La filla del mar - Acte Segon
Sala de la casa d' en Cinquenas. Al tons una finestra á la dreta y una porta á la esquerra á la banda exterior de la porta s' hi veurá 'l replá de la escala que se suposa que devalla per la fatxada de la casa. A la dreta de la escena hi haurá duas portas que estarán sempre ajustadas. A la esquerra hi haurá una porta. Es al vespres; veyentse una llumanera ab un sol broch encés demunt de la taula que estará á la banda dreta de la escena
RUFET
Oh, y que no'ns agafa son, no, 'l dissapte. Sino que jo a ho sé 'l qué ho fa.
MÓLLERA
Dígaho si ho sabs.
RUFET
Donchs ho fa que 'ls dissaptes ens dalím per anar á la taberna.
MÓLLERA
Veyám, déixamho rumiar. (Queda pensatiu.)
RUFET
Com que l' amo no 'ns hi deixa anar las altras vetllas, perque diu que l' endemá ningú 'ns treu del llit, tenim una fal-lera per anarhi!
MÓLLERA
No 'n pot ser d' altre; tu l' has endevinada.
RUFET
Anémhi, donchs.
MÓLLERA
Anémhi.
RUFET, MÓLLERA, CATARINA y GREGORI. Venen de la porta del fons.
CATARINA
Que ja heu sopat, minyons? RUFET
No fa gayre que 'ns en deixém.
GREGORI
Y el Cinquenas, que no surt?
MÓLLERA
Vaig á dirli que 'l demaneu.
(Surt Móllera per la porta de la esquerra.)
CATARINA
Rufet, qué tal, qué tal l' Agata?
RUFET
Encare es á pescar avuy.
CATARINA
No, si vuy dir qué tal ab el Pere Mártir.
RUFET
El Pere Mártir vé cada dia.
CATARINA
Sabs qu' es estrany que 'l Cinquenas el deixi festejar ab l' Agata fins á dintre d' aquesta casa?
RUFET
Sí que ho sé. Ho fa, que diu la Mariona, perque vol comprar un llaut al Cinquenas el Pere Mártir, y 'l Cinquenas no li fa res de l' Agata, y ab l' esqué de l' Agata 'l Cinquenas vol treure un bon preu del llaut, y ab la escusa del llaut festeja el Pere Mártir á l' Agata y enllepoleix al Cinquenas. Y el Cinquenas y el llaut...
CATARINA, amohinada.
Prou, prou!
GREGORI
Donchs jo encare no ho entench. MÓLLERA, tornant.
Diu que trigará á sortir, qu' are paheix el sopar; y que si voleu tornar després...
GREGORI
Qué fem, tu?
CATARINA
Ara ja som aquí: ens esperarém. Que no hi ha la Mariona?
MÓLLERA
Ja li he dit, ja, que hi érau, y m' ha fet per resposta que bueno.
CATARINA
Es més repelosa aquesta!
GREGORI
A mi sí que!...
RUFET
Donch nosaltres ens en aném.
CATARINA
Esperéuse, homes. Au, Gregori, pregúntalshi alló que 'm deyas.
GREGORI
Si no deya res, jo.
CATARINA
Sí, home: que com anava aixó del festeig de l' Agata y del Pere Mártir.
MÓLLERA
Ah, sí. Va d' alló més be. Oy, tu?
RUFET
Mírat, ell li tira floretas; ella s' hi fa uns panxons de riure!... Y, mírat, festejan. Aném, Móllera? CATARINA
Aneu, aneu.
MÓLLERA
Bueno, donchs... (Van á sortir)
CATARINA
Ah, escolteu? Que fa gayre temps per vosaltres que va comensar el festeig?
RUFET
El meu ab la...?
MÓLLERA
El de jo ab la Lluiseta?
CATARINA
El del Pere Mártir ab ella, ximples.
RUFET
Ah! La gent conta que del dia que van dir la missa de l' Agata.
CATARINA
Sents? Fa quinze dias.
GREGORI, indiferent.
Bueno, quinze.
CATARINA
Es que tu deyas qu' era més fresch.
GREGORI
Jo qu' era més fresch?
RUFET
Sino que ab aquest judiquém que fa més temps, y que á la cuenta s' ho callavan, els trutxas.
CATARINA
Y per qué us ho penseu? RUFET
Perque la Mariona ho sab de cert.
MÓLLERA
Si: perque 'l Pere Mártir feya temps que li deya d' amagat á la Mariona que li fes de bo ab l' Agata. Com que l' Agata era tan esquerpa en aixó del festeig, que nosaltres ens havíam pensat que las heretjes no 'n sabían d' enamorarse... Oy, tu?
RUFET
Bueno, sí: pero aixó d' heretje ja ho sabs que 'l Pere Mártir ens ha privat de que li diguessim may més.
CATARINA
Y qui es ell per privarnosho?
GREGORI
Es que l' Agata ara ja no es heretje.
CATARINA, cremada
Ho té á la sanch.
MÓLLERA, a Rufet
Ah! (Volent dir qu' aixó es cert.)
GREGORI, a Catarina
Y á tu qué 't fa?
RUFET, a Móllera.
Donchs vesla dihent aqueixa paraulota y tornarás á rebre.
GREGORI, rihent.
Que t' ha pegat el Pere Mártir?
CATARINA
Oh, es molt estrany ell, que tan aviat estima com aburreix. MÓLLERA
Be, pegarme, pegarme no més ho ha fet una vegada.
RUFET
Bueno; adeussiau.
CATARINA
Escolteu!
MÓLLERA
Es que 'ns esperan; que aném á fer la morra á la taberna. (Se 'n van Rufet y Móllera)
GREGORI, á la Catarina que 'ls seguia.
Pero déixals estar!
CATARINA
Jo ho feya per tu; perque obrissis els ulls.
GREGORI
Y de qué 'ls haig d' obrir els ulls jo?
CATARINA
D' aixó: de que va per enganyar á n' aqueixa infelissa xicota, si ja no l' ha enganyada.
GREGORI
Y tu qué n' has de fer, veyám? CATARINA
Res jo: sino... sino que com avans tothom se creya qu' anava per la Mariona... Ja hi debia anar per ella, qu' aixó ningú m' ho treu á mí, sino que la Mariona es més aixerida y 's va saber esquivar el brumerot. Mes aqueixa desemparada, com que ningú may li havia dit paraula, hi ha caygut de cuatre potas, la bestia.
GREGORI
Jo 'l que voldria es que 'l Cinquenas ens abaixés el preu del arrendament, que 'n paguém massa d' aqueixa barcota.
CATARINA
Es clar que 'ns l' hauría d' abaixar. Y sobretot ara que li minvarán els gastos de casa, al home.
GREGORI
Quins gastos?
CATARINA
Oh, treyentse del costat á l' Agata. (Irónica.) Perque, veurás, casantse ab el Pere Mártir...
GREGORI, rihent bondadós.
Mireu que n' hi ha un feix d' aqueta Catarina! Te planto una patacada si hi tornas.
CATARINA, rihent.
Sí que fa riure, sí. Veus? Ja estich contenta perque estás alegre. Y ben mirat ja tens rahó, ja, que soch cansonera havéntmelas d' aquesta mossa. Si tinguessim fills... Ara, qué vols que fassi jo? Mira!...
