La filla del mar - Acte Tercer
La mateixa decoració del primer acte. Es nit completa.
PERE MÁRTIR, GREGORI, mariners y pescadors. Al aixecar lo teló, PERE MARTIR vá devallant de la finestra per la paret. Tothom mou gatzara, enburlantse d' ell: alguns tocan instuments descordats; altres portan teyas y atxas de vent encesas. La porta y la finestra de casa CINQUENAS, están tancadas.
GREGORI
Toquéu, toquéu! Forsa gatzar, forsa!
UN HOME
Visca el Pere Mártir!
GREGORI
Que cridi tothom! Cridéu, cridéu! PERE MARTIR
Deixéume arribar á terra! Reira!...
GREGORI
Música! Música al poca vergonya!
PERE MARTIR, ja á terra.
Quí es el que m' ha dit poca vergonya? Quí es, veyám?
UN HOME, rihent.
Y ara s' enfada!
TOTHOM
S' enfada! Ara s' enfada!
UN ALTRE HOME
Visca el Pere Mártir!
ALTRES HOMES
Per molts anys!
PERE MARTIR
Qué n' heu de fer de mí, vosaltres?
UN HOME
Companys, visca 'l més guapo del poble!
PERE MARTIR
Ay reira de bet! Quí es el que ho ha armat aixó? Y per qué us heu de ficar ab mí? Que respongui algú!
GREGORI, de entre mtij dels altres.
Volém que 'ls homes siguin honrats y no pillos!
PERE MARTIR
Ja no 'n podía ser d' altre qu' aquest ximple!
GREGORI
Si jo soch ximple, tu ets un saltejador de casas honradas! UN HOME, burlantsen.
Sí, sí, honradas! (Molts ho repeteixen).
GREGORI
Un bandoler, que no respecta cap dona!
PERE MARTIR, volentlo embestir.
Deixéume, qu' ell me las pagará per tots!
(Li privan de que s' hi acosti).
GREGORI
Quan vulgas me trobarás á fora.
PERE MARTIR
Ara mateix! Aném!
GREGORI
Anemhi!
CATARINA, sortint de casa seva.
Gregori!
PERE MARTIR
Deixéunos passar!
(La gent del poble 'ls priva d' anarse á barallar.)
CATARINA
Gregori, á dintre desseguida! GREGORI
Vuy escarmentar al Pere Mártir!
PERE MARTIR
Te 'l vuy deixar com nou al marit!
GREGORI
A qui deixarás com nou?
PERE MARTIR
A tu! A tu! (Se volen agafar).
CATARINA
Que no passin! No 'ls deixéu acostar! Sogre! Sogre!
BALTASANET, surtint.
Qué son aquestos crits? (Al férsen cárrech.) Pere Mártir! Gregori! (Imposantse.) Qué passa aquí? Qué son aquestas barallas?
GREGORI
Es que 'l Pere Mártir vé de festejar á la Agata.
PERE MARTIR
Mentida! Aixó es mentida!
GREGORI
Sí: que l' hem vist sortir per la finestra.
(La Catarina conté al Gregori.)
BALTASANET
A tu?! Pere Mártir?!
UN HOME
Venía de veure á l' Agata.
TOTS
Aixó: á l' Agata, á l' Agata. PERE MARTIR, al poble.
Qu' us dich qu' es mentida!
CATARINA, cuadrantshi.
El qué es mentida? Veyám, el qué?
PERE MARTIR, desententse de Catarina.
L' Agata es tant honrada com las vostras germanas; (Tos ho negan.) y com vostras mares! Sí, sí, com ellas, com ellas! (Idem.)
CATARINA, rihent.
Si aixó fos veritat hi haurías anat per la Mariona?!
POBLE
No! Per la Mariona no! Per la Agata!
PERE MARTIR
Donchs se m' ha acabat la paciencia; y ja no m' aguanto més. Afora tothom d' aquí! Tothom! Y al primer que s' acosti li bado 'l cap!
(La Catarina y el Baltasanet contenen al Gregori.)
UN HOME, tot retrocedint.
¿Qué farás? Qué?
(En Pere Mártir s' hi vá á tirar al damunt.)
BALTASANET, imposantse.
Pere Mártir! Prou! Y vosaltres, fora d' aquí! (Se resisteixen, mes van sortint). Fora d' aquí tothom! Desseguida! Que estéu escandalitzant al poble!
UN HOME, anantsen.
Per qué fa pilladas!
(Van retirantse 'ls últims disputant y empenyuts per Baltasanet.)
BALTASANET
A fora he dit! A casa seva cadascú, que 's fará de día aviat!
UN HOME, ja lluny.
Aném! A escamparho pe 'l poble!
POBLE, desapareixent.
Visca l' Agata! La enhorabona á l' Agata!
CATARINA, PERE MÁRTIR, BALTASANET y GREGORI. En Gregori escolta á la Catarina que li parla rabiosa. En Pere Mártir molt exitat va y vé per la escena.
PERE MARTIR
(Me pegaría jo mateix un tiro! Y ara l' Agata no 'm voldrá creure d' una sola paraula, que deu estar desesperada contra de mí!)
