La filla del mar - Acte Primer
Al devant lo mar. A la dreta, en primer terme, una casa de pescadors; en segon terme barcas sobre la platja; y en últim terme, avansant sobre'l mar, rocas practicables. A la esquerra, en primer terme, una casa gran ab escala esterior que vagi al primer pis; en segon y últim terme rocas y arbres. Es al matí.
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, RUFET y MÓLLERA. Devant de la casa de la dreta la Catarina encendrá un fogó de terrissa y courá menjar. Devant de la casa de la esquerra la Lluiseta y la Filomena, assegudas á terra, apedassan una xarxa. Més enrera, cap á la banda dreta, en Rufet y en Móllera fan una barca qu' está enderrerida. Al aixecar lo teló triga á comensar lo diálech, sentintse picar en lo trevall á en Rufet y á en Móllera.
CATARINA
Filomena.
FILOMENA
Qué mana? CATARINA
A que t' endevino en qué pensavas ara? Pensava en el Pere Mártir.
FILOMENA
Sí, en el Pere Mártir! Me fa un fástich, si ho sapiguesseu!
LLUISETA
Es que sí que 'n fá de fástich. Ab un urch que tragina 'l ximple! Pst! Se pensa que totas las xicotas se trastocan per ell!
CATARINA
Es á dir que vosaltras no 'l voldríau?
FILOMENA
Ni á pes d' or.
LLUISETA
Ni que se m' agenollés devant.
CATARINA
Com que 's diu qu' ha tornat rich; que son oncle li va donar moltas doblas de cuatre.
FILOMENA
Que li heu vist la bossa vos? Sabeu qué ha fet son oncle? Tornarlo á embarcar, perque á l' América feya com aqui, 'l dropo.
LLUISETA, burlántsen.
El Pere Mártir rich! (Cridant.) Que no ho sents, Móllera?
MÓLLERA, acostantshi.
Ja torneu á parlar del Pere Mártir? FILOMENA
La Catarina, que 's pensa que va portar una fortuna del Montevideyu.
RUFET, anantse acostant.
Sí qu' es rich, sí; y bon mosso, y més rumbós que tothom de la costa: ja está dit.
CATARINA, burlántsen.
Esplícat. Rufet, esplícat.
MÓLLERA
Jo no puch sentir que devant meu se l' alabi á n' aquest pocavergonya! (Tornantsen à trevallar.)
RUFET
Poca vergonya? Y per qué ho dius aixó?
FILOMENA
Perque sí, ho sabs?
LLUISETA
Perque enganya á las noyas.
MÓLLERA, à Rufet
Próbaho tot aixó que dius del Pere Mártir, próbaho, home.
RUFET
Donchs sí qu' ho probaré, sí.
(Las duas noyas van á parlar.)
CATARINA
Deixeu dir al Rufet.
RUFET
Donchs deya que es rich perque no trevalla, y tot el dia estrena corbatas. Y deya qu' es bon mosso y rumbós per... per qu'ho es, y perque totas se 'n enamoran; y si enganya á las xicotas, que diu aquesta, es perqu' ellas se deixan enganyar.
LLUISETA
Que 'm vinga ab salamerías á mí, el maco d' andaras!
FILOMENA
Y á mí, que de la primera plantofada!...
MÓLLERA
Be, no se 'n parla més del Pere Mártir. Y au, Rufet, que 's fa tart. (Anant à trevallar.)
RUFET
Qu' ho digui la Catarina que ja es casada, sino es guapo el Pere Mártir.
CATARINA
Per la seva xicota sí qu' ho deu ser de guapo: per mí... qué vols que t' hi diga?... Jo ja tinch al Gregori.
LLUISETA, à mitja veu.
Y quína ese la seva xicota ara, perque jo ja m' hi he perdut.
MÓLLERA, à Lluiseta.
Si tornas á parlar del Pere Mártir t' espabilo jo á tu.
LLUISETA
Y qué n' has de fer tu de mí?
MÓLLERA
Que n' haig de fer? Que tens de parlar de mí tot el dia. Ho sents? Que ja ho saps qu' hem de festejar.
LLUISETA
Es que ja t' ho he dit que no't vuy ni't voldré, vaja. Mireu, me desespera aquesta xicota!
Veus? Jo á la Filomena me la estimo tant com tu á la Lluiseta, y no 'm fa res que parli del Pere Mártir: com que sé que no me la té de pendre.
Es clar.
Ni á mi la Lluiseta.
Com que no 'm tens tu. Mireu qu' es tossut l' home!
Y no 'n fassis cas.
Y per qué t' hi ficas tu?
Perque li dona la gana, ximple.
A quí dius ximple?
Déixaho corre.
Es que m' ha dit cosas agraviosas.
Perque t' ho buscas.
Que jo m' ho busco? Malviatje!
(Anant contra la Filomena.)
Qué li vas á fer á la Filomena?
Donchs t' espabilaré á tu.
Y jo t'esguerraré la fesomia.
(Las noyas los separan.)
Anéusen, lladres!
Móllera!
Rufet!
Que 'm tireu sorra al menjar!
Ves que n' hem de fer del Pere Mártir!
Val més que 'ns entorném á trevallar.
(Se 'n han anat á trevallar tot ronsejant.)
Sembla mentida! Dos companys que sou!...
Jo ja l' hauría acabat aquest estrip de la xarxa.
CATARINA, ventant lo foch.
Y jo que tinch molta feyna! Y no pot trigar la barca!
FILOMENA
Y quí son ab la barca?
CATARINA
El meu Gregori, 'l sogre, 'ls dos de cal Romesco, y l' Agata.
LLUISETA
Mireu que es prou l' Agata! S' estaria sempre á dintre l' aygua!
CATARINA
Oh, es clar, com que n' es filla. (Acostantse a las xicotas.) Altrament, noyas, quau vulgueu parlar del Pere Mártir, feuho que aquells no ho sentin.
FILOMENA
Aixó mateix. Sino que no n'hem de fer res d'aqueix poch senderi.
LLUISETA
Es clar que no. Y... qui festeja ara, á qui?
FILOMENA
Qui? La Tereseta Blancas.
CATARINA
Qué sabs tu, qué sabs tu! La Tereseta Blancas se 'n ha anat avuy mateix á servir á ciutat.
LLUISETA
Voleu dir?
CATARINA
Com qu' ell ja fa dias que l'ha deixada. El pocavergonya!
Y haventla festejada ell, ves qui s'hi hauria casat ara.
Es que la Tereseta es un cap vert.
Avans de festejarla 'l Pere Mártir, no ho era.
Y la Maria de cal Llorens, que no ho era una bona minyona? Y ves quina paga li ha donat ell!
Es que diuhen que la María...
(Segueixen parlant baix.)
Jo 'm penso qu'aquellas tornan á parlar del Pere Mártir.
Au, trevalla!
Y tantas n'ha fet que si tinguessim vergonya avuy mateix l'en treuríam del poble, després de donarli un fart de llenya!
Be, be: á quí festeja ara?
Jo prou que m'ho penso.
A quí?
A la d'aquí devant. (Tornant à la feyna.)
A la Mariona?
Es clar que vol dir á la Mariona; perque la pobra de la Agata...
Veureu. Ell passa y traspassa; y no hi ha dia que no 's fiqui á la casa ab escusas de que vol comprar un llaut al oncle d'ella.
Vetaquí perque, quan ha baixat la mariona, ell se'n hi ha anat al darrera. Y es clar, la deu haver aconseguida. (Mirant cap á la banda esquerra.)
Cá, dona, cá. La Mariona no pot ser; perque jo he sentit á dir al seu oncle que si el Pere Mártir festejava una xicota qu' ell en disposés, més se la estimaría morta. Y com que fa de pare á la Mariona, que li vol deixar tot...
Ves si seria la Agata! Si es boja l'Agata!
Y que'n parlin!
Veyám que hi diheu vosaltres. A qui festeja el...?
Res, res. Aneu.
Volém saber qué déyau.
Deyam... que...'l que s'enamori de l'Agata encara té de néixer.
Veus?
Aixó déyau?
Sí, aixó: perque l'Agata, com que Deu sab si es cristina, y ni se sab d'ahont ha vingut, ja ho coneix ella mateixa que ningú la voldrá may. Ara la Mariona, com que ha tingut tants embolichs ab altres... La Mariona ja es altra cosa. Veritat, Catarina?
(En Móllera disputa ab en Rufet sostenint que parlaven d'en Pere Mártir.)
Oh, la Mariona prou.
Bueno, no potser l'Agata, es clar, mes tampoch la Mariona, perque ja us he dit qu'ell...
Donchs deyam... qu'ell, el Gregori, es á pescar á la barca.
No: que déyau ell y parlávau de l'Agata.
Qu'es tossut aquest Móllera!
Y l'Agata que no es á pescar ab el Gregori?
Es que déyau éll, éll.
Y que tantas cansons! Donchs sí, qué hi ha? Parlavam del Pere Mártir.
Ay, malviatje!
