La filla del mar - Acte Segon

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Acte Primer Acte Segon
La filla del mar
Acte Tercer


Acte segon



     Sala de la casa d' en Cinquenas. Al tons una finestra á la dreta y una porta á la esquerra á la banda exterior de la porta s' hi veurá 'l replá de la escala que se suposa que devalla per la fatxada de la casa. A la dreta de la escena hi haurá duas portas que estarán sempre ajustadas. A la esquerra hi haurá una porta. Es al vespres; veyentse una llumanera ab un sol broch encés demunt de la taula que estará á la banda dreta de la escena


ESCENA PRIMERA


RUFET y MOLLERA que un cop alsat lo teló venen de la porta de la esquerra tot posantse la gorra.

MÓLLERA
     No sé qué ho fa que 'l dissapte sempre trobo 'l rosari més llarch.
RUFET

   Oh, y que no'ns agafa son, no, 'l dissapte. Sino que jo a ho sé 'l qué ho fa.

MÓLLERA

   Dígaho si ho sabs.

RUFET

   Donchs ho fa que 'ls dissaptes ens dalím per anar á la taberna.

MÓLLERA

   Veyám, déixamho rumiar. (Queda pensatiu.)

RUFET

   Com que l' amo no 'ns hi deixa anar las altras vetllas, perque diu que l' endemá ningú 'ns treu del llit, tenim una fal-lera per anarhi!

MÓLLERA

   No 'n pot ser d' altre; tu l' has endevinada.

RUFET

   Anémhi, donchs.

MÓLLERA

   Anémhi.


ESCENA II



RUFET, MÓLLERA, CATARINA y GREGORI. Venen de la porta del fons.
CATARINA
   Que ja heu sopat, minyons?
RUFET

   No fa gayre que 'ns en deixém.

GREGORI

   Y el Cinquenas, que no surt?

MÓLLERA

   Vaig á dirli que 'l demaneu.

(Surt Móllera per la porta de la esquerra.)
CATARINA

   Rufet, qué tal, qué tal l' Agata?

RUFET

   Encare es á pescar avuy.

CATARINA

   No, si vuy dir qué tal ab el Pere Mártir.

RUFET

   El Pere Mártir vé cada dia.

CATARINA

   Sabs qu' es estrany que 'l Cinquenas el deixi festejar ab l' Agata fins á dintre d' aquesta casa?

RUFET

   Sí que ho sé. Ho fa, que diu la Mariona, perque vol comprar un llaut al Cinquenas el Pere Mártir, y 'l Cinquenas no li fa res de l' Agata, y ab l' esqué de l' Agata 'l Cinquenas vol treure un bon preu del llaut, y ab la escusa del llaut festeja el Pere Mártir á l' Agata y enllepoleix al Cinquenas. Y el Cinquenas y el llaut...

CATARINA, amohinada.

   Prou, prou!

GREGORI
   Donchs jo encare no ho entench.
MÓLLERA, tornant.

   Diu que trigará á sortir, qu' are paheix el sopar; y que si voleu tornar després...

GREGORI

   Qué fem, tu?

CATARINA

   Ara ja som aquí: ens esperarém. Que no hi ha la Mariona?

MÓLLERA

   Ja li he dit, ja, que hi érau, y m' ha fet per resposta que bueno.

CATARINA

   Es més repelosa aquesta!

GREGORI

   A mi sí que!...

RUFET

   Donch nosaltres ens en aném.

CATARINA

   Esperéuse, homes. Au, Gregori, pregúntalshi alló que 'm deyas.

GREGORI

   Si no deya res, jo.

CATARINA

   Sí, home: que com anava aixó del festeig de l' Agata y del Pere Mártir.

MÓLLERA

   Ah, sí. Va d' alló més be. Oy, tu?

RUFET
   Mírat, ell li tira floretas; ella s' hi fa uns panxons de riure!... Y, mírat, festejan. Aném, Móllera?
CATARINA

   Aneu, aneu.

MÓLLERA

   Bueno, donchs... (Van á sortir)

CATARINA

   Ah, escolteu? Que fa gayre temps per vosaltres que va comensar el festeig?

RUFET

   El meu ab la...?

MÓLLERA

   El de jo ab la Lluiseta?

CATARINA

   El del Pere Mártir ab ella, ximples.

RUFET

   Ah! La gent conta que del dia que van dir la missa de l' Agata.

CATARINA

   Sents? Fa quinze dias.

GREGORI, indiferent.

   Bueno, quinze.

CATARINA

   Es que tu deyas qu' era més fresch.

GREGORI

   Jo qu' era més fresch?

RUFET

   Sino que ab aquest judiquém que fa més temps, y que á la cuenta s' ho callavan, els trutxas.

CATARINA
   Y per qué us ho penseu?
RUFET

   Perque la Mariona ho sab de cert.

MÓLLERA

   Si: perque 'l Pere Mártir feya temps que li deya d' amagat á la Mariona que li fes de bo ab l' Agata. Com que l' Agata era tan esquerpa en aixó del festeig, que nosaltres ens havíam pensat que las heretjes no 'n sabían d' enamorarse... Oy, tu?

RUFET

   Bueno, sí: pero aixó d' heretje ja ho sabs que 'l Pere Mártir ens ha privat de que li diguessim may més.

CATARINA

   Y qui es ell per privarnosho?

GREGORI

   Es que l' Agata ara ja no es heretje.

CATARINA, cremada

   Ho té á la sanch.

MÓLLERA, a Rufet

   Ah! (Volent dir qu' aixó es cert.)

GREGORI, a Catarina

   Y á tu qué 't fa?

RUFET, a Móllera.

   Donchs vesla dihent aqueixa paraulota y tornarás á rebre.

GREGORI, rihent.

   Que t' ha pegat el Pere Mártir?

CATARINA
   Oh, es molt estrany ell, que tan aviat estima com aburreix.
MÓLLERA

   Be, pegarme, pegarme no més ho ha fet una vegada.

RUFET

   Bueno; adeussiau.

CATARINA

   Escolteu!

MÓLLERA

   Es que 'ns esperan; que aném á fer la morra á la taberna. (Se 'n van Rufet y Móllera)

GREGORI, á la Catarina que 'ls seguia.

   Pero déixals estar!


ESCENA III



CATARINA y GREGORI
CATARINA

   Jo ho feya per tu; perque obrissis els ulls.

GREGORI

   Y de qué 'ls haig d' obrir els ulls jo?

CATARINA

   D' aixó: de que va per enganyar á n' aqueixa infelissa xicota, si ja no l' ha enganyada.

GREGORI
   Y tu qué n' has de fer, veyám?
CATARINA

   Res jo: sino... sino que com avans tothom se creya qu' anava per la Mariona... Ja hi debia anar per ella, qu' aixó ningú m' ho treu aá mí, sino que la Mariona es més aixerida y 's va saber esquivar el brumerot. Mes aqueixa desemparada, com que ningú may li havia dit paraula, hi ha caygut de cuatre potas, la bestia.

GREGORI

   Jo 'l que voldria es que 'l Cinquenas ens abaixés el preu del arrendament, que 'n paguém massa d' aqueixa barcota.

CATARINA

   Es clar que 'ns l' hauría d' abaixar. Y sobretot ara que li minvarán els gastos de casa, al home.

GREGORI

   Quins gastos?

CATARINA

   Oh, treyentse del costat á l' Agata. (Irónica.) Perque, veurás, casantse ab el Pere Mártir...

GREGORI, rihent bondadós.

   Mireu que n' hi ha un feix d' aqueta Catarina! Te planto una patacada si hi tornas.