CATARINA, fingint.
Pere Mártir, no 'n tením cap culpa nosaltres de lo qu' ha passat. Dígali, Gregori.
PERE MARTIR
Y qué se me 'n dona á mí de vosaltres! (Gregori vol parlarli incitat per Catarina.) No 'm diguéu res! Deixéume, deixéume!
BALTASANET, aturantlo.
Donchs jo no 't deixo, que t' ho haig de dir: qu' ets un indigne, un home dolent, un malvat! Que lo que tu has fet no ho fan sino 'ls pillos! Sí, sí, els pillos!
PERE MARTIR
Baltasanet, que 'm faréu tornar boig tots plegats! Que no sabéu lo que m' está passant!
CATARINA, á Baltasanet.
A n' aquest l' han armat els altres. (Per Gregori.)
BALTASANET
Sí, 'ls altres (A Gregori) Aixó no 's fa, ho sents?
GREGORI
Veus, dona?
BALTASANET, á Pere Mártir.
Y á tu t' haurían de ficar á un presidi per tota la vida! Y ja la sabs quina es ara la teva obligació?
PERE MARTIR
Pero... pero si ara no 'm voldrá l' Agata á mi! Si deu estar rabiosa contra de mi, ara!
CATARINA
(Pero qu' está dihent!)
(Enrahonava ab Gregori y se 'n ha apartat pera escoltar més be.)
BALTASANET
Y encara ho gosas á dir que no 't voldrá? Infame!
PERE MARTIR
Y qué sabeu vos de lo que hi ha hagut allá dintre? (Li van á enrahonar Catarina y Gregori.) Ni vosaltres tampoch! (A Catarina que insisteix.) Si no m' heu conegut may á mi, vosaltres! (A ella, ab despreci.) No, no m' heu conegut may! (Riu Catarina) Perque jo no me 'n he estimada may á cap d' altra, may, sinó á l' Agata. (Indignació de la Catarina.) Sí, sí! Perque totas las altras han sigut unas...
CATARINA, fora de si.
Pillo! Malehit! Lladre! (A Gregori.) Que no 'l sents com las maltracta á totas?
BALTASANET
No sé com tinch paciencia y no t' escupo á la cara!
PERE MARTIR
A mí, Baltasanet? Pero si ara vos m' ajudareu á mí? Escoltéume! (La Catarina se 'n enburla.)
BALTASANET, apartantse de Pere Mártir.
Que jo t' ajudaré? Descarat! Y que t' escolti? Maligne! Més que maligne!
RUFET
No crideu.
CATARINA, á Gregori.
El Rufet. Escoltémlo, escoltémlo.
PERE MARTIR
Ah! El Rufet! Digas: qué passa allá dintre?
RUFET
No m' han vist sortir, no. Per tu he vingut; perque 't vol fer agafar el Cinquenas. Ab aixó vésten del poble ara mateix.
PERE MARTIR
Sí, aixís se fa agafar á la gent! Digas: y l' Agata? Qué fa l' Agata?
RUFET
A l' Agata no l' agafarán pas, home! Ab aixó tu fuig, que ell va á baixar; que ara mateix vol donar part al jutje de lo qu' has fet!
BALTASANET
Aixó, aixó: al senyor Jutje; y jo l' ajudaré al Cinquenas. Ja veurás!...
PERE MARTIR, á Baltasanet, apart.
Vos m' ajudaréu á mí, ho sentiu? Vos m' ajudaréu á casarme ab l' Agata.
BALTASANET
Oh, aixó sí, veus? Y si vols desseguida!
(Mentrestant la Catarina ha fet preguntas á Rufet.)
RUFET, á Catarina.
No sé res jo; no m' emboliqueu á mí, no sé res! Que va á venir el Cinquenas!
(Pere Mártir no n' hi fa cas parlant ab Baltasanet.)
CATARINA, á Rufet.
Pero esplícat!
RUFET
Que no sápiga el Cinquenas que he avisat al Pere Mártir. Veuréu, que no 'm trobi aquí.
(Anántsen per la esquerra.)
BALTASANET, á Catarina y Gregori.
Ara vosaltres á dintre! CATARINA, á Baltasanet.
Es que voldríam treure l' entrellat de tot aixó....
BALTASANET
He dit que á dintre desseguida!
(Primer entra á la casa Gregori.)
PERE MARTIR, á Catarina.
Y a tu, si 't ficas en res més te mato!
CATARINA
No tingas por, home, no tingas por! (Ja me las pagarás totas plegadas.)
(Entra á la casa ajustant la porta.)
PERE MARTIR
Baltasanet, ara baixa 'l Cinquenas y, teniu: li vuy parlar.
BALTASANET
Tigas prudencia, sents? Que potser encara...
PERE MARTIR, á Baltasanet.
Calleu!
CINQUENAS, á Móllera
El trucas al senyor Jutje, m' entens? Y que s' aixequi; que jo ja vaig venint. Y no t' aturis enlloch. MÓLLERA
No tingueu por; no m' aturaré.
(Anántsen per la dreta.)
PERE MARTIR
Avi Cinquenas, esperéuvos.