GREGORI, ab pena.
Es clar, que si 'n tinguessim... Pero veurás... (Bondadós.) Ja m' agrada, ja, que siguis ben palatreca. CATARINA, rihent carinyosa.
Veus?... No m' ho diguis palatreca, que m' enfadarías.
GREGORI
Ah, que n' estarías de contenta si sapiguessis una cosa!
CATARINA
Quina?
GREGORI
Fa dias que pensava: si li dirás, si no li dirás á la Catarina... Ara m' has dit aixó dels fills y m' has trencat el cor. Au, endevina endevinalla.
CATARINA
Dígala, corre, maco!
GREGORI
Es... d' aquesta casa.
CATARINA
De l' Agata?
GREGORI
Sí.
CATARINA
Va, que 'm neguitejo, que 'm neguitejo!
GREGORI
Veurás, en vuy estar segur, esperat.
(Corre á aguaytar per la finestra.)
CATARINA
Qué vols fer, veyám? Qu' estás mirant?
GREGORI, tornant á la Catarina.
Ara sí que ho sé ben de cert: no costa res. Y ho juraría. CATARINA
El qué jurarías?
GREGORI
Y sembla mentida, perque si l' atrapavan!... Veurás... (S' atura perque ve gent.)
GREGORI, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, y altres xicotas. Venen totas per la porta del fons.
LLUISETA
Bona nit y bon'hora.
CATARINA, á Gregori
Digas, digas (Portantlo á un costat)
FILOMENA
Bona nit. (Las noyas s' acollan al fons.)
GREGORI, á Catarina
Quan se 'n vagin aquestas.
(Riu de la seva impaciencia.)
CATARINA, á Gregori, cremada.
No 'm fassis patir aixís, home!
GREGORI, á Catarina
Y qué m' agrada que pateixis per tafanera? CATARINA, á Gregori
Donchs ja ho sé. Que de nit el Pere Mártir entra per la finestra.
GREGORI, á Catarina
Com ho has sapigut?
CATARINA, á Gregori
Perque ell es aixis; y l' Agata... es com totas.
(Queda asseguda molt capficada.)
LLUISETA, á Gregori
Donchs que no 'ns pagan la setmanada avuy?
GREGORI
Diu que té feyna el Cinquenas.
FILOMENA
Si nosaltres anem tart á cusir ens renya 'l Cinquenas, y ara es ell qui fa tart á pagar, ves.
GREGORI
Be, dona, no vé d' aquí.
LLUISETA
Catarina, que passeu comptes?
CATARINA
Sí que 'n passava, sí. (Apartantla.) Gregori! (Aquest no la sent, ella 'l fa seguir agafantlo per un bras.) Y com ho has sapigut tu, veyam?
GREGORI
El qué?
CATARINA
Aixó, de la finestra.
GREGORI
Veus? Ja no t' ho acabarás. Per aixó no volia dirtho. CATARINA
Be, digas, digas.
GREGORI
Perque una nit que va entrar un vent fort de mar, me vaig llevar pera arrambar la barca: hi havía molts núvols, y no sé com me vá acudir de mirar á aquesta casa; donchs en aquell punt vaig veure que 's ficava per aquesta finestra un home.
CATARINA
Ell, era éll. Y quan va ser aixó?
GREGORI
Veurás: fá... fá...
CATARINA, impacient.
Veus com es un perdut aquest home?
GREGORI
Aixó ho sap tothom.
CATARINA
Y ella una altra perduda.
GREGORI
D' ella sí que no m' ho pensava.
CATARINA
Deu te fassa bó!
GREGORI
Y ara á callarho, eh?
CATARINA
Es á dir que jo tindré de fer de cobertora, com tu has fet?
GREGORI
Aixó may; y jo tampoch n' estava cert, perque 'm semblava que no s' hi podía arribar á la finestra. Ara sí, qu' he vist unas esquerdas á las pedras...
CATARINA
Escarmentemlos á n' aquestos pocas vergonyas, nosaltres?
GREGORI
Just, diguemho al Cinquenas?
CATARINA
No, que ell no 'ns creuría. Farem una altre cosa, que ja la tinch pensada.
(Mentres tant totas las altras donas han estat parlant entre ellas al fons de la escena.)
LLUISETA, acostantse á la Catarina.
Y si 'l cridessim, Catarina?
CATARINA, apartántsen ab violencia
Cridéulo, ó feu lo qu' us donga la gana.
FILOMENA
Gregori, qué té la Catarina?
GREGORI
Ella s' ho sap.
CATARINA, rihent
Qué voleu que tinga? Que m' he tornat pescadora; y 'm sembla que fá nit pera pescar á la encesa.
GREGORI, mirant per la finestra.
Ara vé 'l pare; se ve qu' avuy no hi há feyna.
CATARINA
(Ah, si 'l Pere Mártir hi vé aquesta nit! Pitjor será pera ella!) (Rihent nerviosa.) (Ara á que m' ajudi 'l Gregori.)
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, GREGORI, BALTASANET, y altres homes y donas.
BALTASANET
Que Deu vos donga una santa nit, y sant Miquel gloriós ens guardi á tots de caure en mals averanys, y 'ns deslliuri de las temptacions del dimoni.
CATARINA
Y de ningú més que dels dimonis, sogre?
BALTASANET
Es que, veurás, nora, dihent del dimoni ja hi vá tot, sach y peras. M' entens? Perque dihent dimonis es com si diguessim donas y tot. (Las donas se esvolotan.) Sí, sí, donas, donas.
FILOMENA
Donchs y la vostra muller qu' era?
BALTASANET
Alto 'l rem, alto. No me la toqueu á la meva pobrissona, qu' es al cel á la vora dels ángels.
(Han entrat alguns homes.)
GREGORI
Donchs que no haveu sortit ab la barca, pare?
BALTASANET
Com que fá un temps de revés, que ja ho he dit á l' Agata... Sino qu' ella sempre s' estaria al mar. LLUISETA
Oh, ara li agrada més la terra.
BALTASANET
Donchs t' has errat, veus? Perque de totas las passadas s' ha entossudit en plantar vela, y mar endins se 'n ha anat ab el Pau i el Vímat, que passarán una nit!...
CATARINA
No la passarán, perque l' Agata voldrá tornar á terra aviat. Oy, Gregori?
GREGORI
Sí que m' ho penso. Sino que tu 't callas.
FILOMENA
Sabeu que l' Agata d' ensá que festeja al Pere Mártir presum d' alló més? Jo 'm penso qu' ara 's renta y 's clenxina un cop cada dia. Si fins enjega unas canturias!...
LLUISETA
Aixó d' enramarse 'l cap diuhen que vé de la seva terra.
CATARINA
Ho deu tenir á la sanch, com altras cosas.
BALTASANET
No se 'n parla d' aixó aquí ni enlloch; que ja us ho vaig dir, que la pobreta era com... com tu.
(Per la Catarina que s' avergonyeix.)
GREGORI, cremat
Com la Catarina, nó.
BALTASANET
Y per qué no, veyam, per qué? Que ja estich cansat de sentir murmuracions contra d' aquesta bona xicota! LLUISETA
Donchs perque festeja al Pere Mártir.
