La filla del mar - Acte Segon

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Acte Primer Acte Segon
La filla del mar
Acte Tercer


Acte segon



     Sala de la casa d' en Cinquenas. Al tons una finestra á la dreta y una porta á la esquerra á la banda exterior de la porta s' hi veurá 'l replá de la escala que se suposa que devalla per la fatxada de la casa. A la dreta de la escena hi haurá duas portas que estarán sempre ajustadas. A la esquerra hi haurá una porta. Es al vespres; veyentse una llumanera ab un sol broch encés demunt de la taula que estará á la banda dreta de la escena


ESCENA PRIMERA


RUFET y MOLLERA que un cop alsat lo teló venen de la porta de la esquerra tot posantse la gorra.

MÓLLERA

     No sé qué ho fa que 'l dissapte sempre trobo 'l rosari més llarch. RUFET

Oh, y que no'ns agafa son, no, 'l dissapte. Sino que jo a ho sé 'l qué ho fa.

MÓLLERA

Dígaho si ho sabs.

RUFET

Donchs ho fa que 'ls dissaptes ens dalím per anar á la taberna.

MÓLLERA

Veyám, déixamho rumiar. (Queda pensatiu.)

RUFET

Com que l' amo no 'ns hi deixa anar las altras vetllas, perque diu que l' endemá ningú 'ns treu del llit, tenim una fal-lera per anarhi!

MÓLLERA

No 'n pot ser d' altre; tu l' has endevinada.

RUFET

Anémhi, donchs.

MÓLLERA

Anémhi.


ESCENA II

RUFET, MÓLLERA, CATARINA y GREGORI. Venen de la porta del fons.

CATARINA

Que ja heu sopat, minyons? RUFET

No fa gayre que 'ns en deixém.

GREGORI

Y el Cinquenas, que no surt?

MÓLLERA

Vaig á dirli que 'l demaneu. (Surt Móllera per la porta de la esquerra.)

CATARINA

Rufet, qué tal, qué tal l' Agata?

RUFET

Encare es á pescar avuy.

CATARINA

No, si vuy dir qué tal ab el Pere Mártir.

RUFET

El Pere Mártir vé cada dia.

CATARINA

Sabs qu' es estrany que 'l Cinquenas el deixi festejar ab l' Agata fins á dintre d' aquesta casa?

RUFET

Sí que ho sé. Ho fa, que diu la Mariona, perque vol comprar un llaut al Cinquenas el Pere Mártir, y 'l Cinquenas no li fa res de l' Agata, y ab l' esqué de l' Agata 'l Cinquenas vol treure un bon preu del llaut, y ab la escusa del llaut festeja el Pere Mártir á l' Agata y enllepoleix al Cinquenas. Y el Cinquenas y el llaut...

CATARINA, amohinada.

Prou, prou!

GREGORI

Donchs jo encare no ho entench. MÓLLERA, tornant.

Diu que trigará á sortir, qu' are paheix el sopar; y que si voleu tornar després...

GREGORI

Qué fem, tu?

CATARINA

Ara ja som aquí: ens esperarém. Que no hi ha la Mariona?

MÓLLERA

Ja li he dit, ja, que hi érau, y m' ha fet per resposta que bueno.

CATARINA

Es més repelosa aquesta!

GREGORI

A mi sí que!...

RUFET

Donch nosaltres ens en aném.

CATARINA

Esperéuse, homes. Au, Gregori, pregúntalshi alló que 'm deyas.

GREGORI

Si no deya res, jo.

CATARINA

Sí, home: que com anava aixó del festeig de l' Agata y del Pere Mártir.

MÓLLERA

Ah, sí. Va d' alló més be. Oy, tu?

RUFET

Mírat, ell li tira floretas; ella s' hi fa uns panxons de riure!... Y, mírat, festejan. Aném, Móllera? CATARINA

Aneu, aneu.

MÓLLERA

Bueno, donchs.... (Van á sortir)

CATARINA

Ah, escolteu? Que fa gayre temps per vosaltres que va comensar el festeig?

RUFET

El meu ab la...?

MÓLLERA

El de jo ab la Lluiseta?

CATARINA

El del Pere Mártir ab ella, ximples.

RUFET

Ah! La gent conta que del dia que van dir la missa de l' Agata.

CATARINA

Sents? Fa quinze dias.

GREGORI, indiferent.

Bueno, quinze.

CATARINA

Es que tu deyas qu' era més fresch.

GREGORI

Jo qu' era més fresch?

RUFET

Sino que ab aquest judiquém que fa més temps, y que á la cuenta s' ho callavan, els trutxas.

CATARINA

Y per qué us ho penseu? RUFET

Perque la Mariona ho sab de cert.

MÓLLERA

Si: perque 'l Pere Mártir feya temps que ll deya d' amagat á la Mariona que li fes de bo ab l' Agata. Com que l' Agata era tan esquerpa en aixó del festeig, que nosaltres ens havíam pensat que las heretjes no 'n sabían d' enamorarse... Oy, tu?

RUFET

Bueno, sí: pero aixó d' heretje ja ho sabs que 'l Pere Mártir ens ha privat de que li diguessim may més.

CATARINA

Y qui es ell per privarnosho?

GREGORI

Es que l' Agata ara ja no es heretje.

CATARINA, cremada

Ho té á la sanch.

MÓLLERA, a Rufet

Ah! (Volent dir qu' aixó es cert.)

GREGORI, a Catarina

Y á tu qué 't fa?

RUFET, a Móllera.

Donchs vesla dihent aqueixa paraulota y tornarás á rebre.

GREGORI, rihent.

Que t' ha pegat el Pere Mártir?

CATARINA

Oh, es molt estrany ell, que tan aviat estima com aburreix. MÓLLERA

Be, pegarme, pegarme no més ho ha fet una vegada.

RUFET

Bueno; adeussiau.

CATARINA

Escolteu!

MÓLLERA

Es que 'ns esperan; que aném á fer la morra á la taberna. (Se 'n van Rufet y Móllera)

GREGORI, á la Catarina que 'ls seguia.

Pero déixals estar!


ESCENA III

CATARINA y GREGORI

CATARINA

Jo ho feya per tu; perque obrissis els ulls.

GREGORI

Y de qué 'ls haig d' obrir els ulls jo?

CATARINA

D' aixó: de que va per enganyar á n' aqueixa infelissa xicota, si ja no l' ha enganyada.

GREGORI

Y tu qué n' has de fer, veyám? CATARINA

Res jo: sino... sino que com avans tothom se creya qu' anava per la Mariona... Ja hi debia anar per ella, qu' aixó ningú m' ho treu aá mí, sino que la Mariona es més aixerida y 's va saber esquivar el brumerot. Mes aqueixa desemparada, com que ningú may li havia dit paraula, hi ha caygut de cuatre potas, la bestia.

GREGORI

Jo 'l que voldria es que 'l Cinquenas ens abaixés el preu del arrendament, que 'n paguém massa d' aiqueixa barcota.

CATARINA

Es clar que 'ns l' hauria d' abaixar. Y sobretot ara que li minvarán els gastos de casa, al home.

GREGORI

Quins gastos?

CATARINA

Oh, treyentse del costat á l' Agata. (Irónica.) Perque, veurás, casantse ab el Pere Mártir...

GREGORI, rihent bondadós.

Mireu que n' hi ha un feix d' aqueta Catarina! Te planto una patacada si hi tornas.