CINQUENAS
Quí es que m' atura? Tu!? Y encare tens valor!?...
PERE MARTIR
Sí, perque vuy esplicarme ab vos.
CINQUENAS
A mí no 'm tens d' esplicar res, pillastre. Devant del senyor Jutje t' esplicarás: ab aixó apártat.
BALTASANET
Espérat, Cinquenas.
PERE MARTIR
Qué aneu á declarar al senyor Jutje? Que he entrat á casa vostra aquesta nit, veritat?
CINQUENAS
Sí, y ara mateix. Y escarmentarás per tota la vida, per saltejador y deshonrador de donzellas.
BALTASANET
Pero escolta, Cinquenas: lo minyó s' hi casa.
PERE MARTIR, á Baltasanet, tement se n' enterin.
Calleu...
CINQUENAS
Y á mí qué se me 'n dona! Jo 'l que vuy es que 't castiguin, que no n' haig de fe res de l' Agata. Pocavergonya!... Tu y ella, tant poca vergonya l' un com l' altre, que 'ns heu compromés á tots! PERE MARTIR
Sou massa vell!... Y m' aguanto, y callo.. perque 'm convé callar! Fins insultant á l' Agata.
BALTASANET
Pero si ell... pero si ella...
CINQUENAS
Y gosas á defensarlos, tu?
(Baltasanet va á respondre cremat.)
PERE MARTIR
Baltasanet, tingueu calma; y a vós... no més una paraula. Si voleu la tranquilitat de... casa vostra, entornéuvosenhi desseguida. Ahir vespre us vaig demanar algunas horas, ara us las torno á demanar encara. No digueu res á ningú, ni á l' Agata, ni á la Mariona, ni á ningú, y sense cap escándol tot s' arreglará avuy mateix; y mireu, aviat se fará de dia.
CINQUENAS
Sense cap escándol, diu 'l bandoler, després que aquesta nit!...
BALTASANET
Pero que no 't diu que s' hi casará?
CINQUENAS
Deixéume passar que tots dos me feu fástich!
(Caminant per anársen.)
PERE MARTIR
Es que si moveu soroll y arriba allá ahont no convé que arribi... jo no responch de res, Cinquenas. Y vos us enpenediréu d' haverme denunciat.
CINQUENAS
Y encare m' amenassa 'l descarat! Te denuncio, sí; y tothom declarará contra tú que tinch testimonis, tinch testimonis!
(Surt per lo primer terme de la dreta rondinant. En Pere Mártir anava á aturar á Cinquenas, impedintho Baltasanet.)
BALTASANET
Pero déixal fer, home; casanthi tu qué hi fá que diga?
PERE MARTIR
Es que hi pot haver un daltabaix si enrahona una altre xicota, y fer quedar enlayre 'l meu casament ab l' Agata!
BALTASANET
Ay, Reyna Santíssima!
PERE MARTIR
Veuréu: aném nosaltres á la rectoría, y que no ho sápiga ningú que m' hi caso.
BALTASANET
Es que me la estimo com á filla, ho sabs?...
PERE MARTIR, sortint.
Sí, sí. Anemhi, anemhi, depressa!
(Surten per lo primer terme de la dreta.)
CATARINA
Surt, Gregori, surt. Ja son fora.
GREGORI
Pero, dona, ara ells que se las compongan. Veurás; jo m' estich cayent de son, que tota la nit que no dormo.
CATARINA
Espérat. No 't moguis d' aquí, que aixó no está llest. Y, créume, queda lo millor. Mírat, jo aquí m' assech, y vigilo.
(Venen per lo segon terme de la dreta Filomena y Lluiseta.)
GREGORI
Pero si aixó no es cosa nostra!
CATARINA
Seu, seu, tonto.
(En Gregori, sense seure, s' arramba á la paret de casa seva.)
FILOMENA
Catarina... No 'ns hem pogut esperar que 's fes de dia! LLUISETA
Qué hi ha, Catarina?
CATARINA, rihent satisfeta.
Ara ja no hi ha res. Qué voleu que hi hagi? Que en aquest mon qui la fa la paga.
FILOMENA
Ab aquesta ni 'ns hem ficat al llit. Y ab unas orellas que paravam per si sentíam els esquellots!
LLUISETA
Que 'ls hem sentit! Els hem sentit! (Rihent.) Y que 'n sabeu de fer aquestas cosas!
CATARINA
Tot es obra del meu home, tot. (Al Gregori.) Ja ho veus com t' alaban.
GREGORI
Pts! Un hom fa 'l que pot!...
LLUISETA, á Catarina.
Ay, espliquéunosho!
FILOMENA
Ves qui s' acluca sens saber com ha anat!
CATARINA
Res, que com ja havíam dat l' avís, quan el sogre ja dormía han anat venint á la quieta els vostres germans, el Vímat, els fills de la coixa, y qué sé jo quí! Una molada de gent! Y al tenirlos á tots dintre casa 'l Gregori se 'ls hi ha posat devant y 'ls hi ha dit: «Companys!...» Y jo he seguit. «Sí, que hem de parar una trampa á una guineu que cada nit s' entafura al vehinat y fa de las sevas la bestiassa...» Y ja 'ns van entendre, ja. No Gregori? GREGORI
Prou!
