Jochs Florals de Barcelona en 1859/Acta de la festa

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


ACTA DE LA FESTA.



Lo dia 1.r de maig del any 1859, baix la presidencia del Excel-lentíssim Ajuntament constitucional y dels set mantenedors del Consistori, y ab assistencia del Il-lustríssim Senyor Bisbe de la Diócesis, del M. I. S. Vicerector de la Universitat y de varias comissions de las corporacions científicas y literarias de aquesta ciutat, é igualment del adjunts que forman part del Consistori referit, fou inaugurada la festa dels jochs florals de Barcelona, cual objecte doná á enténdrer lo M. I. S. Alcalde-Corregidor per medi de un breu pero molt sentit discurs, declarant que aquells quedavan restablerts pera sempre, y oberts los del any corrent. (N.º 1.)

 Lo president del Consistori D. Manuel Milá inaugurá llavors los jochs, pronunciant també un discurs, en que se feya patent la importancia de la llengua catalana y la necessitat de cultivarla. (N.º 2.); desprès del cual passá lo infrascrit secretari á llegir una memoria, en la que, exposant la historia dels jochs florals, se recordava la protecció que los antichs prínceps donaren á las lletras, lo que, secundant las miras dels reys, feu en altre temps la Municipalitat de Barcelona, y los motius que en esta ocasió han tingut los mantenedors pera fer renáixer tals festas literarias y lo Excel-lentíssim Ajuntament pera protejirlas. (N.º 3.)

 Encontinent passá lo mateix secretari á la obertura del plechs que contenian los noms dels premiats, y resultá ser los següents.

 D.ª Isabel Villamartin, premiada ab la flor natural, com autora de la composició titulada: Clemencia Isaura, portant lo següent lema: et cueillaient sur la haie ou dans l'etroit jardin l'œillet ou le lilas tout baignès du matin... Lamartine. (N.° 4.)

 D.ª Victoria Peña de la illa de Mallorca, ab un accéssit al premi de la flor natural, com autora de la composició que porta per títol y per lema: Anyorança. (N.º 5.)

 D. Albert de Quintana, ab un altre accéssit al mateix premi de la flor natural, com autor de la composició que porta per títol: Llágrimas de sanch, y per lema: Dultior est pro patria mori. (N.º 6.)

 D. Dámaso Calvet, premiat ab la englantina de or, com autor de una composició que porta per lema: Los almogàvers dixeren: vuy serà queus mostrarem quí som. Muntaner; y per títol: Sòn ells! Desembarch dels almugavers en Orient. (N.º 7.)

 D. Salvador Estrada, ab un accéssit al premi de la englantina, com autor de la llegenda que porta per títol: Qui vèns al amor que etxisa? y per lema: Tout historien doit être menteur de bonne foi. Nicole. (N.º8.)

 D. Adolfo Blanch y Cortada, altre accéssit al premi de la englantina de or, com autor del romans que tè per lema: Jo sò En Pere de Aragó, y per títol: Lo sagrament de En Pere III. (N.º 9.)

 Lo mateix D. Adolfo Blanch y Cortada, ab lo premi de la viola de or y plata, com autor de la armonia religiosa que porta per títol: Amor á Dèu, y per lema: Jo t'am' mon Dèu! (N.º 10.)

 D. Mariano Fonts, vehí de Reus, ab un accèssit al premi de la viola de or y plata, com autor del cántich de fe que porta per títol: A mon Dèu, y per lema: Ab pura fe ma inspiració cristiana canta al Senyor ab llengua catalana. (N.º 11.)

 D. Manuel Lasarte, ab altre accéssit al mateix premi de la viola de or y plata, com autor de la composició que tè per títol: La fè, y per lema: Escrito está: Dios escogió á los débiles del mundo para confundir á los fuertes. (N.º 12.)

 D. Antoni Camps y Fabrés, ab lo premi extraordinari del llessamí de plata, com autor de la poesía que porta per títol y lema : Lo vot del trobador. (N.º 13.)

 D. Guillem Forleza» ab lo premi extraordinari del pensament de or esmaltat, com autor de la poesía que porta per títol: Lo que diu la oraneta, y per lema: Audaces fortuna juvat. (N.º 14.)

 Y per últim, D. Salvador Estrada, ab lo premi de una ploma y una llapidera de plata, com autor del soneto religiós que tè per títol: Fiat, y per lema: Las flors son la poesía de la creació. (N.º 15.)

Apres de obert lo primer plech, y proclamat per lo infrascrit secretari lo nom de la autora, com se donás á enténdrer que estava present, passaren, per ordre dels senyors presidents, dos dels mantenedors á rebrerla, y entregat per aquells á dita autora lo premi de la flor natural, eixa doná cumpliment á lo provingut en la convocatoria y programa, escullint pera dama ó reyna de la festa á la distinguida escritora D.ª María Mendoza de Vives, la que fou igualment acompanyada per dos dels mantenedors, desde lo lloch que ocupava fora del clos, fins á la taula de la presidencia.

Sentada llavors la dama elegida en lo lloch preeminent que se li havia reservat, y la autora en altre lloch junt als mantenedors, se passá á la obertura dels demés plechs, proclamantse igualment los noms dels autors, rebent estos de má de la dama lo premi respectiu, y llegint, baix lo següent ordre, las composicions premiadas. Primerament, lo mantenedor D. Víctor Balaguer llegí, per la autora, la composició titulada: Clemencia Isaura, y la altra titulada: Sòn ells, per estar ausent lo sèu autor; apres, D. Adolfo Blanch y Cortada llegí, com autor, la poesía titulada: Amor á Dèu; après lo infrascrit secretari llegí la que tè per títol: Lo vot del trobador, per no estar son autor present; apres, D. Guillem Forteza llegí la de que era autor, titulada: Lo que diu la oraneta; y, per últim, à instancia del autor, que era D. Salvador Estrada, llegí lo referit D. Víctor Balaguer lo soneto que portava por títol: Fiat; alternant ab cada una de las mencionadas lecturas certs ayres de música popular catalana antigua, entre ells la tan celebrada cansó Los estudiants de Tolosa, Lo rosinyol y una hermosa dansa, instrumentals per D. Joseph Piquer y executats per la orquesta del Excel-lentíssim Ajuntament.

Finidas las lecturas y distribució de premis, lo mantenedor Don Víctor Balaguer pronunciá un altre discurs, al objecte de dar las gracias als poetas que havian concorregut al certámen, y á totas las personas que havian assistit als jochs florals, animant é invitant pera que contribuesquen tots, á fi de que se conserve y perpetúe una festa tan honrosa al pais y á la corporació municipal que la ha presa baix son amparo. (N.º 16.); despres de cual discurs, ab breus paraulas, lo M. I. S. Alcalde-Corregidor, president de dita corporació, declará que quedavan terminats los jochs florals corresponents al any 1859.


Lo President,   Lo Secretari,
Manuel Milá. Antoni de Bofarull.



মাতৃ-স্নেহ ও ঈশ-স্তুতি (page 25 crop).jpg