La filla del mar - Acte Tercer

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Acte Segon Acte Tercer
La filla del mar
Portada


Acte tercer



 La mateixa decoració del primer acte. Es nit completa.


ESCENA PRIMERA


PERE MÁRTIR, GREGORI, mariners y pescadors. Al aixecar lo teló, PERE MARTIR vá devallant de la finestra per la paret. Tothom mou gatzara, enburlantse d' ell: alguns tocan instuments descordats; altres portan teyas y atxas de vent encesas. La porta y la finestra de casa CINQUENAS, están tancadas.


GREGORI

   Toquéu, toquéu! Forsa gatzar, forsa!

UN HOME

   Visca el Pere Mártir!

GREGORI
   Que cridi tothom! Cridéu, cridéu!
PERE MARTIR

   Deixéume arribar á terra! Reira!...

GREGORI

   Música! Música al poca vergonya!

PERE MARTIR, ja á terra.

   Quí es el que m' ha dit poca vergonya? Quí es, veyám?

UN HOME, rihent.

   Y ara s' enfada!

TOTHOM

   S' enfada! Ara s' enfada!

UN ALTRE HOME

   Visca el Pere Mártir!

ALTRES HOMES

   Per molts anys!

PERE MARTIR

   Qué n' heu de fer de mí, vosaltres?

UN HOME

   Companys, visca 'l més guapo del poble!

PERE MARTIR

   Ay reira de bet! Quí es el que ho ha armat aixó? Y per qué us heu de ficar ab mí? Que respongui algú!

GREGORI, de entre mtij dels altres.

   Volém que 'ls homes siguin honrats y no pillos!

PERE MARTIR

   Ja no 'n podía ser d' altre qu' aquest ximple!

GREGORI
   Si jo soch ximple, tu ets un saltejador de casas honradas!
UN HOME, burlantsen.

   Sí, sí, honradas! (Molts ho repeteixen).

GREGORI

   Un bandoler, que no respecta cap dona!

PERE MARTIR, volentlo embestir.

   Deixéume, qu' ell me las pagará per tots!

(Li privan de que s' hi acosti).
GREGORI

   Quan vulgas me trobarás á fora.

PERE MARTIR

   Ara mateix! Aném!

GREGORI

   Anemhi!


ESCENA II



PERE MÁRTIR, GREGORI, HOMES DEL POBLE, CATARINA, després BALTASANET.


CATARINA, sortint de casa seva.

   Gregori!

PERE MARTIR

   Deixéunos passar!

(La gent del poble 'ls priva d' anarse á barallar.)
CATARINA
   Gregori, á dintre desseguida!
GREGORI

   Vuy escarmentar al Pere Mártir!

PERE MARTIR

   Te 'l vuy deixar com nou al marit!

GREGORI

   A qui deixarás com nou?

PERE MARTIR

   A tu! A tu! (Se volen agafar).

CATARINA

   Que no passin! No 'ls deixéu acostar! Sogre! Sogre!

BALTASANET, surtint.

   Qué son aquestos crits? (Al férsen cárrech.) Pere Mártir! Gregori! (Imposantse.) Qué passa aquí? Qué son aquestas barallas?

GREGORI

   Es que 'l Pere Mártir vé de festejar á la Agata.

PERE MARTIR

   Mentida! Aixó es mentida!

GREGORI

   Sí: que l' hem vist sortir per la finestra.

(La Catarina conté al Gregori.)
BALTASANET

   A tu?! Pere Mártir?!

UN HOME

   Venía de veure á l' Agata.

TOTS
   Aixó: á l' Agata, á l' Agata.
PERE MARTIR, al poble.

   Qu' us dich qu' es mentida!

CATARINA, cuadrantshi.

   El qué es mentida? Veyám, el qué?

PERE MARTIR, desententse de Catarina.

   L' Agata es tant honrada com las vostras germanas; (Tos ho negan.) y com vostras mares! Sí, sí, com ellas, com ellas! (Idem.)

CATARINA, rihent.

   Si aixó fos veritat hi haurías anat per la Mariona?!

POBLE

   No! Per la Mariona no! Per la Agata!

PERE MARTIR

   Donchs se m' ha acabat la paciencia; y ja no m' aguanto més. Afora tothom d' aquí! Tothom! Y al primer que s' acosti li bado 'l cap!

(La Catarina y el Baltasanet contenen al Gregori.)
UN HOME, tot retrocedint.

   ¿Qué farás? Qué?

(En Pere Mártir s' hi vá á tirar al damunt.)
BALTASANET, imposantse.

   Pere Mártir! Prou! Y vosaltres, fora d' aquí! (Se resisteixen, mes van sortint). Fora d' aquí tothom! Desseguida! Que estéu escandalitzant al poble!

UN HOME, anantsen.

   Per qué fa pilladas!

(Van retirantse 'ls últims disputant y empenyuts per Baltasanet.)
BALTASANET

   A fora he dit! A casa seva cadascú, que 's fará de día aviat!

UN HOME, ja lluny.

   Aném! A escamparho pe 'l poble!

POBLE, desapareixent.

   Visca l' Agata! La enhorabona á l' Agata!


ESCENA III



CATARINA, PERE MÁRTIR, BALTASANET y GREGORI. En Gregori escolta á la Catarina que li parla rabiosa. En Pere Mártir molt exitat va y vé per la escena.


