La Divina Comèdia. Infern (1921)/Cant VII
comença a dir Plutó amb veu rogallosa.
I aquell gentil, en tota cosa savi,
4.digué, per confortar-me:—No t'alteri
pas gens la por: per força que aquest tingui,
no et pot privar que aquesta roca baixis.—[1]
7.Després, girant-se a aquella faç botida,
li digué així:—Ah, llop maleït! Calla!
Consumeix-te per dins amb ta rancúnia!
10.Nostra baixada al fons no és pas sens causa:
es vol en l'alt, on per Miquel fou feta
del superbiós estupre la venjança.—
13.Tal com les veles que, pel vent inflades,
cauen pansides perquè l'arbre es trenca,
s'aclofà a terra la rabiosa fera.
16.Així baixàrem a la quarta conca,
anant guanyant la riba adolorida
que tot el mal de l'univers ensaca.
19.Ah, justícia de Déu! ¿Qui tants n'ajunta,
de nous patirs i càstigs com vaig veure-hi?
I per què nostra culpa així ens destroça?
22.Com fa l'onada allà sobre Caribdis,
que es romp quan amb una altra, saltant, topa,
aquesta gent, ací, cal que així dansi.[2]
25.Més nombrosa que enlloc la gent vaig veure-hi,
i, amb grans udols, de l'un cantó vers l'altre,
a cops de pit feien rodar grans pesos.
28.En trobar-se, topaven; i aleshores
se'n tornava cada un desfent sa ruta,
cridant:—Per què estalvies?— —Per què gastes?—
31.Així anaven voltant el tètric cercle,
de l'un costat cap al costat contrari
i repetint a crits aquelles befes.
34.Després de la topada, se'n tornava
cascun, per son mig cercle, a un nou encontre.
I jo, que el cor tenia ple d'angúnia,
37.diguí:—Mon mestre: qui és saber voldria
aquesta gent, i si van ser tots clergues
els tonsurats que hi ha a l'esquerra nostra.—
40.I el mestre a mi:—Tots ells foren tan guerxos
d'enteniment, en llur primària vida,
que cap despesa feren amb mesura.[3]
115.Digué el bon mestre: —Fill, ací pots veure
les ànimes d'aquells que per la ira
foren vençuts; i encara vull que sàpigues
118.que al fons de tot n'hi ha uns altres que es lamenten
i fan bombollejâ aquesta aigua a sobre,
com et mostren, els ulls, pertot on mires.
121.Diuen, en mig del llot: «—Malaurats fórem
en l'aire dolç que els raigs del sol alegren,
portant, a dintre, el fum de la rancúnia;
124.i en la negra fanguera patim ara.»
Aquest himne llurs goles borbollegen,
car amb paraula clara dir no el poden.—
127.Així voltàrem de la bassa llorda
bon tros, entre el fanguê i la vora eixuta,
mirant aquells que el llim han d'empassar-se.
130.A l'últim arribem prop d'una torre.[4]
- ↑
"Papé Satán, papé Satan aleppe!"
cominciò Pinto con la voce chioccia;
e quel savio gentil, che tutto seppe,
4disse per confortarmi: "Non ti noccia
la tua paura, chè poder ch'egli abbia,
non ti torrà lo scender questa roccia."
- ↑
7Poi si rivolse a quella enfiata labbia,
e disse: "Taci, maledetto lupo;
consuma dentro te con la rua rabbia!
10Non è senza cagion l'andare al cupo:
vuolsi nell'alto, là dove Michele
fe' la vendetta del superbo strupo."
13Quali dal vento le gonfiate vele
caggiono avvolte, poi che l'alber fiacca
tal cadde a terra la fiera crudele.
16Così scendemmo nella quarta lacca,
pigliando più della dolente ripa,
che il mal dell'universo tutto insacca.
19Ahi, giustizia di Dio! tante chi stipa
nuove travaglie e pene quante io viddi?
e perchè nostra colpa sì ne scipa?
22Come fa l'onda là sovra Cariddi,
che si frange con quella in cui s'intoppa.
così convien che qui la gente riddi:
- ↑
25Qui vid'io gente più che altrove troppa,
e d'una parte e d'altra, con grand'urli
voltando pesi per forza di poppa.
28Percotevansi incontro, e poscia pur li
si rivolga ciascun, voltando a retro,
gridando: "Perché tieni?" e: "Perchè burli?"
31Così tornavan per lo cerchio tetro,
da ogni mano all'opposito punto,
gridandosi anche loro ontoso metro;
34poi si volgea ciascun, quando era giunto,
per lo suo mezzo cerchio all'altra giostra.
Ed io, ch'avea lo cor quasi compunto,
37dissi: "Maestro mio, or mi dimostra
che gente è questa, e se tutti fur cherci
questi chercuti alla sinistra nostra."
40Ed egli a me: "Tutti quanti fur guerci
sì della mente in la vita primaia,
che con misura nullo spendio fèrci.
- ↑
115Lo buon maestro disse: "Figlio, or vedi
l'anime di color cui vinse l'ira;
ed anco vo' che tu per certo credi
118che sotto l'acqua ha gente che sospira,
e fanno pullular quest'acqua al summo,
come l'occhio ti dice, u' che s'aggira.
121Fitti nel limo, dicon: 'Tristi fummo
nell'aer dolce che dal sol s'allegra.
portando dentro accidioso fummo:
124or ci attristiam nella belletta negra.'
Quest'inno si gorgoglian nella strozza,
chè dir nol posson con parola integra."
127Così girammo della lorda pozza
grand'arco tra la ripa secca e il mézzo,
con gli occhi volti a chi del fango ingozza:
130venimmo al piè d'una torre al dassezzo.