Là só atés d'on só volgut fugir
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Là só atés d'on só volgut fugir pot tenir els següents significats:
- Lla sò atés d' hon sò volgut fugir, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- La so ates / d'hon son uolgut fugir, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Là só atés d'on só volgut fugir;
tinch-me per pres e no só presonat;
mas yo veig clar lo córs de mon mal fat,
e no l'he vist ans d·en ses mans venir.
Pren-me'n axí com al devinador
de sa greu mort per alguns clars mijans
prenusticant: no fugint de ses mans,
é ja per ffet tot quant és venidor.
O tu, mal fat, mal prenosticador!
E veig-l·axí com si era present,
per tal senyal que no pot ser mintent,
puys m'à plagut lo que fuy vorredor.
Quant só vengut al prenosticat punt,
veent, fuy orb, e sabent, ignorant.
No ssé qué fon que·m tench lo cor tirant
per anar lla on no volgra ser junt.
Sí co·l senglar que devala del munt
pells cants petits qui no·l basten matar,
e baix·al pla, on veu alans estar,
vol e no pot tornar del pla·n amunt,
ne pren a me, qui per fogir mal poch,
caych en les mans de dolor sens remey,
perpetual, sens mudar esta ley,
ans crexerà com, en loch dispost, foch.
No creu lo fat molt hom qui és badoch,
e molt grosser li allonga·l poder
sobre qué va e qué pot en nós ffer.
Lo cors és seu, e tot quant d'aquell toch;
mogut e fferm, ha lo poder per Déu;
tant quant al temps, se mostra variat;
mas tot per Déu és axí ordenat,
lo qual no·s mou, ne·s muda l'orde seu.
Lo ffat se pren, segons l'entendre meu,
tot quant és d'om, deffora la rahó;
lo foll és seu e sa elecció;
del savi pren quant a natura deu.
No ssé lo fat si guarda sol la fi,
o si la fi pels mijans mirarà;
ladonchs la fi son ésser mudarà,
si los mijans pendran revers camí.
Tornada
Mare de Déu, hages mercé de mi
e fes-me sser de tu enamorat;
de les amors que só passionat,
yo conech cert que só més que mesquí.