Encara una persona's tornaría muda ab aquest!
Ay, malviatje el mon!...
(L'aturan la Filomena y'l Rufet burlántsen.)
Calleu, calleu, qu'ara ve el Pere Mártir.
Y ab la Mariona al costat.
Sí, sí, ab la Mariona. Festejan, sí que festejan
(Entretant en Rufet calma á en Móllera.)
Ara ho sabrem. Cada hu al seu lloch y escoltemlos quan passin.
Fem com que no'ls veyem
(Las noyas tornan à trevallar á la xarxa.)
Vosaltres á la llanxa.
No vuy que se'l miri la LLuiseta.
Aném, aném.
Fem las distretas. Ara, ara.
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, RUFET, MÓLLERA y MARIONA y PERE MÁRTIR. Vindrán del camí de la esquerra qu'es en segon terme; atravessarán la escena per entre la llanxa que fan en Rufet y en Móllera, y la LLuiseta y Filomena, y desapareixerán per lo primer terne de la dreta, passant per devant de la Catarina. Avans de presentarse á la escena s'ha d'haver sentit la rialla de la Mariona, y després una rialla al plegat de Pere Mártir y ella.
MARIONA, á Pere Mártir
Qu'ets de la broma, noy! Veurás, diuhen que jo soch com una mena de barca qu'ara se'n va cap á un costat, ara se'n va cap á un altre, ara fa la girada en rodó... Y aixó, mira, no es culpa de la barca, no, sino del timoner.
Veus com tu mateix ho dius, qu'ara vas cap assí, ara vas cap allá...
No, no; es qu'ara la barca es á port, y el cor ja no fa de timoner, que fa d'áncora, Mariona.
Calla, escoltan.
Si? (Als altres.) Bon dia á tothom.
(Tots han tornat á abaixar lo cap com si estessin distrets. Ells dos segueixen caminant, sortint.)
Déixals.
Donchs com te deya: la meva estimació es tan gran com...
Veyám, com es. Veyám.
(S'ha d'anar sentint la veu d'en Pere Mártir y las rialla d'ella, allunyantse.)
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, RUFET y MÓLLERA.
LLUISETA
Heu sentit? Festejan.
FILOMENA
Sí que festejan.
CATARINA
Tan pocavergonya es ell com ella.
RUFET, à Móllera
Veus? No la festejará á la Lluiseta, qu'ara té á la Mariona.
MÓLLERA
Maria Santíssima, ja s'ha fet seva á la Mariona!
(La Catarina riu maliciosament.)
LLUISETA
Hi va per cuartos l'home. Y ella, la bleda assoleyada, rihent! Ah! (Ab fástich.)
FILOMENA, als minyons.
Vaja, que no'n sabeu vosaltres de dir aquestas cosas de... l'áncora y'l timó: y que ho ha fet anar ab una gracia!
CATARINA, desdenyosa.
Qué dius, qué dius! Igual fa ab totas, que ja ho sé jo. FILOMENA
Donchs á mí m'ha agradat sentirli.
(Las altras s'esvolotan.)
MÓLLERA, á Rufet.
Yu, qu'ara't pendrá la Filomena!
LLUISETA, gelosa de la Filomena.
Bé, á tu no t'ho dirá may aixó.
FILOMENA
Potser perque jo no ho vuy, ves! A tu si que ni t'ha mirat.
RUFET
Be, á cap de les duas. Prou, prou.
CATARINA
(Fan cas d'unas cosas aquestas!) Bojotas, més que bojotas. Qué n'heu de fer vosaltres d'aqueix home? Tot el dia ab lo mateix! Ja us ho he dit: á n'ell li clavaria una bona pallissa, y de cap á mar.
RUFET
Ay, ay! Y per qué us hi enfadeu vos?
CATARINA
Jo? Per... per aquestas.
LLUISETA
A mi'm fa un fástich!
FILOMENA
Ay sí, sí!
CATARINA
Y m'hi enfado per vosaltres, qu'us fa por aquest ximple. RUFET
A nosaltres?
MÓLLERA
A mí, por?
CINQUENAS, desde dalt de la escala.
Tu, Catarina, no l'haurías pas vista á la neboda?
CATARINA
Ara mateix l'hem vista. (Ell va baixant.) Y que á fe de Deu anava ben acompanyada!
LLUISETA
Sí, sí, ab el Pere Mártir.
CINQUENAS
La he fet anar á comprar dos ciris. Com que s'ha de dir missa de l'Agata avuy... Deixéume seure.
CATARINA
Donchs ha passat per aquí, que vindría de cal adroguer y anava á l'iglesia.
LLUISETA
Quína missa han de dir? CINQUENAS
Oh, aixó es un cop al any; perque tal dia com avuy l'Agata va venir el primer cop al poble d'aquella manera tan estranya. (A Rufet y Móllera) Y vosaltres á trevallar, que d'avuy en quinze la vuy llesta aqueixa barca. Jo ja ho hauría deixat corre aixó de la missa, perque á l'Agata prou faig ab tenirla ab nosaltres; pero'l Baltasanet es tan tossut!...
CATARINA
Pobre sogre! Ell diu que'ls pares de la mariona van prometre á Nostre Senyor que cada any la farían dir la missa.
CINQUENAS
Pero'ls pares de la Mariona ja son morts.
CATARINA
Vaja, home, vaja, que no es pas tan gran sacrifici. Y si á la Mariona la feu pubilla de podeu fer aixó per la pobreta de l'Agata qu'ells s'estimavan tant.
LLUISETA
Quína sort la Mariona, avi Cinquenas!
CINQUENAS
Ja será rica, ja; més que tothom del poble, encare que te'n enburlis.
LLUISETA
No vuy dir per aixó. (Riu Catarina.) Pe'l promés, home, pe'l promés.
CINQUENAS
Quín promés? (Tots riuhen.) No festeja pas la Mariona. Y'l dia que's vulga casar ja n'hi buscaré un jo del seu bras. De qué riheu? FILOMENA, burlántsen
Escolta, Rufet, no 'n sap res l'avi Cinquenas.
RUFET
Com Mare de Deu?
CINQUENAS
Be, de qué parleu are?
LLUISETA
Si ell, m' enteneu, ell, al devant de casa vostra ja ha deixat anar l'áncora.
CINQUENAS
L'áncora? Quina áncora? Ves tu, Catarina, si las entens á n' aquestas.
CATARINA
Si ho sap tothom: que la Mariona y 'l Pere Màrtir festejan.
CINQUENAS
Que la Mariona festeja al... (Tots fan que si.) Vaja, vaja, gireu full; no m'agradan aquestas bromas.
LLUISETA
Mireu'l Cinquenas com fa l'orni!
MÓLLERA
Jo 'ls casaría tot seguit, y... tothom viuría en pau al poble.
CATARINA
(Tant com en pau...)
CINQUENAS
Es que no es veritat aixó que 'm diheu.
LLUISETA, burlantsen.
Es clar que no! FILOMENA, id.
Qu' es cas!
CATARINA
Donchs sí qu' es veritat, sí, que nosaltres ho hem sentit aquí mateix.
CINQUENAS
Qué heu sentit, veyám, qué?
MÓLLERA
Amoretas.
LLUISETA
Y la manera de dirho ell.
FILOMENA
Y el riure d'ella.
RUFET
Ben clar, ben clar no hem sentit res.
CINQUENAS
Ah! Ja m'ho pensava.
CATARINA
Donchs ben clar, sí, jo , jo; que ab lo que deyan ja n'hi ha prou. Y que vos... no teniu vergonya si ho consentiu.
CINQUENAS
Es que això no ho consentiré may: perque ell es un perdut, un jugador.
CATARINA
Sí, y sabent lo qu' es, heu deixat aficionar á la Mariona, donantli entrada á casa vostra.
CINQUENAS
Me deya que 'm volia comprar un llaut. (Riuhen.) Sí, perque'm deya qu'are vol trevallar; y fins li he donat preu del llaut.
CATARINA
Donchs, ja'l te'l llaut. Y carrega y tot.
CINQUENAS
Mírat, avans de consentirho més m'estimaria que la Mariona se'n anés ab sos pares al cel. Ab aquest perdut de platja!
CATARINA
Com que ja hauréu fet tart; perque jo no sé com s'ho fa que las enamora totseguit, y totseguit se'n cansa. (Pero ellas ja son desgraciadas per tota la vida.)
CINQUENAS
Donchs la Mariona no hi enrahonará més: y si hi enrahona la desheredo y la trech de casa. Y si m'apura faig testament y ho deixo tot al meu germá de Vilardida.
LLUISETA
Aixó. Y ja veuréu com ell la planta totseguit.
CATARINA
Sí, xerreu, y mentres vos os esteu aquí, ell per allá abaix la ensoborna.
CINQUENAS
Donchs no l'ensobornará més; perque are mateix ho acabo. (Tots ho aproban.) (Hont és la Mariona? Ja ho veuréu si ho acabo.)
(Va á sortir per allá ahont se'n han anat en Pere Mártir y la Mariona.)