FILOMENA
Y l' heu vist vos mateixa al Pere Mártir com gambejava per la paret?
LLUISETA
May veyem res nosaltres!
CATARINA, satisfeta.
Y tal! Ab aquestos: com ara á vosaltres. Veuréu: el Gregori 's ha quedat allá dintre tenint conte als minyons perque no moguessin fressa, y jo me n' he sortit arrossegant, fins á aclofarme aquí mateix: y al cap d' un no res ja me 'l veig al bandoler que 'm passa pe 'l devant, y al acabar de fer la creu ja me 'l veig paret amunt més llest! ... Com que ja hi estava fet... Y á dintre! Ab aixó tothom s' ha posat al aguayt aquí mateix, ab las teyas encesas, aguantantse 'l riure y fent el mort esperant: fins que s' ha tornat á obrir la finetra y al véurel que treya 'l cap ja aixó ha sigut un ball de tots els dimonis!
LLUISETA
Y nosaltras consumintnos á casa!
FILOMENA
Y 'l Pere Mártir qu' enverinat, oy?
CATARINA
Conteu!
NOYAS
Dígansho! Dígansho!
RUFET, á las noyas.
Ja us ho he dit, que no sé res.
CATARINA
Ah, el Rufet!
LLUISETA
Rufet, ho volém saber tot nosaltres.
FILOMENA
Cóntaho, cóntaho!
RUFET
Mireu, aixó no es viure! A cada porta una mossota que m' emprén! Qué ha passat, Rufet? Que ho volém saber tot, Rufet! Rufet, que 'ns dalim! Rufet!... (Ellas l' interrompen pregantli que ho conti.) Y fins me pessigan! Anéu al botavan, qu' encara m' acabaréu la paciencia! Catarina, que ja s'ha escapat el Pere Mártir?
CATARINA, cremada.
De qué s' ha de escapar el Pere Mártir? De qué?
LLUISETA
Rufet, quin escándol, oy? FILOMENA
Ay, jo 'm torno tota roja!
RUFET
Y per qué t' has de tornar roja, veyam?
CATARINA
Jo ara ja ho entench: el Rufet fa 'l mut perque té por que li peguin si xerra.
LAS NOYAS
Té por! Es clar que té por! Que ho conti! Que ho conti!
RUFET
Malehidas, calleu! Ni 'm deixéu respirar! (Va callant tothom.) Y á mi no m' espanta ningú, ho sentiu? Y ara ho sabréu tot d' una vegada. (Alegría de totas.) Donchs qu' he passat molt mala nit jo. Calleu! (Perque enrahonan ellas ab ellas.) Que tota aquesta matinada que somio que... Vetaquí que féyam una cucanya, y jo m' hi enfilava perla entena de la cucanya, que no acabava may d'arribar al cap damunt. Oh, y 'l que patia! Perque al capdemunt de la cucanya hi havia la Filomena lligada com un pollastre cap per avall.
(La Filomena no ho ha sentit perque parlava ab altras donas, mirant la finestra per ahont havia sortit en Pere Mártir.)
FILOMENA
Qué tens que dir de la Filomena?
RUFET
Que t' he vist cap per avall, ves!
(Unas rihuen altras se queixan de que no conti lo que volen saber.)
CATARINA
Pero ves a lo altre! Pesat!
RUFET
Sí, bueno. Pero no ho teniu de dir á ningu. (Tots li prometen.) Que 'l Pere Mártir aquesta nit ha entrat per aquella finestra. (Tots diuhen que ja ho sabían.) Oh, es que encare hi ha més: que també ha sortit per la finestra. (S' enfadan.)
CATARINA
Y quí hi havia, quí, quan ell ha sortit?
RUFET
El Cinquenas, l' Agata, la Mariona, jo, tothom.
CATARINA
Y ellas duas qué 's deyan?
RUFET
Ellas rabiosas s' han anat á agafar, y l' Agata deya que 'l Pere Mártir venía per la Mariona, y la Mariona que ell venía per l' Agata.
TOTHOM
Per l' Agata. Es clar, per ella.
RUFET
Y després la Mariona s' ha tancat al seu cuarto, y l' Agata s' ha tirat per terra cridant com una boja, y revolcantse, que encara hi deu ser. Oh, y que diu... ves qui ho enten, que vol matar al Pere Mártir.
LLUISETA, burlantsen.
Al Pere Mártir?
GREGORI
Al Pere Mártir, Catarina? (Perque ella li espliqui.) CATARINA
Sí, sí, l' Agata, l' Agata. (Eh, jo no m' hi puch estar ab aquest dupte. Vaig á fer que cantin.)
(Va cap á la escala; mes tornará enrera al veure baixar á l' Agata)
GREGORI, á Catarina.
Espérat, que surten.
RUFET, á las noyas
Calleu: l' Agata. L' Agata baixa.
(L' Agata va baixant poch á poch, maquinalment, descabellada, com á boja.)
CATARINA
LLUISETA, á una noya.