CATARINA, rihent.

Si que fa riure, si. Veus? Ja estich contenta perque estás alegre. Y ben mirat ja tens rahó, ja, que soch cansonera havéntmelas d' aquesta mossa. Si tinguessim fills... Ara, qué vols que fassi jo? Mira!...

GREGORI, ab pena.

Es clar, que si 'n tinguessim... Pero veurás... (Bondadós.) Ja m' agrada, ja, que siguis ben palatreca. CATARINA, rihent carinyosa.

Veus?... No m' ho diguis palatreca, que m' enfadarías.

GREGORI

Ah, que n' estarias de contenta si sapiguessis una cosa!

CATARINA

Quina?

GREGORI

Fa dias que pensava: si li dirás, si no li dirás á la Catarina... Ara m' has dit aixó dels fills y m' has trencat el cor. Au, endevina endevinalla.

CATARINA

Dígala, corre, maco!

GREGORI

Es... d' aquesta casa.

CATARINA

De l' Agata?

GREGORI

Sí.

CATARINA

Va, que 'm neguitejo, que 'm neguitejo!

GREGORI

Veurás, en vuy estar segur, esperat.

(Corre á aguaytar per la finestra.)

CATARINA

Qué vols fer, veyám? Qu' estás mirant?

GREGORI, tornant á la Catarina.

Ara sí que ho sé ben de cert: no costa res. Y ho juraría. CATARINA

El qué jurarías?

GREGORI

Y sembla mentida, perque si l' atrapavan!... Veurás... (S' atura perque ve gent.)


ESCENA IV

GREGORI, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, y altres xicotas. Venen totas per la porta del fons.

LLUISETA

Bona nit y bon'hora.

CATARINA, á Gregori

Digas, digas (Portantlo á un costat)

FILOMENA

Bona nit. (Las noyas s' acollan al fons.)

GREGORI, á Catarina

Quan se 'n vagin aquestas. (Riu de la seva impaciencia.)

CATARINA, á Gregori, cremada.

No 'm fassis patir aixís, home!

GREGORI, á Catarina

Y qué m' agrada que pateixis per tafanera? CATARINA, á Gregori

Donchs ja ho sé. Que de nit el Pere Mártir entra per la finestra.

GREGORI, á Catarina

Com ho has sapigut?

CATARINA, á Gregori

Perque ell es aixis; y l' Agata... es com totas.

(Queda asseguda molt capficada.)

LLUISETA, á Gregori

Donchs que no 'ns pagan la setmanada avuy?

GREGORI

Diu que té feyna el Cinquenas.

FILOMENA

Si nosaltres anem tart á cusir ens renya 'l Cinquenas, y ara es ell qui fa tart á pagar, ves.

GREGORI

Be, dona, no vé d' aquí.

LLUISETA

Catarina, que passeu comptes?

CATARINA

Si que 'n passava, si. (Apartantla.) Gregori! (Aquest no la sent, ella 'l fa seguir agafantlo per un bras.) Y com ho has sapigut tu, veyam?

GREGORI

El qué?

CATARINA

Aixó, de la finestra.

GREGORI

Veus? Ja no t' ho acabarás. Per aixó no volia dirtho. CATARINA

Be, digas, digas.

GREGORI

Perque una nit que va entrar un vent fort de mar, me vaig llevar pera arrambar la barca: hi havía molts núvols, y no sé com me vá acudir de mirar á aquesta casa; donchs en aquell punt vaig veure que 's ficava per aquesta finestra un home.

CATARINA

Ell, era éll. Y quan va ser aixó?

GREGORI

Veurás: fá... fá...

CATARINA, impacient.

Veus com es un perdut aquest home?

GREGORI

Aixó ho sap tothom.

CATARINA

Y ella una altra perduda.

GREGORI

D' ella sí que no m' ho pensava.

CATARINA

Deu te fassa bó!

GREGORI

Y ara á callarho, eh?

CATARINA

Es á dir que jo tindré de fer de cobertora, com tu has fet?

GREGORI

Aixó may; y jo tampoch n' estava cert, perque 'm semblava que no s' hi podia arribar á la finestra. Ara sí, qu' he vist unas esquerdas á las pedras...

CATARINA

Escarmentemlos á n' aquestos pocas vergonyas, nosaltres?

GREGORI

Just, diguemho al Cinquenas?

CATARINA

No, que ell no 'ns creuria. Farem una altre cosa, que ja la tinch pensada. (Mentres tant totas las altras donas han estat parlant entre ellas al fons de la escena.)

LLUISETA, acostantse á la Catarina.

Y si 'l cridessim, Catarina?

CATARINA, apartántsen ab violencia

Cridéulo, ó feu lo qu' us donga la gana.

FILOMENA

Gregori, qué té la Catarina?

GREGORI

Ella s' ho sap.

CATARINA, rihent

Qué voleu que tinga? Que m' he tornat pescadora; y 'm sembla que fá nit pera pescar á la encesa.

GREGORI, mirant per la finestra.

Ara vé 'l pare; se ve qu' avuy no hi há feyna.

CATARINA

(Ah, si 'l Pere Mártir hi vé aquesta nit! Pitjor será pera ella!) (Rihent nerviosa.) (Ara á que m' ajudi 'l Gregori.) ESCENA V

CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, GREGORI, BALTASANET, y altres homes y donas.

BALTASANET

Que Deu vos donga una santa nit, y sant Miquel gloriós ens guardi á tots de caure en mals averanys, y 'ns deslliuri de las temptacions del dimoni.

CATARINA

Y de ningú més que dels dimonis, sogre?

BALTASANET

Es que, veurás, nora, dihent del dimoni ja hi vá tot, sach y peras. M' entens? Perque dihent dimonis es com si diguessim donas y tot. (Las donas se esvolotan.) Sí, sí, donas, donas.

FILOMENA

Donchs y la vostra muller qu' era?

BALTASANET

Alto 'l rem, alto. No me la toqueu á la meva pobrissona, qu' es al cel á la vora dels ángels.

(Han entrat alguns homes.)

GREGORI

Donchs que no haveu sortit ab la barca, pare?

BALTASANET

Com que fá un temps de revés, que ja ho he dit á l' Agata... Sino qu' ella sempre s' estaria al mar. LLUISETA

Oh, ara li agrada més la terra.

BALTASANET

Donchs t' has errat, veus? Perque de totas las passadas s' ha entossudit en plantar vela, y mar endins se 'n ha anat ab el Pau i el Vímat, que passarán una nit!...

CATARINA

No la passarán, perque l' Agata voldrá tornar á terra aviat. Oy, Gregori?

GREGORI

Sí que m' ho penso. Sino que tu 't callas.

FILOMENA

Sabeu que l' Agata d' ensá que festeja al Pere Mártir presum d' alló més? Jo 'm penso qu' ara 's renta y 's clenxina un cop cada dia. Si fins enjega unas canturias!...

LLUISETA

Aixó d' enramarse 'l cap diuhen que vé de la seva terra.

CATARINA

Ho deu tenir á la sanch, com altras cosas.

BALTASANET

No se 'n parla d' aixó aquí ni enlloch; que ja us ho vaig dir, que la pobreta era com... com tu.

(Per la Catarina que s' avergonyeix.)

GREGORI, cremat

Com la Catarina, nó.