PERE MÁRTIR
Ola, Cinquenas. Are mateix he deixat á la Mariona.
CINQUENAS, insistint en sortir.
Es que la vuy véure jo.
PERE MÁRTIR
No cal que hi aneu, que ja vindrá desseguida; m'ha dit que la esperés aquí.
(La Catarina riu. Tots ho comentan)
CINQUENAS
(Míreu, jo'm fereixo!)
PERE MÁRTIR
Veuréu; me la he trobada que sortía de casa vostra...
CINQUENAS
Es qu'hi venías per la barca á casa.
PERE MÁRTIR
Y que si me la veneu li mudo'l nom totseguit; y farém un bateig en que tot se vessi, que ja tinch pensat el nom. Li posarém «La hermosa Mariona.» En qu'es bonich? Pintat d'un vermell fí: «La hermosa Mariona.»
(Tots riuhen menos Catarina y Cinquenas)
CATARINA, á Cinquenas
Per qué calleu vos?
CINQUENAS
(Ja veurás jo á n'aquesta arrastrada!) (Volent sortir.)
PERE MÁRTIR, bromejant
Alto! Per aquí no's passa. Ni feu aquesta cara tan seria. (Tothom riu dels apuros d'en Cinquenas.)
CINQUENAS
(Per Sant Jordi i l'aranya!)
PERE MÁRTIR
Que no ho vuy que'm feu la cara de penas quan vinch de fer una acció bona, vaja!
CINQUENAS
Tu fer bonas accions?
PERE MÁRTIR
No més una per això. No ho creyeu vosaltres? Petita s'entén.
(Las noyas fan que sí, que ho creuhen. En Cinquenas s'aixuga'l front ab el mocador. Ellas riuhen. La Catarina rondina.)
LLUISETA
Sí que ho creyém, sí.
RUFET
Y que no será petita, no.
PERE MÁRTIR
Donchs com la Mariona anava á comprar dos ciris per no sé quina festa de la mossa que teniu á casa, li he dit que al altar no hi posés dos ciris sino una dotzena, de ben revinguts y en nom meu y per lo que jo'm sé. CINQUENAS
Y qui'ls paga aqueixos ciris?
PERE MÁRTIR
Qui'ls té de pagar? Aquesta persona. Y encare aixó no es res, que li he entregat diners pera que sortint de la missa fassi caritat als pobres de per aquí... A tots. Mireu si m'he desdinerat, mireu, té, buyda.
(Ensenyant la bossa.)
RUFET
Tu ray qu'ets rich.
(En Móllera disputa ab la Lluiseta que sempre'l desprecia.)
PERE MÁRTIR
Ho era de rich, que ja se m'acaban. Pero jo ray que sempre tinch sort. (A n'en Móllera que se'n emburla.) N'he tingut tota la vida de sort. Volste jugar que si ara surto ab una barca, per mal temps que's giri la torno curullada de peix?
MÓLLERA
Per que hi escamparás dinamitra.
PERE MÁRTIR
Pts, dinamitra! Y que si á una carta hi poso una dobleta me'n omplo las butxacas? (A n'en Cinquenas.) Vos que'n teniu tantas, au!
CINQUENAS
Ves, ves!
PERE MÁRTIR
Sempre tinch sort, jo.
RUFET
Sí que'n té, sí! MÓLLERA
Perque deus fer trampas.
PERE MARTIR
Trampas, bacó? No n' he fet may cap de trampa, jo. Y 'l que 't dich de la barca y de las cartas t' ho dich de las xicotas.
MÓLLERA, á la Lluiseta.
Vésten. (Ella no se 'n va.)
PERE MARTIR
Catarina! (Ella fa com qui no 'l sent.) Catarineta, potser si que á las xicotas las agafo ab dinamita.(Ella s' aparta rondinant.)
RUFET, á Pere Mártir.
Me fas riure, vaja.
MÓLLERA, á Rufet.
Créume, aquestas no hi están be aqui.
CATARINA, á Cinquenas.
Pero per qué no us hi cuadreu?
CINQUENAS
No m'hi cuadro... perque fins me dono vergonya de sentirlo.
PERE MARTIR, rihent.
De sentirme á mi?
CINQUENAS
A tu, á tu. Y ara t' ho dich: que no vuy que parlis més ab la neboda; m' entens? No l' aturis; m' entens? Perque si jo sé que l' aturas, per Sant Jordi y l' aranya que 'n faig una. PERE MARTIR
Be, per qué us enfadeu ara? Qu'us he fet cap mal jo?
CINQUENAS
N'has fet á molta gent; que per tu may s' acabarán les llágrimas al poble.
PERE MARTIR
Que no'l sentiu, minyonas? Qu' us he donat may cap pena á vosaltres?
LLUISETA
A mí no, per ara.
FILOMENA
A mí tampoch.
PERE MARTIR
Es que me n' empenediría tota la vida; perque sou més bonicas, y ab un garbo!... (Ellas riuhen) Mentres las xicotas me defensin, els altres que diguin lo que vulguin.
(En Pere Mártir s' acosta á fer una festa á la Filomena.)
RUFET, á Pere Mártir.
Be, sí. (Volent fer l' amable.) Pero á n' aquesta no la toquis. (A la Filomena.) A fora d' aquí desseguida!
MÓLLERA, á Lluiseta.
Y tu per qué hi rius?
(Ellas volen replicar. En Rufet y en Móllera las treuhen á empentas mentres parlará en Cinquenas.)
CINQUENAS, á en Pere Mártir.
Ja ho saps: y mal me reventi si no ho cumpleixo. La Mariona no es per tu; y avans de serho, á n' ella la trech de casa y á tu faré que t' agafin y t' embarquin per forsa.
PERE MARTIR
Aneu, aneu, Cinquenas, y espressions á la Mariona.
CINQUENAS
Per forsa 't faré agafar, per forsa!
(Despareixent per la dreta)
ESCENA VI
CATARINA y PERE MÁRTIR
ESCENA VII
ESCENA VIII
ESCENA IX
MARIONA després PERE MARTIR
ESCENA X
ESCENA XI
TELÓ
PERE MARTIR, rihent.
Quina gracia que'm fa el Cinquenas! Així 's fa agafar á la gent! Se deu pensar que perque es el més rich del poble, posará en rengle las set barcas de pescar ab tota la gent que las hi te arrendadas, y 'm declarará la guerra... marítima. L' has sentit, Catarina?
CATARINA
Jo no n' haig de fer res d' aquestas cosas vostras.
PERE MARTIR
Es clar que tu no; com qu' ets casada. Y qué tal te va ab el Gregori? (Ella no li respon: está ab lo cap baix arreglant lo menjar). Veyám, te l'estimas forsa? (Ella no respon.) Catarina?
CATARINA, exagerada.
Forsa! PERE MARTIR
Si? Forsa? (Acostantshi.) Més del que m'estimavas á mi? (Dubtantho.) Vaja!...
CATARINA, mirant per tot.
Es que jo no t' he estimat may a tu. Ni sé de qué 'm parlas.
PERE MARTIR
Si ningú 'ns escolta, dona. Y ja ho sé: 'l passat, passat; que no seré pas jo qui ho fassi corre.
CATARINA
Com que jo 't desmentiría, y t' ompliría la cara de revessos.
PERE MARTIR
Y farias molt be, veus? Com se va acabar lo nostre, se deuhen acabar aquestas cosas quan un se 'n cansa; sobretot quan ningú n' ha sapigut ni aixís.
CATARINA
Bueno, bueno. (Volguent dir que se 'n vagi)
PERE MARTIR
Va venir un dia en que tots plegats, tu á mí y jo á tu, 'ns vam comensar... á fer fástich; y... llestos. Vaig llensar la clau del hort de casa teva á mar, ja ho saps... Y á tu 't va agradar més el Gregori; y...
CATARINA
Y encara gosas á parlarne, després que?... (Ab fástich.) Ah! Ja no me 'n recordo de tot aixó jo.
PERE MARTIR
Négaho que quan ho vam deixar corre ja no m'estimavas gayre, négaho. CATARINA, contenintse.
Be, si.
PERE MARTIR
Qué, si?
CATARINA
Que sí que no t' estimava gayre, y que vam fer molt be d'acabarho, perque... (Constantli contenirse.) Tu no has tingut may ánima, ni gens de bon cor.
PERE MARTIR
No m' ho deyas pas aixís alashoras!
CATARINA, rabiosa.
Que no? (Fingint alegria) Perque no havía conegut encara al Gregori. Y á ell sí que me l'estimo, perque ell no més m'ha volgut á mí, y no voldrá may més á cap més dona.
PERE MARTIR
Aixís m'agrada; que t'ho preguis rihent.
CATARINA
Que n' havías dubtat may de que tant se 'm endonava de tu com?... (Ab un moviment despreciatiu)
PERE MARTIR
Y com volías que 'n dubtés, si... l'endemá, veus, ja ni m' enrecordava ni de tu, ni... Si alashoras va ser quan vaig empendre la xicota del molí Alt!