Y com s' ho deu haver compost pera engrescar al Pere Mártir?
FILOMENA, á altra noya.
Y gosa á presentarse al devant de la gent!
(Tothom parla baix. L' Agata no repara en ningú.)
RUFET
Apartéuse; y no li digueu res, que fa molta llástima.
(La Catarina va seguint d' aprop á l' Agata.)
AGATA, ab monotonia.
Jo 'l vuy matar al Pere Mártir. (Pausa.) Jo 'l vuy matar al Pere Mártir.
LLUISETA
Fem soroll que 'ns veurá. Feu soroll
(Ella y alguna altre fan soroll.)
AGATA
Quánta de gent! (Pausa. Mira á tothom.) Qué fan aquí? Per qué 'm míran d' aquesta manera?
LLUISETA
Jo ja no li parlo may més. Mireu qu' haver sigut la preferida del Pere Mártir! Ella!
FILOMENA, á Rufet.
Quina vergonya, oi?
RUFET, á las donas.
Anéusen, anéusen.
(No 's mouhen, menjantse ab los ulls á l' Agata. La Catarina també, aixugantse la suor del front. L' Agata ha quedat mirántselas mentres las donas enrahonan entre ellas.)
AGATA, maquinalment.
Jo vuy matar al Pere Mártir.
CATARINA, á Gregori que la vol apartar de l' Agata.
Qu' ara estich per ella 't dich! AGATA, va ansiosa á la dreta segon terme.
Apartéuvos! (Perque no s' apartan mirantla fixament.) Qu' us aparteu!
(Totas s' han apartat espantadas.)
LLUISETA
(Ave Maria! Sembla boja!)
AGATA, mirant fora de la escena.
(No hi es per aquí; no hi es.)
RUFET, á las donas.
Pero anéusen á casa vostra!
(Ellas diuhen que no 's volen moure.)
CATARINA, á Rufet.
Deixemla fer, veyam.
(L' Agata ha anat á mirar també rápidament per l' altre costat de la escena.)
AGATA
(Tampoch se veu per aquí. No hi es. No hi es tampoch.) (Després de mirar á tothom y per últim á Catarina.) (Potser allá dintre. Ah.) (Se dirigeix corrent á casa de Catarina.)
GREGORI, anantla á deterir al passar
Ahont vas? Qué vols?
AGATA
No 'm toqueu! (Ab crit llarch y agut.) Pere Mártir!
CATARINA, ofesa.
No hi és a casa. Qué vols que hi fassi á casa?
LLUISETA
Encare 'l crida! FILOMENA
Y al devant nostre que 'l crida!
AGATA, girantshi rabiosa.
Al devant vostre, sí, al devant vostre! (Acostantshi.) Jo vuy matar al Pere Mártir! (Riuhen baixet enburlántsen. Anantlas á esgarrapar ab los brassos estesos y 'ls dits com urpas.) Ah!... Jo vuy matar al Pere Mártir!
(Ho ha dit ab veu fréstega, dominadora.)
CATARINA, cuadrantshi.
Al Pere Mártir? Tu? Y per qué? Y per qué al Pere Mártir, veyám?
AGATA
Veyám? Veyám tu! Si ets tu qui m' has de respondre á mí! Tu, que ho sabs tot, y sempre 'm vigilavas, mirantme als ulls, aixís, aixís, quan m' estava ab ell, com un gos que sedeja y ensuma la frescor de l' aygua! Ahont es el Pere Mártir?
CATARINA, ofesa.
Y qué ho sé jo, per ventura?
LLUISETA, á Agata, burlántsen.
Tu ho sabrás, vés.
AGATA
Y per qué ho tinch de saber jo? Per qué? Responeu desseguida! Malas llenguas, que us corseca la gelosia... de mí, y fins de lo que m' acuseu vos moriu d' enveja!... (Ellas replican ofesas.) Totas, sí, totas! Sí que us ho dich, sí: que us moriu d' enveja! Au: á pegarme á mí! Per qué no veniu? Aquí, aquí! Malas donas que sou; perque ell no os ha volgut! Malas donas! LLUISETA
Y tu 'ns ho dius?
AGATA
Jo, sí, jo! Y ab lo cap alt, y ben honrada! (Se n' hi enriuhen.) Ah, malehidas! Donchs ara mateix! Aquí! Malehidas! (Tirantse al demunt d' ellas.)
RUFET, per Lluiseta á qui pega l' Agata.
Pere Agata! Déixala estar! (L' Agata la deixa.) Y ja s' ha acabat. Totas fora! Deixéula!
GREGORI
Au d' aquí totas! Y si no jo us escarmento, jo!
(Las donas van sortint rondinant, obehint per forsa á Rufet y Gregori que se 'n van ab ellas.)
AGATA
Jo vuy veure sanch avuy! Molta sanch! Y la veuré, y la veuré corre per terra, xopantmhi 'ls peus pera esquitxarlas á totas! (Queda abatuda y acaba plorant.) Ay que m' han enganyat á mí! A mí, perque no soch ningú, y faig nosa! Faig nosa á la terra; á la terra, á la terra!
(Sentantse y ab las mans tapantse la cara senglotant. La Catarina la observa d' aprop.)