BALTASANET

Y per qué no, veyam, per qué? Que ja estich cansat de sentir murmuracions contra d' aquesta bona xicota! LLUISETA

Donchs perque festeja al Pere Mártir.

FILOMENA

Es clar, aixó. (Totas ho dihuen.)


ESCENA VI

CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, GREGORI, BALTASANET, altres homes y donas y MARIONA que vé de la esquerra.

MARIONA

Diu l' oncle que no crideu, que s' amohina.

LLUISETA

Es el Baltasanet que 'ns renyava.

BALTASANET

Vosaltres, que sempre sou las mateixas; que quan vos pensavau que 'l Pere Mártir festejava á la Mariona també la bescantavau com ara á l' Agata.

MARIONA

Aixó vol dir que á totas las hi agradaria que las festejés el Pere Mártir.

BALTASANET

Angela; aixó es enveja.

LLUISETA

Ni que me 'l donessen cobert d' or á mí! FILOMENA

Jo de primer me quedaría per vestir sants!

MARIONA

No cal que us escarrasseu, que no hi pensa ab vosaltras.

LLUISETA

Ni ab tu, ves!

MARIONA, rihent.

Ni ab mí, just. Y ahont es ara l' Agata, Baltasanet?

BALTASANET

A la pesquera.

CATARINA

Ja vindra desseguida, ja; no t' amohinis.

LLUISETA

Potser també hi ha anat el Pere Mártir com aquell dia.

CATARINA

No hi ha anat, perque 'l Gregori no vol que hi vagi; y perque tothom hi fa mals papers en aquesta mena de festejos. (Totas ho aproban.)

BALTASANET

Sabeu que totas... totas sou unas malas llenguas? Y la Catarina la primera.

CATARINA

Jo?

BALTASANET

Qué hi teniu que dir del festeig d' aquestos xicots, qué? (Ellas s' enriuhen menos la Mariona.) CATARINA

Donchs moltas cosas, y ben lletjas, vaja, ja que 'm diheu mala llengua.

MARIONA

(Qué voldrá dir aquesta?)

BALTASANET

Veus, aixís, dihent las cosas sense dirlas se las pert á las minyonas. (Riuhen.) Y aixó es pecat mortal.

MARIONA, á Gregori perque riu la Catarina

Be, qué vol dir la Catarina?

CATARINA, á Mariona

Quan arribi l' hora de saberse, tot se sabrá.

MARIONA, gelosa

Parla ara, dona.

BALTASANET, cremat.

Sí, ara. Mala negada!... Si no enrahona ne faré una jo!

GREGORI, á Baltasanet.

No, pare, qu' ella té rahó, vaja.

MARIONA, gelosa.

Donchs ara m' hi fico jo, y dich qu' ets una embustera.

CATARINA

Jo embustera, jo?

LLUISETA, á Catarina

Digas (Als altres.) Que diga!

(En Gregori tracta de contenir á Catarina.) MARIONA

Si, una embustera, perque 'l Pere Mártir la estima... de per riure á l' Agata.

CATARINA

Donchs ara ho sabréu tots: el Pere Mártir...

GREGORI

Catarina, de cap manera!

CATARINA, apartantlo.

El Pere Mártir...


ESCENA VII

AGATA, MARIONA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI y altres homes y donas. En lo moment que s' anava á explicar la Catarina se sent al lluny lo cant de l' Agata que 's va acostant. L' Agata cantará barrejantse sa veu ab la dels que parlan en la escena.


AGATA, cantant.

"Qe li donarém -- á la pastoreta, --que li donarém-- per aná á ballar. -- Jo li donaría -- una caputxeta,-- y á la montanyeta -- la faria anar. -- A la montanyeta -- no neva ni plou,--- y á la terra plana -- tot lo vent ho mou."

BALTASANET, fent callar á Catarina.

L' Agata!

MARIONA, á Catarina.

Digas, vaja, digas! FILOMENA

Que torna!

GREGORI, á Catarina

No! Que ja es aquí!

CATARINA

Si ja ho he dit jo que aviat tornaría!

BALTASANET

Tot s' ha acabat. Un' altra conversa.

LLUISETA

Ara que ho anavam á saber! Malviatje!

FILOMENA

Y quin cantar de contenta!

MARIONA

(Canta, canta fins que 't reventis cantant! Y s' ho ha arribat a creure qu' era seu el Pere Mártir, la bestiassa!)

BALTASANET

Y ara tothom bona cara, eh? Sentiu? Bona cara, perque...

(Calla perque entra l' Agata ab una panera de peix. Porta flors al cap y al pit.)

AGATA, que ha seguit cantant.

"Sota l' ombreta, -- l'ombreta, l' ombrí" (Ara entra.) Bona nit. (Seguint cantant.) "Flors y violas -- y romaní."

(Tot cantant ha desaparegut per la porta de la esquerra.)

BALTASANET

Y que trempada, oy? CATARINA

Es clar que sí. (Las noyas riuhen.)

BALTASANET

Sols de mirarla á la cara ja 'm trobo més jove.

AGATA, tornant.

He anat á deixar la panera. Qué feu aquí tanta gent?

LLUISETA

Venim á cobrar nosaltres.

(L' Agata, que ha seguit cantant entre dents, no la escolta.)

BALTASANET

Sabs, Agata, que 't trobo molt cambiada fa alguns dias?

AGATA, molt alegra.

Per be ó per mal?

BALTASANET

Per be, dona, per be.

AGATA

Ah, sí. D' ensá del dia en que m' estimo al Pere Mártir. Heu sentit aquesta cansó que cantava? Ell me l' ha ensenyada: diu que no l' havia cantada més de desde qu' era remenut, quan tenia mare; y que jo li feya pensar en sa mare. Escóltala, Mariona; veurás qu' es bonica.

MARIONA

Ay, ves; no m' agradan cansons de la velluria.

AGATA

Vos, Catarina.

CATARINA

Fa temps que la conech jo. BALTASANET

A mí, á mí, corre.

AGATA, bromejant.

Veritat, Baltasanet que no li teniu gayre gelosía al Pere Mártir?

BALTASANET, rihent.

Gelosía... jo?

AGATA

Com que 'ns teníam de casar jo y vos, sabeu?

(En Baltasanet riu.)

CATARINA

Be, ja hi seréu á temps, sogre, quan la deixi el Pere Mártir. (Totas riuhen.)

AGATA

Quan me deixi á mí ell?

MARIONA

Sí, sí; y més val que t' hi vagis fent, pera quan arribi.

AGATA

Es que no 'm deixará may á mí el Pere Mártir! (Se n' hi emburlan.) May! (Cremantse. Riallas.) May!

MARIONA, sense poderse contenir.

Y per que no 't deixará may á tu? Veyám, per qué?

AGATA

Ay, ay, perque m' estima de bo de bo! Perque jo me l' estimo, que no sé fins ahont me l' estimo; y perque si 'm deixava jo no ho podría resistir, y Nostre Senyor el mataría.

MARIONA, ab despit.

Be, sí. CATARINA

Es á dir, Agata, que si 't deixava per altre y se n' enreya de tu Nostre Senyor el mataría? Y cóm ho sabs que Nostre Senyor ho faría?

AGATA

Perque 'l mataría jo. Y, mírat, matantlo jo!... (Cantant baix.) "Que li donarém -- á la pastoreta..."

BALTASANET

Calla, calla, qu' estás dihent disbarats.

CATARINA

Qué sab ella, qué sab ella!