PERE MARTIR

   (Me pegaría jo mateix un tiro! Y ara l' Agata no 'm voldrá creure d' una sola paraula, que deu estar desesperada contra de mí!)

CATARINA, fingint.

   Pere Mártir, no 'n tením cap culpa nosaltres de lo qu' ha passat. Dígali, Gregori.

PERE MARTIR

   Y qué se me 'n dona á mí de vosaltres! (Gregori vol parlarli incitat per Catarina.) No 'm diguéu res! Deixéume, deixéume!

BALTASANET, aturantlo.

   Donchs jo no 't deixo, que t' ho haig de dir: qu' ets un indigne, un home dolent, un malvat! Que lo que tu has fet no ho fan sino 'ls pillos! Sí, sí, els pillos!

PERE MARTIR

   Baltasanet, que 'm faréu tornar boig tots plegats! Que no sabéu lo que m' está passant!

CATARINA, á Baltasanet.

   A n' aquest l' han armat els altres. (Per Gregori.)

BALTASANET

   Sí, 'ls altres (A Gregori) Aixó no 's fa, ho sents?

GREGORI

   Veus, dona?

BALTASANET, á Pere Mártir.

   Y á tu t' haurían de ficar á un presidi per tota la vida! Y ja la sabs quina es ara la teva obligació?

PERE MARTIR

   Pero... pero si ara no 'm voldrá l' Agata á mi! Si deu estar rabiosa contra de mi, ara!

CATARINA

   (Pero qu' está dihent!)

(Enrahonava ab Gregori y se 'n ha apartat pera escoltar més be.)
BALTASANET

   Y encara ho gosas á dir que no 't voldrá? Infame!

PERE MARTIR

   Y qué sabeu vos de lo que hi ha hagut allá dintre? (Li van á enrahonar Catarina y Gregori.) Ni vosaltres tampoch! (A Catarina que insisteix.) Si no m' heu conegut may á mi, vosaltres! (A ella, ab despreci.) No, no m' heu conegut may! (Riu Catarina) Perque jo no me 'n he estimada may á cap d' altra, may, sinó á l' Agata. (Indignació de la Catarina.) Sí, sí! Perque totas las altras han sigut unas...

CATARINA, fora de si.

   Pillo! Malehit! Lladre! (A Gregori.) Que no 'l sents com las maltracta á totas?

BALTASANET

   No sé com tinch paciencia y no t' escupo á la cara!

PERE MARTIR

   A mí, Baltasanet? Pero si ara vos m' ajudareu á mí? Escoltéume! (La Catarina se 'n enburla.)

BALTASANET, apartantse de Pere Mártir.

   Que jo t' ajudaré? Descarat! Y que t' escolti? Maligne! Més que maligne!


ESCENA IV



CATARINA, PERE MARTIR, GREGORI, BALTASANET y RUFET baixant de la casa.


RUFET

   No crideu.

CATARINA, á Gregori.

   El Rufet. Escoltémlo, escoltémlo.

PERE MARTIR

   Ah! El Rufet! Digas: qué passa allá dintre?

RUFET

   No m' han vist sortir, no. Per tu he vingut; perque 't vol fer agafar el Cinquenas. Ab aixó vésten del poble ara mateix.

PERE MARTIR

   Sí, aixís se fa agafar á la gent! Digas: y l' Agata? Qué fa l' Agata?

RUFET

   A l' Agata no l' agafarán pas, home! Ab aixó tu fuig, que ell va á baixar; que ara mateix vol donar part al jutje de lo qu' has fet!

BALTASANET

   Aixó, aixó: al senyor Jutje; y jo l' ajudaré al Cinquenas. Ja veurás!...

PERE MARTIR, á Baltasanet, apart.

   Vos m' ajudaréu á mí, ho sentiu? Vos m' ajudaréu á casarme ab l' Agata.

BALTASANET

   Oh, aixó sí, veus? Y si vols desseguida!

(Mentrestant la Catarina ha fet preguntas á Rufet.)
RUFET, á Catarina.

   No sé res jo; no m' emboliqueu á mí, no sé res! Que va á venir el Cinquenas!

(Pere Mártir no n' hi fa cas parlant ab Baltasanet.)
CATARINA, á Rufet.

   Pero esplícat!

RUFET

   Que no sápiga el Cinquenas que he avisat al Pere Mártir. Veuréu, que no 'm trobi aquí.

(Anántsen per la esquerra.)
BALTASANET, á Catarina y Gregori.
   Ara vosaltres á dintre!
CATARINA, á Baltasanet.

   Es que voldríam treure l' entrellat de tot aixó....

BALTASANET

   He dit que á dintre desseguida!

(Primer entra á la casa Gregori.)
PERE MARTIR, á Catarina.

   Y a tu, si 't ficas en res més te mato!

CATARINA

   No tingas por, home, no tingas por! (Ja me las pagarás totas plegadas.)

(Entra á la casa ajustant la porta.)
PERE MARTIR

   Baltasanet, ara baixa 'l Cinquenas y, teniu: li vuy parlar.

BALTASANET

   Tigas prudencia, sents? Que potser encara...

PERE MARTIR, á Baltasanet.

   Calleu!


ESCENA V



PERE MARTIR, BALTASANET, CINQUENAS y MÓLLERA, que van baixant la escala.