CATARINA
Sí, sí, ja ho sé, ja: no 't cansis.
PERE MARTIR
Ara lo qu' haurías de fer tu es ajudarme.
CATARINA, contenint la indignació
Que jo t' ajudi? Jo? PERE MARTIR
Y sí.
CATARINA
Y m' ho gosas á proposar á mí aixó?
PERE MARTIR
Es que si no 'm creuré que 't va saber greu; perque m' ho dius tot d' una manera...
CATARINA
Donchs sí que t' ajudaré, vaja, perque no 't creguis que 't tinch malicia. Jo malicia á tu, noy? Ets molt vanitós! Potser sí que 't pensas... Pts!
PERE MARTIR
Be, déixaho corre.
CATARINA, rihent
Lleig! Fastigós!
PERE MARTIR
Las paus, eh?
CATARINA
Las paus no, perque may ens hem fet la guerra. Y ara vésten que ja veig venir al Gregori ab la barca.
PERE MARTIR
Donchs adeu. Y en senyal de que som amichs y que m' ajudarás, tócala. (Li allarga ell la má: ella s'aixuga la seva ab lo devantal).
CATARINA
Aixó ray. (Li va á donar y la retira) Eh! No, que t' enmascararía.
PERE MARTIR
Com vulgas. (Anántsen per la esquerra) CATARINA, quan ell es lluny
Amichs, sents? Y t' ajudaré.
PERE MARTIR
Es que me 'n refio. (Desapareixent)
CATARINA
(Com hi ha neu que l' ajudaré; fins que 'l perdi. Gosarmho á dir á la cara lo que m' ha dit! Que li feya fástich! Y ara á rebre al Gregori, qu 'ell sí que m' estima, 'l pobre! Ah, ja es aquí la barca.)
CATARINA, AGATA, BALTASANET, GREGORI y dos mariners. Quan s'indiqui FILOMENA, LLUISETA y altras donas. RUFET, MÓLLERA y altres homes. Agata, Baltasanet, Gregori y 'ls dos mariners venen en la barca.
GREGORI, desde la barca
Catarina!
CATARINA
Gregori!
GREGORI
Mírat, dos rojals per tu! Com que sé que t'agradan (Ha saltat en terra)
CATARINA
Veyámlos, veyámlos! Que son grossos! Encara saltan! (L' Agata ha saltat en terra y se'n ha anat á serue en primer terme)
AGATA
Ves perque havíam de tornar a terra tan aviat! Tant bo que feya!
BALTASANET
Y la missa? Que no te 'n recordas qu 'es per tu la missa, tribulacions?
AGATA, malhumorada
(Bueno, que la diguin la missa. Avuy qu' anava tan be la pesquera!)
BALTASANET, als dos mariners
Au, minyons, agafeu las paneras y portéulas al carret. Tu, Vímat, que 't caurá 'l peix!
(Per las duas bandas de la escena surten corrent Filomena, Lluiseta, Rufet, Móllera y altres homes y donas)
LLUISETA
Té, ja han arribat!
FILOMENA
Ja es aquí la barca!
RUFET
Com ha anat aixó?
GREGORI
No 's pot dir mal per l' hora qu 'es.
BALTASANET
Tú, Vímat, digas á plassa qu' avans de mitjdia torném á sortir, y qu' anirá be que 'l vent aflaca.
(Desapareixen per la dreta 'ls dos pescadors ab covas ó paneras de peix).
MÓLLERA
Agata!...
AGATA, distreta
Qué hi ha?
MÓLLERA
Qué fas tota sola?
AGATA
Res. Qué vols que fassi? M' anyoro.
LLUISETA
T' anyoras? (Rihent) Tu? Y qué es lo qu 'anyoras?
AGATA
No ho sé. Sino que devegadas m' anyoro més fort!...
BALTASANET, tot trafiquejant
Tu, mossa, lo qu 'has de fer, mossa, es acostarte al foch que t' assecarás.
AGATA
Si, ara hi corro! Ja se m' assecará al demunt.
GREGORI, desde lluny. Rihent.
Catarina, l' Agata ha caygut á l' aygua.
CATARINA
Potser vols anarte á mudar á casa teva?... Per la missa, dona.
AGATA, mitj rihent.
Ja estich be com vaig.
BALTASANET
Veuréu, minyons y noyetas: ara quan toquin, tothom que vingui á la missa de l' Agata que 'n dihém, y després á esmorzar aquí qu' avuy jo pago; si no destralejeu gayre, ey. Y en acabar cadascú á casa seva y nosaltres tornarém á mar. Ey, tu, Agata, si vols fer festa perque 't vam salvar tal dia com avuy, no vingas á la pesquera.
AGATA
Y qué hi faría en terra? (Riallera.) Si jo voldría estar sempre á l' aygua.
(Catarina, Baltasanet y Gregori trafiquejan de la barca á casa y al revés)
RUFET
Com un peix, no, tu?
AGATA, rihent.
No ho sé jo de quina manera: sempre á l' aygua.
FILOMENA
Per aixó has volgut ser pescadora, com els homenots.
(L' Agata fa que sí ab lo cap.)
LLUISETA
Per aixó t' has tirat avuy á l'aygua.
AGATA
Oy que no, que hi he caygut. Y de cap que hi he caygut, mala negada! (Riu animantse)
MÓLLERA
Y que deus haver fet un xap! (Riuhen tots)
AGATA
Y que si fa no fa hi havía deu brassas d' aygua. Y que hi estava be á sota! Com que veya la teyera d' un vert de mareperla més hermós! Veuréu, tiréushi un día vosaltres. (Las altras fan que no.) FILOMENA
Sí, ves si 'ns hi tirarém de cap á mar nosaltres!
AGATA
Tenen por! No gosan!
LLUISETA
Y si 'ns hi quedavam?
AGATA, ab entussiasme
Per sortir, mira: picas á terra ab el peu, obras els brassos, y amunt! Ara, per no sortir may més... ajuntas els brassos ben estrets assobre 'l pit, com si estessis sola al mon y per despedirte, no tenint á ningú á qui abrassar, t' abrassessis ben fort á tú mateixa... y no tornarias may més assobre l' aygua. May més. May més.
FILOMENA
Dius unas cosas devegadas!... (L' Agata riu fort.)
LLUISETA
Veurás, no volém estar tristas nosaltres. T' hi deus haver deixat caure per broma á l' aygua tu.
(Totas diuhen que sí, bromejant)
AGATA, enfadada
Qu' us he dit que no! Tossudas! Que no!
RUFET
Donchs com ha estat?
AGATA
Ha estat... (Cambiant y al últim rihent) Veuréu com ha estat, veuréu. Donchs que al caure las dotze horas de la nit, el Baltasanet que feya d' arbororayre m'ha emprés dihentme: "Veyám, veyám, Agata, ara que comensa 'l teu gran dia com te lluheixes ab la fitora!» Perque avuy hem pescat á la encesa. «Que com me lluheixo? Ja ho veuréu ara!» Jo que m'he posat dreta á la prora, he engrapat l' eyna, m' he senyat, y á mirar sota meu dintre de l' aygua. Tot era quiet: ni una manxada de vent, y 'l mar planer, planer qu' una hi caminaría per sobre. Vetaquí que al cap d'un Parenostre 'm veig venir á la clara de l' aygua, cuhejant com una senyorassa, y més contenta! una surella; y rás, fitora avall; y rás fitora amunt: la surella clavada. Y l' ull viu altre cop! Calleu, calleu, qu' ara vé un retxetó més botzo y presumit! Semblava 'l senyor notari de vila: y rás, enmitj la esquena, y al cove. (Molt exaltada y festosa) Y després me veig que pujan á la llampa de l' aygua dos peixets més aixerits, que tant aviat eran de plata com d' or, l' un semblava que festejessin y s' anessin dihent cosas bonicas! Jo que poch á poquet he anat retirant la fitora perque no s' espantessin els pobrissons, y 'm deya mirant al més xicarró: «Aquest ets tú, Agata.» Y mirantme al altre que semblava que fos l' home, y que fes l' ullet: «Aquest es... es...»
(Riu ella.)
FILOMENA
Sí, sí; qui 't semblava, qui?
AGATA
L' altre? L'altre 'l xicot que á mí m' estimará algun dia, vaja.
LLUISETA, burlántsen.
A tu? Un xicot? (Totas se 'n riuhen.)
AGATA
A mí, á mí. Qu 'us penseu que no hi haurá may ningú que 'm vulga á mi? Quin mal he fet jo perque tothom m' aborreixi? (Enfadantse) Qué he fet? (A la Lluiseta) Alsa, á dirho desseguida! Tu que te 'n rius, á dirho!
LLUISETA
No ho sé jo.
AGATA
A dirho! O sino aquí mateix!... (Anantli á pegar)
FILOMENA, interveninthi.
Ave María! Déixala!
LLUISETA
Desseguida pega aquesta! (Totas la apartan)
AGATA, rabiosa
Donchs perque m' aborriu á mi? Será perque no he nascut entre vosaltres? Perque no sabeu d'ahont vinch que diheu? Donchs he vingut com vosaltres del cel jo.