AGATA, á Baltasanet.

Donchs per qué 'm volen fer patir aquestas! Mariona, veritat que m' estima 'l Pere Mártir més que tot lo del mon, veritat?

MARIONA, dissimulant, gelosa.

Si t' ho diu ell... será veritat.

GREGORI, incitat per Catarina.

Y veyám, veyám, quan vos caseu?

AGATA

No 'm parlém d' aixó nosaltres.

LLUISETA

Oh casar, casar!... Passan alts.

GREGORI

Es que us hauríau de casar, perque hi ha cosas...

BALTASANET

Veus, en aixó te rahó 'l Gregori. Trovo que us hauriau de casar. Vos estimeu: donchs llestos. AGATA

Es á dir, que trobeu que 'ns hem de casar desseguida, vos?

BALTASANET

Y sí!

AGATA, ab naturalitat.

Bueno: ens casarem desseguida. (Tothom, menos la Mariona, riu; l' Agata també.) Sí, sí; desseguida.

MARIONA

Que no ho veus, ximpleta, que se t' enburlan!

AGATA, parant en sech de riure.

Que se m' enburlan?...

LLUISETA, irónica.

Vaja, per molts anys.

AGATA

Ala, fastigosa!

FILOMENA, á l' Agata.

Digas, ab vida vostra.

AGATA

Deixéume! Tant contenta que venia jo y m' han posat... que ploraria!

CATARINA, que disputava ab Baltasanet.

Y que no ho veyey qu' está fent el bon Jesús d' aquesta xicota?

BALTASANET

Agata, m' ho contarás tot; y veyám com váreu comensar ab el Pere Mártir.

AGATA

Comensar... comensar... Ves qui ho sab aixó! Que ho sabeu vos quan ens trovém á la barca y per tot es nit fosca en quin punt se comensa á fer dia? Agafeulo aquell punt! Donchs allavors ens vam comensar á estimar, y quan ens en vam adonar ja s' havia fet dia y 'l sol era enlayre. (A las noyas.) Que no us ha passat aixó á vosaltres? Eh? Jo 'l que sé es que 'm sembla quan es aprop meu 'l Pere Mártir, que no es aquell Pere Mártir que vosaltres coneixeu. Cá! Si vosaltres no més coneixiau 'l roser y jo conech las rosas! Y, vaja, que ell no se 'n havia estimat á cap altre: com que jo soch la primera. (Se n' hi enriuhen. Ella segueix rabiosa.) Y ell no m' enganya; y ell á mí no 'm diu cap mentida. Y ara no 'm faréu plorar, no: qu' estich contenta, contenta! Rabieu vosaltres, rabieu, que jo soch ditxosa! (Cantant.) "Que li donarém á la pastoreta ... que li donarém per aná á ballar, etc."

(Se n' ha anat rápidament per la primera porta de la dreta, cantant.)

GREGORI

Jo no sé com ho fá que las engresca aquest home!

CATARINA

Oh, y el que dura després, quan ell las deixa!

BALTASANET

S' hi te de posar remey, perque ella hi está boja. Donchs com vos ho preneu, Mariona?

MARIONA

Veyeu com m' ho prench: que 's te d' acabar aixó, que ja es massa. ESCENA VIII

CATARINA, MARIONA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI, altre gent y CINQUENAS, que vé de la esquerra.

CINQUENAS

D' aquí endevant, minyonas, y vosaltres, xicotas, cobraréu 'l diumenge al matí, perque acabat de sopar no m' agrada rebre cap disgust.

LLUISETA

Ay, ay, ves!

FILOMENA, á Lluiseta.

Calla, dona.

CINQUENAS

Porta 'l calaixó, Mariona.

(Surt Mariona per la esquerra.)

GREGORI

Es que nosaltres ab el pare no venim á cobrar, que venim á pagar l' arrendament de la barca.

CINQUENAS

Bueno: pera cobrar totas las horas son bonas.

BALTASANET

Sino que voldríam que 'ns ho rebaixessis. CINQUENAS

Pagueu igual que li pagáveu al pare; y si jo us ho rebaixés el pare quedaría malament.

GREGORI

Es que...

CINQUENAS

Fora, fora.

(En Baltasanet y en Gregori están vora de una taula ab en Cinquenas contant diners.)

CATARINA, apart á las noyas.

Veuréu, noyas, avuy ens revenjarém totas del Pere Mártir.

LLUISETA

Sí? Alsa.

CATARINA

Digueu, en sortint, als vostres germans que s' arribin á casa ab tota la colla.

FILOMENA

Y qué farán?

(Torna Mariona ab un calaixó d' escriptori ab diners y 'l porta al Cinquenas.)

CATARINA, perque no s' enteri Mariona.

Ja ho sabreu á fora.

CINQUENAS

Qui vol cobrar la setmanada?

(Fent saltar los diners al calaixó.)

LLUISETA Y ALTRES

Nosaltres. Nosaltres.

(En Baltasanet, va ficantse á la bossa 'ls diners que li han sobrat. En Gregori se 'n va á parlar ab la Catarina.)

CINQUENAS, á Mariona.

Dónalshi á cada una tres pessetas y mitja.

FILOMENA

Ens haurian de pujar d' un ral, ves!

CINQUENAS

La teva mare no més guanyava tres pessetas, y tenía mes anys que tu.

(Va pagant la Mariona y en Cinquenas l' ajuda.)

GREGORI, á Catarina.

Ja ho has sentit; l' arrendament igual.

CATARINA

Ja veurás aquesta nit quina rábia en Cinquenas!

GREGORI

Rábia? Per qué?

CATARINA

Tu ho has de fer ab el jovent del poble.

GREGORI

Aixó del Pere Mártir?

CATARINA

Y donchs!

GREGORI

Fuig, fuig!

CATARINA

Si fins á mi 'm va dir unas cosas l' altra tarde!...

GREGORI

Ah, sí! Ja veurás jo aquesta nit! ESCENA IX

MARIONA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, CINQUENAS, GREGORI altre gent y PERE MARTIR que ve de fora.

CATARINA, á Gregori.

Míratel. (Per lo Pere Mártir.)

PERE MARTIR

Alto á la justicia! Jo copo la banca!

CINQUENAS

Ah! M' has espantat, á fé.

GREGORI, á Catarina que 'l conté.

Es que li vuy inflar las galtas.

CATARINA

Dissimula, tonto.

GREGORI, á Catarina.

Donchs anem, peerque si no!... (Ella se l' endú fentlo callar.) Bona nit y bon' hora.

PERE MARTIR

Ahont vás tant cremat, Gregori?

GREGORI

Que ahont vaig tant cremat? Vaig al dimoni!

PERE MARTIR

Ja se 't coneix. CATARINA, á Gregori

Camina, home.

GREGORI

Es que!... (Furiós contra Pere Mártir.)

CATARINA

Passa! (Donantli una empenta surten.)

BALTASANET

Ja vinch jo també, ja vinch. (Surt.)

MARIONA, á Pere Mártir

Hem de parlar aquesta nit.

PERE MARTIR

Ja parlarém demá, dona.

MARIONA

No, avuy, que l' Agata fá massas cosas, y jo no vuy seguir aixís.

CINQUENAS

Mariona...

(La Mariona s' aparta de 'n Pere Mártir.)

PERE MARTIR

(Ni jo tampoch. Se té d' acabar aixó.)

