L'aimador
Aparença
Fadrinets que festejeu,
trieu en hora bona;
jo me'n só enamorat
d'una gentil minyona.
Tral-la-rà, tral-larà, lara,
larà, larà, tral-la ral-la-la.
De nits no en dormo, no;
de dies no en reposo;
sempre n'estic pensant
quan l'encontraré sola.
Un dia vaig saber
que era a l'hort tota sola,
i que regava les flors,
que n'hi havíen de bones;
la flor del geçamí
i un roseret de roses.
De tan lluny com me veu
ella a riure se'n posa.
— De què rieu, l'amor?
De què rieu, l'esposa?
— Jo, de què ric? De vós,
del gran amor que us porto.