LLUISETA, plorant cremada.
Pero 'ls nostres pares no eran heretjes. (Fugint.)
AGATA, correnthi al darrera y agafantla.
Remalehida! Els meus pares, remalehida? No 'ls anomenis may més als meus pares! (Ella vol replicar) Y si 'ls anomenas te mataré! Te mataré!
MÓLLERA, ananthi
Y per qué tens de pegar á la Lluiseta? Boja!
AGATA
Y á tu, y á tothom!
(Llensa contra en Móllera la fitora; no 'l toca)
CATARINA, sortint de casa seva.
Pero Agata! Qué fas? (La conté ab altres.) AGATA
Ja hi estich feta jo á veure sanch! No 'm fá res á mi la sanch! (Tots procuran calmarla.)
BALTASANET, sortint de la casa.
Ja feu enfadar á l' Agata, bonas pessas?
CATARINA, calmant á l' Agata
Vaja, prou. No se 'n parli més.
BALTASANET, bromejant.
Ja ho sabs, Agata, jo soch el teu enamorat y tu la meva enamoradeta, que á mi tant se m' endona que vingas de llevant com de ponent, perque ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros. Ab aixó 'l dia que 't vulgas casar ab mi, trona avall y las amonestacions plegadas, perque si 'ns esperavam qui Mare de Deu ho sab si hi foram á temps!
AGATA
Vos sí que m' estimeu, Baltasanet!
BALTASANET
Com tothom, dona.
RUFET, ab indiferencia.
Y es clar que t' estimem!
AGATA
Si?...
(En Baltasanet parla á tothom á favor de l' Agata que 's va tranquilisant)
CATARINA, entrant á sa casa.
Y es clar que sí.
BALTASANET
Agata... Y escolta, escolta: potser sí qu 'aquell peix enamorat era jo. AGATA, rihent
No 'm feu riure!
RUFET
Y veyam: com ha acabat alló dels dos peixos?
(Tots insisteixen pera que ho acabi de contar.)
AGATA
Donchs ha acabat, que perseguintlos, al darrera se 'n venia un de molt gros tot fet un esparrafall, y ja badava la bocassa pera engolirlos quan jo qu' he aixecat la fitora y li he tirada ab tant coratje que al clavarli me n' hi he anat al darrera. (Rihent.) Malehitsiga! Y tota contenta jo ni hi pensava en que m' engolia en aquella aygua, sino en que 'l lladregot y assessino era ben mort! Ah quina alegria! Que se 'ls mengi ara, jo 'm deya, y vinga glops d'aygua! Y res més: que 's van salvar els enamorats; y el peix gros se 'l menjará algun senyorás aquest vespre. Y jo vaig tornar á sortir á dalt y 'm vaig agafar á un rem que m' allargava 'l Baltasanet y aquí 'm teniu dreta y bona, y aixugantme.
LLUISETA
Ara vé la Mariona: y ab cara d' enfadada.
(Ho ha dit á la Catarina que ab Baltasanet y Gregori han seguit entrant y surtint de la casa.)
CATARINA, á Lluiseta
Es que ja té á sobre la repulsa del Cinquenas.
AGATA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI, MÓLLERA, RUFET, altres homes y donas y MARIONA que vé de la dreta.
MARIONA
Encara sou aquí? Si vá á comensar la missa!
AGATA
Ara hi anem, ara, Mariona. Y vina, que 't vuy fer un petó... més petó que may. (Li fá). Aquest val pera un miler de petons. A tu sí que t' estimo! Mireu, noyas, els pares d' aquesta m' estimavan més á mi! Y com ara son morts á n' ella es á qui més m' estimo de tot el mon jo. Eh que tu també m' estimas, Mariona?
MARIONA
Sí, dona, sí. Pero estigas per la missa.
CATARINA
Anemhi, anemhi. (Sortint de casa seva.)
MARIONA, á Catarina
Us estich molt agrahida jo á vos y á n' aquestas. (Per Lluisa y Filomena) Que li heu posat un cap al oncle!...
LLUISETA
Nosaltres?
CATARINA, á Mariona
Tu li deus haver posat. AGATA, molt carinyosa
Qué t' han fet? Digamho á mí, corre!
MARIONA
Que 's fican en lo que no 'ls hi demanan. (Ellas fan las sorpresas) Y tot perque l' oncle 'm vol fer rica. Sí, y voldriau que fos tant pobre com vosaltres.
FILOMENA
Com que 't desheredará si...
MARIONA
No n' heu de fer res, xafarderas.
LLUISETA
Nosaltres xafarderas?
CATARINA
Deixéula. Anem (A Gregori)
AGATA
No t' enfadis, Mariona.
(Se senten algunas batalladas tocant á missa.)
BALTASANET
Que comensa la missa! Agata, qu 'es l' hora!
(Comensan á sortir)
CATARINA
Anemhi.
MÓLLERA
Anem, Lluiseta.
LLUISETA
Ab tu no. (Van sortint)
AGATA
Anem, pobreta Mariona, anem. MARIONA
Comenseu á pasar, que pujo á casa.
AGATA
Un altre petó. No triguis.
BALTASANET
Anem, Agata (Los altres ja son fora)
AGATA, agafantse al Baltasanet y saltant
Anem, avi Baltasanet. Pobreta Mariona, oy?
BALTASANET
Me fas rodá 'l cap!
AGATA, sortint
Tots contra d' ella, oy?
BALTASANET, rihent.
Pero no saltis (Ja fora.) No saltis!
(Tots se 'n han anat per la dreta.)
MARIONA
(Ay, ja son fora! Y quina por que tenía que 's topessin ab el Pere Mártir! Que vinga ara desseguida.) Ay ja ets aquí! Gracias á Deu! PERE MARTIR, festós
Gracias á Deu, sí; pero veurás, noya, sempre al teu costat no puch serhi.
MARIONA
Ens en passa una de molt grossa, Pere Mártir, que no sé com t' ho diga.
PERE MARTIR
La mes grossa sería que no 'ns estimessim: estimantnos que 'ns pot passar á nosaltres? (Exagerat) Perque jo ja ho sabs si t' estimo. Dimontri, si t' estimo! Si aixó es una bojeria, créume: y tu 'n tens la culpa, perque ets tant maca y tant garbosa, que no n' hi ha cap com tu ni en aquest mon ni en l' altre. Vuy dir á l' América.
MARIONA
Ja fas bé de dírmelas, ja, aquestas cosas, que prou me convenen; perque tinch una malicia y una pena que no sé qué 'ls hi faria als que 's fican ab nosaltres! Qué n' han de fer ells, veritat Pere Mártir?
PERE MARTIR
Ells?... Res n' han de fer, es clar, res. Pero veurás, de qué 'm parlas ara?
MARIONA
Que al oncle li han anat ab que nosaltres festejém; y s' ha posat!... Res, que m' ha dit que si 'm veu may més enrahonar ab tu ja no 'm fará pubilla.
PERE MARTIR
Y per aixó t' amohinas? Y nosaltres enrahonem com si res! Ja hi estich fet á n' aquestas cosas. Ves qui ho goberna á n' aixó que tenim aqui dintre! (Pe'l cor) Veyam el teu? MARIONA, fentse enrera.
Es que no 'm faria pubilla. Y ho deixaría tot als altres parents.
PERE MARTIR
Aixó m' agrada, aixó! Ah qu' anem bé ara! Quan més privat m' engresco jo. Mírat, una vegada...
MARIONA
Es que tu no sabs lo qu' ell té, qu' es molt rich.
PERE MARTIR
Y qué n' hem de fer nosaltres dels diners, digas? Y si ara fugissim, Mariona? Desseguida está fet: y mira, á mi no 'm fa res aixó de robar una noya.
MARIONA
Ah, aixó no!
PERE MARTIR
Pe 'l que dirán? Que ho fas pe 'l disgust al Cinquenas?
MARIONA
No per res d'això, que ja ho sé que moltas se corsecarían d' enveja. Veurás, si l'oncle 'm fos pare ja estaríam fugint, pero sentme no mes qu' oncle... Si 's moría entretant, mírat jo com quedaría, mírat: res.
PERE MARTIR
Veurás, tira pe 'l cap que vulguis; jo no 't deixo corre.
MARIONA
Oh, aixó es clar que no!
PERE MARTIR
Si ara m' engresco jo! Ja veurás, ja veurás com farém parlar á la gent. Te seguiré per tot, y t' empendré allá ahont siguis... MARIONA
Per l' amor de Deu, Pere Mártir! Aixó no 'ns convé. Escolta: hem de fer veure que may hem festejat tu y jo; dissimulem, sabs?
PERE MARTIR
Y aixís com parlarém? Y ahont ens veurém?
MARIONA
Oh, y 'ns hem de veure forsa sempre; sents, forsa.
PERE MARTIR
Y com entro ara á casa teva jo si 'l teu oncle 'm treurá en sech?