LLUISETA

Pere Mártir, que no 'ns dius res?

PERE MARTIR

Ah, sí. Ola.

MARIONA, á las xicotas

Anéusen d' una vegada!

FILOMENA, per la Mariona

Qu' está cremada aquesta! MARIONA

No heu cobrat? Donchs á fora.

(Van sortint rondinant.)

CINQUENAS

Pero, Mariona, vina.

MARIONA

Pere Mártir, que no m' estimas com avans, tu? (Ell mira al cuarto de l' Agata.) Digas?...

PERE MARTIR, ab cansament.

Com avans... sí.

MARIONA, á Pere Mártir

Donchs se té d' acabar aquesta comedia de l' Agata.


ESCENA X

MARIONA, PERE MÁRTIR, CINQUENAS y AGATA

AGATA

Gem, gem.

(Tossint desde la porta del seu cuarto pera cridar l' atenció d' en Pere Mártir.)

PERE MARTIR

Ah, miratela! (Volent anar ahont es l' Agata.)

MARIONA, contenintlo

Pere Mártir! AGATA, ananthi

Qué li deyas á la Mariona? Li parlavas de mí, veritat?

PERE MARTIR

Sí, sí, de tu parlavam.

(Procurant fingir indiferencia per l' Agata.)

AGATA, á Pere Mártir.

Oy qu' es maca la Mariona?

MARIONA, desdenyosa.

Sí, maca! Apártat!

CINQUENAS, cridantla impacient.

Mariona!

MARIONA, acostantse á Cinquenas

(Si no la deixa 'm tornaré boja!)

AGATA, á Pere Mártir

Sabs aquella cansó? Ja la sé tota, tota.

PERE MARTIR

Y t' agrada? Dígamho que t' agrada.

AGATA

Si m' agrada? Com que m' has dit que la teva mare 't feya adormir ab ella!...

(La Mariona procura apartarse d' en Cinquenas. Aquest la obliga á seure vora de la taula ahont ell está assegut. Mentrestant l' Agata canta entre dents part de la cansó á Pere Mártir, qui la canta també baixet.)

CINQUENAS

Veurás, assentem lo qu' hem pagat, y fes els comptes que 't diré. (La Mariona mira als altres.) Escriu, dona! MARIONA

Bueno, ja escrich.

(Lo lloch ahont enrahonan Pere Mártir y l' Agata té de ser lo més lluny possible d' ahont hi ha la taula ab Mariona y Cinquenas.)

AGATA, interrompentse de cop.

A quanta gent la deus haver ensenyada, oy?

PERE MARTIR

A ningú; malviatje 'l mon dolent! T' ho juro. Y aixó que sempre l' he sapiguda. Y moltas vegadas, quan he estat trist y sol, me l' he cantada jo mateix, baixet, casi sense dir re, saps? Y m' aconsolava.

(La Mariona á estonas observa, neguitosa sempre, á Pere Mártir y Agata, sense poder sentir lo que diuhen.)

AGATA, de cop

Ay! Ara voldría aguantar á algú, á la Mariona... A algú pera ferlo adormir cantantli.

(Anant d' una banda á l' altre balansejant los brassos y cantant molt baixet com si fés adormir una criatura.)

PERE MARTIR

(Está llest: avuy es l' últim cop que veuré á la Mariona, y ab aquesta m' hi caso; y prou bojerías.)

AGATA

Tu estás tristot; y jo no vuy que ho estiguis.

PERE MARTIR

Sí qu' ho estich, y es perque t' estimo tant, tant, Agata, que no voldria qu' ho sapigués... ningú que t' estimo. (Per la Mariona.) AGATA

Y aixó ' posa trist? Donchs á mi 'm dona una alegria més regrossa! Y tant se m' endona que ho sápigan! Perque, qui m' ho havia de dir á mí que vindria un temps en que m' agradés tant ser al mon! Y aixó que ara 'l mon es més petit. Mira: está entre tu y jo: va d' aquí á aquí, y prou. (Va desde 'ls ulls d' ell als d' ella.)

PERE MARTIR

Sí, Agata, sí; y quan tu 't vas acostant y 'ns mirém aixís, el mon se va tornant encara més petit. (Acostantshi ell.) Y ves ahont es el mon y el cel y tot entre nosaltres... (Va á besarla á la boca.)

AGATA, apartantse.

No, aixó no! Y no hi tornis!

(Ella li pega á la boca ab una rosa que té á la má, rihent.)

MARIONA, adonántsen.

No escrich ni compto més jo!

CINQUENAS

Vaja, dona!

(Torna a seure Mariona al veure qu' ells s' han separat.)

PERE MARTIR

Sí, sí, Agata, sí, perdónam, que ja ho sé que tu no ets com las altras, ni jo ho vuy ser com era. (Ella mitj avergonyida va arrencant ab los llavis fullas de la rosa.) Que á mi, qui m' ho havia de dir, Agata, que prengués en sério moltas cosas! L' estimar á una dona! Perque jo avans no hi veya, com t' ho diré, sino vanitat en que coneguessin els meus amors, sabs? Y ja ho sentia á dir jo que s' estimava d' una altra manera que no era pas la meva, pero jo no ho creya. (Ella segueix esfullant la rosa tirantli ab los llavis las fullas á la cara.)

AGATA

Ves dihent, ves, que m' agrada més sentirte!

PERE MARTIR

Y que ho sé jo 'l que 't dich! Si m' he tornat de vell qu' era un nen petit, petit. Y tan cambiat estich que vuy cambiarho tot desde ara.

AGATA

El qué vols cambiar? El qué?

PERE MARTIR

Vuy ser un altre home; vuy poderte estimar á tu sola. Agata, estás disposada á tot pera ser la meva dona?

AGATA, estranyada.

Y si! A tot.

PERE MARTIR

En qui tens més confiansa al poble, pera que 't fassi de costat y 't defensi?

AGATA

En la Mariona.

PERE MARTIR

Oh, no, ella no: cap dona.

AGATA

El Baltasanet.

PERE MARTIR

Sí, el Baltasanet. (Al veure que la Mariona s' ha alsat.) Y ara separemnos. (Apartantse de l' Agata.) (Demá jo me 'n vaig del poble y ella vindrá ab el Baltasanet y 'ns casarém.) (En Cinquenas fa tornar á seure á la Mariona.)

AGATA, estranyada de qu' ell s' aparti.

Pero qué hi ha, Pere Mártir?

PERE MARTIR

Que demá... (Mirant á la Mariona y contenintse.)

No, no; ja ho sabrás demá mateix, Agata.

AGATA

Que t' has enfadat ab mí per... el petó potser?

PERE MARTIR

No, Agata, no.

AGATA

Es que si t' has enfadat, fésmel.

PERE MARTIR

Si no es aixó! Si t' estimo més encara!

AGATA

Es que si tu no me 'l fas te 'l faig jo á tu. Que tantas cansons! Vina!

(Agafantlo pel coll y rihent. La Mariona ho ha vist é hi va rapidament.)

MARIONA, furiosa

Agata! Agata!

PERE MARTIR, á Mariona ab despreci

Qué vols tu? Déixans estar á nosaltres.

AGATA, á la Mariona

Qué tens?

MARIONA, rabiosa

Oncle, treyeu al Pere Mártir de casa, qu' aixó no 's pot aguantar al devant nostre! CINQUENAS

Qué hi ha? Qué passa?