CINQUENAS, á Móllera
   El trucas al senyor Jutje, m' entens? Y que s' aixequi; que jo ja vaig venint. Y no t' aturis enlloch.
MÓLLERA

   No tingueu por; no m' aturaré.

(Anántsen per la dreta.)
PERE MARTIR

   Avi Cinquenas, esperéuvos.

CINQUENAS

   Quí es que m' atura? Tu!? Y encare tens valor!?...

PERE MARTIR

   Sí, perque vuy esplicarme ab vos.

CINQUENAS

   A mí no 'm tens d' esplicar res, pillastre. Devant del senyor Jutje t' esplicarás: ab aixó apártat.

BALTASANET

   Espérat, Cinquenas.

PERE MARTIR

   Qué aneu á declarar al senyor Jutje? Que he entrat á casa vostra aquesta nit, veritat?

CINQUENAS

   Sí, y ara mateix. Y escarmentarás per tota la vida, per saltejador y deshonrador de donzellas.

BALTASANET

   Pero escolta, Cinquenas: lo minyó s' hi casa.

PERE MARTIR, á Baltasanet, tement se n' enterin.

   Calleu...

CINQUENAS
   Y á mí qué se me 'n dona! Jo 'l que vuy es que 't castiguin, que no n' haig de fe res de l' Agata. Pocavergonya!... Tu y ella, tant poca vergonya l' un com l' altre, que 'ns heu compromés á tots!
PERE MARTIR

   Sou massa vell!... Y m' aguanto, y callo.. perque 'm convé callar! Fins insultant á l' Agata.

BALTASANET

   Pero si ell... pero si ella...

CINQUENAS

   Y gosas á defensarlos, tu?

(Baltasanet va á respondre cremat.)
PERE MARTIR

   Baltasanet, tingueu calma; y a vós... no més una paraula. Si voleu la tranquilitat de... casa vostra, entornéuvosenhi desseguida. Ahir vespre us vaig demanar algunas horas, ara us las torno á demanar encara. No digueu res á ningú, ni á l' Agata, ni á la Mariona, ni á ningú, y sense cap escándol tot s' arreglará avuy mateix; y mireu, aviat se fará de dia.

CINQUENAS

   Sense cap escándol, diu 'l bandoler, després que aquesta nit!...

BALTASANET

   Pero que no 't diu que s' hi casará?

CINQUENAS

   Deixéume passar que tots dos me feu fástich!

(Caminant per anársen.)
PERE MARTIR

   Es que si moveu soroll y arriba allá ahont no convé que arribi... jo no responch de res, Cinquenas. Y vos us enpenediréu d' haverme denunciat.

CINQUENAS

   Y encare m' amenassa 'l descarat! Te denuncio, sí; y tothom declarará contra tú que tinch testimonis, tinch testimonis!

(Surt per lo primer terme de la dreta rondinant. En Pere Mártir anava á aturar á Cinquenas, impedintho Baltasanet.)
BALTASANET

   Pero déixal fer, home; casanthi tu qué hi fá que diga?

PERE MARTIR

   Es que hi pot haver un daltabaix si enrahona una altre xicota, y fer quedar enlayre 'l meu casament ab l' Agata!

BALTASANET

   Ay, Reyna Santíssima!

PERE MARTIR

   Veuréu: aném nosaltres á la rectoría, y que no ho sápiga ningú que m' hi caso.

BALTASANET

   Es que me la estimo com á filla, ho sabs?...

PERE MARTIR, sortint.

   Sí, sí. Anemhi, anemhi, depressa!

(Surten per lo primer terme de la dreta.)



ESCENA VI



CATARINA y GREGORI, després FILOMENA y LLUISETA.


CATARINA

   Surt, Gregori, surt. Ja son fora.

GREGORI

   Pero, dona, ara ells que se las compongan. Veurás; jo m' estich cayent de son, que tota la nit que no dormo.

CATARINA

   Espérat. No 't moguis d' aquí, que aixó no está llest. Y, créume, queda lo millor. Mírat, jo aquí m' assech, y vigilo.

(Venen per lo segon terme de la dreta Filomena y Lluiseta.)
GREGORI

   Pero si aixó no es cosa nostra!

CATARINA

   Seu, seu, tonto.

(En Gregori, sense seure, s' arramba á la paret de casa seva.)
FILOMENA
   Catarina... No 'ns hem pogut esperar que 's fes de dia!
LLUISETA

   Qué hi ha, Catarina?

CATARINA, rihent satisfeta.

   Ara ja no hi ha res. Qué voleu que hi hagi? Que en aquest mon qui la fa la paga.

FILOMENA

   Ab aquesta ni 'ns hem ficat al llit. Y ab unas orellas que paravam per si sentíam els esquellots!

LLUISETA

   Que 'ls hem sentit! Els hem sentit! (Rihent.) Y que 'n sabeu de fer aquestas cosas!

CATARINA

   Tot es obra del meu home, tot. (Al Gregori.) Ja ho veus com t' alaban.

GREGORI

   Pts! Un hom fa 'l que pot!...

LLUISETA, á Catarina.

   Ay, espliquéunosho!

FILOMENA

   Ves qui s' acluca sens saber com ha anat!

