Jochs Florals de Barcelona en 1864/Lo sach dels gemechs
SEGON ACCESSIT AL GESSAMÍ D'ARGENT.
——————
LO SACH DELS GEMECHS.
Ab los porchs de sant Anton
y ab los gegants se passeja
lo sach dels gemechs que un dia
passejava ab las banderas
de las patrias llibertats,
de la patria independencia.
— ¿No sentiu? Es la Tomasa!...
crida á somatent y guerra,
¡Que visca la patria y muyran
los qui al rey mal aconsellan!
— Ab veu de pública crida
per carrers y plassas feta,
ja 'ls gremis ab lurs penons,
ab lurs penons se congregan.
— Lo penó dels ciutadans
ja l' han tret á la finestra
ab gran remor de timbalas
y ab gran ressó de trompetas.
Veniu aquí tots los gremis,
que ja n' han tret la bandera,
que ja la plassa de gent
de gom á gom ne va plena,
y ja 'l conceller en cap
ab sa gramalla vermella
ne vè per passarne mostra,
mostra de la Coronela.
—Sach dels gemechs, canta, canta,
que ja lo poble 'ns espera,
y tu 'ns acompanyarás
ab tas tonadas de festa,
á passejar pe'ls carrers
las enflocadas banderas.
Mès avuy que ab los porquets
de sant Anton se passeja,
no canta 'l sach dels gemechs,
no canta, no, que gemega.
Si n' eran dias ¡Dèu mèu!
si n' eran dias, si n' eran,
si n' eran dias aquells
de gloria sobrant per véndrer.
N' eran tals, que mes semblayan
jorns de festa que de guerra.
Los concellers á caball
ab lurs gramallas vermellas,
los caballs tots adresats
ab paraments y cubertas,
ab escuts en lo pitral
y ab sella armada y testera,
los verguers ab massas allas,
los patges ab las senyeras,
lo ganfaloner armat
tot en blanch á so de guerra,
las confrarías alsant
sas may vensudas banderas
ab orlas d' or y de plata
y ab flocaduras de seda,
lo poble cridant ¡Via fos!
al toch del seny de la iglesia,
y precehint lo veguer
ab manochs de teya encesa,
y per plassas y carrers,
per balcons y per finestras
cridant tothom ¡Prínceps namque!
y gallejant las donzellas,
y renillant los caballs,
y ventejant las banderas,
y relluhintne las armas
que n' era cosa de véurer,
y 'l sach dels gemechs cantant,
cantant sos himnes de festa.
Y avuy quant ab los porquets
de sant Anton se passeja,
no canta 'l sach dels gemechs,
no canta, no, que gemega.
Ay que passats son los temps
de ta omnipotent grandesa,
Catalunya, mare mia,
viuda de la independencia!
Trossejaren de tos avis
las venerandas senyeras,
per má del butxí cremaren
las llibertats de la terra,
y ab los porchs de sant Anton
y ab los gegants se passeja
lo sach dels gemechs que un dia
passejava ab las banderas
de las patrias llibertats,
de la patria independencia.
.jpg)