CATARINA, rihent.

   Sí que fa riure, sí. Veus? Ja estich contenta perque estás alegre. Y ben mirat ja tens rahó, ja, que soch cansonera havéntmelas d' aquesta mossa. Si tinguessim fills... Ara, qué vols que fassi jo? Mira!...

GREGORI, ab pena.
   Es clar, que si 'n tinguessim... Pero veurás... (Bondadós.) Ja m' agrada, ja, que siguis ben palatreca.
CATARINA, rihent carinyosa.

   Veus?... No m' ho diguis palatreca, que m' enfadarías.

GREGORI

   Ah, que n' estarías de contenta si sapiguessis una cosa!

CATARINA

   Quina?

GREGORI

   Fa dias que pensava: si li dirás, si no li dirás á la Catarina... Ara m' has dit aixó dels fills y m' has trencat el cor. Au, endevina endevinalla.

CATARINA

   Dígala, corre, maco!

GREGORI

   Es... d' aquesta casa.

CATARINA

   De l' Agata?

GREGORI

   Sí.

CATARINA

   Va, que 'm neguitejo, que 'm neguitejo!

GREGORI

   Veurás, en vuy estar segur, esperat.

(Corre á aguaytar per la finestra.)
CATARINA

   Qué vols fer, veyám? Qu' estás mirant?

GREGORI, tornant á la Catarina.
   Ara sí que ho sé ben de cert: no costa res. Y ho juraría.
CATARINA

   El qué jurarías?

GREGORI

   Y sembla mentida, perque si l' atrapavan!... Veurás... (S' atura perque ve gent.)


ESCENA IV



GREGORI, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, y altres xicotas. Venen totas per la porta del fons.
LLUISETA

   Bona nit y bon'hora.

CATARINA, á Gregori

   Digas, digas (Portantlo á un costat)

FILOMENA

   Bona nit. (Las noyas s' acollan al fons.)

GREGORI, á Catarina

   Quan se 'n vagin aquestas.

(Riu de la seva impaciencia.)
CATARINA, á Gregori, cremada.

   No 'm fassis patir aixís, home!

GREGORI, á Catarina
   Y qué m' agrada que pateixis per tafanera?
CATARINA, á Gregori

   Donchs ja ho sé. Que de nit el Pere Mártir entra per la finestra.

GREGORI, á Catarina

   Com ho has sapigut?

CATARINA, á Gregori

   Perque ell es aixis; y l' Agata... es com totas.

(Queda asseguda molt capficada.)
LLUISETA, á Gregori

   Donchs que no 'ns pagan la setmanada avuy?

GREGORI

   Diu que té feyna el Cinquenas.

FILOMENA

   Si nosaltres anem tart á cusir ens renya 'l Cinquenas, y ara es ell qui fa tart á pagar, ves.

GREGORI

   Be, dona, no vé d' aquí.

LLUISETA

   Catarina, que passeu comptes?

CATARINA

   Sí que 'n passava, sí. (Apartantla.) Gregori! (Aquest no la sent, ella 'l fa seguir agafantlo per un bras.) Y com ho has sapigut tu, veyam?

GREGORI

   El qué?

CATARINA

   Aixó, de la finestra.

GREGORI
   Veus? Ja no t' ho acabarás. Per aixó no volia dirtho.
CATARINA

   Be, digas, digas.

GREGORI

   Perque una nit que va entrar un vent fort de mar, me vaig llevar pera arrambar la barca: hi havía molts núvols, y no sé com me vá acudir de mirar á aquesta casa; donchs en aquell punt vaig veure que 's ficava per aquesta finestra un home.

CATARINA

   Ell, era éll. Y quan va ser aixó?

GREGORI

   Veurás: fá... fá...

CATARINA, impacient.

   Veus com es un perdut aquest home?

GREGORI

   Aixó ho sap tothom.

CATARINA

   Y ella una altra perduda.

GREGORI

   D' ella sí que no m' ho pensava.

CATARINA

   Deu te fassa bó!

GREGORI

   Y ara á callarho, eh?

CATARINA

   Es á dir que jo tindré de fer de cobertora, com tu has fet?

GREGORI

   Aixó may; y jo tampoch n' estava cert, perque 'm semblava que no s' hi podía arribar á la finestra. Ara sí, qu' he vist unas esquerdas á las pedras...

CATARINA

   Escarmentemlos á n' aquestos pocas vergonyas, nosaltres?

GREGORI

   Just, diguemho al Cinquenas?

CATARINA

   No, que ell no 'ns creuría. Farem una altre cosa, que ja la tinch pensada.

(Mentres tant totas las altras donas han estat parlant entre ellas al fons de la escena.)
LLUISETA, acostantse á la Catarina.

   Y si 'l cridessim, Catarina?

CATARINA, apartántsen ab violencia

   Cridéulo, ó feu lo qu' us donga la gana.

FILOMENA

   Gregori, qué té la Catarina?

GREGORI

   Ella s' ho sap.

CATARINA, rihent

   Qué voleu que tinga? Que m' he tornat pescadora; y 'm sembla que fá nit pera pescar á la encesa.

GREGORI, mirant per la finestra.

   Ara vé 'l pare; se ve qu' avuy no hi há feyna.

CATARINA

   (Ah, si 'l Pere Mártir hi vé aquesta nit! Pitjor será pera ella!) (Rihent nerviosa.) (Ara á que m' ajudi 'l Gregori.)

ESCENA V



CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, GREGORI, BALTASANET, y altres homes y donas.


BALTASANET

   Que Deu vos donga una santa nit, y sant Miquel gloriós ens guardi á tots de caure en mals averanys, y 'ns deslliuri de las temptacions del dimoni.

CATARINA

   Y de ningú més que dels dimonis, sogre?

BALTASANET

   Es que, veurás, nora, dihent del dimoni ja hi vá tot, sach y peras. M' entens? Perque dihent dimonis es com si diguessim donas y tot. (Las donas se esvolotan.) Sí, sí, donas, donas.

FILOMENA

   Donchs y la vostra muller qu' era?

BALTASANET

   Alto 'l rem, alto. No me la toqueu á la meva pobrissona, qu' es al cel á la vora dels ángels.

(Han entrat alguns homes.)
GREGORI

   Donchs que no haveu sortit ab la barca, pare?

BALTASANET
   Com que fá un temps de revés, que ja ho he dit á l' Agata... Sino qu' ella sempre s' estaria al mar.
LLUISETA

   Oh, ara li agrada més la terra.

BALTASANET

   Donchs t' has errat, veus? Perque de totas las passadas s' ha entossudit en plantar vela, y mar endins se 'n ha anat ab el Pau i el Vímat, que passarán una nit!...

CATARINA

   No la passarán, perque l' Agata voldrá tornar á terra aviat. Oy, Gregori?

GREGORI

   Sí que m' ho penso. Sino que tu 't callas.

FILOMENA

   Sabeu que l' Agata d' ensá que festeja al Pere Mártir presum d' alló més? Jo 'm penso qu' ara 's renta y 's clenxina un cop cada dia. Si fins enjega unas canturias!...

LLUISETA

   Aixó d' enramarse 'l cap diuhen que vé de la seva terra.

CATARINA

   Ho deu tenir á la sanch, com altras cosas.

BALTASANET

   No se 'n parla d' aixó aquí ni enlloch; que ja us ho vaig dir, que la pobreta era com... com tu.

(Per la Catarina que s' avergonyeix.)
GREGORI, cremat

   Com la Catarina, nó.