CATARINA, per Pere Mártir.
(Ah malas entranyas! Ah si no més t' has estimat á n' aquesta que dius! (Anant cap á la escala.) Veyám la Mariona!)
(Puja rápidament á la casa desapareixent.)
AGATA
Aquí, en aquest lloch, me vá parlar aquell día; y allí esmolant la fitora... (Pausa.) La fitora?... (Pausa: després corre á buscarla sota la escala, ab feréstega alegria.) Ah! Ja la sé! Ja la tinch! Es aquí, aquí, qu' es meva. (Besantla.) Meva! Tota la vida que 'ns fem ella y jo, que som com mare y filla y 'ns estimém, ens estimém! (Bressantla en sos brassos com si fos una criatura y cantant á mitja veu.) «Qué li donarém á la pastoreta, qué li donarém...» (Llensa la fitora escupint rabiosa.) Eh! Qué estich cantant! Si aixó m' ho deya ell quan m' enganyava! Fora, tot fora! Ell y jo y la Mariona! Oh! Y quína rabia que li tinch á la Mariona! Sino que á ella no la puch matar perque sos pares me salvaren la vida... Allá, en aquest mar, d' ahont devegadas sento veus que m' hi cridan, com si hi hagués quedat per sobre la veu de mos pares. Filla! Filla! Ah! quina alenada més grata que m' arriba! (Descordantse 'l coll y 'l pit pera rébrela millor.) Y cóm se m' aixampla 'l pit al respirarla! El mar sí que m' estima! Aixó se n' entra á l' ánima! Aquí á terra miserias y llágrimas y mort: allá la pau ab els meus, sens angoixas, ni mentidas! Eh! Per qué veure més á aquest mal home? Que s' afarti de goig, que ja está be entre la gent com ell! (Ha llensat lo mocador del coll quedant espitregada.) Ay pare! Ay mare meva! Ja prou vos he anyorat! Obríume 'ls brassos, que vinch al vostre cor! Rebéume! (Corre á llensarse al mar.)
PERE MARTIR, sortint rápit, detenintla.
Agata! Per Deu!
AGATA, cridant fort.
Pare! Mare meva!
PERE MARTIR, abrassantshi.
Agata del meu cor!
AGATA
Apártat, mal home, que 'm cridan!
PERE MARTIR
No, no, Agata!
AGATA, ab rábia.
Déixam morir!
PERE MARTIR
May, que tu ets meva! May!
AGATA
Pares! Cridéume, Pares!
(Cauhen los dos barallantse damunt de la sorra.)
PERE MARTIR
No, que 't lligo assobre meu!
AGATA
Que 't mossego! Que 'm deixis! Que 't faré á trossos!
PERE MARTIR
Ets meva!
AGATA, pegantli ab lo puny á la cara.
Té, lladre, té! Que jo soch teva? Teva y m' has enganyat! Té, que t' haig de fer á micas! Pillastre! Bandoler! Lladre!
(Mentrestant ell l' ha anat nomenant y dihentli que la estima, barrejantse la veu dels dos.)
PERE MARTIR
Pégam, sí, tant com vulgas, que jo 't besaré las mans, sí; á la cara, sí, pégam, y á cada cop jo 't diré, jo 't dich que t' estimo!
AGATA
Donchs no; ab las mans no pegarte! (Bregant per alsarse.) Matarte, com á dofí lladregot de mala raleya! Y ara, ara!
PERE MARTIR
Agata! Escolta! (Ella s' ha alsat, mes Pere Mártir desde terra la té subjecta.) Per tos pares, Agata! Per ells, que ja ho volen que jo t' estimi!
AGATA
Oh, 'ls meus pares! (Ab rabia, cridant.) Pares! Cridéume fort! Pares! Pares!
(Ell la torna á fer caure á terra.)
PERE MARTIR
No, calla, calla! Un instant! Escolta; y si vols després mátam!
AGATA, plorant mitj vensuda.
Oh 'ls pares, que ja no 'ls sento! Que no més sento la veu d' aquest home, que 'l malehit ofega la veu dels meus pares!
PERE MARTIR
Agata! AGATA, rabiosa y plorant.
Parla, donchs, parla, parla!
(L' Agata anirá barrejant lo nom de sos pares á las paraulas de Pere Mártir, si be cada vegada ab veu més baixa y més plorosa.)
PERE MARTIR, ab energía y sinceritat.
Sí, Agata, sí; per dirtho tot, sí, Agata! Soch un malvat, sí, sí: he pujat á casa teva, cert; pero t' estimo á tu sola! Hi he anat per la Mariona, cert, per ella, per ella, sí, sí; pero t' estimo a tu sola! Lo que ha sigut ab la Mariona ho he sigut ab moltas altras, jo, jo mateix, sí, sí, pénsat tot lo que vulgas de mal home en mí, tot, tot ho he sigut; pero no n' he estimat á cap altra, may, may; y t' estimo á tu sola! No hi ha paraulas perque ho vegis aixó, reira de Deu, no més hi ha 'ls meus ulls, que t' ho diguin y l' alé de la meva ánima que t' ho probi! (Agafantla pels brassos.) Acóstat, míram y gosa, gosa á no creurem! Eh que tu 'm creus? Eh que 'm creus? Ah, per forsa, que jo ho vuy que 'm creguis, que 'm moriría si no 'm creguessis desesperat y consumit de rábia!
