La Mare de Déu
La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
anava a costura
a apendre de lletra,
amb son coixinet
i la cistelleta.
En el cistellet
du quatre pometes,
un bocí de pa,
també avellanetes;
hi portava nous
i alguna panseta.
En feia fusets,
en teixia beta,
i amb un coixinet
ne feia punteta.
Coixí n'era d'or;
les puntes, de seda.
Ella n'ensenyava
a dues santetes:
a Santa Susagna
i a Santa Pauleta.
En un llibret d'or
prenia de lletra.
Els angels cantaven:
«Garindó, garindeta!».
Estant retirada
en una cambreta,
l'angel n'hi va entrar
per la finestreta.
—Déu vos guard, Maria:
de gracia sou plena.
La nit de Nadal
parireu vós, Verge.
En tindreu un noi
bonic com l'estrella:
serà vostre fill,
serà fill de verge.
Per nom se dirà,
per nom s'anomena,
per nom Salvador
de cel i de terra.
Se dirà Jesús,
rei de cel i terra.