CATARINA
   Res, que com ja havíam dat l' avís, quan el sogre ja dormía han anat venint á la quieta els vostres germans, el Vímat, els fills de la coixa, y qué sé jo quí! Una molada de gent! Y al tenirlos á tots dintre casa 'l Gregori se 'ls hi ha posat devant y 'ls hi ha dit: «Companys!...» Y jo he seguit. «Sí, que hem de parar una trampa á una guineu que cada nit s' entafura al vehinat y fa de las sevas la bestiassa...» Y ja 'ns van entendre, ja. No Gregori?
GREGORI

   Prou!

FILOMENA

   Y l' heu vist vos mateixa al Pere Mártir com gambejava per la paret?

LLUISETA

   May veyem res nosaltres!

CATARINA, satisfeta.

   Y tal! Ab aquestos: com ara á vosaltres. Veuréu: el Gregori 's ha quedat allá dintre tenint conte als minyons perque no moguessin fressa, y jo me n' he sortit arrossegant, fins á aclofarme aquí mateix: y al cap d' un no res ja me 'l veig al bandoler que 'm passa pe 'l devant, y al acabar de fer la creu ja me 'l veig paret amunt més llest! ... Com que ja hi estava fet... Y á dintre! Ab aixó tothom s' ha posat al aguayt aquí mateix, ab las teyas encesas, aguantantse 'l riure y fent el mort esperant: fins que s' ha tornat á obrir la finetra y al véurel que treya 'l cap ja aixó ha sigut un ball de tots els dimonis!

LLUISETA

   Y nosaltras consumintnos á casa!

FILOMENA

   Y 'l Pere Mártir qu' enverinat, oy?

CATARINA

   Conteu!


ESCENA VII



CATARINA, FILOMENA, LLUISETA, GREGORI y RUFET seguit d' algunas noyas.

NOYAS

   Dígansho! Dígansho!

RUFET, á las noyas.

   Ja us ho he dit, que no sé res.

CATARINA

   Ah, el Rufet!

LLUISETA

   Rufet, ho volém saber tot nosaltres.

FILOMENA

   Cóntaho, cóntaho!

RUFET

   Mireu, aixó no es viure! A cada porta una mossota que m' emprén! Qué ha passat, Rufet? Que ho volém saber tot, Rufet! Rufet, que 'ns dalim! Rufet!... (Ellas l' interrompen pregantli que ho conti.) Y fins me pessigan! Anéu al botavan, qu' encara m' acabaréu la paciencia! Catarina, que ja s'ha escapat el Pere Mártir?

CATARINA, cremada.

   De qué s' ha de escapar el Pere Mártir? De qué?

LLUISETA
   Rufet, quin escándol, oy?
FILOMENA

   Ay, jo 'm torno tota roja!

RUFET

   Y per qué t' has de tornar roja, veyam?

CATARINA

   Jo ara ja ho entench: el Rufet fa 'l mut perque té por que li peguin si xerra.

LAS NOYAS

   Té por! Es clar que té por! Que ho conti! Que ho conti!

RUFET

   Malehidas, calleu! Ni 'm deixéu respirar! (Va callant tothom.) Y á mi no m' espanta ningú, ho sentiu? Y ara ho sabréu tot d' una vegada. (Alegría de totas.) Donchs qu' he passat molt mala nit jo. Calleu! (Perque enrahonan ellas ab ellas.) Que tota aquesta matinada que somio que... Vetaquí que féyam una cucanya, y jo m' hi enfilava perla entena de la cucanya, que no acabava may d'arribar al cap damunt. Oh, y 'l que patia! Perque al capdemunt de la cucanya hi havia la Filomena lligada com un pollastre cap per avall.

(La Filomena no ho ha sentit perque parlava ab altras donas, mirant la finestra per ahont havia sortit en Pere Mártir.)
FILOMENA

   Qué tens que dir de la Filomena?

RUFET

   Que t' he vist cap per avall, ves!

(Unas rihuen altras se queixan de que no conti lo que volen saber.)
CATARINA

   Pero ves a lo altre! Pesat!

RUFET

   Sí, bueno. Pero no ho teniu de dir á ningu. (Tots li prometen.) Que 'l Pere Mártir aquesta nit ha entrat per aquella finestra. (Tots diuhen que ja ho sabían.) Oh, es que encare hi ha més: que també ha sortit per la finestra. (S' enfadan.)

CATARINA

   Y quí hi havia, quí, quan ell ha sortit?

RUFET

   El Cinquenas, l' Agata, la Mariona, jo, tothom.

CATARINA

   Y ellas duas qué 's deyan?

RUFET

   Ellas rabiosas s' han anat á agafar, y l' Agata deya que 'l Pere Mártir venía per la Mariona, y la Mariona que ell venía per l' Agata.

TOTHOM

   Per l' Agata. Es clar, per ella.

RUFET

   Y després la Mariona s' ha tancat al seu cuarto, y l' Agata s' ha tirat per terra cridant com una boja, y revolcantse, que encara hi deu ser. Oh, y que diu... ves qui ho enten, que vol matar al Pere Mártir.

LLUISETA, burlantsen.

   Al Pere Mártir?

GREGORI
   Al Pere Mártir, Catarina? (Perque ella li espliqui.)
CATARINA

   Sí, sí, l' Agata, l' Agata. (Eh, jo no m' hi puch estar ab aquest dupte. Vaig á fer que cantin.)

(Va cap á la escala; mes tornará enrera al veure baixar á l' Agata)




ESCENA VIII



AGATA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, GREGORI, RUFET y altras donas.