MARIONA
Quan se pensin que no festejém, ni hem festejat may, si qu 'hi entrarás com fins ara.
PERE MARTIR
Y si fessim creure una cosa?
MARIONA
Quina?
PERE MARTIR
Y si fessim creure que 'n festejo un 'altre?
MARIONA
Oh, ja ho dius tu aixó!
PERE MARTIR
Es que no s' ho creurán que jo m' estigui en vaga, que prou saben com soch.
MARIONA
No m' agrada aixó, vaja, no m' agrada. Perque per ferho creure... li haurías de fer broma á n' aqueixa altre xicota. PERE MARTIR
Bé, broma, riure, sabs? May com á tu. Passar per devant de casa teva, y dirli cosas, y...
MARIONA
Oy, oy, oy! No, no, qu' ella s' ho creuría la bestia, y jo 'm moriría de gelosa; perqu' ho soch molt de gelosa de tant que t' estimo!
PERE MARTIR
Tant m' estimas, que pensas ab els cuartos del oncle mes que ab mi...
MARIONA
Veyam, y ab qui ho farías veure, veyam.
PERE MARTIR
Es cuestió de rumiarsho aixó.
MARIONA
Potser... potser... Ja 'n sé una que 'ns convé: la filla del Tomás sastre.
PERE MARTIR
Per qui m' has prés ara? Aquella que mira malamente, y es més negre!... y ja ni se sab quina edat té?
MARIONA
Potser si que te la triarías guapa!
PERE MARTIR
Sembla mentida que á un home de la meva anomenada li vingas ab una invensió com aquella! Veus, ab aixó m' has agraviat.
MARIONA
Donchs té de ser ella. Ella, ella. PERE MARTIR
Y ab aixó qué tindríam? De primer que jo, vaja, no ho podría fer creure; y després que tampoch te veuría á tu.
MARIONA
Aixó es veritat. Ay que pateixo, perque si acaban la missa y tornava l' oncle!...
PERE MARTIR
Véus, si fos una que visqués á vora de casa teva ó per aqui al voltant...
MARIONA
Ja 'n sé una; no 'n parlém més.
PERE MARTIR
Quina?
MARIONA
Una qu' es á casa mateix: l' Agata. Ja està dit. Mírat, l' oncle tant se li endona de l' Agata com de res; perque 'ls que la van recullir eran els meus pares. Donchs li faré creure al oncle que tu has vingut á casa aquestos dias per ella, y que si 'm parlavas era d' ella.
PERE MARTIR
Pero si... si l' Agata es de lo més renoch del poble; que va tota estripadota... Si es, com si diguessim, una criada.
MARIONA
No mira pas malament ni es vella?
PERE MARTIR
No ho crech: sino que rebaixa festejar aquest rebuig; y un home 's desacredita, y després... MARIONA
Ja m' agrada, ja, que no la vulguis. Si va d' alló més bé, ja ho veurás! Oh, y que quan tothom s' ho crega ja podrás tornar á casa (Rihent.) Com que jo us protegiré.
PERE MARTIR
Si no ho creurán, perque...
MARIONA
Tu espavílat.
PERE MARTIR
Es que l' Agata, com qu' es tant aburrida, per aixó de que té sanch d' heretje que diuhen... no sé com t'ho espliqui, 'm fa una mena de cosa estranya, sabs?
MARIONA
Aixó que t' hi haguessis de casar, y festejar de bó de bó.
PERE MARTIR
No vuy dir aixó, no; vuy dir que fins em fará llástima que s' ho arribi á creure.
MARIONA, burlántsen.
Míratel! A tantas que n' ha enganyadas y ara li faría llástima l' Agata!
PERE MARTIR
Es que no n' hi he enganyat á cap jo. Es que quan he dit que las estimava, las estimava.
MARIONA
Mírat, ja tornan. Quedem que festejarás l' Agata, veritat?
PERE MARTIR
Ho probaré, perque t' hi empenyas. MARIONA
Donchs au, comensa. Y jo me 'n vaig á casa, que no 'm trobin ab tu. Ah, té, dona 'ls diners als pobres tu mateix. (Ell los pren, fentli una postura).
PERE MARTIR
Ves, ves, que t' estimo més jo!...
MARIONA
Ay que 'm dirán perque no hi he anat á missa! Adeu, maco. (Pujant la escala) (Sembla mentida que no pensés ab l' Agata!)
PERE MARTIR
(Fer creure que me la estimo á n' aqueixa pobre, y enganayarla, no fa per mí, vaja.)
PERE MARTIR, AGATA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI, RUFET, MOLLERA, homes y donas. Venen per lo primer terme de la dreta una colla de mossas y minyons y entre ells Rufet, Móllera, Filomena y Lluiseta.
FILOMENA
No passeu devant vosaltres.
(Crits d' ellas entrant en escena.)
LLUISETA
Es que hi ha 'l Pere Mártir. RUFET
Sembla que no hi siguem á temps.
MÓLLERA, per Pere Mártir
(Bo, ja hi ha aquell mussol! Ja patirém!)
CATARINA, entrant.
Si n' hi haurá per tots d' esmorsar! Sembla l' any de la fam!
GREGORI, entrant.
Enllestim, Catarina? Veurás, jo t' ajudaré.
CATARINA
Sí, fill, sí, corre.
( En Pere Mártir, al fons de la dreta, reparteix diners d una colla de pobres que s' entornan sense avansar á la escena.)
BALTASANET, entrant ab altres homes y donas.
Sembla mentida aquestas pocas vergonyas, y ells també! (A la Catarina.) Han deixat á l' Agata tota sola.
CATARINA, tot fent feyna.
La joventut ja se sab...
GREGORI
Y que no es jove l' Agata?
(L' Agata entra l' última, sola y ab lo cap baix.)
BALTASANET, volguentla alegrar.
Agata, estich més content jo avuy! Y per tu qu' ho estich, per tu. (L'Agata riu trist.) Qué tens? Qu' estás trista?
AGATA
No, no, estich molt alegre! (Riuhen tots dos.) Si rich forsa, forsa. (Al apartarse en Baltasant, ella s' aixuga 'ls ulls y pica de peus.) (Y que m' anyoro! M' anyoro!)
PERE MARTIR, als pobres
Bueno, ara ja us en podeu anar. (A la gent de la escena.) Té, tots. (Per los diners.)
GREGORI
Ja ho sé, ja, 'l qu' has fet, Pere Mártir, que m' ho ha dit la Catarina. Veus, així sí qu' está bé.
PERE MARTIR
M' han vingut justos. (Agafantlo pe 'l coll bromejant.) Donchs que 't pensavas de mí, tu?
CATARINA
Gregori, que no m' ajudas? Té, Agata, el primer plat per tu, que per tu 's fa la festa.
AGATA
No, donéulo á la Mariona.
CATARINA, mirant per tot.
Oh! No hi és la Mariona.
AGATA
No? Ay, ay, tampoch era á missa!
(La Catarina ha deixat lo plat de l' Agata á vora d' ahont ella está assentada y segueix repartint plats ab lo Gregori)
LLUISETA, á Pere Mártir.
Vosté, senyor rich, qu' estará contenta la Mariona ab tantas caritats!
PERE MARTIR
Els pobres están contents. LLUISETA
La Mariona, ella, ella.
MÓLLERA, pegant un cop á la Lluiseta.
Ala, tu! (La Lluiseta s' aparta.) L' Agata ho deu estar de contenta.
PERE MARTIR, indiferent.
Ah, ella sí.
RUFET
Agata, dónali las gracias al Pere Mártir. Ha fet caritat als pobres per tu.
AGATA, sentada lluny.
Tu has fet caritat al pobres per mi?
PERE MARTIR
Que 't sab greu, eh?
AGATA
No. Ves per qué 'm té de saber greu! (Quinas cosas de dir!) (L' Agata menja malhumorada.)
PERE MARTIR
(Me sembla qu' es bestia aquesta mossa; bestia y morruda.)
CATARINA
Té, Agata, pórtali tu aquest plat al Pere Mártir.
AGATA
Jo?
(Tothom se va sentant per la escena.)
CATARINA
Si, tu, dona; á tu 't toca. AGATA, de mala gana.
Bueno. (Ves per qué no li porta ella mateixa!) Té, el teu esmorsar.
PERE MARTIR
No, si jo ja he esmorsat.
AGATA
Ah, si? Oh... que 'n faré jo ara? Qui 'l vol? (Tots diuhen que ja 'n tenen) Té. (Tornant al Pere Mártir.)
PERE MARTIR
Potser sí qu' hauré de menjar per forsa! (Un xich sech.) Quédatel tu, dona.
AGATA
Ja tinch allá 'l meu. Si no 'l prens el llenso.
CATARINA
No, borratxa!
PERE MARTIR, contrariat.
Dónamel, vaja.
AGATA, rihent despreciativa.
Qu' ets fi minyó! Ja 's veu, ja, que tens modos.
PERE MARTIR
Es que, veurás... (Ella riu desdenyosa apartantse.)
