Ja no esper que sia·mat

Ja no esper que sia·mat,
car mon voler no us veu report
per mon esforç, qui no·s tan fort
que dir que us am haja gosat.
Per vós me só mes en amar,
e mon hull no·m vol descobrir;
molt menys ma lengua volrrà dir
ço que·l gest no guosa mostrar.

Volgr·aver l'ull tan esforçat
ab que us mostràs lo que dins port,
e que us fes venir en acort
qué diu l'esguart enamorat.
De mon cor no puch compte far,
ne de ma lengua per lo dir;
dien que·s deu l'ull atrevir,
car mills se'n pot atràs tornar.

Sobre vós és tot bé cargat,
mas feu semblant no voler port
de la mercé qui·l càrrech tort
ab son bell giny ha redreçat.
¿Qui pot ne deu tal feix portar,
volent tal pena soferir?
E la mercé no y vol suplir
per lo gran càrrech parençar.

¿Qui és aquell tan malfadat
que sens esper li fall conort,
e no s'esforç contra·l cas fort,
puys en aquell és desperat?
E yo no·m puch aconortar,
ans prench tot giny per no sentir
los grans afanys qui·m sent venir
en part venguts per no gosar.

No puch rechollir lo desgrat
que·m ve de mi, sens fer-me tort;
ffaent menys mal, vey passar mort
a molt mesquí desventurat;
car no·m só mes en assajar
d'ésser lo mils nat en ahuyr,
per no poder mi enardir
en passions d'amor mostrar.

Tornada

Les dones prech vullen pensar
cascun·ab quin esguart la mir;
en lo gest me vull enardir
puys que Amor m'à tolt parlar.