BALTASANET
   Y per qué no, veyam, per qué? Que ja estich cansat de sentir murmuracions contra d' aquesta bona xicota!
LLUISETA

   Donchs perque festeja al Pere Mártir.

FILOMENA

   Es clar, aixó. (Totas ho dihuen.)


ESCENA VI



CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, GREGORI, BALTASANET, altres homes y donas y MARIONA que vé de la esquerra.


MARIONA

   Diu l' oncle que no crideu, que s' amohina.

LLUISETA

   Es el Baltasanet que 'ns renyava.

BALTASANET

   Vosaltres, que sempre sou las mateixas; que quan vos pensavau que 'l Pere Mártir festejava á la Mariona també la bescantavau com ara á l' Agata.

MARIONA

   Aixó vol dir que á totas las hi agradaría que las festejés el Pere Mártir.

BALTASANET

   Angela; aixó es enveja.

LLUISETA
   Ni que me 'l donessen cobert d' or á mí!
FILOMENA

   Jo de primer me quedaría per vestir sants!

MARIONA

   No cal que us escarrasseu, que no hi pensa ab vosaltras.

LLUISETA

   Ni ab tu, ves!

MARIONA, rihent.

   Ni ab mí, just. Y ahont es ara l' Agata, Baltasanet?

BALTASANET

   A la pesquera.

CATARINA

   Ja vindra desseguida, ja; no t' amohinis.

LLUISETA

   Potser també hi ha anat el Pere Mártir com aquell dia.

CATARINA

   No hi ha anat, perque 'l Gregori no vol que hi vagi; y perque tothom hi fa mals papers en aquesta mena de festejos. (Totas ho aproban.)

BALTASANET

   Sabeu que totas... totas sou unas malas llenguas? Y la Catarina la primera.

CATARINA

   Jo?

BALTASANET
   Qué hi teniu que dir del festeig d' aquestos xicots, qué? (Ellas s' enriuhen menos la Mariona.)
CATARINA

   Donchs moltas cosas, y ben lletjas, vaja, ja que 'm diheu mala llengua.

MARIONA

   (Qué voldrá dir aquesta?)

BALTASANET

   Veus, aixís, dihent las cosas sense dirlas se las pert á las minyonas. (Riuhen.) Y aixó es pecat mortal.

MARIONA, á Gregori perque riu la Catarina

   Be, qué vol dir la Catarina?

CATARINA, á Mariona

   Quan arribi l' hora de saberse, tot se sabrá.

MARIONA, gelosa

   Parla ara, dona.

BALTASANET, cremat.

   Sí, ara. Mala negada!... Si no enrahona ne faré una jo!

GREGORI, á Baltasanet.

   No, pare, qu' ella té rahó, vaja.

MARIONA, gelosa.

   Donchs ara m' hi fico jo, y dich qu' ets una embustera.

CATARINA

   Jo embustera, jo?

LLUISETA, á Catarina

   Digas (Als altres.) Que diga!

(En Gregori tracta de contenir á Catarina.)
MARIONA

   Sí, una embustera, perque 'l Pere Mártir la estima... de per riure á l' Agata.

CATARINA

   Donchs ara ho sabréu tots: el Pere Mártir...

GREGORI

   Catarina, de cap manera!

CATARINA, apartantlo.

   El Pere Mártir...


ESCENA VII



AGATA, MARIONA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI y altres homes y donas. En lo moment que s' anava á explicar la Catarina se sent al lluny lo cant de l' Agata que 's va acostant. L' Agata cantará barrejantse sa veu ab la dels que parlan en la escena.


AGATA, cantant.

   «Qe li donarém — á la pastoreta, — que li donarém — per aná á ballar. — Jo li donaría — una caputxeta, — y á la montanyeta — la faría anar. — A la montanyeta — no neva ni plou, — y á la terra plana — tot lo vent ho mou.»

BALTASANET, fent callar á Catarina.

   L' Agata!

MARIONA, á Catarina.
   Digas, vaja, digas!
FILOMENA

   Que torna!

GREGORI, á Catarina

   No! Que ja es aquí!

CATARINA

   Si ja ho he dit jo que aviat tornaría!

BALTASANET

   Tot s' ha acabat. Un' altra conversa.

LLUISETA

   Ara que ho anavam á saber! Malviatje!

FILOMENA

   Y quin cantar de contenta!

MARIONA

   (Canta, canta fins que 't reventis cantant! Y s' ho ha arribat a creure qu'era seu el Pere Mártir, la bestiassa!)

BALTASANET

   Y ara tothom bona cara, eh? Sentiu? Bona cara, perque...

(Calla perque entra l' Agata ab una panera de peix. Porta flors al cap y al pit.)
AGATA, que ha seguit cantant.

   «Sota l' ombreta, — l'ombreta, l' ombrí» (Ara entra.) Bona nit. (Seguint cantant.) «Flors y violas — y romaní.»

(Tot cantant ha desaparegut per la porta de la esquerra.)
BALTASANET
   Y que trempada, oy?
CATARINA

   Es clar que sí. (Las noyas riuhen.)

BALTASANET

   Sols de mirarla á la cara ja 'm trobo més jove.

AGATA, tornant.

   He anat á deixar la panera. Qué feu aquí tanta gent?

LLUISETA

   Venim á cobrar nosaltres.

(L' Agata, que ha seguit cantant entre dents, no la escolta.)
BALTASANET

   Sabs, Agata, que 't trobo molt cambiada fa alguns dias?

AGATA, molt alegra.

   Per be ó per mal?

BALTASANET

   Per be, dona, per be.

AGATA

   Ah, sí. D'ensá del dia en que m' estimo al Pere Mártir. Heu sentit aquesta cansó que cantava? Ell me l' ha ensenyada: diu que no l' havía cantada més de desde qu' era remenut, quan tenía mare; y que jo li feya pensar en sa mare. Escóltala, Mariona; veurás qu'es bonica.

MARIONA

   Ay, ves; no m' agradan cansons de la velluria.

AGATA

   Vos, Catarina.

CATARINA
   Fa temps que la conech jo.
BALTASANET

   A mí, á mí, corre.

AGATA, bromejant.

   Veritat, Baltasanet que no li teniu gayre gelosía al Pere Mártir?

BALTASANET, rihent.

   Gelosía... jo?

AGATA

   Com que 'ns teníam de casar jo y vos, sabeu?

(En Baltasanet riu.)
CATARINA

   Be, ja hi seréu á temps, sogre, quan la deixi el Pere Mártir. (Totas riuhen.)

AGATA

   Quan me deixi á mí ell?

MARIONA

   Sí, sí; y més val que t' hi vagis fent, pera quan arribi.

AGATA

   Es que no 'm deixará may á mí el Pere Mártir! (Se n' hi emburlan.) May! (Cremantse. Riallas.) May!

MARIONA, sense poderse contenir.

   Y per que no 't deixará may á tu? Veyám, per qué?

AGATA

   Ay, ay, perque m' estima de bo de bo! Perque jo me l' estimo, que no sé fins ahont me l' estimo; y perque si 'm deixava jo no ho podría resistir, y Nostre Senyor el mataría.

MARIONA, ab despit.
   Be, sí.
CATARINA

   Es á dir, Agata, que si 't deixava per altre y se n' enreya de tu Nostre Senyor el mataría? Y cóm ho sabs que Nostre Senyor ho faría?

AGATA

   Perque 'l mataría jo. Y, mírat, matantlo jo!... (Cantant baix.) «Que li donarém — á la pastoreta...»

BALTASANET

   Calla, calla, qu' estás dihent disbarats.