AGATA
Ah si jo ho sapigués que t' havías de consumir desesperat y com voldría no haverte estimat may ni estimarte, pera dirho tota la vida que no 't creya! Y com me revenjaría, enrihentme de tu igual que una boja! Y que 'n sería de felís tota sola jo, freda y glassada que fos, vejente corsecar fins que 't morisses de rábia! Mes teninte com te tinch ara, aixís, ay que jo no t' ho puch dir que no 't crech, perque tot en mí, ánima y cos, Pere Mártir, ho está dihent que ho crech que m' estimas; que tot, tot ho está dihent que m' estimas, que ho diu aquest cel, y ho diu aquest mar, y ho diu aquesta terra, que 's fa de dia no més que per nosaltres; que som nosaltres ab nostre goig qui la fa tornar de dia! Y aixís, aixís voldría que sempre 'ns estéssim; tu mirantme no més que á mí de tot lo del mon, y jo teninte pe 'l coll, estrenyente, recullinte l' alé, adorminte ab petons; y vigilante adormit el cap sobre ma espatlla, per si del cor te pujés un altre nom que no fos el de l' Agata, y, avans de que 'l diguessis, ofegártel als llabis ab els meus, besante y mossegante á tu y á aquest nom. Pere Mártir, y matante, matante!
PERE MARTIR
Agata! Agata! Sí, sí, aixís, aixís! Si jo may digués un altre nom que no fos el teu, si jo estimés á un altra que no fossis tu, mátam, sí, mátam!
AGATA
Ah malehida la Mariona que 'm fa dubtar d' aquest home! Que t' ha volgut arrencar d' aquí! A tu, al meu Pere Mártir! (Ab resolució.) Mira: digamho que l' aborreixes y la malaheixes á la Mariona.
PERE MARTIR
Sí, sí!
AGATA
Sí, sí, no! Maleheixla, maleheixla.
PERE MARTIR
Sí, malehida: la maleheixo, la maleheixo!
AGATA, molt resolta.
Pere Mártir, júram per la memoria dels meus pares, que d' enmitj de l' aygua veig sos ulls que 'ns miran, júram que may, que may més li parlarás, ni la veurás may més á la Mariona.
PERE MARTIR
May més, t' ho juro; may més, Agata! AGATA
Donchs per ella jo t'ho juro també: que si 't veya ab la Mariona, un instant que t'hi vejés, te mataría! Y ara, té, ja está jugada la meva sort. Ara ja estich ben resolta.
PERE MARTIR
Qué vas á fer? Qué fas?
AGATA
Res: miraho. No llensarme á la mar; tornar á viure.
(Lligantse 'ls cabells nerviosament. Agafant lo mocador de terra y tornántsel á posar al coll.)
PERE MARTIR
Agata!
AGATA
Jo 't vuy creure... Jo t' haig de creure: tu ets per mí y jo soch per tu tota, tota.
PERE MARTIR
L' un per l' altre per sempre.
AGATA
Donchs anémsen d' aquí, que la Mariona m' espanta; y no hi torném may més.
PERE MARTIR
Sí, anémsen, anémsen.
BALTASANET, de la dreta.
Pere Mártir, ja estich de tornada!
PERE MARTIR
Baltasanet, qu' us ha dit el senyor rector?
BALTASANET
Que está per vosaltres: y que ell ho enllestirá tot, y us casará, si de cor ho voleu.
AGATA
A nosaltres!?
PERE MARTIR
Y sí, Agata!
BALTASANET
Veniu ab mí, que ara podréu parlarli.
(La Catarina va baixant la escala: la segueix la Mariona procurant que no la vegin.)
PERE MARTIR, á Agata.
Y á ningú del poble res, fins que sigas la meva dona. AGATA
Y jo que voldría que tot lo mon ho sapigués, Pere Mártir!
PERE MARTIR
No, Agata, després! (S' atura ell, un sol instant, á recullir la gorra de 'n terra.) Anem per Deu!
AGATA, tot sortint.
Baltasanet, que encara m' enganya? Ay, potser si que m' enganya!
BALTASANET
No, Agata!
PERE MARTIR
Anem!
(En Pere Mártir seguía á l' Agata quan la Catarina 'l vol aturar.)
CATARINA
Pere Mártir...
PERE MARTIR, ab despreci, sense aturarse.
Ja vinch, ja vinch, Agata.
MARIONA, posántseli devant, rápit.
Es que soch jo que 't parlo.
PERE MARTIR
Donchs ni per tú. Y apártat.
CATARINA, anántsen depressa.
(Jo ab l' Agata.)
MARIONA, privantli 'l pas.
Jo vuy saber ahont vas!
PERE MARTIR
A fugir del poble y de tothom.
MARIONA
No, que jo deixo corre al oncle y 't segueixo.
PERE MARTIR
Tú 't quedas aquí; y adeu!