GREGORI
Res, que t' ha dit que no 'n tens de modos; vetho aquí. (Riu Catarina)
PERE MARTIR
Es que no li he dat cap xasco jo á n' ella.
(Anant ab lo plat cap allá ahont es l' Agata)
AGATA
Cá, no, cá! Si m' ha tirat floretas! (Tots riuhen.) LLUISETA, á las donas.
Li ha dit pochs modos.
PERE MARTIR
No planto may cap xasco á ningú jo: aixó vosaltres, que no us haveu mogut d' aquesta platja; que tinch més mon, y m' he fet ab personas.
CATARINA
Ab malas personas potser sí que t' hi has fet molt.
PERE MARTIR, á Catarina.
M' he fet ab gent com... com tu.
GREGORI
Nosaltres no 'ns alabem d' enganyar á ningú, may; y quan doném una paraula som formals. Y n' hi ha d' altres...
PERE MARTIR
Y qué sabs tu? Qué sabs tu?
BALTASANET
Vaja, á menjar y fora.
GREGORI
Es que si ara jo 't retragués las tevas malifetas...
BALTASANET
Que callis. (Tots lo fan callar.)
PERE MARTIR
Dígaho; qu' ho digui. Si encare no ho sabs tot, que te n' hi podría afegir un altre.
CATARINA
Gregori, prou.
LLUISETA
Deixéulos dir. (Uns diuhen que callin, altres que no.) PERE MARTIR
La culpa la té tota aquesta mossa. (Per l' Agata.)
AGATA
Sí, ara jo tindré la culpa de tot com sempre!
PERE MARTIR
Tu, sí, que no 't deya pas res á tu, y m' has vingut á empendre... ab l' escusa del plat.
BALTASANET
Alto, alto, minyó, que la xicota ha fet lo que debía. Ahont s' es vist! Volguerli fer pagar ara á n' ella! La xicota t' estava agrahida per las caritats qu' has fet, y avuy que pera ella es un dia de... gloria, que 's diu, perque en aquest dia ella ho va perdre tot y també ho va trobar tot, que fins va trobar á Nostre Senyor, perque ni n' havía sentit á parlar, que va ser com un miracle... Donchs, ella, agrahida, te portava la pobreta 'l plat, glatintli 'l cor, ben contenta, y tu ja s' ha vist com l' has rebuda.
AGATA
No, no, que jo he fet mal d' anarhi, y com que jo 'n tinch tota la culpa, 'l plat té, el plat té: ja está!
(Plorant cremada trecan 'l plat d' en Pere Mártir.)
LLUISETA
El plat ho paga, té! (Riuhen tots.)
BALTASANET
Aquí ningú riu! Silencio! (Tothom calla.)
AGATA
Y ara jo ja no vuy menjar més, y divertiuvos vosaltres; y á mi que 'm deixin estar, que 'm deixin!
(Rabiosa plorant.)
CATARINA
Es que té un geniot aquesta xicota!
BALTASANET
Y que no té rahó?
PERE MARTIR, devant d' ella somrihent.
Mireu qu' es prou la mossa! Sembla un cuhet: fuf! pam! Quin géni!
BALTASANET, á Pere Mártir.
Vaja, home, déixala estar a l' Agata. Que no ho veus que no té ningú ella? Pobreta! Ferla enrabiar avuy! Vaja, no tens entranyas.
PERE MARTIR
Més que vos en tinch. Pts! (De cop carinyós.) Agata...
BALTASANET
Que la deixis.
PERE MARTIR, apartant á Baltasanet.
Agata. (No contesta.) Qué 'm vols escoltar? Tu! (L' Agata fuig d' una revolada, ell li corra al darrera.) Que no vuy que fugis! (Agafantla.) No ho vuy que t' en vagis d' aquesta manera...
(L' altre gent conversa menjant sens fixarse en ells dos.)
AGATA
Déixam estar!
PERE MARTIR
Espérat!
AGATA
No, no:que me 'n vuy anar jo!
PERE MARTIR
Que vuy que m' escoltis! (Ara tothom s' hi ha anat fixant y rihent.)
LLUISETA
Mírat que t' esgarrapará!
MÓLLERA
Pere Mártir, que t' embruixará qu' es heretje!
AGATA, apartant rabiosa al Pere Mártir
Quí ha parlat ara, quí? Quí m' ha dit bruixa y heretje? Un home ha sigut: ahont es?
(En Baltasanet prova en vá de posar ordre.)
MÓLLERA, rihent.
Donchs jo he sigut: qué hi ha?
PERE MARTIR, apartant l' Agata.
Hi ha que t' encaris ab mi ara. Au, valent! tórnaho á dir si gosas! (En Baltasanet conté á l' Agata.)
MÓLLERA
Es que...
PERE MARTIR, fentlo alsar per forsa.
Alsa, aixécat! Y, veyam, á dirho! A provarho, valent!
BALTASANET
Pere Mártir, s' han acabat las rahons! (A Móllera.) Tu al teu lloch! Y á seure tothom. Y á n' aquesta se la respecta y se la estima... com nos hem d' estimar tots nosaltres, y com estimem aquesta mar que 'ns dona 'l nostre pá de cada dia, perque d' ella vivim. Bó, ja n' estaríam de ben posats que tinguessim tan malas entranyas! No vé ni un alé de vent, ni una sola onada á la platja que Deu Nostre Senyor no la envihi: donchs quan éll nos enviá l' Agata, éll sab perque la enviá; potser perque confiá en nosaltres pera que obrintli 'l nostre cor á la estimació li obrissim las portas del cel que pera ella fins á tal dia com avuy eran tancadas. Jo en nom de tot el poble, en memoria d' aquells companys meus que la recullírem y 's trovan ja casi tots dintre de la terra, l' abrasso ara á la pobreta Agata y la beso, sí, sí, té, té, tots t' estimem, tots, filleta nostra, filleta meva. (Plora.)
AGATA
Avi, que sou bo, avi! (Abrassada á n' ell.)
MÓLLERA
Nosaltres no ho deyam per cap mal.
(Tots mitj conmoguts.)
FILOMENA
Es clar que no li volem cap mal.
GREGORI
Donchs á acabar l' esmorsar, que 's girará bon temps pera la pesquera.
AGATA, recullint poch á poch lo plat trencat.
(Malaguanyat esmorsar! Oh, y qu' ell al cap d' avall... potser se l' hauria menjat.) (Mirant sens ser vista á Pere Mártir.) (Encare s' aprofitaría.)
(Per lo menjar de terra que posa sobre 'ls trossos del plat.)
PERE MARTIR
(Ara aquesta mossa 'l qu' hauria de fer, es donármen del seu.) (Fa un pas pera anarli á parlar.) (Cá, si té un geniot, qu' es més rabiosa!...)
(Fa una estona que disputan Filomena y Rufet.)
FILOMENA
Que no, que semblava morta.
RUFET
Adormida. LLUISETA
A mi 'l pare 'm va dir que havía vingut en una onada.
FILOMENA
No, aixís no. (Altres s' han ficat en la disputa.)
RUFET
Baltasanet, oy que á l' Agata la va llensar á la sorra una onada molt regrossa?
BALTASANET
Va ser que tota la nit el vent de mar se va batre contra el poble, que llensava per damunt las rocas molta d' aygua, com á montanya; y ab la celistia de las estrellas vam veure aprop, aprop, un bastiment qu' estava en perill y que tant aviat semblava que s' aguantés enlayre com que se 'n anés á fons. Tot el poble era á la platja y assobre las rocas: de cop va semblar que aquell barco s' acostés molt depressa, tant que fins hi oviravam gent á bordo, y quan va ser més aprop d' aquí, de cop virá en rodó, se va ajeure de babor y ja no 'l tornárem á veure. Conteu quin esglay nosaltres, perque no podíam fer res per aquells infelissos que se 'n van anar á fons dintre del barco!
LLUISETA
Y l' Agata també hi era al barco?
RUFET
Y com se va salvar?
FILOMENA
Y tu t' enrecordas, Agata?
(L' Agata ha anat seguint atentament la relació acostantse al Baltasanet fins á posarli un bras al coll abrassantshi.)
AGATA
Sí. Cada dia m' en recordo més, més.
BALTASANET
Donchs se va salvar perque...
PERE MARTIR
No vos, no: ella, qu' ho digui ella.
(Tots demanan qu' ho conti l' Agata)
BALTASANET
Digas, digas.
AGATA
Jo? Es que no m' agrada parlarne á tothom...
PERE MARTIR, mitj ressentit.
Si tant greu te sab...
