Les Syracusanes/Notes Filològiques

NOTES FILOLÒGIQUES

I

Vers 7. — Χλαμιδηφοροί ἄνδρες (Xlamideforoi andres). Homes vestits de clàmyde. S'ha de notar que la clàmyde o túnica, era un vestit comú a tols los soldats grechs. Però'ls de a cavall la usaven diferenta y a posta pera enquibirhi damunt la zoreka, o les demés pesses de l'armadura. Y per axò hem traduhit clàmyde de cavallería.

Sens dubte la composicio dels mots es un dels punts mes difícils e inexplorats encara de la lexicografía grega. S'enten per mots compostos tots aquells que son formats de dues o més paraules combinades ensemps y termenats ab una sola desinencia, que es propia de tot lo mot y es lo que li darà unitat. Per exemple: lampadóforos, (gen. lampadoforon, lo qui porta llantia), de lampas, llantia, y foros portador. Exa desinencia acostuma a anar seguida d'un sufixe que generalment pertany, no tan sols al darrer mot del terme compost, sinó a tota la paraula.
Per regla general, lo mot determinant precedex, o va davant, del mot determinat. Exemple: kako-daimon, (mal-esperit), nikti-pates, (noctàmbul). Aqui, nikti determina a pates, y li servex de complement, mentres kako determina a daimon y li servex d'epítet.
Exa regla té les seves excepcions, però molts colps l'excepció o irregularitat no es més que d'apariencia. Exemple: Filadelfos, que traduhim per amant de son germà. Aqui, adelfos no servex de regimen a filos; al contrari, aquest darrer mot es lo qui servex de epitet a adelfos. Eubous (rich en bous) propiament vol dir: qui te'ls bous en bon estat y en abundor y axiagapétos (digne d'amor) se traduhex encara mellor per amable o amat dignament. Korizáiolos (aquell qual capell belluga al vent), lo matex que aiolozórex (de cuyrassa flexible) se descomposen, lo primer: kóriza-aiólos, y lo segon: aiólon zoreka éjon. En lo primer mot kóriza determina a aiólos, y en lo segon, aiólon determina a zoreka.
En lo mot andra-agazia, que significa la qualitat d'home de bé, sembla que no's construhex de conformitat ab la regla general. L'anomalia d'aquest mot pot esdevenir de que'l substantiu que deuria derivarse d'un adjectiu que signifiqués home de bé, ha sigut format directament per la combinació dels dos elements home y bondat.
Es cosa sabuda qu'els verbs compostos admeten tan sovint lo sentit actiu com lo passiu, y axis s'expliquen una munió de mots compostos que comensen ab un thema verbal, per exemple: aexifytos (qui desenrotlla les herbes, o mellor: qui té o fa que les herbes se desenrotllin). En molts mots d'aquesta faysó lo thema verbal te probablement lo matex valor que l'arrel de l'adjectiu verbal, com pot veure's en keleust-áner, qui mana homes, que vol dir, per extensió: qui té homes manats sotmesos a les seves ordres.
S'ha d'advertir, que aquesta regla, qu'exigex que'l mot determinant vagi davant del determinat, en la llengua grega no s'aplica ab tot lo rigor que en altres llengues, (la sànskrita entre les antigues, y l'alemanya entre les noves), se sol usar. En lo mot kreissoteknos, qui es preterit entre'ls infants, veyem la regla del tot invertida. Y no poques vegades veyèm que en un cert nombre de mots compostos que comensa per un thema verbal, lo segon mot feya'l paper de determinant mellor que'l de determinat.
De totes maneres, hem de convindre que'ls escriptors grechs (y'ls poetes molt especialment), feyen us dels mots compostos ab una precisió expresiva que determinava son pensament agrupant en torn de l'idea principal les diferentes idees secundaries o accesories y axò ho feyen, ja ab una netedat d'expressió, la més filosòfica, ja ab l'atreviment mes comprensiu y mes capritxós, de vegades. Y axís los pleonasmes, les elipses, y a totes les figures del llenguatge que donen brillantor, riquesa, forsa, harmonía o vivor al estil, les inversions de les referencies eren entre'ls grechs cosa corrent y constituíen un dels procediments més felissos pera enriquir una llengua que de per sí matexa era, es y serà la reyna de les eufòniques, concises y expressives. Axís trobem a Eurípides qui escribint: Soi neodemetes gamoi, vol dir al ensemps: ton nou matrimoni, y ton matrimoni novament donat, ton matrimoni ara de nou contractat, ab lo qui tu has domat una nova muller sometentla al jou, es a dir, que l'original grech explica ab tres mots l'acció que'n requereix divuyt pera ser explicada ab tota claretat en una altre llengua tan concisa, altrement, com la catalana. Es semblant lo cas de Llucià, al escriure Erota filandron que literalment vol dir: amor pera son espós, y per extensió: Amor amich de l'espós o lo qui consistex en estimar a son espós, y'l de Sophocles: Tas pylaseptastomos, les set portes, y literalment: l'overtura que té set portes, que consta de set portes, o les portes que formen set obertures.
Per fi, hem de notar que, en la llengua grega, els mots formats de dugues o més arrels, considerats per sa significació, o, mellor dit, tenint en compte les relacions que servexen de vincle als diferents elements de composició, se poden dividir en:
1.^er Compostos determinatius.
2.^on Compostos de règim o dependencia.
3.^er Compostos de justaposició, y
4.^t Compostos possessius.
En la composició del verb notarèm que, dexant apart los qui tenen una preposició en lo primer terme, (que en grech son d'una abundor ben coneguda), los demes verbs grechs compostos, ab poques excepcions, son derivats de mots declinables. La composició va precedir a la formacio del verb y aquest pot considerarse més com un mot derivat d'un compost que com un compost propiament dit. Axís se veu ben clar que, mitjancant una desinencia verbal y una lletra formativa, se poden fer tornar verbs tota mena de mots compostos declinables.
Síen exemple de lo dit:
1.^er Los verbs que tenen per primitius als mots compostos determinatius, v. gr.: Pedso-majeo, (combatre com soldat de peu), que ve de Pedso-majos, qui combat com soldat de peu; altre exemple: palissyteo, anar enrera, de palyssitos, qui va anar enrera.
2.^on Los verbs que tenen per primitius als compostos de dependencia, balanefàgueo, menjar aglans (de balane-fagis, qui menja aglans, etc.).
3.^er Los verbs que tenen per primitius als compostos possessius, v. gr.: eleutheros-stomeo, parlar ab llibertat, d'eleutherostomos, qui parla ab llibertat (literalment: qui té la boca lliure).
En tots aquestos verbs axis formats, la desinencia verbal significa jo soch, y de vegades tambe jo faig, jo produhexo, y'l compost declinable fa lo paper d'atribut y molt poch sovint lo de règim directe, per exemple: Eleutherostomeo, (jo estich tenint la boca lliure) y aijmaloteo, (jo faig presoners de guerra).