GREGORI, á Catarina.

   Espérat, que surten.

RUFET, á las noyas

   Calleu: l' Agata. L' Agata baixa.

(L' Agata va baixant poch á poch, maquinalment, descabellada, com á boja.)

   CATARINA

LLUISETA, á una noya.

   Y com s' ho deu haver compost pera engrescar al Pere Mártir?

FILOMENA, á altra noya.

   Y gosa á presentarse al devant de la gent!

(Tothom parla baix. L' Agata no repara en ningú.)
RUFET

   Apartéuse; y no li digueu res, que fa molta llástima.

(La Catarina va seguint d' aprop á l' Agata.)
AGATA, ab monotonia.

   Jo 'l vuy matar al Pere Mártir. (Pausa.) Jo 'l vuy matar al Pere Mártir.

LLUISETA

   Fem soroll que 'ns veurá. Feu soroll

(Ella y alguna altre fan soroll.)
AGATA

   Quánta de gent! (Pausa. Mira á tothom.) Qué fan aquí? Per qué 'm míran d' aquesta manera?

LLUISETA

   Jo ja no li parlo may més. Mireu qu' haver sigut la preferida del Pere Mártir! Ella!

FILOMENA, á Rufet.

   Quina vergonya, oi?

RUFET, á las donas.

   Anéusen, anéusen.

(No 's mouhen, menjantse ab los ulls á l' Agata. La Catarina també, aixugantse la suor del front. L' Agata ha quedat mirántselas mentres las donas enrahonan entre ellas.)
AGATA, maquinalment.

   Jo vuy matar al Pere Mártir.

CATARINA, á Gregori que la vol apartar de l' Agata.
   Qu' ara estich per ella 't dich!
AGATA, va ansiosa á la dreta segon terme.

   Apartéuvos! (Perque no s' apartan mirantla fixament.) Qu' us aparteu!

(Totas s' han apartat espantadas.)
LLUISETA

   (Ave Maria! Sembla boja!)

AGATA, mirant fora de la escena.

   (No hi es per aquí; no hi es.)

RUFET, á las donas.

   Pero anéusen á casa vostra!

(Ellas diuhen que no 's volen moure.)
CATARINA, á Rufet.

   Deixemla fer, veyam.

(L' Agata ha anat á mirar també rápidament per l' altre costat de la escena.)
AGATA

   (Tampoch se veu per aquí. No hi es. No hi es tampoch.) (Després de mirar á tothom y per últim á Catarina.) (Potser allá dintre. Ah.) (Se dirigeix corrent á casa de Catarina.)

GREGORI, anantla á deterir al passar

   Ahont vas? Qué vols?

AGATA

   No 'm toqueu! (Ab crit llarch y agut.) Pere Mártir!

CATARINA, ofesa.

   No hi és a casa. Qué vols que hi fassi á casa?

LLUISETA
   Encare 'l crida!
FILOMENA

   Y al devant nostre que 'l crida!

AGATA, girantshi rabiosa.

   Al devant vostre, sí, al devant vostre! (Acostantshi.) Jo vuy matar al Pere Mártir! (Riuhen baixet enburlántsen. Anantlas á esgarrapar ab los brassos estesos y 'ls dits com urpas.) Ah!... Jo vuy matar al Pere Mártir!

(Ho ha dit ab veu fréstega, dominadora.)
CATARINA, cuadrantshi.

   Al Pere Mártir? Tu? Y per qué? Y per qué al Pere Mártir, veyám?

AGATA

   Veyám? Veyám tu! Si ets tu qui m' has de respondre á mí! Tu, que ho sabs tot, y sempre 'm vigilavas, mirantme als ulls, aixís, aixís, quan m' estava ab ell, com un gos que sedeja y ensuma la frescor de l' aygua! Ahont es el Pere Mártir?

CATARINA, ofesa.

   Y qué ho sé jo, per ventura?

LLUISETA, á Agata, burlántsen.

   Tu ho sabrás, vés.

AGATA
   Y per qué ho tinch de saber jo? Per qué? Responeu desseguida! Malas llenguas, que us corseca la gelosia... de mí, y fins de lo que m' acuseu vos moriu d' enveja!... (Ellas replican ofesas.) Totas, sí, totas! Sí que us ho dich, sí: que us moriu d' enveja! Au: á pegarme á mí! Per qué no veniu? Aquí, aquí! Malas donas que sou; perque ell no os ha volgut! Malas donas!
LLUISETA

   Y tu 'ns ho dius?

AGATA

   Jo, sí, jo! Y ab lo cap alt, y ben honrada! (Se n' hi enriuhen.) Ah, malehidas! Donchs ara mateix! Aquí! Malehidas! (Tirantse al demunt d' ellas.)

RUFET, per Lluiseta á qui pega l' Agata.

   Pere Agata! Déixala estar! (L' Agata la deixa.) Y ja s' ha acabat. Totas fora! Deixéula!

GREGORI

   Au d' aquí totas! Y si no jo us escarmento, jo!

(Las donas van sortint rondinant, obehint per forsa á Rufet y Gregori que se 'n van ab ellas.)
AGATA

   Jo vuy veure sanch avuy! Molta sanch! Y la veuré, y la veuré corre per terra, xopantmhi 'ls peus pera esquitxarlas á totas! (Queda abatuda y acaba plorant.) Ay que m' han enganyat á mí! A mí, perque no soch ningú, y faig nosa! Faig nosa á la terra; á la terra, á la terra!