MARIONA, anant á sortir també.
No; que vaig á dir al Rector que soch la teva amistansada!
PERE MARTIR, embestintla furiós.
Que tu 't callas!
MARIONA, fugint de Pere Mártir.
Y ara mateix ho crido. (Cridant.) Veniu tothom, que jo he sigut del Pere Mártir!
PERE MARTIR
Que t' escanyo!
(Tirantse assobre de la Mariona pera que calli é impedir que 'l segueixi.)
MARIONA
Ara ja 't tinch, y no fugirás!
(La Mariona entrellassa las mans derrera 'l coll de Pere Mártir perque no la deixi.)
PERE MARTIR
Si 'm fas fástich, que no més vuy á l' Agata!
MARIONA
No hi anirás; que no m' arrencas d' aquí!
PERE MARTIR
Déixam anar! Remalehida!
MARIONA
No! No!
(Segueix Pere Mártir bregant per desferse de la Mariona.)
AGATA, MARIONA, CATARINA, PERE MARTIR, després FILOMENA, LLUISETA, BALTASANET, MOLLERA, RUFET y altres homes y donas. Al presentarse Catarina y Agata, la Mariona estará de cara á ellas veyentlas totseguit. En Pere Mártir estará d' esquena y no sap que hi hagi l' Agata.
CATARINA, á Agata, rihent.
Míratel; ab la Mariona!
AGATA
L' abrassa! M' ha enganyat!
(Corre á agafar la fitora.)
MARIONA, rihent fort.
(L' Agata!) CATARINA, á l' Agata, rihent.
S' estiman! S' estiman!
PERE MARTIR, á Mariona.
Déixam! (Sense poderse despendre d' ella.)
MARIONA, per l' Agata sempre rihent.
Ens estimém! Ens estimém!
AGATA, á Pere Mártir.
Ah, lladre! Té! Y móret!
(Clavantli per la esquena la fitora.)
PERE MARTIR
Ah! Jesús! (Cau á terra.)
CATARINA, ficantse á casa seva.
(Gracias, Agata!)
AGATA, rihent estrepitosament.
Rihém tots, ara! Rihém forsa!
MARIONA, ab horror.
Correu!
PERE MARTIR
Ay, Agata! Contra mi, tu?! Qué has fet!
AGATA, seguint rihent.
M' he revenjat! Quina alegría! Ja estich revenjada!
{{Dreta|(La seva riallada acaba ab gemech.)
MARIONA
Ella t' ha mort, ella, Pere Mártir!
(Acostantse á Pere Mártir rabiosa.)
PERE MARTIR
No, no t' acostis; que jo no 't vuy á tu, que jo no més vuy á ella! L' Agata, l' Agata es meva! AGATA
Tu á mi? Donchs era veritat! Oh! Qué he fet!
PERE MARTIR
T' estimo á tu, á tu sola! (Ella s' hi abrassa.) Y jo venia á trobarte! Deu meu! (Mor.)
MARIONA
Veniu! Correu!
(Ve gent del poble. Un dels primers d' arribar, es en Baltasanet. Venen també Rufet y Móllera.)
AGATA, fent un crit.
Ah! Jo no vuy que moris, qu 'ets meu! (A la gent que s' hi acosta.) Deixéunos, mala gent! Aixó es meu! Es la meva vida! Vosaltres ja ho teniu tot, lo del mon y del cel: jo no més tinch á n' ell!
BALTASANET
Al Pere Mártir? Si ja és mort!
AGATA
Ah! (Cridantlo com boja.) Pere Mártir!
(Se sent repicat un instant y al lluny las campanas.)
BALTASANET
Y tocan per vostre casament!...
AGATA, plorant ab rábia.
Y jo l' he mort! Jo l' he mort! (Ab crit fort, encarantse ab la Mariona, plorant rabiosa.) Ah no! Pere Mártir!
MARIONA
Heretje! Mala sanch! Sí, sí: l' has mort tu mateixa!
AGATA
Sí, sí, jo, sí: y al matarlo ha quedat pera sempre meu! Y tú t' has quedat una perduda; sola, més rica: rica, sí, mes dintre del or, bagassa, bagassa, bagassa!
MARIONA, sense haverla deixat acabar.
Malagrahida, que m' ho deus tot, que fins la vida la deus als meus pares!
AGATA
La meva vida?! Si no te la vuy la vida! Apartéuvos!
POBLE
No! Aturéula!
(Van corrent darrera d' ella sens poderla aturar.)
AGATA, corrent rocas amunt.
Fora tothom! Deixéume! Malehit siga 'l dia que 'm va recullir aquesta terra!
BALTASANET, y altre gent.
Aturéula! Aturéula!
AGATA
Pares! Ja torno! Mare! Pare!
(Se llensa al mar. Xiscle d' esglay de tothom.)
BALTASANET
Senyor, misericordia!
(La Mariona estará apoyada en la barana de la escala amagant la cara en las mans. En Pere Mártir haurá quedat mort al mitj, sol. Comensa á enrogirse l' horitzó anunciant lo día, y las campanas tornan á tocar á festa mentres cau lo