II

Vers 78. — Κάλλιστ᾽ἐνδοὶ πᾶσαι, ὁ τὰν νυὸν εἶπ᾽ἀποκλάξας (Kallist' endoi pasai, o tan nyon eip' apoklaksas) Molt be!, Totes dins! diu el que tanca la nuvia ab clau.

Alusió a una escena de les ceremonies matrimonials dels grechs, rastre potser d'antigues costums de matrimoni per rapte.
Les amigues íntimes de la nuvia, quan el novell espós se l'en menava a la llar, feien veure que volíen pèndreli y un amich d'ell els esperava a la porta de la cambra nupcial, per a tancar-la, tant bon punt com marit y muller eren dintre. Aleshores rebutjava a les donzelles assaltants y'ls deia: Totes dins, es a dir, totes les que tenen dret d'entrar, ja son dins.

III

Vers 89. — La interjecció ma!

Aquesta exclamació es encara viva a Catalunya, y per axò l'he conservada. A Fransa també diuen Ma doué, en la qual ma no sembla pas un pronom possessiu.
Fixemnos en que tant el francès, com el català, acompanyen generalment l'interjecció admirativa ab alguna altra paraula. Molt sovint es diu: Ma noy!
Es molt convenient veure la semblança que té la exclamació ma en lo dialecte dòrich usat per Theòcrit, y la consemblant na que, entre altres autors, usà Demòsthenes, lo príncep de la oratoria. Veje's sa primera Filípica, quan exclama: ¡Na Dian! (per Júpiter!)

IV

Vers 93. — Δωρίσδεν δ᾽ἔξεστι, δοκῶ, τοῖς Δωριεέσσι(Dorisden d'exesti, doko, tois Doriessi). «... la gent dòrica, crech jo, deu poguer parlar dòrich.»

En aquest vers s'exposa ab tota concisió, claretat y energia, lo dret a la vida que tenen totes les llengues regionals.
Theòcrit, lo gran poeta sicilià, al formular tan bellament aquest dret, en boca de dues dones de Syracusa que viuhen en terres conquestades, no feu mes que encarnar la mes justa de les aspiracions de tot ser conscient y lliure a expressar sos pensaments en la llengua que escoltà en son bressol. Lo merit del poeta Syracusa està, ademés, en que, tant la forma Dorisden, com Doriessi, son genuinament dòriques.

V

Versos 94 y 95. — Μὴ φύη, Μελιτὼδες, ὅς ἀμὼν καρτεροὶ εἴη. Πλὰν ἑνός· οὐκ ἀλέγω· Μὴ μοι κενεὰν ἀπομάξης (Me fye, Melitodes, os amon kárteros éye Plan enos, ouk álego, me moi kénean apomaxes). No permctis, oh deesa llaminera de la mel, etc... (vegi's pàgina 51).