(Sentantse y ab las mans tapantse la cara senglotant. La Catarina la observa d' aprop.)
CATARINA, per Pere Mártir.

   (Ah malas entranyas! Ah si no més t' has estimat á n' aquesta que dius! (Anant cap á la escala.) Veyám la Mariona!)

(Puja rápidament á la casa desapareixent.)



ESCENA IX



AGATA, després PERE MARTIR


AGATA

   Aquí, en aquest lloch, me vá parlar aquell día; y allí esmolant la fitora... (Pausa.) La fitora?... (Pausa: després corre á buscarla sota la escala, ab feréstega alegria.) Ah! Ja la sé! Ja la tinch! Es aquí, aquí, qu' es meva. (Besantla.) Meva! Tota la vida que 'ns fem ella y jo, que som com mare y filla y 'ns estimém, ens estimém! (Bressantla en sos brassos com si fos una criatura y cantant á mitja veu.) «Qué li donarém á la pastoreta, qué li donarém...» (Llensa la fitora escupint rabiosa.) Eh! Qué estich cantant! Si aixó m' ho deya ell quan m' enganyava! Fora, tot fora! Ell y jo y la Mariona! Oh! Y quína rabia que li tinch á la Mariona! Sino que á ella no la puch matar perque sos pares me salvaren la vida... Allá, en aquest mar, d' ahont devegadas sento veus que m' hi cridan, com si hi hagués quedat per sobre la veu de mos pares. Filla! Filla! Ah! quina alenada més grata que m' arriba! (Descordantse 'l coll y 'l pit pera rébrela millor.) Y cóm se m' aixampla 'l pit al respirarla! El mar sí que m' estima! Aixó se n' entra á l' ánima! Aquí á terra miserias y llágrimas y mort: allá la pau ab els meus, sens angoixas, ni mentidas! Eh! Per qué veure més á aquest mal home? Que s' afarti de goig, que ja está be entre la gent com ell! (Ha llensat lo mocador del coll quedant espitregada.) Ay pare! Ay mare meva! Ja prou vos he anyorat! Obríume 'ls brassos, que vinch al vostre cor! Rebéume! (Corre á llensarse al mar.)

PERE MARTIR, sortint rápit, detenintla.

   Agata! Per Deu!

AGATA, cridant fort.

   Pare! Mare meva!

PERE MARTIR, abrassantshi.

   Agata del meu cor!

AGATA

   Apártat, mal home, que 'm cridan!

PERE MARTIR

   No, no, Agata!

AGATA, ab rábia.

   Déixam morir!

PERE MARTIR

   May, que tu ets meva! May!

AGATA

   Pares! Cridéume, Pares!

(Cauhen los dos barallantse damunt de la sorra.)
PERE MARTIR

   No, que 't lligo assobre meu!

AGATA

   Que 't mossego! Que 'm deixis! Que 't faré á trossos!

PERE MARTIR

   Ets meva!

AGATA, pegantli ab lo puny á la cara.

   Té, lladre, té! Que jo soch teva? Teva y m' has enganyat! Té, que t' haig de fer á micas! Pillastre! Bandoler! Lladre!

(Mentrestant ell l' ha anat nomenant y dihentli que la estima, barrejantse la veu dels dos.)
PERE MARTIR

   Pégam, sí, tant com vulgas, que jo 't besaré las mans, sí; á la cara, sí, pégam, y á cada cop jo 't diré, jo 't dich que t' estimo!

AGATA

   Donchs no; ab las mans no pegarte! (Bregant per alsarse.) Matarte, com á dofí lladregot de mala raleya! Y ara, ara!

PERE MARTIR

   Agata! Escolta! (Ella s' ha alsat, mes Pere Mártir desde terra la té subjecta.) Per tos pares, Agata! Per ells, que ja ho volen que jo t' estimi!

AGATA

   Oh, 'ls meus pares! (Ab rabia, cridant.) Pares! Cridéume fort! Pares! Pares!

(Ell la torna á fer caure á terra.)
PERE MARTIR

   No, calla, calla! Un instant! Escolta; y si vols després mátam!

AGATA, plorant mitj vensuda.

   Oh 'ls pares, que ja no 'ls sento! Que no més sento la veu d' aquest home, que 'l malehit ofega la veu dels meus pares!

PERE MARTIR
   Agata!
AGATA, rabiosa y plorant.

   Parla, donchs, parla, parla!

(L' Agata anirá barrejant lo nom de sos pares á las paraulas de Pere Mártir, si be cada vegada ab veu més baixa y més plorosa.)
PERE MARTIR, ab energía y sinceritat.

   Sí, Agata, sí; per dirtho tot, sí, Agata! Soch un malvat, sí, sí: he pujat á casa teva, cert; pero t' estimo á tu sola! Hi he anat per la Mariona, cert, per ella, per ella, sí, sí; pero t' estimo a tu sola! Lo que ha sigut ab la Mariona ho he sigut ab moltas altras, jo, jo mateix, sí, sí, pénsat tot lo que vulgas de mal home en mí, tot, tot ho he sigut; pero no n' he estimat á cap altra, may, may; y t' estimo á tu sola! No hi ha paraulas perque ho vegis aixó, reira de Deu, no més hi ha 'ls meus ulls, que t' ho diguin y l' alé de la meva ánima que t' ho probi! (Agafantla pels brassos.) Acóstat, míram y gosa, gosa á no creurem! Eh que tu 'm creus? Eh que 'm creus? Ah, per forsa, que jo ho vuy que 'm creguis, que 'm moriría si no 'm creguessis desesperat y consumit de rábia!

