Les veus de la nit/La tempesta

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


La tempesta

Just desvetllat, del nou matí m'estranya
l'escassa llum i guaito pel balcó:
el cel és gris, opac, i la muntanya
ha desaparegut de l'horitzó.

La rellentor de l'aire i la teulada
regalimant em diuen que ha plogut;
encara, al lluny, ressona, mig perdut,
el rodolar de l'última tronada.

Puja del riu, que la ribera inunda,
una remor monòtona i profunda
que, sense mots, em va dient ben clar

com fou de gran i forta la tempesta.
Oh, màgic espectacle! Quina festa
si jo l'hagués poguda contemplar!