Tots los traductors s'han estrellat davant la foscor de concepte d'exos versos. Nos limitarèm aquí a transcriure com s'en sortiren los princeps de l'erudició helènica, de tots temps, exposant de passada, y mot per mot, lo sentit que aproximadament poden tindre. Mentres Gorgó y Praxínoa xerrotejen dins del temple d'Adonis, ab son dialecte dòrich, un extranjer, fastiguejat de sa xerradissa, les repta ab certa aspror. Gorgó s'indigna contra l'extranjer, (segons s'ha vist ja en lo text), y li diu que, malgrat haver nat a Syracusa, ella y sa companya descendexen de Corinte, lo matex que Belerofont. Que parlen com parlen al Peloponès y, segons sembla, als dòrichs los hi ha de ser permès sempre parlar ab llenguatje dòrich. Aleshores Praxínoa respòn ab los dos versos citats en exa nota. Prescindint d'aquells traductors que han mudat o mutilat lo text pera donarnos versions més inexactes encara, exposèm les dels que han traduhit lo text directament.

Heinsius : Non vereor, ne tu qui mihi nihil admetiris, mensuram abstergas.

Toupius : Unum tantum metuo, ne pulverem in me abstergas. (Exos dos, traduhexen no més lo vers 95).

Berkeley : Ne oriatur, o dulcis Proserpina qui nobis imperat. Uno excepto; non curo te, ne mihi alapam impingas.

Mariner (V.) : Non ilium natura ferat, vel melle suavem imperio, qui nempe suo et, nos forte dabimus aut uno excepto, nu te jam denique meo, ne mihi at impingas alapam faciemque refringas. (Alenda dóna la cita y lloch d'exa versio de En Mariner, que en veritat resulta un veritable entrabanch de mots sense sentit. Diu que a la Biblioteca Nacional, Ms. F. f. 45, fol. 359, hi ha l'original).

M. L. Renier : Bonne deésse, ne nous impose pas un nouveau maître! Un seul homme a le droit de me donner des ordres; je ne m'inquiète pas d'autres. Ne vas tu pas vouloir me raser la mesure vide?

Leconte de Lisle : Bonne deésse!, qu'il ne m'arrive pas un nouveau maître! Un excepte, je ne me soucie pas du reste, et tu ne me donneras pas de soufflets.

Servan de Sugny : Nos maris sont les seuls qui nous donnent la loi. — Ainsi, je te méprise et me moque de toi.

J. A. Guillet : Bons dieux, un autre maître? Eh! racloire à la main. — Allez donc mesurer à d'autres votre grain.

Gabriel Beau : Proserpine, tiens nous à l'abri des efforts jaloux d'un nouveau maître; j'en ai bien assez d'un... Je ne vous crains pas, vous.

Rathier : Preserve nous, Proserpine, d'un second maître! C'est bien assez d'en avoir un, fais-moi le plaisir, Etranger.

Bellessort : Par Persephone! il n'est pas né, celui qui nous commandera! Nous avons assez d'un maître; Va te pormener! Ne racle pas de grain sur un boisseau vide.

Montes de Oca :
¡Dulcisima senora! La alta gloria
De imponernos su imperio, nadie pueda
Clamar, salvo uno solo. ¡Vil escoria!
Ni bien ni daño temo me suceda
Por causa tuya.

Alenda : Y mi constante ruego a Proserpina
Es que solo de un hombre sea yo esclava,
Fuera de ese hombre, los demas me tienen
Muy sin cuidado.

Com se veu, tots exos traductors donaren capgirells a l'idea principal, sense preocuparse de presentarnos la versió literal, mot per mot, pera que'l llegidor discret, (encara que no fos gens expert en primors gramaticals d'helenisme) pogués traure'n l'aygua mes o menys terbola.

Probem de ferlo, aquest anàlisi, en atenció al afecte que'ns merex l'atent lector.

Me : No, (adverbi de negació).

Fye : Es nat, (del verb irregular fyo, naxer).

Melitodes : Dolsa, (emmelada, aficionada a la mel, qu'accepta ab gust les ofrenes de mel); per extensio: Perséfone, Proserpina. Tambe pot vindre de Melite, l'illa de Malta, ahont tingué un temple.

Os : Aquell, (pronòm, os, e, on).

Amon : De nosaltres, (forma dòrica de Emon, genitiu de plural).

Kárteros : Dominador, fort, per extensió: Senyor. (Forma dòrica, en lloch de Krateros, adjectiu de tres terminations).

Eye : Sia, (del verb substantiu eimi).

Plan : Fora de, (adverbi de lloch, forma dòrica de Plen).

Enos : Un, (adjectiu numeral cardinal. De Eis, mia, en; genitiu enos).

Ouk : No, (negació).

Alego : Patexo, (verb, d'alegueo o d'algueo, patir).

Me : No, (negacio).

Moi : A mi, (pronom datiu).

Kenéan : Vuyda, (adjectiu, de kenos, kené, kenón, es forma dòrica).

Apomaxes : Toquis, rentis, rasquis, tornis de pedra, (verb, compost de la preposició apo y lo verb maxo).

S'ha d'advertir qu'abans de donar als esclaus la mesura de gra a que teníen dret, es passaba un arranador per sobre. Bellessort expressa, en altra forma, (pag. 71), però ben literalment, aquesta idea: Ne râcle pas de grain sur un boisseau vide.