AGATA

   Ah si jo ho sapigués que t' havías de consumir desesperat y com voldría no haverte estimat may ni estimarte, pera dirho tota la vida que no 't creya! Y com me revenjaría, enrihentme de tu igual que una boja! Y que 'n sería de felís tota sola jo, freda y glassada que fos, vejente corsecar fins que 't morisses de rábia! Mes teninte com te tinch ara, aixís, ay que jo no t' ho puch dir que no 't crech, perque tot en mí, ánima y cos, Pere Mártir, ho está dihent que ho crech que m' estimas; que tot, tot ho está dihent que m' estimas, que ho diu aquest cel, y ho diu aquest mar, y ho diu aquesta terra, que 's fa de dia no més que per nosaltres; que som nosaltres ab nostre goig qui la fa tornar de dia! Y aixís, aixís voldría que sempre 'ns estéssim; tu mirantme no més que á mí de tot lo del mon, y jo teninte pe 'l coll, estrenyente, recullinte l' alé, adorminte ab petons; y vigilante adormit el cap sobre ma espatlla, per si del cor te pujés un altre nom que no fos el de l' Agata, y, avans de que 'l diguessis, ofegártel als llabis ab els meus, besante y mossegante á tu y á aquest nom. Pere Mártir, y matante, matante!

PERE MARTIR

   Agata! Agata! Sí, sí, aixís, aixís! Si jo may digués un altre nom que no fos el teu, si jo estimés á un altra que no fossis tu, mátam, sí, mátam!

AGATA

   Ah malehida la Mariona que 'm fa dubtar d' aquest home! Que t' ha volgut arrencar d' aquí! A tu, al meu Pere Mártir! (Ab resolució.) Mira: digamho que l' aborreixes y la malaheixes á la Mariona.

PERE MARTIR

   Sí, sí!

AGATA

   Sí, sí, no! Maleheixla, maleheixla.

PERE MARTIR

   Sí, malehida: la maleheixo, la maleheixo!

AGATA, molt resolta.

   Pere Mártir, júram per la memoria dels meus pares, que d' enmitj de l' aygua veig sos ulls que 'ns miran, júram que may, que may més li parlarás, ni la veurás may més á la Mariona.

PERE MARTIR
   May més, t' ho juro; may més, Agata!
AGATA

   Donchs per ella jo t'ho juro també: que si 't veya ab la Mariona, un instant que t'hi vejés, te mataría! Y ara, té, ja está jugada la meva sort. Ara ja estich ben resolta.

PERE MARTIR

   Qué vas á fer? Qué fas?

AGATA

   Res: miraho. No llensarme á la mar; tornar á viure.

(Lligantse 'ls cabells nerviosament. Agafant lo mocador de terra y tornántsel á posar al coll.)
PERE MARTIR

   Agata!

AGATA

   Jo 't vuy creure... Jo t' haig de creure: tu ets per mí y jo soch per tu tota, tota.

PERE MARTIR

   L' un per l' altre per sempre.

AGATA

   Donchs anémsen d' aquí, que la Mariona m' espanta; y no hi torném may més.

PERE MARTIR

   Sí, anémsen, anémsen.


ESCENA X



AGATA, PERE MARTIR, BALTASANET, després CATARINA y MARIONA.

BALTASANET, de la dreta.

   Pere Mártir, ja estich de tornada!

PERE MARTIR

   Baltasanet, qu' us ha dit el senyor rector?

BALTASANET

   Que está per vosaltres: y que ell ho enllestirá tot, y us casará, si de cor ho voleu.

AGATA

   A nosaltres!?

PERE MARTIR

   Y sí, Agata!

BALTASANET

   Veniu ab mí, que ara podréu parlarli.

(La Catarina va baixant la escala: la segueix la Mariona procurant que no la vegin.)
PERE MARTIR, á Agata.
   Y á ningú del poble res, fins que sigas la meva dona.
AGATA

   Y jo que voldría que tot lo mon ho sapigués, Pere Mártir!

PERE MARTIR

   No, Agata, després! (S' atura ell, un sol instant, á recullir la gorra de 'n terra.) Anem per Deu!

AGATA, tot sortint.

   Baltasanet, que encara m' enganya? Ay, potser si que m' enganya!

BALTASANET

   No, Agata!

PERE MARTIR

   Anem!

(En Pere Mártir seguía á l' Agata quan la Catarina 'l vol aturar.)
CATARINA

   Pere Mártir...

PERE MARTIR, ab despreci, sense aturarse.

   Ja vinch, ja vinch, Agata.

MARIONA, posántseli devant, rápit.

   Es que soch jo que 't parlo.

PERE MARTIR

   Donchs ni per tú. Y apártat.

CATARINA, anántsen depressa.

   (Jo ab l' Agata.)


ESCENA XI



MARIONA, PERE MARTIR
<
MARIONA, privantli 'l pas.

   Jo vuy saber ahont vas!

PERE MARTIR

   A fugir del poble y de tothom.