MARIONA

Qué aixó es un escándol! Y si algú vol qu' enrahoni... enrahonaré d' una vegada!

PERE MARTIR, enérgich per que calli

Mariona! Mariona!

AGATA, á la Mariona.

Pero qué tens?

CINQUENAS

Pero si tu has sigut la primera que has volgut que festejessin, y que ell vingués á casa nostra per l' Agata!

AGATA

Y jo me 'l estimo, sí, y ell m' estima á mí també.

PERE MARTIR

Calla, Agata.

MARIONA, á l' Agata.

Donchs ara no us heu d' estimar més! No us estimaréu més, no.

AGATA, á Pere Mártir.

Qué diu la Mariona?

CINQUENAS, á Mariona.

Y per qué, si ell s' hi vol casar ab ella? Per qué, veyam?

MARIONA

Perqu' ell no s' hi casará, no. Y tothom enrahona; y ell se 'n riu de vos y de mí com s' ha rigut de tantas altras! Y jo ho faig... per la pobra Agata!


AGATA

Pere Mártir?...

CINQUENAS

Oh, aixó sí que no ho passo!

PERE MARTIR

Deixéula dir á n' ella, Cinquenas.

CINQUENAS

Donchs veus? Hem de parlar de serio d' aquestas cosas tu y jo.

PERE MARTIR

Donchs sí que n' hem de parlar; y quan vulgueu.

CINQUENAS

Ara mateix.

PERE MARTIR.

Ara.

CINQUENAS, á las donas

Sortiu vosaltres.

AGATA, á Cinquenas

Jo me l' estimo, sentiu? y avans de renyirhi primer me 'n aniré ab ell.

CINQUENAS

Si jo ho vuy també, sí.

(L' Agata se 'n va per la primera porta de la dreta.)

MARIONA, á Pere Mártir

Qué li dirás al oncle?

PERE MARTIR, ab ironia

Vols que li diga que 'ns estimem tu y jo? MARIONA

No, que tot ho perdríam.

PERE MARTIR, ab despreci

Ves, vés!

MARIONA

Pero vindrás?

PERE MARTIR

Vindré. (Aixís me condempni! Per última vegada.)

(La Mariona se 'n ha anat rapidament per la segona porta de la dreta.)


ESCENA XI

PERE MARTIR y CINQUENAS

CINQUENAS

Bueno. Ara parlarém nosaltres.

PERE MARTIR

Aixó es lo que vuy. Y llástima que no puga dir tot lo que passa y tot lo que tinch á dintre.

CINQUENAS

Veurás: ab una cosa que 'm respongas ja 'n tindré prou jo. Quan te pensas casar ab l' Agata?

PERE MARTIR

Que quan m' ni penso casar?

CINQUENAS

Que quan t' hi casarás. PERE MARTIR

Demá si pogués; ara mateix.

CINQUENAS

Si pogués, si pogués.... Perque ella es pobre? Ja ho sabías al entrar á n' aquesta casa. Potser sí que tindrá rahó la Mariona, que t' has volgut embular de nosaltres.

PERE MARTIR

Mireu, Cinquenas; encara que no ho sembli, tinch bonas entranyas. Sempre qu' he deixat á una xicota ha sigut.... perqu' he vist clar qu' ella ja m' havia deixat á mí de primer. Y á totas las qu' he tractat d' una manera diferenta de l' Agata ha sigut per... perque s' ho mereixían; y la que volía seguir el festeig era per diferents motius, may per un afecte desinteressat... de cap mena d' interessos. Voleu qu' us ho digui tot? Donchs á cuantas he festejat á tantas he tingut mevas, ben mevas; sols á una no la he tinguda y es á l' Agata. Donchs ab aquesta m' hi casaré: per la memoria de la meva mare que m' hi casaré! No sé si no ha sigut meva perque ella no ho hauria volgut serho, que fins m' ofen tractantse de l' Agata pensar en aquestas cosas... Sols sé qu' avuy encare festejém igual que dos nens.

CINQUENAS

Veurás, no 't sé escoltar, perque te 'n vás d' una cosa al altre. Ab aixó, no fugis d' estudi, y al grá. Quan al poble 's deya qu' anavas per la Mariona, jo 'm vaig posar que no hi veya, perque 'ls diners meus, saps, no tenen de ser pera un perdut com tu. Ara, en quant á l' Agata, com que jo no hi tinch res que veure, perque prou faig en ferli de costat, ja es altre cosa; y per aixó t' he deixat entrar á casa á qu' os féssiu. Ara, t' ho diré ab franquesa, si t' hi casas jo diners n' hi dona ré; li donaré alguna roba qu' ha estat de la dona y algun llensol.....

PERE MARTIR, irónich.

No us dedineréu, home.

CINQUENAS

Es que si no t' hi casas totseguit aquí no hi tornas més. Ja ho saps ara.

PERE MARTIR

Es á dir que jo us faig un favor emportantme á l' Agata?

CINQUENAS

Ab franquesa, sí; perque si tu la deixavas, ab la mala fama que tens y ab alló de que té sanch d' heretje, l' hauriam de rosegar sempre.

PERE MARTIR

Donchs per tot demá quedará llest aquest assumpto á gust vostre y al meu. Ab aixó ja podeu comensar á donarme las gracias, y si ho sapiguessiu tot, encare me las donarías més complertas.

CINQUENAS

Que vols dir?

PERE MARTIR

Sols una cosa us demano: que d' aixó qu' hem parlat no' n digueu res á l' Agata, ni á la Mariona, ni á ningú, fins... fins que la cosa estiga feta. Tinch un altre assumpto qu' arreglar, y si se sabés avans d' hora que 'm caso, tal embull hi hauria, que potser fins ni 'm voldria la pobre Agata creyentse qu' ha servit... Vaja, prou. CINQUENAS

Tens de tancar de cop ab una altra dona, eh? May en farás net d' aquestas cosas!

PERE MARTIR

Donchs, sí, ab una altra dona. Mes jo us prometo qu' ho vaig á acabar aquesta nit de bonas en bonas, y si no pot ser, de cualsevol de las maneras.

CINQUENAS

Donchs, bueno; fins á demá, y, ja ho saps, li donaré algun passament de roba.

PERE MARTIR

Gracias. Guardéuho tot pera la Mariona.


ESCENA XII

AGATA, MARIONA, PERE MÁRTIR, CINQUENAS


AGATA, á Cinquenas

Qué diu 'l Pere Mártir?

CINQUENAS

Que tu li haurás posat las esmorrallas.

MARIONA, á Pere Mártir

Per l' amor de Deu no triguis!

PERE MARTIR, á Mariona

No trigaré. (Y quin fástich que 'm fás ara!)

(Sortint.) MARIONA, á Cinquenas

Qué us ha dit, veyám?

CINQUENAS

Que tot va bé. Bona nit.

MARIONA

Per quí va bé?

CINQUENAS

Ay, ay! Per l' Agata.

(Se 'n va per la porta de la esquerra.)


ESCENA XIII

AGATA y MARIONA

AGATA, complascuda

Es clar, per mi, y donchs?

MARIONA, ab gran emoció.

Donchs t' erras, ho veus? Donchs t' erras.

AGATA

Per qué m' erro, Mariona?

MARIONA

Déixam anar!

AGATA

Que no estás contenta de que me l' estimi tant al Pere Mártir? Y de que ell m' estimi á mi? MARIONA

Y ell t' estima a tú? Y com ho sabs que ell t' estima, veyám, com ho sabs?