FILOMENA
Es clar, aixó. (Totas ho dihuen.)
CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, GREGORI, BALTASANET, altres homes y donas y MARIONA que vé de la esquerra.
MARIONA
Diu l' oncle que no crideu, que s' amohina.
LLUISETA
Es el Baltasanet que 'ns renyava.
BALTASANET
Vosaltres, que sempre sou las mateixas; que quan vos pensavau que 'l Pere Mártir festejava á la Mariona també la bescantavau com ara á l' Agata.
MARIONA
Aixó vol dir que á totas las hi agradaría que las festejés el Pere Mártir.
BALTASANET
Angela; aixó es enveja.
LLUISETA
Ni que me 'l donessen cobert d' or á mí! FILOMENA
Jo de primer me quedaría per vestir sants!
MARIONA
No cal que us escarrasseu, que no hi pensa ab vosaltras.
LLUISETA
Ni ab tu, ves!
MARIONA, rihent.
Ni ab mí, just. Y ahont es ara l' Agata, Baltasanet?
BALTASANET
A la pesquera.
CATARINA
Ja vindra desseguida, ja; no t' amohinis.
LLUISETA
Potser també hi ha anat el Pere Mártir com aquell dia.
CATARINA
No hi ha anat, perque 'l Gregori no vol que hi vagi; y perque tothom hi fa mals papers en aquesta mena de festejos. (Totas ho aproban.)
BALTASANET
Sabeu que totas... totas sou unas malas llenguas? Y la Catarina la primera.
CATARINA
Jo?
BALTASANET
Qué hi teniu que dir del festeig d' aquestos xicots, qué? (Ellas s' enriuhen menos la Mariona.) CATARINA
Donchs moltas cosas, y ben lletjas, vaja, ja que 'm diheu mala llengua.
MARIONA
(Qué voldrá dir aquesta?)
BALTASANET
Veus, aixís, dihent las cosas sense dirlas se las pert á las minyonas. (Riuhen.) Y aixó es pecat mortal.
MARIONA, á Gregori perque riu la Catarina
Be, qué vol dir la Catarina?
CATARINA, á Mariona
Quan arribi l' hora de saberse, tot se sabrá.
MARIONA, gelosa
Parla ara, dona.
BALTASANET, cremat.
Sí, ara. Mala negada!... Si no enrahona ne faré una jo!
GREGORI, á Baltasanet.
No, pare, qu' ella té rahó, vaja.
MARIONA, gelosa.
Donchs ara m' hi fico jo, y dich qu' ets una embustera.
CATARINA
Jo embustera, jo?
LLUISETA, á Catarina
Digas (Als altres.) Que diga!
(En Gregori tracta de contenir á Catarina.)
MARIONA
Sí, una embustera, perque 'l Pere Mártir la estima... de per riure á l' Agata.
CATARINA
Donchs ara ho sabréu tots: el Pere Mártir...
GREGORI
Catarina, de cap manera!
CATARINA, apartantlo.
El Pere Mártir...
AGATA, MARIONA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI y altres homes y donas. En lo moment que s' anava á explicar la Catarina se sent al lluny lo cant de l' Agata que 's va acostant. L' Agata cantará barrejantse sa veu ab la dels que parlan en la escena.
AGATA, cantant.
«Qe li donarém — á la pastoreta, — que li donarém — per aná á ballar. — Jo li donaría — una caputxeta, — y á la montanyeta — la faría anar. — A la montanyeta — no neva ni plou, — y á la terra plana — tot lo vent ho mou.»
BALTASANET, fent callar á Catarina.
L' Agata!
MARIONA, á Catarina.
Digas, vaja, digas! FILOMENA
Que torna!
GREGORI, á Catarina
No! Que ja es aquí!
CATARINA
Si ja ho he dit jo que aviat tornaría!
BALTASANET
Tot s' ha acabat. Un' altra conversa.
LLUISETA
Ara que ho anavam á saber! Malviatje!
FILOMENA
Y quin cantar de contenta!
MARIONA
(Canta, canta fins que 't reventis cantant! Y s' ho ha arribat a creure qu'era seu el Pere Mártir, la bestiassa!)
BALTASANET
Y ara tothom bona cara, eh? Sentiu? Bona cara, perque...
(Calla perque entra l' Agata ab una panera de peix. Porta flors al cap y al pit.)
AGATA, que ha seguit cantant.
«Sota l' ombreta, — l'ombreta, l' ombrí» (Ara entra.) Bona nit. (Seguint cantant.) «Flors y violas — y romaní.»
(Tot cantant ha desaparegut per la porta de la esquerra.)
BALTASANET
Y que trempada, oy? CATARINA
Es clar que sí. (Las noyas riuhen.)
BALTASANET
Sols de mirarla á la cara ja 'm trobo més jove.
AGATA, tornant.
He anat á deixar la panera. Qué feu aquí tanta gent?
LLUISETA
Venim á cobrar nosaltres.
(L' Agata, que ha seguit cantant entre dents, no la escolta.)
BALTASANET
Sabs, Agata, que 't trobo molt cambiada fa alguns dias?
AGATA, molt alegra.
Per be ó per mal?
BALTASANET
Per be, dona, per be.
AGATA
Ah, sí. D'ensá del dia en que m' estimo al Pere Mártir. Heu sentit aquesta cansó que cantava? Ell me l' ha ensenyada: diu que no l' havía cantada més de desde qu' era remenut, quan tenía mare; y que jo li feya pensar en sa mare. Escóltala, Mariona; veurás qu'es bonica.
MARIONA
Ay, ves; no m' agradan cansons de la velluria.
AGATA
Vos, Catarina.
CATARINA
Fa temps que la conech jo. BALTASANET
A mí, á mí, corre.
AGATA, bromejant.
Veritat, Baltasanet que no li teniu gayre gelosía al Pere Mártir?
BALTASANET, rihent.
Gelosía... jo?
AGATA
Com que 'ns teníam de casar jo y vos, sabeu?
(En Baltasanet riu.)
CATARINA
Be, ja hi seréu á temps, sogre, quan la deixi el Pere Mártir. (Totas riuhen.)
AGATA
Quan me deixi á mí ell?
MARIONA
Sí, sí; y més val que t' hi vagis fent, pera quan arribi.
AGATA
Es que no 'm deixará may á mí el Pere Mártir! (Se n' hi emburlan.) May! (Cremantse. Riallas.) May!
MARIONA, sense poderse contenir.
Y per que no 't deixará may á tu? Veyám, per qué?
AGATA
Ay, ay, perque m' estima de bo de bo! Perque jo me l' estimo, que no sé fins ahont me l' estimo; y perque si 'm deixava jo no ho podría resistir, y Nostre Senyor el mataría.
MARIONA, ab despit.
Be, sí. CATARINA
Es á dir, Agata, que si 't deixava per altre y se n' enreya de tu Nostre Senyor el mataría? Y cóm ho sabs que Nostre Senyor ho faría?
AGATA
Perque 'l mataría jo. Y, mírat, matantlo jo!... (Cantant baix.) «Que li donarém — á la pastoreta...»
BALTASANET
Calla, calla, qu' estás dihent disbarats.
CATARINA
Qué sab ella, qué sab ella!
AGATA, á Baltasanet.