MARIONA

   No, que jo deixo corre al oncle y 't segueixo.

PERE MARTIR

   Tú 't quedas aquí; y adeu!

MARIONA, anant á sortir també.

   No; que vaig á dir al Rector que soch la teva amistansada!

PERE MARTIR, embestintla furiós.

   Que tu 't callas!

MARIONA, fugint de Pere Mártir.

   Y ara mateix ho crido. (Cridant.) Veniu tothom, que jo he sigut del Pere Mártir!

PERE MARTIR

   Que t' escanyo!

(Tirantse assobre de la Mariona pera que calli é impedir que 'l segueixi.)
MARIONA

   Ara ja 't tinch, y no fugirás!

(La Mariona entrellassa las mans derrera 'l coll de Pere Mártir perque no la deixi.)
PERE MARTIR

   Si 'm fas fástich, que no més vuy á l' Agata!

MARIONA

   No hi anirás; que no m' arrencas d' aquí!

PERE MARTIR

   Déixam anar! Remalehida!

MARIONA

   No! No!

(Segueix Pere Mártir bregant per desferse de la Mariona.)




ESCENA XII



AGATA, MARIONA, CATARINA, PERE MARTIR, després FILOMENA, LLUISETA, BALTASANET, MOLLERA, RUFET y altres homes y donas. Al presentarse Catarina y Agata, la Mariona estará de cara á ellas veyentlas totseguit. En Pere Mártir estará d' esquena y no sap que hi hagi l' Agata.
CATARINA, á Agata, rihent.

   Míratel; ab la Mariona!

AGATA

   L' abrassa! M' ha enganyat!

(Corre á agafar la fitora.)
MARIONA, rihent fort.
   (L' Agata!)
CATARINA, á l' Agata, rihent.

   S' estiman! S' estiman!

PERE MARTIR, á Mariona.

   Déixam! (Sense poderse despendre d' ella.)

MARIONA, per l' Agata sempre rihent.

   Ens estimém! Ens estimém!

AGATA, á Pere Mártir.

   Ah, lladre! Té! Y móret!

(Clavantli per la esquena la fitora.)
PERE MARTIR

   Ah! Jesús! (Cau á terra.)

CATARINA, ficantse á casa seva.

   (Gracias, Agata!)

AGATA, rihent estrepitosament.

   Rihém tots, ara! Rihém forsa!

MARIONA, ab horror.

   Correu!

PERE MARTIR

   Ay, Agata! Contra mi, tu?! Qué has fet!

AGATA, seguint rihent.

   M' he revenjat! Quina alegría! Ja estich revenjada! {{Dreta|(La seva riallada acaba ab gemech.)

MARIONA

   Ella t' ha mort, ella, Pere Mártir!

(Acostantse á Pere Mártir rabiosa.)
PERE MARTIR
   No, no t' acostis; que jo no 't vuy á tu, que jo no més vuy á ella! L' Agata, l' Agata es meva!
AGATA

   Tu á mi? Donchs era veritat! Oh! Qué he fet!

PERE MARTIR

   T' estimo á tu, á tu sola! (Ella s' hi abrassa.) Y jo venia á trobarte! Deu meu! (Mor.)

MARIONA

   Veniu! Correu!

(Ve gent del poble. Un dels primers d' arribar, es en Baltasanet. Venen també Rufet y Móllera.)
AGATA, fent un crit.

   Ah! Jo no vuy que moris, qu 'ets meu! (A la gent que s' hi acosta.) Deixéunos, mala gent! Aixó es meu! Es la meva vida! Vosaltres ja ho teniu tot, lo del mon y del cel: jo no més tinch á n' ell!

BALTASANET

   Al Pere Mártir? Si ja és mort!

AGATA

   Ah! (Cridantlo com boja.) Pere Mártir!

(Se sent repicat un instant y al lluny las campanas.)
BALTASANET

   Y tocan per vostre casament!...

AGATA, plorant ab rábia.

   Y jo l' he mort! Jo l' he mort! (Ab crit fort, encarantse ab la Mariona, plorant rabiosa.) Ah no! Pere Mártir!

MARIONA

   Heretje! Mala sanch! Sí, sí: l' has mort tu mateixa!

AGATA

   Sí, sí, jo, sí: y al matarlo ha quedat pera sempre meu! Y tú t' has quedat una perduda; sola, més rica: rica, sí, mes dintre del or, bagassa, bagassa, bagassa!

MARIONA, sense haverla deixat acabar.

   Malagrahida, que m' ho deus tot, que fins la vida la deus als meus pares!

AGATA

   La meva vida?! Si no te la vuy la vida! Apartéuvos!

POBLE

   No! Aturéula!

(Van corrent darrera d' ella sens poderla aturar.)
AGATA, corrent rocas amunt.

   Fora tothom! Deixéume! Malehit siga 'l dia que 'm va recullir aquesta terra!

BALTASANET, y altre gent.

   Aturéula! Aturéula!

AGATA

   Pares! Ja torno! Mare! Pare!

(Se llensa al mar. Xiscle d' esglay de tothom.)
BALTASANET

   Senyor, misericordia!

(La Mariona estará apoyada en la barana de la escala amagant la cara en las mans. En Pere Mártir haurá quedat mort al mitj, sol. Comensa á enrogirse l' horitzó anunciant lo día, y las campanas tornan á tocar á festa mentres cau lo




TELÓ