Les deus unides/Per a l'àlbum d'una bella dama

Per a l'àlbum d'una bella dama

¿Sou, per atzar, la palma
esvelta i vincladissa dintre l'oreig o, encar,
l'estàtua perfecta que, en impassible calma,
admira el nostre esguard?

Diríem que sou bella, només? ¿Cap altra cosa
a vós no ens atrauria que la forma aparent?
¿Teniu, com l'envanida i esfulladissa rosa,
en la beutat corpòria l'únic contentament?

El més preat tresor no és sempre el que se'ns lliura.
Hi ha, en ignorats paratges, l'or que no sap ningú.
A voltes un sol gest, un sol mot, un somriure
de l'aliena psique són l'indici segur.

Així talment, oh, dama gentil!, per la clivella
dels vostres ulls vivíssims jo he vist, obert i franc,
el món de la vostra ànima, que hi resplendeix, més bella
que la palma i la rosa i l'estàtua de fang.