Donchs per qué 'm volen fer patir aquestas! Mariona, veritat que m' estima 'l Pere Mártir més que tot lo del mon, veritat?
MARIONA, dissimulant, gelosa.
Si t' ho diu ell... será veritat.
GREGORI, incitat per Catarina.
Y veyám, veyám, quan vos caseu?
AGATA
No 'm parlém d' aixó nosaltres.
LLUISETA
Oh casar, casar!... Passan alts.
GREGORI
Es que us hauríau de casar, perque hi ha cosas...
BALTASANET
Veus, en aixó te rahó 'l Gregori. Trovo que us hauriau de casar. Vos estimeu: donchs llestos. AGATA
Es á dir, que trobeu que 'ns hem de casar desseguida, vos?
BALTASANET
Y sí!
AGATA, ab naturalitat.
Bueno: ens casarem desseguida. (Tothom, menos la Mariona, riu; l' Agata també.) Sí, sí; desseguida.
MARIONA
Que no ho veus, ximpleta, que se t' enburlan!
AGATA, parant en sech de riure.
Que se m' enburlan?...
LLUISETA, irónica.
Vaja, per molts anys.
AGATA
Ala, fastigosa!
FILOMENA, á l' Agata.
Digas, ab vida vostra.
AGATA
Deixéume! Tant contenta que venia jo y m' han posat... que ploraría!
CATARINA, que disputava ab Baltasanet.
Y que no ho veyeu qu' está fent el bon Jesús d' aquesta xicota?
BALTASANET
Agata, m' ho contarás tot; y veyám com váreu comensar ab el Pere Mártir.
AGATA
Comensar... comensar... Ves qui ho sab aixó! Que ho sabeu vos quan ens trovém á la barca y per tot es nit fosca en quin punt se comensa á fer dia? Agafeulo aquell punt! Donchs allavors ens vam comensar á estimar, y quan ens en vam adonar ja s' havia fet dia y 'l sol era enlayre. (A las noyas.) Que no us ha passat aixó á vosaltres? Eh? Jo 'l que sé es que 'm sembla quan es aprop meu 'l Pere Mártir, que no es aquell Pere Mártir que vosaltres coneixeu. Cá! Si vosaltres no més coneixiau 'l roser y jo conech las rosas! Y, vaja, que ell no se 'n havía estimat á cap altre: com que jo soch la primera. (Se n' hi enriuhen. Ella segueix rabiosa.) Y ell no m' enganya; y ell á mí no 'm diu cap mentida. Y ara no 'm faréu plorar, no: qu' estich contenta, contenta! Rabieu vosaltres, rabieu, que jo soch ditxosa! (Cantant.) «Que li donarém á la pastoreta ... que li donarém per aná á ballar, etc.»
(Se n' ha anat rápidament per la primera porta de la dreta, cantant.)
GREGORI
Jo no sé com ho fá que las engresca aquest home!
CATARINA
Oh, y el que dura després, quan ell las deixa!
BALTASANET
S' hi te de posar remey, perque ella hi está boja. Donchs com vos ho preneu, Mariona?
MARIONA
Veyeu com m' ho prench: que 's te d' acabar aixó, que ja es massa.
CATARINA, MARIONA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI, altre gent y CINQUENAS, que vé de la esquerra.
CINQUENAS
D' aquí endevant, minyonas, y vosaltres, xicotas, cobraréu 'l diumenge al matí, perque acabat de sopar no m' agrada rebre cap disgust.
LLUISETA
Ay, ay, ves!
FILOMENA, á Lluiseta.
Calla, dona.
CINQUENAS
Porta 'l calaixó, Mariona.
(Surt Mariona per la esquerra.)
GREGORI
Es que nosaltres ab el pare no venim á cobrar, que venim á pagar l' arrendament de la barca.
CINQUENAS
Bueno: pera cobrar totas las horas son bonas.
BALTASANET
Sino que voldríam que 'ns ho rebaixessis. CINQUENAS
Pagueu igual que li pagáveu al pare; y si jo us ho rebaixés el pare quedaría malament.
GREGORI
Es que...
CINQUENAS
Fora, fora.
(En Baltasanet y en Gregori están vora de una taula ab en Cinquenas contant diners.)
CATARINA, apart á las noyas.
Veuréu, noyas, avuy ens revenjarém totas del Pere Mártir.
LLUISETA
Sí? Alsa.
CATARINA
Digueu, en sortint, als vostres germans que s' arribin á casa ab tota la colla.
FILOMENA
Y qué farán?
(Torna Mariona ab un calaixó d' escriptori ab diners y 'l porta al Cinquenas.)
CATARINA, perque no s' enteri Mariona.
Ja ho sabreu á fora.
CINQUENAS
Qui vol cobrar la setmanada?
(Fent saltar los diners al calaixó.)
LLUISETA Y ALTRES
Nosaltres. Nosaltres.
(En Baltasanet, va ficantse á la bossa 'ls diners que li
han sobrat. En Gregori se 'n va á parlar ab la Catarina.)
CINQUENAS, á Mariona.
Dónalshi á cada una tres pessetas y mitja.
FILOMENA
Ens haurian de pujar d' un ral, ves!
CINQUENAS
La teva mare no més guanyava tres pessetas, y tenía mes anys que tu.
(Va pagant la Mariona y en Cinquenas l' ajuda.)
GREGORI, á Catarina.
Ja ho has sentit; l' arrendament igual.
CATARINA
Ja veurás aquesta nit quina rábia en Cinquenas!
GREGORI
Rábia? Per qué?
CATARINA
Tu ho has de fer ab el jovent del poble.
GREGORI
Aixó del Pere Mártir?
CATARINA
Y donchs!
GREGORI
Fuig, fuig!
CATARINA
Si fins á mi 'm va dir unas cosas l' altra tarde!...
GREGORI
Ah, sí! Ja veurás jo aquesta nit!
MARIONA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, CINQUENAS, GREGORI altre gent y PERE MARTIR que ve de fora.
CATARINA, á Gregori.
Míratel. (Per lo Pere Mártir.)
PERE MARTIR
Alto á la justicia! Jo copo la banca!
CINQUENAS
Ah! M' has espantat, á fé.
GREGORI, á Catarina que 'l conté.
Es que li vuy inflar las galtas.
CATARINA
Dissimula, tonto.
GREGORI, á Catarina.
Donchs anem, peerque si no!... (Ella se l' endú fentlo callar.) Bona nit y bon' hora.
PERE MARTIR
Ahont vás tant cremat, Gregori?
GREGORI
Que ahont vaig tant cremat? Vaig al dimoni!
PERE MARTIR
Ja se 't coneix. CATARINA, á Gregori
Camina, home.
GREGORI
Es que!... (Furiós contra Pere Mártir.)
CATARINA
Passa! (Donantli una empenta surten.)
BALTASANET
Ja vinch jo també, ja vinch. (Surt.)
MARIONA, á Pere Mártir
Hem de parlar aquesta nit.
PERE MARTIR
Ja parlarém demá, dona.
MARIONA
No, avuy, que l' Agata fá massas cosas, y jo no vuy seguir aixís.
CINQUENAS
Mariona...
(La Mariona s' aparta de 'n Pere Mártir.)
PERE MARTIR
(Ni jo tampoch. Se té d' acabar aixó.)
