La lluna, la pruna

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
La lluna, la pruna

de
l'àmbit tradicional català

Cançó popular infantil catalana.

1. La lluna, la pruna,
vestida de dol;
son pare la crida,
sa mare la vol.

2. La lluna, la pruna,
el sol mariner;
son pare la crida,
sa mare també.

3. Minyones boniques,
deseu els coixins;
son pare l’assota
davant els fadrins.


Existeixen altres versions del text:

  • Versió a Kumbaworld[1]
La lluna, la pruna
vestida de dol,
son pare la crida
i sa mare no vol ...

Aquesta cançoneta té altres versions:

  • Versió a PRODIEMUS[2]
La lluna, la pruna
vestida de dol;
el pare la crida
la mare la vol ...
en planxa faldilles
també un davantal,
per anar mudada
la nit de Nadal.
Jo me la meno meno
jo me la vull menar;
jo me la menaria
i no me la volen dar.
  • Versió a IES Ronda[3]
La lluna, la pruna
vestida de dol;
sa mare la crida
son pare no ho vol ...
La lluna, la pruna
i el sol matiner,
sa mare la crida
son pare també.


Referències[modifica]



PD-icon.svg Aquesta obra pertany al domini públic. (Més informació...)