Jochs Florals de Barcelona en 1859/La fé

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





NUMERO I2.


LA FÉ.






LA FÉ.
__________


 Escrito está, Dios escogió á los dé-
biles del mundo para confundir á los
fuertes. 


 Com canya caiguda, que l' aigua arrossega,
y porta á una timba, y allí s' hi pudreix,
la vida dels homes sens fé ni creencias,
del mòn que 'ls enganya segueix la corrent.
 Y en jochs voluptuosos, plahers sens cordura,
que l' ánima matan y assecan lo cor,
la ditxa concentran, buscant en la vida
un cel de ventura que no es de aquest mòn.

 Y al véurer frenétichs que del mòn las penas
no ofega 'l bullici de llurs bacanals,
la vida aborreixen, y passan los dias,
y van al sepulcre de tot renegant.
 Qué sens fé en la vida no naix la esperansa,
sol bálsam que cura las llagas del cor;
sens fé es lo mòn àrit, desert sens oassis,
un camp de batalla bont reina la mort;
sens ella no brillan virtuts ni grandesas,
sens ella es la vida planeta sens sol,
es flor sens aroma, y es aigua estancada
que res fertilisa, tant sols cria llot.
 Qui créu sab que passan los mals com la sombra,
que exten en la terra lo fum de un vapor,
que venen las glorias darrera las penas,
y, si pateix, calla, y espera 'l temps bo;
que Dèu té una palma pel mártir que plora,
que té una corona per tota virtut;
y á qui ab fé l' ensalsa li dóna la gloria,
y al malalt que prega li dòna salut.
 Si 'l mòn ab despreci tal volta 'ns contempla,
perqué 'ns mira pobres y tristos y humils,
si no tenim joyas, palaus ni grandesas,
ni totas las galas que ostentan los richs;
no hi ha que afligirse, no hi ha que assustarse,
la joya més rica que 's pót alcansar.
es la paciencia per sufrir las penas,

que sols la Fé santa sab proporcionar.
 Las llágrimas totas que l' home derrama,
juntadas en copa en lo últim moment,
són l'aigua mòlt pura que l' ánima renta,
per mostrarse hermosa devant de sòn Dèu.
 La Fé es la que salva, y es la hermosa estrella
que en temps de borrasca nos ensenya l' port,
y allá en la nit fosca, calmant nostras penas,
recorts nos envía de pau y de amor
Y n's diu que té l'home més digna morada,
que per arribarhi li basta un esfors,
y al mòn ab sas galas, que tant nos admira,
es sols punt de apoyo per péndrer lo vol.
 Cregam, donchs, y en lutxa passem nostra vida,
cregam, no 'ns espanten del mòn tots los mals,
y ab Fé y Esperansa baixem al sepulcre,
buscant de altra vida lo premi immortal.






Vinyeta Jochs Florals 1859 p155.jpg