LLUISETA
Pere Mártir, que no 'ns dius res?
PERE MARTIR
Ah, sí. Ola.
MARIONA, á las xicotas
Anéusen d' una vegada!
FILOMENA, per la Mariona
Qu' está cremada aquesta! MARIONA
No heu cobrat? Donchs á fora.
(Van sortint rondinant.)
CINQUENAS
Pero, Mariona, vina.
MARIONA
Pere Mártir, que no m' estimas com avans, tu? (Ell mira al cuarto de l' Agata.) Digas?...
PERE MARTIR, ab cansament.
Com avans... sí.
MARIONA, á Pere Mártir
Donchs se té d' acabar aquesta comedia de l' Agata.
MARIONA, PERE MÁRTIR, CINQUENAS y AGATA
AGATA
Gem, gem.
(Tossint desde la porta del seu cuarto pera cridar l' atenció d' en Pere Mártir.)
PERE MARTIR
Ah, miratela! (Volent anar ahont es l' Agata.)
MARIONA, contenintlo
Pere Mártir! AGATA, ananthi
Qué li deyas á la Mariona? Li parlavas de mí, veritat?
PERE MARTIR
Sí, sí, de tu parlavam.
(Procurant fingir indiferencia per l' Agata.)
AGATA, á Pere Mártir.
Oy qu' es maca la Mariona?
MARIONA, desdenyosa.
Sí, maca! Apártat!
CINQUENAS, cridantla impacient.
Mariona!
MARIONA, acostantse á Cinquenas
(Si no la deixa 'm tornaré boja!)
AGATA, á Pere Mártir
Sabs aquella cansó? Ja la sé tota, tota.
PERE MARTIR
Y t' agrada? Dígamho que t' agrada.
AGATA
Si m' agrada? Com que m' has dit que la teva mare 't feya adormir ab ella!...
(La Mariona procura apartarse d' en Cinquenas. Aquest la obliga á seure vora de la taula ahont ell está assegut. Mentrestant l' Agata canta entre dents part de la cansó á Pere Mártir, qui la canta també baixet.)
CINQUENAS
Veurás, assentem lo qu' hem pagat, y fes els comptes que 't diré. (La Mariona mira als altres.) Escriu, dona! MARIONA
Bueno, ja escrich.
(Lo lloch ahont enrahonan Pere Mártir y l' Agata té de ser lo més lluny possible d' ahont hi ha la taula ab Mariona y Cinquenas.)
AGATA, interrompentse de cop.
A quanta gent la deus haver ensenyada, oy?
PERE MARTIR
A ningú; malviatje 'l mon dolent! T' ho juro. Y aixó que sempre l' he sapiguda. Y moltas vegadas, quan he estat trist y sol, me l' he cantada jo mateix, baixet, casi sense dir re, saps? Y m' aconsolava.
(La Mariona á estonas observa, neguitosa sempre, á Pere Mártir y Agata, sense poder sentir lo que diuhen.)
AGATA, de cop
Ay! Ara voldría aguantar á algú, á la Mariona... A algú pera ferlo adormir cantantli.
(Anant d' una banda á l' altre balansejant los brassos y cantant molt baixet com si fés adormir una criatura.)
PERE MARTIR
(Está llest: avuy es l' últim cop que veuré á la Mariona, y ab aquesta m' hi caso; y prou bojerías.)
AGATA
Tu estás tristot; y jo no vuy que ho estiguis.
PERE MARTIR
Sí qu' ho estich, y es perque t' estimo tant, tant, Agata, que no voldría qu' ho sapigués... ningú que t' estimo. (Per la Mariona.) AGATA
Y aixó 't posa trist? Donchs á mi 'm dona una alegria més regrossa! Y tant se m' endona que ho sápigan! Perque, qui m' ho havia de dir á mí que vindría un temps en que m' agradés tant ser al mon! Y aixó que ara 'l mon es més petit. Mira: está entre tu y jo: va d' aquí á aquí, y prou. (Va desde 'ls ulls d' ell als d' ella.)
PERE MARTIR
Sí, Agata, sí; y quan tu 't vas acostant y 'ns mirém aixís, el mon se va tornant encara més petit. (Acostantshi ell.) Y ves ahont es el mon y el cel y tot entre nosaltres... (Va á besarla á la boca.)
AGATA, apartantse.
No, aixó no! Y no hi tornis!
(Ella li pega á la boca ab una rosa que té á la má, rihent.)
MARIONA, adonántsen.
No escrich ni compto més jo!
CINQUENAS
Vaja, dona!
(Torna a seure Mariona al veure qu' ells s' han separat.)
PERE MARTIR
Sí, sí, Agata, sí, perdónam, que ja ho sé que tu no ets com las altras, ni jo ho vuy ser com era. (Ella mitj avergonyida va arrencant ab los llavis fullas de la rosa.) Que á mi, qui m' ho havía de dir, Agata, que prengués en sério moltas cosas! L' estimar á una dona! Perque jo avans no hi veya, com t' ho diré, sino vanitat en que coneguessin els meus amors, sabs? Y ja ho sentía á dir jo que s' estimava d' una altra manera que no era pas la meva, pero jo no ho creya. (Ella segueix esfullant la rosa tirantli ab los llavis las fullas á la cara.)
AGATA
Ves dihent, ves, que m' agrada més sentirte!
PERE MARTIR
Y que ho sé jo 'l que 't dich! Si m' he tornat de vell qu' era un nen petit, petit. Y tan cambiat estich que vuy cambiarho tot desde ara.
AGATA
El qué vols cambiar? El qué?
PERE MARTIR
Vuy ser un altre home; vuy poderte estimar á tu sola. Agata, estás disposada á tot pera ser la meva dona?
AGATA, estranyada.
Y si! A tot.
PERE MARTIR
En qui tens més confiansa al poble, pera que 't fassi de costat y 't defensi?
AGATA
En la Mariona.
PERE MARTIR
Oh, no, ella no: cap dona.
AGATA
El Baltasanet.
PERE MARTIR
Sí, el Baltasanet. (Al veure que la Mariona s' ha alsat.) Y ara separemnos. (Apartantse de l' Agata.) (Demá jo me 'n vaig del poble y ella vindrá ab el Baltasanet y 'ns casarém.) (En Cinquenas fa tornar á seure á la Mariona.)
AGATA, estranyada de qu' ell s' aparti.
Pero qué hi ha, Pere Mártir?
PERE MARTIR
Que demá... (Mirant á la Mariona y contenintse.) No, no; ja ho sabrás demá mateix, Agata.
AGATA
Que t' has enfadat ab mí per... el petó potser?
PERE MARTIR
No, Agata, no.
AGATA
Es que si t' has enfadat, fésmel.
PERE MARTIR
Si no es aixó! Si t' estimo més encara!
AGATA
Es que si tu no me 'l fas te 'l faig jo á tu. Que tantas cansons! Vina!
(Agafantlo pel coll y rihent. La Mariona ho ha vist é hi va rapidament.)
MARIONA, furiosa
Agata! Agata!
PERE MARTIR, á Mariona ab despreci
Qué vols tu? Déixans estar á nosaltres.
AGATA, á la Mariona
Qué tens?