CATARINA

   Qué sab ella, qué sab ella!

AGATA, á Baltasanet.

   Donchs per qué 'm volen fer patir aquestas! Mariona, veritat que m' estima 'l Pere Mártir més que tot lo del mon, veritat?

MARIONA, dissimulant, gelosa.

   Si t' ho diu ell... será veritat.

GREGORI, incitat per Catarina.

   Y veyám, veyám, quan vos caseu?

AGATA

   No 'm parlém d' aixó nosaltres.

LLUISETA

   Oh casar, casar!... Passan alts.

GREGORI

   Es que us hauríau de casar, perque hi ha cosas...

BALTASANET
   Veus, en aixó te rahó 'l Gregori. Trovo que us hauriau de casar. Vos estimeu: donchs llestos.
AGATA

   Es á dir, que trobeu que 'ns hem de casar desseguida, vos?

BALTASANET

   Y sí!

AGATA, ab naturalitat.

   Bueno: ens casarem desseguida. (Tothom, menos la Mariona, riu; l' Agata també.) Sí, sí; desseguida.

MARIONA

   Que no ho veus, ximpleta, que se t' enburlan!

AGATA, parant en sech de riure.

   Que se m' enburlan?...

LLUISETA, irónica.

   Vaja, per molts anys.

AGATA

   Ala, fastigosa!

FILOMENA, á l' Agata.

   Digas, ab vida vostra.

AGATA

   Deixéume! Tant contenta que venia jo y m' han posat... que ploraría!

CATARINA, que disputava ab Baltasanet.

   Y que no ho veyeu qu' está fent el bon Jesús d' aquesta xicota?

BALTASANET

   Agata, m' ho contarás tot; y veyám com váreu comensar ab el Pere Mártir.

AGATA

   Comensar... comensar... Ves qui ho sab aixó! Que ho sabeu vos quan ens trovém á la barca y per tot es nit fosca en quin punt se comensa á fer dia? Agafeulo aquell punt! Donchs allavors ens vam comensar á estimar, y quan ens en vam adonar ja s' havia fet dia y 'l sol era enlayre. (A las noyas.) Que no us ha passat aixó á vosaltres? Eh? Jo 'l que sé es que 'm sembla quan es aprop meu 'l Pere Mártir, que no es aquell Pere Mártir que vosaltres coneixeu. Cá! Si vosaltres no més coneixiau 'l roser y jo conech las rosas! Y, vaja, que ell no se 'n havía estimat á cap altre: com que jo soch la primera. (Se n' hi enriuhen. Ella segueix rabiosa.) Y ell no m' enganya; y ell á mí no 'm diu cap mentida. Y ara no 'm faréu plorar, no: qu' estich contenta, contenta! Rabieu vosaltres, rabieu, que jo soch ditxosa! (Cantant.) «Que li donarém á la pastoreta ... que li donarém per aná á ballar, etc.»

(Se n' ha anat rápidament per la primera porta de la dreta, cantant.)
GREGORI

   Jo no sé com ho fá que las engresca aquest home!

CATARINA

   Oh, y el que dura després, quan ell las deixa!

BALTASANET

   S' hi te de posar remey, perque ella hi está boja. Donchs com vos ho preneu, Mariona?

MARIONA

   Veyeu com m' ho prench: que 's te d' acabar aixó, que ja es massa.


ESCENA VIII



CATARINA, MARIONA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI, altre gent y CINQUENAS, que vé de la esquerra.


CINQUENAS

   D' aquí endevant, minyonas, y vosaltres, xicotas, cobraréu 'l diumenge al matí, perque acabat de sopar no m' agrada rebre cap disgust.

LLUISETA

   Ay, ay, ves!

FILOMENA, á Lluiseta.

   Calla, dona.

CINQUENAS

   Porta 'l calaixó, Mariona.

(Surt Mariona per la esquerra.)
GREGORI

   Es que nosaltres ab el pare no venim á cobrar, que venim á pagar l' arrendament de la barca.

CINQUENAS

   Bueno: pera cobrar totas las horas son bonas.

BALTASANET
   Sino que voldríam que 'ns ho rebaixessis.
CINQUENAS

   Pagueu igual que li pagáveu al pare; y si jo us ho rebaixés el pare quedaría malament.

GREGORI

   Es que...

CINQUENAS

   Fora, fora.

(En Baltasanet y en Gregori están vora de una taula ab en Cinquenas contant diners.)
CATARINA, apart á las noyas.

   Veuréu, noyas, avuy ens revenjarém totas del Pere Mártir.

LLUISETA

   Sí? Alsa.

CATARINA

   Digueu, en sortint, als vostres germans que s' arribin á casa ab tota la colla.

FILOMENA

   Y qué farán?

(Torna Mariona ab un calaixó d' escriptori ab diners y 'l porta al Cinquenas.)
CATARINA, perque no s' enteri Mariona.

   Ja ho sabreu á fora.

CINQUENAS

   Qui vol cobrar la setmanada?

(Fent saltar los diners al calaixó.)
LLUISETA Y ALTRES

   Nosaltres. Nosaltres.

(En Baltasanet, va ficantse á la bossa 'ls diners que li
han sobrat. En Gregori se 'n va á parlar ab la Catarina.)
CINQUENAS, á Mariona.

   Dónalshi á cada una tres pessetas y mitja.

FILOMENA

   Ens haurian de pujar d' un ral, ves!

CINQUENAS

   La teva mare no més guanyava tres pessetas, y tenía mes anys que tu.

(Va pagant la Mariona y en Cinquenas l' ajuda.)
GREGORI, á Catarina.

   Ja ho has sentit; l' arrendament igual.

CATARINA

   Ja veurás aquesta nit quina rábia en Cinquenas!

GREGORI

   Rábia? Per qué?

CATARINA

   Tu ho has de fer ab el jovent del poble.

GREGORI

   Aixó del Pere Mártir?

CATARINA

   Y donchs!

GREGORI

   Fuig, fuig!

CATARINA

   Si fins á mi 'm va dir unas cosas l' altra tarde!...

GREGORI

   Ah, sí! Ja veurás jo aquesta nit!


ESCENA IX



MARIONA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, CINQUENAS, GREGORI altre gent y PERE MARTIR que ve de fora.

CATARINA, á Gregori.

   Míratel. (Per lo Pere Mártir.)

PERE MARTIR

   Alto á la justicia! Jo copo la banca!

CINQUENAS

   Ah! M' has espantat, á fé.

GREGORI, á Catarina que 'l conté.

   Es que li vuy inflar las galtas.

CATARINA

   Dissimula, tonto.

GREGORI, á Catarina.

   Donchs anem, peerque si no!... (Ella se l' endú fentlo callar.) Bona nit y bon' hora.

PERE MARTIR

   Ahont vás tant cremat, Gregori?

GREGORI

   Que ahont vaig tant cremat? Vaig al dimoni!

PERE MARTIR
   Ja se 't coneix.
CATARINA, á Gregori

   Camina, home.

GREGORI

   Es que!... (Furiós contra Pere Mártir.)

CATARINA

   Passa! (Donantli una empenta surten.)

BALTASANET

   Ja vinch jo també, ja vinch. (Surt.)

MARIONA, á Pere Mártir

   Hem de parlar aquesta nit.

PERE MARTIR

   Ja parlarém demá, dona.

MARIONA

   No, avuy, que l' Agata fá massas cosas, y jo no vuy seguir aixís.

CINQUENAS

   Mariona...

(La Mariona s' aparta de 'n Pere Mártir.)
PERE MARTIR

   (Ni jo tampoch. Se té d' acabar aixó.)