AGATA

Perque m' ho ha dit; perque m' ho diu cent cops cada dia.

MARIONA, riu nerviosament.

Ximple!

AGATA

Mírat, va trigar molts dias á dirmho; y devegades semblava que li feya pena que jo l' estimés tant, y li sabés greu que la gent ho veyés que m' estimava. Si fins quan tu venías s' apartava de mí; y aixó que jo li deya que tu n' estavas contenta. Fins ahir que 'm va dir que volía rompre. . unas cadenas, per esser tot meu, sabs, tot meu. Ves si m' estima!

MARIONA

Donchs: mira no te 'l tens d' estimar més á n' aquest home!

AGATA

Mariona! Y per qué?

MARIONA, rabiosa

Perque jo no ho vuy que te l' estimis. Perque ell se 'n estima una altra, y á tú t' está enganyant; que ha jugat ab tú com ab una criatura.

AGATA, indignada.

Ell me diu que 'm vol á mí; y no hi ha ningú més dintre del seu pensament!

MARIONA

Mentida! Mentida! AGATA

Ningú més! Ningú més!

MARIONA

Si jo 't dich que t' enganya! Si jo la conech á l' altra com te conech á tú! Més qu' á tú!

AGATA

Donchs digali qu' es meu el Pere Mártir; que será 'l meu marit per tota la vida.

MARIONA

Qu' ell será 'l teu marit? Tórnamho á dir, aixís, cara á cara! (Agafantla pe 'l coll.)

AGATA

Mariona?!...

MARIONA

Primer ho diré tot jo! Primer!...

AGATA

Que te l' estimas tú potser?... (Ab rábia.) Mariona!

MARIONA, rihent per dissimular.

Jo al Pere Mártir? Jo? Per qui m' has prés á mí? Jo... lo qu' he volgut es avisarte pe 'l teu bé. Com que 'ls meus pares te van tenir com á filla... Per aixó t' ho deya.

AGATA

Sí, sí; y jo t' estimo com á germana gran á tú. Y á ells els hi dech la vida; y com que ells son morts te la dech á tú. Y estich prompte á sacrificartho tot, Mariona. (La Mariona va á parlar satisfeta.) Tot, menos el Pere Mártir, que no podría. MARIONA

No 'n parlém més d' aixó. Mírat, jo t' he volgut aconsellar, y tú t' ho has prés malament: fora.

AGATA

Mes, no estás enfadada ab mí? Veritat que no ho estás?

MARIONA

No, gens, gens.

AGATA

Donchs deixa que t' abrassi com quan eram petitas. (Li posa la má á la espatlla. La Mariona la deixa fer.) Bona nit y bon 'hora. Té. (Besantla.) Fesme un petó tú ara; de cor.

MARIONA, anantli á fer.

Y per qué nó?... (Retrocedint rabiosa.) No! No te 'l faig!

AGATA

Mariona?... Qué 't passa?...

MARIONA

Res, no tinch res! Déixam!

AGATA

Mariona!...

(Fuig la Mariona per la segona porta de la dreta. L' Agata la seguia, mes la Mariona ha tancat per dintre.) ESCENA XIV

AGATA, després MÓLLERA y RUFET y després CINQUENAS.

AGATA, després d' una pausa.

Deu meu! Qu' es aixó? Potser sí que la Mariona se l' estima! Aquesta malicia per mí, y aquest neguit... No, aixó no; si ella va ser la primera que 'm va parlar del Pere Mártir... Y 'ls primers dias me cridava quan ell venía... (Pausa.) Els primers dias sí, mentres ell no m' havía dit gran cosa; després no 'm cridava, y ell devegadas parlava ab ella tot baix, y callavan quan me veyan... Deu meu, quina angunia, Deu meu! Eh! Jo no vuy creure res d' aixó; pero vuy aclarirho tot. Y ara mateix, que jo no 'm dormiría aixís.

(Fa per anar cap al cuarto de la Mariona quan entra en Rufet y en Móllera y torna enrera.)

RUFET

No haguessis jugat tan fort.

MÓLLERA

Es que m' estava escoltant al Gregori; y total he perdut tres pessetas.

CINQUENAS

Encara sou per aquí? Lo que 's te que fer es anársen al llit tothom, que 's gasta massa oli.

(En Cinquenas ha anat á tancar la finestra y la porta forana enduyentse la clau d' aquesta. Mentrestant en Móllera butxaqueja.)

RUFET, al Cinquenas.

Es que aquest ha perdut tres pessetas.

CINQUENAS

Bueno, bueno, que las busqui. No eran pas mevas. Bona nit tothom: y á descansar que també li convé descansar al oli.

(Surt en Cinquenas per la esquerra.)

RUFET, á l' Agata

Sabs el Móllera? Ha perdut tres pessetas. (Ella no 'l sent.) Que ha perdut tres pessetas.

MÓLLERA

Si no t' escolta, home!

RUFET, apart á Móllera

Potser ja sap alguna cosa d' aixó que traman.

MÓLLERA, apart á Rufet

Y qui vols que li hagi dit? Si ella ho sapigués ja no hi hauría cas: y per aixó el Gregori no 'ns ha dit res á nosaltres; per por de que ho xerressim.

RUFET

Es que 'm sap greu per aquesta. Y, vaja, que ho hauriam de desbaratar.

MÓLLERA

Sí, xerra, y renyirás ab la Filomena. Jo li he promés á la Lluiseta que no diria res.

RUFET

Y per quí ho saben ellas? MÓLLERA

Pe 'ls seus germans, que hi serán á la saragata. Créume, anemsen al llit.

RUFET

Anemhi, donchs.

MÓLLERA, tot caminant

Es que sembla mentida d' aquesta!

RUFET

Espérat. Veurás: á mi una vegada 'm volian treure d' aquesta casa, y l' Agata s' hi va posar y, mírat, encare hi soch.

MÓLLERA

Y qué vols dir?

RUFET

Que no 'm puch aguantar més. (Cridantla) Agata. (No 'l sent) Agata! (Agafantla per un bras.)

AGATA

Qué hi há?

RUFET

Hi ha que.. Veurás, clar: que no 'l deixis entrar més de nit al Pere Mártir.

AGATA

De nit? No t' entench.

MÓLLERA, á Rufet enburlantsen

Pts! Anem al llit, anem.

RUFET

Que s' ha sapigut tot pe 'l poble; y com que 'l van veure l' altre nit qu' entrava per la finestra...

AGATA

Qu' entrava per la finestra? Qui? RUFET

Vaja, donchs! El teu xicot.

MÓLLERA

El Pere Mártir.

AGATA

Mentida! Aixó es que 'm volen mal! Mentida!

RUFET, á Móllera

Veus com ens han enganyat aquellas?

AGATA

Qui es qu' ho fa corre? Quí?

MÓLLERA

Veurás: ho han escampat la Catarina y 'l Gregori; qu' ell el va veure com s' hi enfilava. Ho saps? Y, mirat, pera aquesta nit tenen... que volen moure un escándol pera pérdret á tu y á n' ell.

AGATA

Pera pérdrens?

RUFET

Sí, sí. Sembla que no 'ns vulgas entendre!

AGATA

Si 'm crech qu' ho estich somiant aixó que 'm diheu! Ba, ba, es que vosaltres heu begut massa aquest vespre.