MARIONA, rabiosa
Oncle, treyeu al Pere Mártir de casa, qu' aixó no 's pot aguantar al devant nostre! CINQUENAS
Qué hi ha? Qué passa?
MARIONA
Qué aixó es un escándol! Y si algú vol qu' enrahoni... enrahonaré d' una vegada!
PERE MARTIR, enérgich per que calli
Mariona! Mariona!
AGATA, á la Mariona.
Pero qué tens?
CINQUENAS
Pero si tu has sigut la primera que has volgut que festejessin, y que ell vingués á casa nostra per l' Agata!
AGATA
Y jo me 'l estimo, sí, y ell m' estima á mí també.
PERE MARTIR
Calla, Agata.
MARIONA, á l' Agata.
Donchs ara no us heu d' estimar més! No us estimaréu més, no.
AGATA, á Pere Mártir.
Qué diu la Mariona?
CINQUENAS, á Mariona.
Y per qué, si ell s' hi vol casar ab ella? Per qué, veyam?
MARIONA
Perqu' ell no s' hi casará, no. Y tothom enrahona; y ell se 'n riu de vos y de mí com s' ha rigut de tantas altras! Y jo ho faig... per la pobra Agata! AGATA
Pere Mártir?...
CINQUENAS
Oh, aixó sí que no ho passo!
PERE MARTIR
Deixéula dir á n' ella, Cinquenas.
CINQUENAS
Donchs veus? Hem de parlar de serio d' aquestas cosas tu y jo.
PERE MARTIR
Donchs sí que n' hem de parlar; y quan vulgueu.
CINQUENAS
Ara mateix.
PERE MARTIR.
Ara.
CINQUENAS, á las donas
Sortiu vosaltres.
AGATA, á Cinquenas
Jo me l' estimo, sentiu? y avans de renyirhi primer me 'n aniré ab ell.
CINQUENAS
Si jo ho vuy també, sí.
(L' Agata se 'n va per la primera porta de la dreta.)
MARIONA, á Pere Mártir
Qué li dirás al oncle?
PERE MARTIR, ab ironia
Vols que li diga que 'ns estimem tu y jo? MARIONA
No, que tot ho perdríam.
PERE MARTIR, ab despreci
Ves, vés!
MARIONA
Pero vindrás?
PERE MARTIR
Vindré. (Aixís me condempni! Per última vegada.)
(La Mariona se 'n ha anat rapidament per la segona porta de la dreta.)
CINQUENAS
Bueno. Ara parlarém nosaltres.
PERE MARTIR
Aixó es lo que vuy. Y llástima que no puga dir tot lo que passa y tot lo que tinch á dintre.
CINQUENAS
Veurás: ab una cosa que 'm respongas ja 'n tindré prou jo. Quan te pensas casar ab l' Agata?
PERE MARTIR
Que quan m' ni penso casar?
CINQUENAS
Que quan t' hi casarás. PERE MARTIR
Demá si pogués; ara mateix.
CINQUENAS
Si pogués, si pogués.... Perque ella es pobre? Ja ho sabías al entrar á n' aquesta casa. Potser sí que tindrá rahó la Mariona, que t' has volgut embular de nosaltres.
PERE MARTIR
Mireu, Cinquenas; encara que no ho sembli, tinch bonas entranyas. Sempre qu' he deixat á una xicota ha sigut.... perqu' he vist clar qu' ella ja m' havía deixat á mí de primer. Y á totas las qu' he tractat d' una manera diferenta de l' Agata ha sigut per... perque s' ho mereixían; y la que volía seguir el festeig era per diferents motius, may per un afecte desinteressat... de cap mena d' interessos. Voleu qu' us ho digui tot? Donchs á cuantas he festejat á tantas he tingut mevas, ben mevas; sols á una no la he tinguda y es á l' Agata. Donchs ab aquesta m' hi casaré: per la memoria de la meva mare que m' hi casaré! No sé si no ha sigut meva perque ella no ho hauria volgut serho, que fins m' ofen tractantse de l' Agata pensar en aquestas cosas... Sols sé qu' avuy encare festejém igual que dos nens.
CINQUENAS
Veurás, no 't sé escoltar, perque te 'n vás d' una cosa al altre. Ab aixó, no fugis d' estudi, y al grá. Quan al poble 's deya qu' anavas per la Mariona, jo 'm vaig posar que no hi veya, perque 'ls diners meus, saps, no tenen de ser pera un perdut com tu. Ara, en quant á l' Agata, com que jo no hi tinch res que veure, perque prou faig en ferli de costat, ja es altre cosa; y per aixó t' he deixat entrar á casa á qu' os féssiu. Ara, t' ho diré ab franquesa, si t' hi casas jo diners n' hi donaré; li donaré alguna roba qu' ha estat de la dona y algun llensol.....
PERE MARTIR, irónich.
No us dedineréu, home.
CINQUENAS
Es que si no t' hi casas totseguit aquí no hi tornas més. Ja ho saps ara.
PERE MARTIR
Es á dir que jo us faig un favor emportantme á l' Agata?
CINQUENAS
Ab franquesa, sí; perque si tu la deixavas, ab la mala fama que tens y ab alló de que té sanch d' heretje, l' hauriam de rosegar sempre.
PERE MARTIR
Donchs per tot demá quedará llest aquest assumpto á gust vostre y al meu. Ab aixó ja podeu comensar á donarme las gracias, y si ho sapiguessiu tot, encare me las donarías més complertas.
CINQUENAS
Que vols dir?
PERE MARTIR
Sols una cosa us demano: que d' aixó qu' hem parlat no' n digueu res á l' Agata, ni á la Mariona, ni á ningú, fins... fins que la cosa estiga feta. Tinch un altre assumpto qu' arreglar, y si se sabés avans d' hora que 'm caso, tal embull hi hauria, que potser fins ni 'm voldría la pobre Agata creyentse qu' ha servit... Vaja, prou. CINQUENAS
Tens de tancar de cop ab una altra dona, eh? May en farás net d' aquestas cosas!
PERE MARTIR
Donchs, sí, ab una altra dona. Mes jo us prometo qu' ho vaig á acabar aquesta nit de bonas en bonas, y si no pot ser, de cualsevol de las maneras.
CINQUENAS
Donchs, bueno; fins á demá, y, ja ho saps, li donaré algun passament de roba.
PERE MARTIR
Gracias. Guardéuho tot pera la Mariona.
AGATA, á Cinquenas
Qué diu 'l Pere Mártir?
CINQUENAS
Que tu li haurás posat las esmorrallas.
MARIONA, á Pere Mártir
Per l' amor de Deu no triguis!
PERE MARTIR, á Mariona
No trigaré. (Y quin fástich que 'm fás ara!)
(Sortint.)
MARIONA, á Cinquenas
Qué us ha dit, veyám?
CINQUENAS
Que tot va bé. Bona nit.
MARIONA
Per quí va bé?
CINQUENAS
Ay, ay! Per l' Agata.
(Se 'n va per la porta de la esquerra.)
AGATA, complascuda
Es clar, per mi, y donchs?
MARIONA, ab gran emoció.
Donchs t' erras, ho veus? Donchs t' erras.
AGATA
Per qué m' erro, Mariona?
MARIONA
Déixam anar!
