Al moment s' obran las portas y l' armada surt ab precipitació á peu y demunt los carros. L' estrépit de la guerra ressona lluny.
 Devant de la ciutat s' alsa un collet escabrós, sol en l' estremitat de la plana; los homes li dihuen Batiea y 'ls inmortals l' anomenan tomba del ágil Mirine. Allá 'ls Troyans y 'ls aliats se forman en batalla.
 Lo gran Héctor, ab lo casco que llensa raigs, mana 'ls Troyans; baix sas ordres los majors en nombre y 'ls més valents guerrers vesteixen sas armaduras, impacients per disparar las sevas llansas.
 Lo noble fill d' Anquises, Eneas, porta 'l cap dels Dardanis. Aquet héroe nasqué de l' augusta Vènus. En lo cim de l' Ida, la graciosa deesa va unirse á un mortal. Dos fills d' Antenor ab sos fills se parteixen lo mando: Arquiloco y Acamante, destres en tots los combats.
 Los que á l' estremitat de la Troada, al peu del mont Ida, habitan la Zelea, rich poblé que abauran las aiguas del profon Esepo, obeheixen á Pándaro, ilustre fill de Licaon, hábil fletxer adestrat pél mateix Apolo.
 Los d' Andrastea, de la ciutat d' Apeso, de Pitía, los que habitan las altas serras del mont Tereo, tenen per capdills Adrasto y Amfio, armat de corassa de llí; 'ls dos fills de Nérope de Percose, adiví infalible, que no volía que 'ls seus fills anessen vers la guerra devoradora; més, empenyuts per las Parcas fatals, se mostraren sórts als prechs paternals.
 Los de Percote, de las marges del Practio, de Sesto, d' Abido, de la divina Arisbe, obeheixen al noble Asio, fill d' Hirtaci, que han portat grossos y superbos corcers d' Arisbe, regada pel riu Seleente.
 Hipotóo mana las tribus dels Pelasgues, hábils en lo maneig de la llansa, que habitan la feconda Larissa; Pileo lo segonda, abdós rebrots de Marte, fills del Pelasgo Leto descendent de Teutamo.
 Acamante y l' héroe Piróo gobernan als Tracis tots que enclou lo rápit Helesponto.
 Eufemo, fill de Treceno, educat per Júpiter, del llinatje de Céas, es lo capdill dels Cicons belicosos.
 Pirécmes mana als Peonis, del arch tort, poble remot vingut d' Amidon, regada pel dilatat Axios, del qual, las aiguas cristallinas s' esparraman sobre 'ls camps.
 Pilemenes, del cor intrépit, comanda als Pafagons-Enetos, richs en matxos feréstechs, als de Citoro, de Sésamo, als que habitan las deleitosas moradas banyadas pel riu Parteni, als de Cromna, d' Egialo y de las alturas d' Eritino.
 Epistrofo y Hodio manan als Alisons, poble remot vingut d' Alibe, ahont la plata hi té orígen.
 Los Misis son manats per Crómis y pel augur Eunomo. Mes los auguris no farán que 's lliure de la mort; sucumbirá, á mans del valent Eacides, en lo fons del riu, ahont tants d' altres Troyans deuhen morir.
 Forcis es lo cap dels Frigis, ab Ascani, de semblansa á un deu, vingut de la remota Ascania, un y altre están impacients per lluitar en la batalla.
 Los Meonis tenen per capdills á Méstles y Antifo, fill de Talémenes; los dos descendents del llach de Gigea, y condueixen als Meonis, nascuts en las valls del mont Tmolo.
 Nástes es qui mana als Caris, de llenguatje bárbaro, procedents de Mileto, del mont Phtiros ombrejat de boschs, de las voras del Meandro y dels elevats puigs del Mícale. Nástes y Anfímaco manan aquestos pobles; los dos son fills ilustres de Nomion. Anfímaco entra en las batallas tot cubert d' or com una eleganta doncella. ¡Insensat, sos adornos no 'l salvarán de la crudel mort; sucumbirá baix las naus del fogós Aquiles, en lo fons del riu, y 'l seu or será la presa del belicós Eacides!
 En fí, Sarpedon y l'intatxable Glauco, manan als Licis, poble remot regat per las aiguas del rápit Xanto.


  1. Deesa sumergida en l' error y en la desgracia.
  2. Fossos oberts pels vaixells en la platja.