AGATA
No, no, que t' ho vaig á dir, que ho vaig á dir. Veuréu que 'm robo quan hi penso que m' estava un dia tota petita, petita ajegudeta á la falda d' una dona; la meva mare. (Ab orgull mirantse á tothom.) Perque ho deiva ser, ho era la meva mare! M' estrenyía forsa ab los seus brassos, plorant y besantme; y ella no 'm bressava, no; més com si totas duas ens trobessim adintre d' un bressol molt gran, molt gran, tot s' ajeya y tot s' adressava ab nosaltres. De cop vaig veure sortir per darrera de la mare 'l cap d' un home, la cara encesa els cabells de punta, y' ns abrassá á las duas, y tot se va omplir d' un estrany terratrémol y xiscles y gemechs, y un torrent d' aygua 'ns va caure assobre, y tot se va fer negre, y rodolarem ab aquella aygua avall, amunt, y no sé més, y no sé més sino que 'm veig que m' ofego y ho somio encare. (Comentaris de tothom. Pausa.) Y després no sé com va ser que 'm vaig trobar balasejantme en l' aygua tranquila ja, y sense por, y al mirar pe 'l damunt meu, enlloch dels ulls de la mare, vaig veure ulls y més ulls que 'm va semblar qu' amorosos me miravan com si fossin totas las mares del mon, que devían ésser las estrellas; y 'm vaig creure que 'm trobava sobre una falda que may s' acabava, com si totas las mares s' haguessin ajuntat pera ferne una de falda pera mi que cap ne tenia. Y va sortir el sol, y li vaig estendre 'ls brassos, que entre la boyra 'l vaig pendre per la cara d' aquell pare meu qu' havía perdut y que tornava; qu' en tot els veya á n' ella trobantme sols. Y 'm vaig adormir dihentli al sol y al mar; Pare! Mare!
BALTASANET
Pobreta! Pobreta!
AGATA, plorant.
M' agrada créuremho que va ser aixís, y m' ho fantasiejo jo mateixa. (Pausa.) Ah! Y res més; qu' al despertarme 'm vaig trobar damunt d' aquesta platja, lligada á un tros d' aquell barco perdut y voltada de mariners y de donas que somreyan estranyats mirantme y 'm socorrían.
BALTASANET
Sí, sí. Nosaltres, nosaltres. Y en aquell tros de barco hi havía sencer, ben trevallat á la fusta, un cap de moro, qu' era el de la prora del barco ahont ella anava.
AGATA
Sí qu' ho era, sí.
PERE MARTIR
Digas: y després?
BALTASANET
Després tu 't vas posar á riure, com que eras tan petita, y en acabar te vas posar á plorar, y deyas cosas que no s' entenían en una llengua més revessa!...
AGATA
D' ahont venía jo? Quína terra era la meva?
(Arronsant las espatllas pensativa.)
BALTASANET
Duyas un vestit que no era d' aquesta terra, y lletras que trobarem en trossos del barco y aquella figura de moro.. No t' enfadarás pas, verita? Perque tu no hi tens cap culpa... (Ella fa que no ab lo cap.) Donchs tot alló volia dir, segons després s'ha esbrinat, que tu havías nascut entre moros, y que 'ls teus pares debían ser... ja ho he dit, moros.
PERE MARTIR
Bueno, no se 'n parli més d' aixó.
BALTASANET
Oh, es que á n' ella la van fer batejar totseguit, y 'ns varem disputar molt per qui se la quedaría. Al últim vam dir: deixém al mitj á l' Agata y tothom que se separi y l' Agata que se 'n vagi ab qui vulgui; y tu no vas venir ab nosaltres. Ah bona pessa! (Rihent.)
AGATA
Debía ser per seguir á la Mariona que tindría cuatre anys més que jo.
BALTASANET
Bueno, ja t' ho vaig perdonar, ja; sino que quan se van morir els pares de la Mariona, enlloch d' anárten ab l' oncle d' aquesta mossa, podías venirten á casa.
AGATA
Oh, hauría deixat també á la Mariona; y ja sabeu si me la estimo! GREGORI
Y si pleguessim y nosaltres anessim á la barca, Agata?
AGATA
Sí, enllestim.
PERE MARTIR, á Agata.
Donchs la Mariona á tu no 't...
AGATA
Qué vols dir?
PERE MARTIR
Res, res. (Qu 'ella no se l' estima á l' Agata.)
(Los uns recullen los plats del esmorsar y 'ls altres preparan l' embarcament.)
AGATA
Mírat, Pere Mártir, jo no soch ningú, sabs? Pero soch molt agrahida. Hi ha duas cosas que me las estimaré sempre, perqu' ellas son la meva familia. (Arrenca á riure.) Mes que n' has de fer tu d' aixó? Deixemho corre. (Va rapidament á agafar la fitora.)
PERE MARTIR, anantli al darrera.
No. Dígamho, dígamho.
AGATA, donantli la fitora.
Donchs aguanta de primer, que tinch d' afinar les puas, que no 's clavan gayre y relliscan als peixos. (Abaixantse á terra arregla la pedra de esmolar.) No has pescat may tu, eh?
PERE MARTIR
No, sí... No ho sé.
AGATA, alsantse.
Dónamela. (Pren la fitora esmolantla.) PERE MARTIR
Ara alló que anavas á dir.
AGATA
Ah, sí. Que las duas cosas que més m' estimo son, la Mariona y un' altre cosa: aquella figura de fusta que tinch al meu cuarto y que tant me la miro, y fins quan tinch massa penas li enrahono y m' hi encomano.
PERE MARTIR
La d' aquell moro del barco ahont venías, oy?
AGATA
Aquella, aquella. Alló es meu: veurás qui no té res més... mira! Y alló 'm sembla que 'm lliga á la meva vida d' abans de venir aquí. Com si alló fos d' un altre mon, d' allá ahont jo vinch, y fos la meva familia, el meu Nostre Senyor y tot; per que á Nostre Senyor, si un se l' estima se 'l pot representar com vol; y jo aquella cara la veig hermosa, y soch tota d' ella; y mírat, cada any com avuy m' hi abrasso y li dich: Pare meu! Pare! Y tot el guarneixo de flors. (Ella riu.) Ja pots riure, ja, home.
PERE MARTIR
Donchs, veus, no rich gens.
AGATA, mirantlo fit á fit
Veritat, no rius... Donchs que no 't faig gayre fástich?
PERE MARTIR
No: al revés, créume. En bona refé t' ho dich.
AGATA
Donchs, mira... no hi estich feta á n' aixó, jo. (Pausa.) Ah, veyám: per qué has dit al revés? PERE MARTIR
Jo he dit al revés?
AGATA
Has deixat unas puas, que al peixot que las hi clavi!...
PERE MARTIR
(La primera vegada que m' hi trobo: no hi sé bromejar ab aquesta xicota.)
AGATA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, PERE MARTIR, BALTASANET, GREGORI, RUFET, MOLLERA, homes, donas y MARIONA que baixa de la casa de la esquerra.
MÓLLERA
Mireu, fins ara no ve la Mariona.
LLUISETA, burleta.
T' esperava el Pere Mártir, dona.
MARIONA
Y qué n' haig de fer jo? Sí, per mi ve el Pere Mártir!
AGATA
Mariona, un' altre abrassada avuy.
(Mentres l' abrassa la Mariona mira al Pere Mártir)
GREGORI
Apala, minyons. Enfileuse á la barca. AGATA
Jo estaré totseguit. Baltasanet íssala.
MARIONA
Pere Mártir, aixó de no poderte parlar sempre 'm fa patir molt.
PERE MARTIR, distret mirantse á l' Agata
Sí, molt, molt. Baltasanet, vos vuy demanar un favor.
BALTASANET
Dígali.
PERE MARTIR
Que 'm deixeu venir á pescar ab vosaltres.
BALTASANET
Vina si vols.
LLUISETA, á las noyas.
Anemhi nosaltres també?
MÓLLERA
No, no.
AGATA, anant al barco.
Aquí sí qu' es á casa! Ala, la vela, la vela!
CATARINA, al Gregori
Creurías qu' ara el Pere Mártir me sembla que va per l' Agata?
GREGORI
Qué se 'ns endona á nosaltres?
(S' embarca en Gregori.)
PERE MARTIR, a Mariona.
Ja ho veus; faig lo que vols. MARIONA, á Pere Mártir
Es que 'n fas massa. No hi vagis.
AGATA, als que comensan á moure 'l barco.
Espereuse, que falta 'l mariner nou.
(Ab gran alegría.)
PERE MARTIR
Ja vinch. Oh, no hi arribo.
AGATA, rihent.
Dónam la ma y salta. Alsa! Ara! (Segueix rihent.)
MÓLLERA
Bona sort, y molt peix! (Tots cridan.)
PERE MARTIR
Adeusiau! Adeusiau!
AGATA
Adeu, Mariona! Adeu, Mariona! (La barca s' allunya.)
CATARINA, á Mariona
Me sembla que 's pesca peix gros avuy pe 'l mar.
MARIONA. malhumorada.
Déixam. (En fa massa el Pere Mártir.)
(Al caure 'l teló quedará tot com al comensar l' acte. La Lluiseta y la Filomena apedassant xarxas; la Catarina sentada á vora de casa seva. En Rufet y en Móllera fent lo barco. La Mariona s' entornará cap á casa seva, y la colla de l' altre gent s' estará al fons veyent com s' allunya la barca pescadora.)