AGATA
Que no estás contenta de que me l' estimi tant al Pere Mártir? Y de que ell m' estimi á mi? MARIONA
Y ell t' estima a tú? Y com ho sabs que ell t' estima, veyám, com ho sabs?
AGATA
Perque m' ho ha dit; perque m' ho diu cent cops cada dia.
MARIONA, riu nerviosament.
Ximple!
AGATA
Mírat, va trigar molts dias á dirmho; y devegades semblava que li feya pena que jo l' estimés tant, y li sabés greu que la gent ho veyés que m' estimava. Si fins quan tu venías s' apartava de mí; y aixó que jo li deya que tu n' estavas contenta. Fins ahir que 'm va dir que volía rompre. . unas cadenas, per esser tot meu, sabs, tot meu. Ves si m' estima!
MARIONA
Donchs: mira no te 'l tens d' estimar més á n' aquest home!
AGATA
Mariona! Y per qué?
MARIONA, rabiosa
Perque jo no ho vuy que te l' estimis. Perque ell se 'n estima una altra, y á tú t' está enganyant; que ha jugat ab tú com ab una criatura.
AGATA, indignada.
Ell me diu que 'm vol á mí; y no hi ha ningú més dintre del seu pensament!
MARIONA
Mentida! Mentida! AGATA
Ningú més! Ningú més!
MARIONA
Si jo 't dich que t' enganya! Si jo la conech á l' altra com te conech á tú! Més qu' á tú!
AGATA
Donchs digali qu' es meu el Pere Mártir; que será 'l meu marit per tota la vida.
MARIONA
Qu' ell será 'l teu marit? Tórnamho á dir, aixís, cara á cara! (Agafantla pe 'l coll.)
AGATA
Mariona?!...
MARIONA
Primer ho diré tot jo! Primer!...
AGATA
Que te l' estimas tú potser?... (Ab rábia.) Mariona!
MARIONA, rihent per dissimular.
Jo al Pere Mártir? Jo? Per qui m' has prés á mí? Jo... lo qu' he volgut es avisarte pe 'l teu bé. Com que 'ls meus pares te van tenir com á filla... Per aixó t' ho deya.
AGATA
Sí, sí; y jo t' estimo com á germana gran á tú. Y á ells els hi dech la vida; y com que ells son morts te la dech á tú. Y estich prompte á sacrificartho tot, Mariona. (La Mariona va á parlar satisfeta.) Tot, menos el Pere Mártir, que no podría. MARIONA
No 'n parlém més d' aixó. Mírat, jo t' he volgut aconsellar, y tú t' ho has prés malament: fora.
AGATA
Mes, no estás enfadada ab mí? Veritat que no ho estás?
MARIONA
No, gens, gens.
AGATA
Donchs deixa que t' abrassi com quan eram petitas. (Li posa la má á la espatlla. La Mariona la deixa fer.) Bona nit y bon 'hora. Té. (Besantla.) Fesme un petó tú ara; de cor.
MARIONA, anantli á fer.
Y per qué nó?... (Retrocedint rabiosa.) No! No te 'l faig!
AGATA
Mariona?... Qué 't passa?...
MARIONA
Res, no tinch res! Déixam!
AGATA
Mariona!...
(Fuig la Mariona per la segona porta de la dreta. L' Agata la seguia, mes la Mariona ha tancat per dintre.)
AGATA, després d' una pausa.
Deu meu! Qu' es aixó? Potser sí que la Mariona se l' estima! Aquesta malicia per mí, y aquest neguit... No, aixó no; si ella va ser la primera que 'm va parlar del Pere Mártir... Y 'ls primers dias me cridava quan ell venía... (Pausa.) Els primers dias sí, mentres ell no m' havía dit gran cosa; després no 'm cridava, y ell devegadas parlava ab ella tot baix, y callavan quan me veyan... Deu meu, quina angunia, Deu meu! Eh! Jo no vuy creure res d' aixó; pero vuy aclarirho tot. Y ara mateix, que jo no 'm dormiría aixís.
(Fa per anar cap al cuarto de la Mariona quan entra en Rufet y en Móllera y torna enrera.)
RUFET
No haguessis jugat tan fort.
MÓLLERA
Es que m' estava escoltant al Gregori; y total he perdut tres pessetas.
CINQUENAS
Encara sou per aquí? Lo que 's te que fer es anársen al llit tothom, que 's gasta massa oli.
(En Cinquenas ha anat á tancar la finestra y la porta
forana enduyentse la clau d' aquesta. Mentrestant en Móllera butxaqueja.)
RUFET, al Cinquenas.
Es que aquest ha perdut tres pessetas.
CINQUENAS
Bueno, bueno, que las busqui. No eran pas mevas. Bona nit tothom: y á descansar que també li convé descansar al oli.
(Surt en Cinquenas per la esquerra.)
RUFET, á l' Agata
Sabs el Móllera? Ha perdut tres pessetas. (Ella no 'l sent.) Que ha perdut tres pessetas.
MÓLLERA
Si no t' escolta, home!
RUFET, apart á Móllera
Potser ja sap alguna cosa d' aixó que traman.
MÓLLERA, apart á Rufet
Y qui vols que li hagi dit? Si ella ho sapigués ja no hi hauría cas: y per aixó el Gregori no 'ns ha dit res á nosaltres; per por de que ho xerressim.
RUFET
Es que 'm sap greu per aquesta. Y, vaja, que ho hauriam de desbaratar.
MÓLLERA
Sí, xerra, y renyirás ab la Filomena. Jo li he promés á la Lluiseta que no diria res.
RUFET
Y per quí ho saben ellas? MÓLLERA
Pe 'ls seus germans, que hi serán á la saragata. Créume, anemsen al llit.
RUFET
Anemhi, donchs.
MÓLLERA, tot caminant
Es que sembla mentida d' aquesta!
RUFET
Espérat. Veurás: á mi una vegada 'm volian treure d' aquesta casa, y l' Agata s' hi va posar y, mírat, encare hi soch.
MÓLLERA
Y qué vols dir?
RUFET
Que no 'm puch aguantar més. (Cridantla) Agata. (No 'l sent) Agata! (Agafantla per un bras.)
AGATA
Qué hi há?
RUFET
Hi ha que.. Veurás, clar: que no 'l deixis entrar més de nit al Pere Mártir.
AGATA
De nit? No t' entench.
MÓLLERA, á Rufet enburlantsen
Pts! Anem al llit, anem.
RUFET
Que s' ha sapigut tot pe 'l poble; y com que 'l van veure l' altre nit qu' entrava per la finestra...
AGATA
Qu' entrava per la finestra? Qui? RUFET
Vaja, donchs! El teu xicot.
MÓLLERA
El Pere Mártir.
AGATA
Mentida! Aixó es que 'm volen mal! Mentida!
RUFET, á Móllera
Veus com ens han enganyat aquellas?
AGATA
Qui es qu' ho fa corre? Quí?
MÓLLERA
Veurás: ho han escampat la Catarina y 'l Gregori; qu' ell el va veure com s' hi enfilava. Ho saps? Y, mirat, pera aquesta nit tenen... que volen moure un escándol pera pérdret á tu y á n' ell.
AGATA
Pera pérdrens?
RUFET
Sí, sí. Sembla que no 'ns vulgas entendre!
