La gran dolor que llengua no pot dir
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
La gran dolor que llengua no pot dir pot tenir els següents significats:
- La gran dolor que llengua no pot dir, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- La gran dolor / que lengua no pot dir, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]La gran dolor que llengua no pot dir
del qui·s veu mort e no sap on irà
-no sab sson Déu si per a si·l volrrà
o si·n l'infern lo volrrà sebollir-:
semblant dolor lo meu espirit sent,
no sabent qué de vós Déus à ordenat,
car vostre bé ho mal a mi és dat,
del que aureu jo·n sseré sofirent.
Tu, esperit, qui as fet partiment
ab aquell cos qual he yo tant amat,
veges a mi qui ssó passionat,
duptant estich fer-te rahonament.
Lo lloch hon est me farà cambiar
d'enteniment de ço que·t volré dir;
goig o tristor per tu he yo complir,
en tu està quant Dèu me volrà dar.
Preguant a Déu, les mans no·m cal pleguar,
car fet és tot quant li pot avenir:
si és e·ll cell, no·s pot lo bé spremir;
si en infern, en foll és mon preguar.
Si és axí, anul.la'm l'esperit,
sia tornat mon ésser en no-res,
e majorment si·n lloch tal per mi és;
no sia yo de tant adolorit.
No ssé que dir que·m fartàs d'aver dit;
si crit o cal, no trop qui·m satisfés;
si vach o pens, é temps en va despés;
de tot quant faç, ans de fer me penit.
No planch lo dan de mon delit perdut,
tanta·s la por que·m ve de sson gran mal!
Tot mal és poch si no·s perpetual,
e tem aquest no l'haja merescut.
Lo dan mortal és molt més que temut,
e tol-ne part ésser a tots egual.
O tu, Dolor, sies-me cominal!;
en contra ublit vulles-me sser escut!
Ffir-me lo cor e tots los senys me pren,
farta't en mi, car no·m deffens de tu,
dóna'm tant mal que me'n planga cascú;
tant com tu pots, lo teu poder m'estén.
Tornada
Tu, espirit, si res no te'n deffén,
romp lo costum que dels morts és comú;
torna·n lo món e mostra qu·és de tu:
lo teu esguart no·m donarà spavén.