LLUISETA

   Pere Mártir, que no 'ns dius res?

PERE MARTIR

   Ah, sí. Ola.

MARIONA, á las xicotas

   Anéusen d' una vegada!

FILOMENA, per la Mariona
   Qu' está cremada aquesta!
MARIONA

   No heu cobrat? Donchs á fora.

(Van sortint rondinant.)
CINQUENAS

   Pero, Mariona, vina.

MARIONA

   Pere Mártir, que no m' estimas com avans, tu? (Ell mira al cuarto de l' Agata.) Digas?...

PERE MARTIR, ab cansament.

   Com avans... sí.

MARIONA, á Pere Mártir

   Donchs se té d' acabar aquesta comedia de l' Agata.


ESCENA X



MARIONA, PERE MÁRTIR, CINQUENAS y AGATA

AGATA

   Gem, gem.

(Tossint desde la porta del seu cuarto pera cridar l' atenció d' en Pere Mártir.)
PERE MARTIR

   Ah, miratela! (Volent anar ahont es l' Agata.)

MARIONA, contenintlo
   Pere Mártir!
AGATA, ananthi

   Qué li deyas á la Mariona? Li parlavas de mí, veritat?

PERE MARTIR

   Sí, sí, de tu parlavam.

(Procurant fingir indiferencia per l' Agata.)
AGATA, á Pere Mártir.

   Oy qu' es maca la Mariona?

MARIONA, desdenyosa.

   Sí, maca! Apártat!

CINQUENAS, cridantla impacient.

   Mariona!

MARIONA, acostantse á Cinquenas

   (Si no la deixa 'm tornaré boja!)

AGATA, á Pere Mártir

   Sabs aquella cansó? Ja la sé tota, tota.

PERE MARTIR

   Y t' agrada? Dígamho que t' agrada.

AGATA

   Si m' agrada? Com que m' has dit que la teva mare 't feya adormir ab ella!...

(La Mariona procura apartarse d' en Cinquenas. Aquest la obliga á seure vora de la taula ahont ell está assegut. Mentrestant l' Agata canta entre dents part de la cansó á Pere Mártir, qui la canta també baixet.)
CINQUENAS
   Veurás, assentem lo qu' hem pagat, y fes els comptes que 't diré. (La Mariona mira als altres.) Escriu, dona!
MARIONA

   Bueno, ja escrich.

(Lo lloch ahont enrahonan Pere Mártir y l' Agata té de ser lo més lluny possible d' ahont hi ha la taula ab Mariona y Cinquenas.)
AGATA, interrompentse de cop.

   A quanta gent la deus haver ensenyada, oy?

PERE MARTIR

   A ningú; malviatje 'l mon dolent! T' ho juro. Y aixó que sempre l' he sapiguda. Y moltas vegadas, quan he estat trist y sol, me l' he cantada jo mateix, baixet, casi sense dir re, saps? Y m' aconsolava.

(La Mariona á estonas observa, neguitosa sempre, á Pere Mártir y Agata, sense poder sentir lo que diuhen.)
AGATA, de cop

   Ay! Ara voldría aguantar á algú, á la Mariona... A algú pera ferlo adormir cantantli.

(Anant d' una banda á l' altre balansejant los brassos y cantant molt baixet com si fés adormir una criatura.)
PERE MARTIR

   (Está llest: avuy es l' últim cop que veuré á la Mariona, y ab aquesta m' hi caso; y prou bojerías.)

AGATA

   Tu estás tristot; y jo no vuy que ho estiguis.

PERE MARTIR
   Sí qu' ho estich, y es perque t' estimo tant, tant, Agata, que no voldría qu' ho sapigués... ningú que t' estimo. (Per la Mariona.)
AGATA

   Y aixó 't posa trist? Donchs á mi 'm dona una alegria més regrossa! Y tant se m' endona que ho sápigan! Perque, qui m' ho havia de dir á mí que vindría un temps en que m' agradés tant ser al mon! Y aixó que ara 'l mon es més petit. Mira: está entre tu y jo: va d' aquí á aquí, y prou. (Va desde 'ls ulls d' ell als d' ella.)

PERE MARTIR

   Sí, Agata, sí; y quan tu 't vas acostant y 'ns mirém aixís, el mon se va tornant encara més petit. (Acostantshi ell.) Y ves ahont es el mon y el cel y tot entre nosaltres... (Va á besarla á la boca.)

AGATA, apartantse.

   No, aixó no! Y no hi tornis!

(Ella li pega á la boca ab una rosa que té á la má, rihent.)
MARIONA, adonántsen.

   No escrich ni compto més jo!

CINQUENAS

   Vaja, dona!

(Torna a seure Mariona al veure qu' ells s' han separat.)
PERE MARTIR
   Sí, sí, Agata, sí, perdónam, que ja ho sé que tu no ets com las altras, ni jo ho vuy ser com era. (Ella mitj avergonyida va arrencant ab los llavis fullas de la rosa.) Que á mi, qui m' ho havía de dir, Agata, que prengués en sério moltas cosas! L' estimar á una dona! Perque jo avans no hi veya, com t' ho diré, sino vanitat en que coneguessin els meus amors, sabs? Y ja ho sentía á dir jo que s' estimava d' una altra manera que no era pas la meva, pero jo no ho creya.
(Ella segueix esfullant la rosa tirantli ab los llavis las fullas á la cara.)
AGATA

   Ves dihent, ves, que m' agrada més sentirte!

PERE MARTIR

   Y que ho sé jo 'l que 't dich! Si m' he tornat de vell qu' era un nen petit, petit. Y tan cambiat estich que vuy cambiarho tot desde ara.

AGATA

   El qué vols cambiar? El qué?

PERE MARTIR

   Vuy ser un altre home; vuy poderte estimar á tu sola. Agata, estás disposada á tot pera ser la meva dona?

AGATA, estranyada.

   Y si! A tot.

PERE MARTIR

   En qui tens més confiansa al poble, pera que 't fassi de costat y 't defensi?

AGATA

   En la Mariona.

PERE MARTIR

   Oh, no, ella no: cap dona.

AGATA

   El Baltasanet.

PERE MARTIR
   Sí, el Baltasanet. (Al veure que la Mariona s' ha alsat.) Y ara separemnos. (Apartantse de l' Agata.) (Demá jo me 'n vaig del poble y ella vindrá ab el Baltasanet y 'ns casarém.)
(En Cinquenas fa tornar á seure á la Mariona.)
AGATA, estranyada de qu' ell s' aparti.

   Pero qué hi ha, Pere Mártir?

PERE MARTIR

   Que demá... (Mirant á la Mariona y contenintse.) No, no; ja ho sabrás demá mateix, Agata.

AGATA

   Que t' has enfadat ab mí per... el petó potser?

PERE MARTIR

   No, Agata, no.

AGATA

   Es que si t' has enfadat, fésmel.

PERE MARTIR

   Si no es aixó! Si t' estimo més encara!

AGATA

   Es que si tu no me 'l fas te 'l faig jo á tu. Que tantas cansons! Vina!

(Agafantlo pel coll y rihent. La Mariona ho ha vist é hi va rapidament.)
MARIONA, furiosa

   Agata! Agata!

PERE MARTIR, á Mariona ab despreci

   Qué vols tu? Déixans estar á nosaltres.

AGATA, á la Mariona

   Qué tens?

MARIONA, rabiosa
   Oncle, treyeu al Pere Mártir de casa, qu' aixó no 's pot aguantar al devant nostre!
CINQUENAS

   Qué hi ha? Qué passa?

