Jochs Florals de Barcelona en 1864/Dessort

Número 6.

SEGON ACCESSIT Á LA FLOR NATURAL.
——————

DESSORT.

..................los fats me fadaren
En aquell jorn ǁ hora é punt que fuy nat:
Un jou pesat ǁ en lo coll me posaren:
La hon me trob ǁ ya lavors m' hi ligaren
E sens la mort ǁ non puch esser levat.
Mossen Bernat Estrus.

(Gerona, segle xv.)

I.

Quant els anys de l' infantesa
Me ballaven al entorn,
Ja 'm mirava mans-plegades
Els jochs dels altres minyons;
Sovint sos esclats de riure
Me feyan esclatá 'n plors...

Si fonch l' auba ¡ay Deu! tan trista,
¿Quen será entrada de fosch?
Ones blaves, ones rotjes,
Ones negres de maror,
Dies van y dies venen,
Mes sens llágrimes cap jorn.

II.

Trobí 'n el cor unes ales
Mes tart bategant d' amor,
Y entreviu dins un cor verge
Fantasïant un nou mon;
Mes ay! quant veix la donzella
Acal els ulls tremolós,
Poruch dels fats que 'm fadaren
May sabrá , may , quant l' ador.
Ones blaves, ones rotjes,
Ones negres de maror,
Dies van y dies venen,
Mes sens llágrimes cap jorn.

III.

L' amor em mená á la gloria
Y un fullatge d' il-lusions
Brostá dins ma fantasía
Adormintme ab llur remor;
Dantme somnis d' esperança
M' ombretjá una nit verdós,
L' endemá les fulles grogues
Rodolaven per la pols.
Ones blaves, ones rotjes,
Ones negres de maror,
Dies van y dies venen,
Mes sens llágrimes cap jorn.

IV.

Morta aquí tota esperança,
Dut de tot ab greu corcor,

Cerch en va lo que ahí forem,
Mir de bades lo que som.
Si als lo vel ple de misteris
Quens cubreix, torna mes fosch.....
L' ergull y la cobejança
Me fan caure mes á fons.
Ones blaves, ones rotjes,
Ones negres de maror,
Dies van y dies venen,
Mes sens llágrimes cap jorn.

V.

No esveiré may tantes llágrimes?
May n' exugará l' amor ?...
¡Oh! si á la Fe 'm du 'l plant, vinguen
Dolors demunt mos dolors;
Comportar vull ab coratge
De ma vida 'l fexuch jou
Esperant qu' obrien ma fossa
Per exirne á l' altre mon.
Ones blaves, ones rotjes,
Ones negres de maror,
Dies van y dies venen,
Mes sens llágrimes cap jorn.
Desembre de 1849.