La Història de Leander i Hero
Ixqueren al encontre al mirar de Leander los vlls de la graciosa donzella, e al hu hi al altre fon semblant ab vires de enamorada erba tenien les entramenes trauessades, e quels vlls, dels retrets de la nafrada penssa, entre si portauen secretes embaixades. E fon tan gran lo mal de aquesta primera vista, que al hu y al altre constituhi en penssament de soliçitut profunde.
Ab aquella major descrecio que amor estrema comporta, demana Leander de la tan estimada donzella, y Hero de Leander, seguint aquella arreglada onestat que a la sua fama gens no ofenia; e sotliçitut de amor verdadera, a la qual res no lis encobre, descobri al enamorat Leander que tenia Hero vna dida, Latibula, de la qual sola en egual de la sua anima fiaua.
Treballa Leander ab delitosa fatigua, mostrant altres negocis lo portauen, pogues parlar ab la tant fiada vella; hi, ab gest vestit de temor honesta, a semblants paraules feu principi:
«La fama de la tua honestat, lo assosech e grauitat de la tua edat antigua, bastarien los meus desigs ordenar, si a terme desonest se endreçassen. Hi, per que veig la tua continença jam mostra no ab plaer les mies paraules escoltes, no vull en largues proses la mia dolor estendre; sino que a tu, anima de Hero, sia manifest dins los termens de honestat altre be en aquest mon no desige, nim es possible desigar pugua, sino que, ensemps catiu e marit, en los braços de la tua criada ma vida se allargue. Hi a tu, benauenturada dida, a qui ella tant meritament ama, ofir los bens, la persona e la vida; que, puix es tot de Hero, la raho vol ab les altres sues joyes ho tingues en comanda.»
Espay de vn any passaua, que Leander, desdenyat del matrimoni, ab esperança perduda per lo cami de virtut ni per força de amor lo seu voler pogues atenyer terme, dellibera de la uista de Hero vn poch espay apartarse: passant la uida trista, esperar lo temps, lo qual grans negocis termena. Hi, partint se de Çestos, los vlls endreçats a la riba e mes a la casa de Hero, dins si mateix, quels altres nou hohissen, parlant murmuraua:
«Tan gran dolor — lo meu cor trist esquinça,
Que tinch reçel — la mort prest nom asalte;
La qual yo tem — perque nom faça perdre
A uos, mon be, — per qui porte lo viure.
E per ço fuig — venir uos al encontre;
Quels vostres vlls — del mur donesta vida
Ab tempre dor — les fleixes de Cupido
Tiren, matant — a tots los qui nous fugen.»
Axi portaua la sua primera y estrema amor encuberta la trista donzella, ab pes de tant fexugua carregua, que altre remey, sino la uida perdre, de sos mals no estimaua. Tant, que vn jorn, a la hora quel sol de nostra abitable terra cobrir se volia, era pujada la plorosa donzella en vna alta torre, de la qual los murs de la çiutat de Abidos, hon Leander viuia, clarament se mirauen. E sotliçita la discreta dida de la dolor e tristura de la criada, ab suaus passos pujant, escoltaua si la entristida Hero, estant sola, planyent se dolia; la qual, contemplant la ciutat de Leander, ab lagremes que dels sseus vlls abundants corrien, en veu piadosa plorant deya:
«Del mon nom dolch, — que ma vida vull perdre,
Per que del cos — lesperit ja delliure
Pugua, volant, — estar prop de Leander.»
«La continua tristicia que dins lo teu cor acollint comportes, en dan de la tua bella delicada persona, manifestament declara alguna estrema dolor la tua anima greument turmenta. E no pensses quant perjudiques a la gran amor quet porte; que ma vida ja no laccepte sino perque a tu, axi com desige, pugua veure. ¿Com nom descobres la causa don fas continent vols abandonar lo viure? Si es mal que remeyar nos pugua ¿per que, tenint lo celat, magor lo aumentes, no donant loch per hon espire? Abandona, estimada filla, vna part de la carregua de tos enugs sobre mi, puix egualment ab tu laccepte, e portem dos, ab carro de verdadera amistat, aquell pes que hu tot sol sostenir no poria. E, puix tens seguretat manifesta los teus secrets que fora de la mia boca, sino ab lanima, passar no poden, comunicant a mi de ton mal la causa, es forçat algun remey o descans atenygues, recolzant tan gran pes damunt lo pilar de la verdadera amor, que a tu, vida mia, endreçe.»
«La honestat que de les tues mamelles, estimada dida, mamant he presa, ha tenguda ma lengua muda, çelant la tristor de la trista desauentura mia, esperant algun dia tu, per lamor quem portes, ab gran instançia me interrogasses; per quem paria no tant, responent, la mia honestat pendria injuria, car de moltes coses retrau honesta vergonya per ha interrogar, que lo respondre comporta.
»La causa per hon ma vida se va a perdre es Leander, al qual, dins los limits de honestat, yo per marit desige, e, si del terme de aquest desig ma vida se dessespera, no vull que mos mals, sino a mort desesperada, passen.»
Vn poch espay, los vlls endreçant a la lagrimant donzella, tarda Latibula tornar semblant resposta:
«Molt tart, o nunqua, de indiscrets principis fi prospera sespera. Sil teu desig ab lo meu era conforme, estimada filla e senyora, hauries marit aquell qui, plaent a tu, a ton pare no desplauria. E si tu no vols aquest joue Exosus, a qui meritament tan gran oy portes, dels altres poras pendre algu a la tua volentat hi a la de ton pare conforme.»
«—O, gran desauentura mia!— respos la trista donzella, —que axi mon pare vol a Exosus per gendre, que de algun altre solament nou escolta; e ab tot que per si, encara quen lo mon fos sol, Leander tant valgua, penssa, estimada dida, en comparacio de Exosus, quant dins la mia penssa mes perfet se troba. Pero a tu ni vull ni puch negar, penssant en Leander, egualment tots me desalten: per que a tots auorreixch, per que no son Leander, hi a Exosus avorreria, encara que tant no amas a Leander.»
prudent honesta vella, lamor de Hero.
Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/201 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/202 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/203 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/204 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/205 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/206 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/207 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/208 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/209 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/210 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/211 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/212 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/213 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/214 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/215 Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/216 acompanyades, tira de la bayna la copagorja que la correja de Leander mort sostenia, e, mes lo pom sobre lo cor de Leander e sobre lo seu la punta, lançant lo cos ab esforç de amor cruel pesada sobrel de Leander, espira la miserable Hero, entrels braços frets de aquell mort per qui moria.