MARIONA

   Qué aixó es un escándol! Y si algú vol qu' enrahoni... enrahonaré d' una vegada!

PERE MARTIR, enérgich per que calli

   Mariona! Mariona!

AGATA, á la Mariona.

   Pero qué tens?

CINQUENAS

   Pero si tu has sigut la primera que has volgut que festejessin, y que ell vingués á casa nostra per l' Agata!

AGATA

   Y jo me 'l estimo, sí, y ell m' estima á mí també.

PERE MARTIR

   Calla, Agata.

MARIONA, á l' Agata.

   Donchs ara no us heu d' estimar més! No us estimaréu més, no.

AGATA, á Pere Mártir.

   Qué diu la Mariona?

CINQUENAS, á Mariona.

   Y per qué, si ell s' hi vol casar ab ella? Per qué, veyam?

MARIONA
   Perqu' ell no s' hi casará, no. Y tothom enrahona; y ell se 'n riu de vos y de mí com s' ha rigut de tantas altras! Y jo ho faig... per la pobra Agata!
AGATA

   Pere Mártir?...

CINQUENAS

   Oh, aixó sí que no ho passo!

PERE MARTIR

   Deixéula dir á n' ella, Cinquenas.

CINQUENAS

   Donchs veus? Hem de parlar de serio d' aquestas cosas tu y jo.

PERE MARTIR

   Donchs sí que n' hem de parlar; y quan vulgueu.

CINQUENAS

   Ara mateix.

PERE MARTIR.

   Ara.

CINQUENAS, á las donas

   Sortiu vosaltres.

AGATA, á Cinquenas

   Jo me l' estimo, sentiu? y avans de renyirhi primer me 'n aniré ab ell.

CINQUENAS

   Si jo ho vuy també, sí.

(L' Agata se 'n va per la primera porta de la dreta.)
MARIONA, á Pere Mártir

   Qué li dirás al oncle?

PERE MARTIR, ab ironia
   Vols que li diga que 'ns estimem tu y jo?
MARIONA

   No, que tot ho perdríam.

PERE MARTIR, ab despreci

   Ves, vés!

MARIONA

   Pero vindrás?

PERE MARTIR

   Vindré. (Aixís me condempni! Per última vegada.)

(La Mariona se 'n ha anat rapidament per la segona porta de la dreta.)




ESCENA XI



PERE MARTIR y CINQUENAS

CINQUENAS

   Bueno. Ara parlarém nosaltres.

PERE MARTIR

   Aixó es lo que vuy. Y llástima que no puga dir tot lo que passa y tot lo que tinch á dintre.

CINQUENAS

   Veurás: ab una cosa que 'm respongas ja 'n tindré prou jo. Quan te pensas casar ab l' Agata?

PERE MARTIR

   Que quan m' ni penso casar?

CINQUENAS
   Que quan t' hi casarás.
PERE MARTIR

   Demá si pogués; ara mateix.

CINQUENAS

   Si pogués, si pogués.... Perque ella es pobre? Ja ho sabías al entrar á n' aquesta casa. Potser sí que tindrá rahó la Mariona, que t' has volgut embular de nosaltres.

PERE MARTIR

   Mireu, Cinquenas; encara que no ho sembli, tinch bonas entranyas. Sempre qu' he deixat á una xicota ha sigut.... perqu' he vist clar qu' ella ja m' havía deixat á mí de primer. Y á totas las qu' he tractat d' una manera diferenta de l' Agata ha sigut per... perque s' ho mereixían; y la que volía seguir el festeig era per diferents motius, may per un afecte desinteressat... de cap mena d' interessos. Voleu qu' us ho digui tot? Donchs á cuantas he festejat á tantas he tingut mevas, ben mevas; sols á una no la he tinguda y es á l' Agata. Donchs ab aquesta m' hi casaré: per la memoria de la meva mare que m' hi casaré! No sé si no ha sigut meva perque ella no ho hauria volgut serho, que fins m' ofen tractantse de l' Agata pensar en aquestas cosas... Sols sé qu' avuy encare festejém igual que dos nens.

CINQUENAS

   Veurás, no 't sé escoltar, perque te 'n vás d' una cosa al altre. Ab aixó, no fugis d' estudi, y al grá. Quan al poble 's deya qu' anavas per la Mariona, jo 'm vaig posar que no hi veya, perque 'ls diners meus, saps, no tenen de ser pera un perdut com tu. Ara, en quant á l' Agata, com que jo no hi tinch res que veure, perque prou faig en ferli de costat, ja es altre cosa; y per aixó t' he deixat entrar á casa á qu' os féssiu. Ara, t' ho diré ab franquesa, si t' hi casas jo diners n' hi donaré; li donaré alguna roba qu' ha estat de la dona y algun llensol.....

PERE MARTIR, irónich.

   No us dedineréu, home.

CINQUENAS

   Es que si no t' hi casas totseguit aquí no hi tornas més. Ja ho saps ara.

PERE MARTIR

   Es á dir que jo us faig un favor emportantme á l' Agata?

CINQUENAS

   Ab franquesa, sí; perque si tu la deixavas, ab la mala fama que tens y ab alló de que té sanch d' heretje, l' hauriam de rosegar sempre.

PERE MARTIR

   Donchs per tot demá quedará llest aquest assumpto á gust vostre y al meu. Ab aixó ja podeu comensar á donarme las gracias, y si ho sapiguessiu tot, encare me las donarías més complertas.

CINQUENAS

   Que vols dir?

PERE MARTIR
   Sols una cosa us demano: que d' aixó qu' hem parlat no' n digueu res á l' Agata, ni á la Mariona, ni á ningú, fins... fins que la cosa estiga feta. Tinch un altre assumpto qu' arreglar, y si se sabés avans d' hora que 'm caso, tal embull hi hauria, que potser fins ni 'm voldría la pobre Agata creyentse qu' ha servit... Vaja, prou.
CINQUENAS

   Tens de tancar de cop ab una altra dona, eh? May en farás net d' aquestas cosas!

PERE MARTIR

   Donchs, sí, ab una altra dona. Mes jo us prometo qu' ho vaig á acabar aquesta nit de bonas en bonas, y si no pot ser, de cualsevol de las maneras.

CINQUENAS

   Donchs, bueno; fins á demá, y, ja ho saps, li donaré algun passament de roba.

PERE MARTIR

   Gracias. Guardéuho tot pera la Mariona.


ESCENA XII



AGATA, MARIONA, PERE MÁRTIR, CINQUENAS


AGATA, á Cinquenas

   Qué diu 'l Pere Mártir?

CINQUENAS

   Que tu li haurás posat las esmorrallas.

MARIONA, á Pere Mártir

   Per l' amor de Deu no triguis!

PERE MARTIR, á Mariona

   No trigaré. (Y quin fástich que 'm fás ara!)

(Sortint.)
MARIONA, á Cinquenas

   Qué us ha dit, veyám?

CINQUENAS

   Que tot va bé. Bona nit.

MARIONA

   Per quí va bé?

CINQUENAS

   Ay, ay! Per l' Agata.

(Se 'n va per la porta de la esquerra.)




ESCENA XIII



AGATA y MARIONA


AGATA, complascuda

   Es clar, per mi, y donchs?

MARIONA, ab gran emoció.

   Donchs t' erras, ho veus? Donchs t' erras.

AGATA

   Per qué m' erro, Mariona?

MARIONA

   Déixam anar!

AGATA
   Que no estás contenta de que me l' estimi tant al Pere Mártir? Y de que ell m' estimi á mi?
MARIONA

   Y ell t' estima a tú? Y com ho sabs que ell t' estima, veyám, com ho sabs?