RUFET

Ara 'ns diu borratxos!

MÓLLERA

Nosaltres serém borratxos, pero tu...

RUFET

Calla, home! AGATA

(Ay pobre de mí! Si fos veritat qu' ell entrava en aquesta casa jo voldria morirme!)

(Mentrestant los altres disputavan.)

MÓLLERA, á Agata

Com que l' han vist!

RUFET, ídem.

Si l' han vist!


ESCENA XV

AGATA, RUFET, MÓLLERA, y MARIONA, desde la porta del seu cuarto

MARIONA

Que no us en aneu al llit encare?

AGATA

(La Mariona! No la vuy veure, no la vuy veure!)

(Fuig per la primera porta de la dreta.)

RUFET, á Móllera pe 'l plor d' Agata.

Tu 'n tens la culpa, ximple!

MÓLLERA

Tu qu' has comensat, embustero!

MARIONA

Aneu al llit desseguida! (Avansant á la escena.)

MÓLLERA, á Rufet

Y ja n' estich tip de sentirme dir ximple. RUFET, á Móllera.

Com jo embustero. Y si tens rábia perque has perdut...

MÓLLERA

Qué n' has de fer?

RUFET

Y tu?

(Han sortit per la porta de la esquerra disputant.)

MARIONA

(Gracias á Deu! Tots fora! (Treu la balda de la finestra.) La finestra ajustada. Ja está. Y ara que vinga.)

(S' entorna al seu cuarto, enduyentse 'l llum y ajustant la porta.)


ESCENA XVI

AGATA, després PERE MÁRTIR. La escena ha quedat fosca. L' Agata sortirá del seu cuarto una estona després que se 'n hagi anat la Mariona.

AGATA

(No ho crech; y no sé qué ho fá que 'm xuclan cap á aquesta sala. (Pausa.) Té, si dorm tothom aquí, y no més jo estich neguitosa y tremolant! Ba, ba, 'l veuré demá y li diré quina ha sigut la meva angunia. (Va cap al seu cuarto: de cop s' atura y 's gira á mirar cap á la finestra.) Perque m' ho han dit aquells, que no puch treure els ulls de la finestra! (Se 'n hi vá.) Ah! No está tancada! Com ha sigut aixó? (L' obra y treu 'l cap fora retrocedint després.) Hi ha un home abaix! Quin espant! (Torna á la finestra) Tancaré: sí; tancada. (Ha tancat: per una escletxa escolta.) Pujan! Oh! (Pausa.) Donchs que pujin, qu' entrin! (Obra la finestra.) Té, té; ja está, oberta. (Retrocedeix tambalejant.) Deu meu! Deu meu! (Va entrant Pere Mártir.) Y ha sigut veritat!)

(Un lleuger soroll que fa l' Agata serveix de guía á en Pere Mártir pera acostarshi, després d' haver ajustat la finestra.)

PERE MARTIR, á Agata.

Ja estarás contenta: ja 'm tens aquí, Mariona.

AGATA, ab un crit ofegat.

Ah! Mariona!

PERE MARTIR

Quí? Quí ets tu?

AGATA, sense cridar.

Has vingut per la Mariona! Y m' has enganyat á mi!

PERE MARTIR

Agata! Cóm te trobas aquí?

AGATA

Y cóm t' hi trobas tu?

PERE MARTIR

Agata?

AGATA, alsant més la veu.

Cóm? Digas: que 'm sembla que no ho ets tu, ni jo soch jo mateixa! PERE MARTIR

Calla, no cridis!

AGATA

Si jo vuy que ho senti tothom y que 't vegin, perque 't conegan!

PERE MARTIR

No, que 't perts!

AGATA

Res me fa pérdrem, si ja ho he perdut tot ara! (Cridant.) Mariona!

(Lo crit ha sigut mtij ofegat perque Pere Mártir li ha tapat la boca ab la má.)

PERE MARTIR

No, que jo t' estimo!

AGATA

Apártat, lladre!


ESCENA XVII

AGATA, MARIONA, PERE MARTIR.


MARIONA

Pere Mártir. (Avansant cap al mitj.)

PERE MARTIR

Agata, la Mariona! AGATA

Ja la tens aquí! (A ella.) Mariona! Mariona!

(Rihent sarcástich.)

MARIONA

Quí ets?

AGATA

Jo, que te l' entrego al Pere Mártir!

MARIONA

L' Agata!

AGATA

Té, prenlo, es aquí, aquí. 'l teu tracte, 'l teu home!

PERE MARTIR

Agata!

AGATA

Au, abrással y endútel! (Rihent.) Bona parella á fe de Deu, bona parella! La guilla ab el guillot y de nit! A jeure! A jeure!

(L' Agata ha llensat al Pere Mártir cap á la Mariona.)

PERE MARTIR

Agata, tu no sabs!... (Riu l' Agata.)

MARIONA

La tafanera! La desvergonyida!

PERE MARTIR, á Mariona.

Calla tú! (Riu Agata.)

MARIONA

Y per qué 's te de ficar ab nosaltres ella?!

PERE MARTIR, á Mariona.

Que callis! AGATA

La desvergonyida jo! Y m' ho diu una bagassa, una perduda!

MARIONA

Y tu 't morts de rábia perque ell me vol á mí; y á tu ni per bagassa t' ha volgut! Y jo me 'n alabo devant teu de que es meu, no més que meu el Pere Mártir!

AGATA, cridant.

Oh! Llum! Porteu llum, que li vuy veure la cara á aquesta dona!

PERE MARTIR

Agata, per Deu!

AGATA

No 'n tens de Deu tu!

PERE MARTIR

Mariona, al teu cuarto!

MARIONA

Y ella ab tu aquí?!

PERE MARTIR

Estém perduts! Ens han sentit! Anéusen dintre! Anéusen!

MARIONA, al Pere Mártir.

Ves! Fuig! (En Pere Mártir va cap á la finestra.)

AGATA, rihent nerviosametn.

Ara té por el valent! Llum, llum aquí!

(En Pere Mártir ha obert la finestra, vejentse resplandor d' atxas al esterior y sentintse crits y forta esquellotada.)

PERE MARTIR

Rehira de Deu! ESCENA XVIII

AGATA, MARIONA, CINQUENAS, RUFET, MOLLERA. Al acte que es á la finestra en Pere Mártir per la porta de la esquerra compareixen Cinquenas, Rufet y Móllera. L' un ab un llum encés.


CINQUENAS

Qué es aixó?

MARIONA

Oh, l' oncle!

CINQUENAS, vejentlo fugir.

El Pere Mártir!

RUFET

Era á aquí dintre!

CINQUENAS

Oh! Agata?

AGATA

Venía per la Mariona!

MARIONA

Venía per tú!

CINQUENAS

Agata!

AGATA

No, per ella! Per ella!

MARIONA

Per tú! Per tú! AGATA

Lladre, mala dona!

(Volguentse tirar á sobre de la Mariona. La contenen Rufet y Móllera.)

MARIONA, la conté Cinquenas.

Tú, tú ets la lladre! La lladre!

AGATA

Oh, deixéume que la faré á trossos!

MARIONA

Jo á tú! Jo á tú!

AGATA

Deixéume! Deixéume!

(Lo final té de ser rapit. Pere Mártir acaba de desaparéixer. La gatzara esterior segueix fins que ha caygut lo


TELÓ.