AGATA
Si 'm crech qu' ho estich somiant aixó que 'm diheu! Ba, ba, es que vosaltres heu begut massa aquest vespre.
RUFET
Ara 'ns diu borratxos!
MÓLLERA
Nosaltres serém borratxos, pero tu...
RUFET
Calla, home! AGATA
(Ay pobre de mí! Si fos veritat qu' ell entrava en aquesta casa jo voldría morirme!)
(Mentrestant los altres disputavan.)
MÓLLERA, á Agata
Com que l' han vist!
RUFET, ídem.
Sí l' han vist!
MARIONA
Que no us en aneu al llit encare?
AGATA
(La Mariona! No la vuy veure, no la vuy veure!)
(Fuig per la primera porta de la dreta.)
RUFET, á Móllera pe 'l plor d' Agata.
Tu 'n tens la culpa, ximple!
MÓLLERA
Tu qu' has comensat, embustero!
MARIONA
Aneu al llit desseguida! (Avansant á la escena.)
MÓLLERA, á Rufet
Y ja n' estich tip de sentirme dir ximple. RUFET, á Móllera.
Com jo embustero. Y si tens rábia perque has perdut...
MÓLLERA
Qué n' has de fer?
RUFET
Y tu?
(Han sortit per la porta de la esquerra disputant.)
MARIONA
(Gracias á Deu! Tots fora! (Treu la balda de la finestra.) La finestra ajustada. Ja está. Y ara que vinga.)
(S' entorna al seu cuarto, enduyentse 'l llum y ajustant la porta.)
AGATA, després PERE MÁRTIR. La escena ha quedat fosca. L' Agata sortirá del seu cuarto una estona després que se 'n hagi anat la Mariona.
AGATA
(No ho crech; y no sé qué ho fá que 'm xuclan cap á aquesta sala. (Pausa.) Té, si dorm tothom aquí, y no més jo estich neguitosa y tremolant! Ba, ba, 'l veuré demá y li diré quina ha sigut la meva angunia. (Va cap al seu cuarto: de cop s' atura y 's gira á mirar cap á la finestra.) Perque m' ho han dit aquells, que no puch treure els ulls de la finestra! (Se 'n hi vá.) Ah! No está tancada! Com ha sigut aixó? (L' obra y treu 'l cap fora retrocedint després.) Hi ha un home abaix! Quin espant! (Torna á la finestra) Tancaré: sí; tancada. (Ha tancat: per una escletxa escolta.) Pujan! Oh! (Pausa.) Donchs que pujin, qu' entrin! (Obra la finestra.) Té, té; ja está, oberta. (Retrocedeix tambalejant.) Deu meu! Deu meu! (Va entrant Pere Mártir.) Y ha sigut veritat!)
(Un lleuger soroll que fa l' Agata serveix de guía á en Pere Mártir pera acostarshi, després d' haver ajustat la finestra.)
PERE MARTIR, á Agata.
Ja estarás contenta: ja 'm tens aquí, Mariona.
AGATA, ab un crit ofegat.
Ah! Mariona!
PERE MARTIR
Quí? Quí ets tu?
AGATA, sense cridar.
Has vingut per la Mariona! Y m' has enganyat á mi!
PERE MARTIR
Agata! Cóm te trobas aquí?
AGATA
Y cóm t' hi trobas tu?
PERE MARTIR
Agata?
AGATA, alsant més la veu.
Cóm? Digas: que 'm sembla que no ho ets tu, ni jo soch jo mateixa! PERE MARTIR
Calla, no cridis!
AGATA
Si jo vuy que ho senti tothom y que 't vegin, perque 't conegan!
PERE MARTIR
No, que 't perts!
AGATA
Res me fa pérdrem, si ja ho he perdut tot ara! (Cridant.) Mariona!
(Lo crit ha sigut mtij ofegat perque Pere Mártir li ha tapat la boca ab la má.)
PERE MARTIR
No, que jo t' estimo!
AGATA
Apártat, lladre!
MARIONA
Pere Mártir. (Avansant cap al mitj.)
PERE MARTIR
Agata, la Mariona! AGATA
Ja la tens aquí! (A ella.) Mariona! Mariona!
(Rihent sarcástich.)
MARIONA
Quí ets?
AGATA
Jo, que te l' entrego al Pere Mártir!
MARIONA
L' Agata!
AGATA
Té, prenlo, es aquí, aquí. 'l teu tracte, 'l teu home!
PERE MARTIR
Agata!
AGATA
Au, abrással y endútel! (Rihent.) Bona parella á fe de Deu, bona parella! La guilla ab el guillot y de nit! A jeure! A jeure!
(L' Agata ha llensat al Pere Mártir cap á la Mariona.)
PERE MARTIR
Agata, tu no sabs!... (Riu l' Agata.)
MARIONA
La tafanera! La desvergonyida!
PERE MARTIR, á Mariona.
Calla tú! (Riu Agata.)
MARIONA
Y per qué 's te de ficar ab nosaltres ella?!
PERE MARTIR, á Mariona.
Que callis! AGATA
La desvergonyida jo! Y m' ho diu una bagassa, una perduda!
MARIONA
Y tu 't morts de rábia perque ell me vol á mí; y á tu ni per bagassa t' ha volgut! Y jo me 'n alabo devant teu de que es meu, no més que meu el Pere Mártir!
AGATA, cridant.
Oh! Llum! Porteu llum, que li vuy veure la cara á aquesta dona!
PERE MARTIR
Agata, per Deu!
AGATA
No 'n tens de Deu tu!
PERE MARTIR
Mariona, al teu cuarto!
MARIONA
Y ella ab tu aquí?!
PERE MARTIR
Estém perduts! Ens han sentit! Anéusen dintre! Anéusen!
MARIONA, al Pere Mártir.
Ves! Fuig! (En Pere Mártir va cap á la finestra.)
AGATA, rihent nerviosament.
Ara té por el valent! Llum, llum aquí!
(En Pere Mártir ha obert la finestra, vejentse resplandor d' atxas al esterior y sentintse crits y forta esquellotada.)
PERE MARTIR
Rehira de Deu!
AGATA, MARIONA, CINQUENAS, RUFET, MOLLERA. Al acte que es á la finestra en Pere Mártir per la porta de la esquerra compareixen Cinquenas, Rufet y Móllera. L' un ab un llum encés.
CINQUENAS
Qué es aixó?
MARIONA
Oh, l' oncle!
CINQUENAS, vejentlo fugir.
El Pere Mártir!
RUFET
Era á aquí dintre!
CINQUENAS
Oh! Agata?
AGATA
Venía per la Mariona!
MARIONA
Venía per tú!
CINQUENAS
Agata!
AGATA
No, per ella! Per ella!
MARIONA
Per tú! Per tú! AGATA
Lladre, mala dona!
(Volguentse tirar á sobre de la Mariona. La contenen Rufet y Móllera.)
MARIONA, la conté Cinquenas.
Tú, tú ets la lladre! La lladre!
AGATA
Oh, deixéume que la faré á trossos!
MARIONA
Jo á tú! Jo á tú!
AGATA
Deixéume! Deixéume!
(Lo final té de ser rapit. Pere Mártir acaba de desaparéixer. La gatzara esterior segueix fins que ha caygut lo