AGATA

   Perque m' ho ha dit; perque m' ho diu cent cops cada dia.

MARIONA, riu nerviosament.

   Ximple!

AGATA

   Mírat, va trigar molts dias á dirmho; y devegades semblava que li feya pena que jo l' estimés tant, y li sabés greu que la gent ho veyés que m' estimava. Si fins quan tu venías s' apartava de mí; y aixó que jo li deya que tu n' estavas contenta. Fins ahir que 'm va dir que volía rompre. . unas cadenas, per esser tot meu, sabs, tot meu. Ves si m' estima!

MARIONA

   Donchs: mira no te 'l tens d' estimar més á n' aquest home!

AGATA

   Mariona! Y per qué?

MARIONA, rabiosa

   Perque jo no ho vuy que te l' estimis. Perque ell se 'n estima una altra, y á tú t' está enganyant; que ha jugat ab tú com ab una criatura.

AGATA, indignada.

   Ell me diu que 'm vol á mí; y no hi ha ningú més dintre del seu pensament!

MARIONA
   Mentida! Mentida!
AGATA

   Ningú més! Ningú més!

MARIONA

   Si jo 't dich que t' enganya! Si jo la conech á l' altra com te conech á tú! Més qu' á tú!

AGATA

   Donchs digali qu' es meu el Pere Mártir; que será 'l meu marit per tota la vida.

MARIONA

   Qu' ell será 'l teu marit? Tórnamho á dir, aixís, cara á cara! (Agafantla pe 'l coll.)

AGATA

   Mariona?!...

MARIONA

   Primer ho diré tot jo! Primer!...

AGATA

   Que te l' estimas tú potser?... (Ab rábia.) Mariona!

MARIONA, rihent per dissimular.

   Jo al Pere Mártir? Jo? Per qui m' has prés á mí? Jo... lo qu' he volgut es avisarte pe 'l teu bé. Com que 'ls meus pares te van tenir com á filla... Per aixó t' ho deya.

AGATA
   Sí, sí; y jo t' estimo com á germana gran á tú. Y á ells els hi dech la vida; y com que ells son morts te la dech á tú. Y estich prompte á sacrificartho tot, Mariona. (La Mariona va á parlar satisfeta.) Tot, menos el Pere Mártir, que no podría.
MARIONA

   No 'n parlém més d' aixó. Mírat, jo t' he volgut aconsellar, y tú t' ho has prés malament: fora.

AGATA

   Mes, no estás enfadada ab mí? Veritat que no ho estás?

MARIONA

   No, gens, gens.

AGATA

   Donchs deixa que t' abrassi com quan eram petitas. (Li posa la má á la espatlla. La Mariona la deixa fer.) Bona nit y bon 'hora. Té. (Besantla.) Fesme un petó tú ara; de cor.

MARIONA, anantli á fer.

   Y per qué nó?... (Retrocedint rabiosa.) No! No te 'l faig!

AGATA

   Mariona?... Qué 't passa?...

MARIONA

   Res, no tinch res! Déixam!

AGATA

   Mariona!...

(Fuig la Mariona per la segona porta de la dreta. L' Agata la seguia, mes la Mariona ha tancat per dintre.)



ESCENA XIV



AGATA, després MÓLLERA y RUFET y després CINQUENAS.

AGATA, després d' una pausa.

   Deu meu! Qu' es aixó? Potser sí que la Mariona se l' estima! Aquesta malicia per mí, y aquest neguit... No, aixó no; si ella va ser la primera que 'm va parlar del Pere Mártir... Y 'ls primers dias me cridava quan ell venía... (Pausa.) Els primers dias sí, mentres ell no m' havía dit gran cosa; després no 'm cridava, y ell devegadas parlava ab ella tot baix, y callavan quan me veyan... Deu meu, quina angunia, Deu meu! Eh! Jo no vuy creure res d' aixó; pero vuy aclarirho tot. Y ara mateix, que jo no 'm dormiría aixís.

(Fa per anar cap al cuarto de la Mariona quan entra en Rufet y en Móllera y torna enrera.)
RUFET

   No haguessis jugat tan fort.

MÓLLERA

   Es que m' estava escoltant al Gregori; y total he perdut tres pessetas.

CINQUENAS

   Encara sou per aquí? Lo que 's te que fer es anársen al llit tothom, que 's gasta massa oli.

(En Cinquenas ha anat á tancar la finestra y la porta
forana enduyentse la clau d' aquesta. Mentrestant en Móllera butxaqueja.)
RUFET, al Cinquenas.

   Es que aquest ha perdut tres pessetas.

CINQUENAS

   Bueno, bueno, que las busqui. No eran pas mevas. Bona nit tothom: y á descansar que també li convé descansar al oli.

(Surt en Cinquenas per la esquerra.)
RUFET, á l' Agata

   Sabs el Móllera? Ha perdut tres pessetas. (Ella no 'l sent.) Que ha perdut tres pessetas.

MÓLLERA

   Si no t' escolta, home!

RUFET, apart á Móllera

   Potser ja sap alguna cosa d' aixó que traman.

MÓLLERA, apart á Rufet

   Y qui vols que li hagi dit? Si ella ho sapigués ja no hi hauría cas: y per aixó el Gregori no 'ns ha dit res á nosaltres; per por de que ho xerressim.

RUFET

   Es que 'm sap greu per aquesta. Y, vaja, que ho hauriam de desbaratar.

MÓLLERA

   Sí, xerra, y renyirás ab la Filomena. Jo li he promés á la Lluiseta que no diria res.

RUFET
   Y per quí ho saben ellas?
MÓLLERA

   Pe 'ls seus germans, que hi serán á la saragata. Créume, anemsen al llit.

RUFET

   Anemhi, donchs.

MÓLLERA, tot caminant

   Es que sembla mentida d' aquesta!

RUFET

   Espérat. Veurás: á mi una vegada 'm volian treure d' aquesta casa, y l' Agata s' hi va posar y, mírat, encare hi soch.

MÓLLERA

   Y qué vols dir?

RUFET

   Que no 'm puch aguantar més. (Cridantla) Agata. (No 'l sent) Agata! (Agafantla per un bras.)

AGATA

   Qué hi há?

RUFET

   Hi ha que.. Veurás, clar: que no 'l deixis entrar més de nit al Pere Mártir.

AGATA

   De nit? No t' entench.

MÓLLERA, á Rufet enburlantsen

   Pts! Anem al llit, anem.

RUFET

   Que s' ha sapigut tot pe 'l poble; y com que 'l van veure l' altre nit qu' entrava per la finestra...

AGATA
   Qu' entrava per la finestra? Qui?
RUFET

   Vaja, donchs! El teu xicot.

MÓLLERA

   El Pere Mártir.

AGATA

   Mentida! Aixó es que 'm volen mal! Mentida!

RUFET, á Móllera

   Veus com ens han enganyat aquellas?

AGATA

   Qui es qu' ho fa corre? Quí?

MÓLLERA

   Veurás: ho han escampat la Catarina y 'l Gregori; qu' ell el va veure com s' hi enfilava. Ho saps? Y, mirat, pera aquesta nit tenen... que volen moure un escándol pera pérdret á tu y á n' ell.

AGATA

   Pera pérdrens?

RUFET

   Sí, sí. Sembla que no 'ns vulgas entendre!

AGATA

   Si 'm crech qu' ho estich somiant aixó que 'm diheu! Ba, ba, es que vosaltres heu begut massa aquest vespre.

RUFET

   Ara 'ns diu borratxos!

MÓLLERA

   Nosaltres serém borratxos, pero tu...

RUFET
   Calla, home!
AGATA

   (Ay pobre de mí! Si fos veritat qu' ell entrava en aquesta casa jo voldría morirme!)

(Mentrestant los altres disputavan.)
MÓLLERA, á Agata

   Com que l' han vist!

RUFET, ídem.

   Sí l' han vist!


ESCENA XV



AGATA, RUFET, MÓLLERA, y MARIONA, desde la porta del seu cuarto

MARIONA

   Que no us en aneu al llit encare?

AGATA

   (La Mariona! No la vuy veure, no la vuy veure!)

(Fuig per la primera porta de la dreta.)
RUFET, á Móllera pe 'l plor d' Agata.

   Tu 'n tens la culpa, ximple!

MÓLLERA

   Tu qu' has comensat, embustero!

MARIONA

   Aneu al llit desseguida! (Avansant á la escena.)

MÓLLERA, á Rufet
   Y ja n' estich tip de sentirme dir ximple.
RUFET, á Móllera.

   Com jo embustero. Y si tens rábia perque has perdut...

MÓLLERA

   Qué n' has de fer?

RUFET

   Y tu?

(Han sortit per la porta de la esquerra disputant.)
MARIONA

   (Gracias á Deu! Tots fora! (Treu la balda de la finestra.) La finestra ajustada. Ja está. Y ara que vinga.)

(S' entorna al seu cuarto, enduyentse 'l llum y ajustant la porta.)




ESCENA XVI



AGATA, després PERE MÁRTIR. La escena ha quedat fosca. L' Agata sortirá del seu cuarto una estona després que se 'n hagi anat la Mariona.

AGATA

   (No ho crech; y no sé qué ho fá que 'm xuclan cap á aquesta sala. (Pausa.) Té, si dorm tothom aquí, y no més jo estich neguitosa y tremolant! Ba, ba, 'l veuré demá y li diré quina ha sigut la meva angunia. (Va cap al seu cuarto: de cop s' atura y 's gira á mirar cap á la finestra.) Perque m' ho han dit aquells, que no puch treure els ulls de la finestra! (Se 'n hi vá.) Ah! No está tancada! Com ha sigut aixó? (L' obra y treu 'l cap fora retrocedint després.) Hi ha un home abaix! Quin espant! (Torna á la finestra) Tancaré: sí; tancada. (Ha tancat: per una escletxa escolta.) Pujan! Oh! (Pausa.) Donchs que pujin, qu' entrin! (Obra la finestra.) Té, té; ja está, oberta. (Retrocedeix tambalejant.) Deu meu! Deu meu! (Va entrant Pere Mártir.) Y ha sigut veritat!)

(Un lleuger soroll que fa l' Agata serveix de guía á en Pere Mártir pera acostarshi, després d' haver ajustat la finestra.)
PERE MARTIR, á Agata.

   Ja estarás contenta: ja 'm tens aquí, Mariona.

AGATA, ab un crit ofegat.

   Ah! Mariona!

PERE MARTIR

   Quí? Quí ets tu?

AGATA, sense cridar.

   Has vingut per la Mariona! Y m' has enganyat á mi!

PERE MARTIR

   Agata! Cóm te trobas aquí?

AGATA

   Y cóm t' hi trobas tu?

PERE MARTIR

   Agata?

AGATA, alsant més la veu.
   Cóm? Digas: que 'm sembla que no ho ets tu, ni jo soch jo mateixa!
PERE MARTIR

   Calla, no cridis!

AGATA

   Si jo vuy que ho senti tothom y que 't vegin, perque 't conegan!

PERE MARTIR

   No, que 't perts!

AGATA

   Res me fa pérdrem, si ja ho he perdut tot ara! (Cridant.) Mariona!

(Lo crit ha sigut mtij ofegat perque Pere Mártir li ha tapat la boca ab la má.)
PERE MARTIR

   No, que jo t' estimo!

AGATA

   Apártat, lladre!


ESCENA XVII



AGATA, MARIONA, PERE MARTIR.


MARIONA

   Pere Mártir. (Avansant cap al mitj.)

PERE MARTIR
   Agata, la Mariona!
AGATA

   Ja la tens aquí! (A ella.) Mariona! Mariona!

(Rihent sarcástich.)
MARIONA

   Quí ets?

AGATA

   Jo, que te l' entrego al Pere Mártir!

MARIONA

   L' Agata!

AGATA

   Té, prenlo, es aquí, aquí. 'l teu tracte, 'l teu home!

PERE MARTIR

   Agata!

AGATA

   Au, abrással y endútel! (Rihent.) Bona parella á fe de Deu, bona parella! La guilla ab el guillot y de nit! A jeure! A jeure!

(L' Agata ha llensat al Pere Mártir cap á la Mariona.)
PERE MARTIR

   Agata, tu no sabs!... (Riu l' Agata.)

MARIONA

   La tafanera! La desvergonyida!

PERE MARTIR, á Mariona.

   Calla tú! (Riu Agata.)

MARIONA

   Y per qué 's te de ficar ab nosaltres ella?!

PERE MARTIR, á Mariona.
   Que callis!
AGATA

   La desvergonyida jo! Y m' ho diu una bagassa, una perduda!

MARIONA

   Y tu 't morts de rábia perque ell me vol á mí; y á tu ni per bagassa t' ha volgut! Y jo me 'n alabo devant teu de que es meu, no més que meu el Pere Mártir!

AGATA, cridant.

   Oh! Llum! Porteu llum, que li vuy veure la cara á aquesta dona!

PERE MARTIR

   Agata, per Deu!

AGATA

   No 'n tens de Deu tu!

PERE MARTIR

   Mariona, al teu cuarto!

MARIONA

   Y ella ab tu aquí?!

PERE MARTIR

   Estém perduts! Ens han sentit! Anéusen dintre! Anéusen!

MARIONA, al Pere Mártir.

   Ves! Fuig! (En Pere Mártir va cap á la finestra.)

AGATA, rihent nerviosament.

   Ara té por el valent! Llum, llum aquí!

(En Pere Mártir ha obert la finestra, vejentse resplandor d' atxas al esterior y sentintse crits y forta esquellotada.)
PERE MARTIR

   Rehira de Deu!


ESCENA XVIII



AGATA, MARIONA, CINQUENAS, RUFET, MOLLERA. Al acte que es á la finestra en Pere Mártir per la porta de la esquerra compareixen Cinquenas, Rufet y Móllera. L' un ab un llum encés.

CINQUENAS

   Qué es aixó?

MARIONA

   Oh, l' oncle!

CINQUENAS, vejentlo fugir.

   El Pere Mártir!

RUFET

   Era á aquí dintre!

CINQUENAS

   Oh! Agata?

AGATA

   Venía per la Mariona!

MARIONA

   Venía per tú!

CINQUENAS

   Agata!

AGATA

   No, per ella! Per ella!

MARIONA
   Per tú! Per tú!
AGATA

   Lladre, mala dona!

(Volguentse tirar á sobre de la Mariona. La contenen Rufet y Móllera.)
MARIONA, la conté Cinquenas.

   Tú, tú ets la lladre! La lladre!

AGATA

   Oh, deixéume que la faré á trossos!

MARIONA

   Jo á tú! Jo á tú!

AGATA

   Deixéume! Deixéume!

(Lo final té de ser rapit. Pere Mártir acaba de desaparéixer. La gatzara esterior segueix fins que ha caygut lo




TELÓ.